Sílvia Planas: "Depèn de qui ha escrit la història ha quedat més oculta o menys"

Ja m'entens, el programa amb identitat LGTBIQI+, de Catalunya Ràdio. Com t'ho podria dir perquè em fos senzill i et fos veritat que sovint em sé tan a prop teu.

Amor particular és un clàssic de Lluís Llach i també és una de les primeres cançons considerades de temàtica LGTBIQ i més en català. Ara estem sentint la versió que va fer Mariona Escoda al programa Euphoria. L'amor particular és la nostra història, com ara també podem veure part de la nostra història amb l'exposició Repressió, Plaer i Llibertat. La lluita LGTBIQ a més. A Girona. I per parlar-ne comptem amb una de les seves responsables, la Sílvia Planes. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Hola, què tal? Molt bé. Sílvia, abans que res, a totes les persones que passen pel davant ens us demanem amb quins pronoms vols que ens dirigim a tu. Amb el pronom femení. Doncs així ho farem i així ho respectarem. Sílvia, aquesta és una exposició que es pot veure fins al 13 de setembre. Esperem que els reis avançats ens puguin regalar una pròrroga de l'exposició i que es pot veure al Museu d'Història de Girona, que hi podrem trobar.

Doncs mira, de fet, l'exposició planteja una proposta de recorregut a través de la història de la lluita LGTBIQA més en concret a la ciutat de Girona, però abasta, per dir-ho d'alguna manera, a països catalans i també hi trobem referències al que passa a Europa quan en aquest nostre petit país i en aquell més gran del costat no. No es parlava de totes aquestes coses i sí que se'n parlava una miqueta més en altres països d'Europa.

Aquesta és una exposició dividida en cinc fases. Ens podries dir quines?

Sí, una primera fase és precisament la fase d'introducció que hem anomenat identitats anomenades, precisament perquè és una descripció de què volen dir totes les sigles de LGTBIQA+. És un espai molt necessari, al meu entendre, des d'una perspectiva de persones que no saben o no sabem prou bé a què fan referència aquestes sigles i és un espai d'introducció que em sembla genial pensat per un i dels comissaris que és Líder Esquerdo i que per tant representa bé quina és aquesta visió. Què passa quan parlem d'aquestes sigles? Un segon espai fa referència a totes aquelles identitats reprimides i ens n'anem ja a l'edat mitjana, a la nostra edat mitjana, a l'edat mitjana dels països catalans i parlem d'alguns casos que hem detectat, extrets sobretot d'un treball que va fer Jaume Riera fa molts anys. Jaume Riera va publicar un llibre que es titula Història dels sodomites catalans. Ell era medievalista i fa un recull de tot allò que era considerat pecat de sodomia o crim nafant a l'edat mitjana. És un treball interessantíssim i és una de les úniques obres que treballa en aquest tema fins fa molt poc. Ara fa un parell d'anys han sortit obres noves que treballen també aquest tema, però fins ara era l'obra de referència, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, tot seguit entrem en un àmbit que treballa precisament el que passa fora dels països catalans, on diríem que no actua la Inquisició des dels segles XVII, XVIII, XIX, fins al nazisme, fins a la repressió del nazisme i els camps de concentració i els horrors que porta el nazisme. Després entrem en un altre àmbit que parla de la lluita LGTBIQ a més els països catalans, concretament molt basada sobretot en Barcelona, però que abasta una mica tots els països catalans. I llavors hi ha el tram final que parla d'aquesta lluita centrada en el col·lectiu de Girona.

En l'àmbit 1 fa referència a les persones del col·lectiu LGTBIQ+, a l'edat mitjana i la persecució de l'església. Clar, en una època en la que, ni de broma, la gent no explicava la seva orientació sexoafectiva i de gènere, com és poder-ho reflectir?

Bé, de fet, ho reflectim a través precisament dels processos. No, no és una novela, és un treball d'investigació, de recerca, però ho reflectim i ho recollim a través, precisament, dels processos inquisitorials. O sigui, la Inquisició o la legislació civil persegueix aquelles persones que no són binàries en tots els sentits o que tenen un comportament no entès dintre del que és considerat. Entre mil cometes, i permeteu-me l'expressió, correcta en aquell moment, en aquella època, per la legislació eclesiàstica, però també per la legislació civil, anomena totes aquestes persones com a sodomites i les castiga per cometre el que s'anomena crim nefant, que és un crim contra natura, sempre segons aquesta legislació eclesiàstica i civil. I per tant, el que podem saber de tot això és precisament a través de la persecució. Per això en aquest àmbit l'hem anomenat identitats reprimides, perquè és la repressió absoluta d'aquestes identitats. Sí que voldria dir, perquè jo soc medievalista. I vull fer allò que diuen de llançar una llança, de trencar una llança a favor de l'edat mitjana, que fins i tot aquesta repressió és bastant més dura en els segles XIV, XV, XVI, XVII, que no pas en uns inicis d'edat mitjana com pot ser XI, XII, XIII. Penseu que un dels elements que reproduïm en aquest segon àmbit són precisament els lais de Maria de França, que ella escriu poemes i lais, contes curts dedicats a dones i des d'una perspectiva eròtico-amorosa molt clara i molt evident. O reflectim, per exemple, recollim els poemes de trobairits provençals que també escriuen en relació a aquesta relació eròtico-sexual-amorosa entre dones. Per tant, és també una mica de voluntat. Hi ha una voluntat de deixar clar que les coses han passat sempre i que les situacions han sigut sempre i que depèn del prisma des de les quals ens les mirem o depèn de qui ha escrit la història que aquestes coses, aquestes realitats han quedat més amagades o menys.

De fet, això ha passat sempre i també expliqueu i la gent es podrà endinsar en el cas de la primera dona transsexual que era de València i també de les primeres persones intersexuals que era Jaume Dom.

Sí, de fet, no sé si és la primera transsexual, és una de les primeres que tenim documentades, és un personatge interessantíssim, és una dona que es diu Margarida Borràs, ella havia nascut a Mallorca. Es trasllada de jove, de petitona, a València. Ella neix i, com a naixença, se l'anomena Miquel Borràs. Llavors, quan ella arriba a València, comença a vestir-se de dona i a actuar com a dona. I arriba un moment en què la Inquisició la persegueix, la legislació civil també la persegueix, els tribunals la condemnen i la condemnen a morir cremada. I és brutal la manera en què s'explica com es penja i com es crema, perquè primer se l'escanya i després se la crema, Marguerita Borràs, perquè és absolutament esfereïdor el text. És un senyor que es diu Malció, que escriu una crònica i s'entreté a descriure de quina manera va morir Margarida Borràs dient que se la penja sense cap vestit, sense cap peça de vestir de cintura per avall perquè tothom veiés que els atributs sexuals correspondien a un home i que ella actuava com una dona i que per això es mereix morir d'aquesta manera horrorosa. El col·lectiu LGTBI de València va fer un. Va construir, va pintar un mural meravellós en una façana de València a inicis dels anys 2000 i quan va arribar el govern del PP van enderrocar aquella casa.

Però nosaltres hem aconseguit la fotografia d'aquest mural i l'hem posada a l'exposició. És una peça meravellosa, una peça molt abocadora i molt interessant. Pel que fa a Jaume Dom, no ens hem atrevit a dir que era intersexual, no ho sabem. Em vaig parlar amb el comissari, amb l'idil Esquerdo, i ell va dir precisament que no veia clar que aquesta persona s'autoconsiderés o fos intersexual. El que diu Jaume Dom és que ell és un capellà, dic ell perquè és així com se l'anomena en els documents, ell és un capellà de Camprodon. Que en els anys 60 del segle XIV, ell diu que és hermafrodita. Ho declara públicament i ho declara en els altres capellans de l'església de Santa Maria de Can Prodón. Llavors, el que fa el bisbe de Girona és fer-lo venir a Girona i el fa examinar. I s'ha conservat el document en el qual el bisbe diu, és una lletra episcopal, en la qual diu que l'han examinat metges i llevadores. I persones expertes, entre elles alguna jueva, que han determinat que els atributs sexuals d'aquesta persona són uns atributs que corresponen al sexe masculí. I ens quedem aquí. Per tant, el que sabem és que és una persona que diu que és hermafrodita, el bisbe el fa analitzar i declaren que té atributs sexuals masculins i fins aquí no sabem què més passa, però em sembla que és bastant eloqüent, ens ha semblat que era prou eloqüent com per

posar-ho com un element, com un element més per definir i per descriure què passava a casa nostra en aquests temps remots.

I si parlem de tot el que fa referència a l'actualitat més recent del col·lectiu LGTBIQ+, per exemple, a Girona tampoc va ser fàcil d'acceptar la diversitat i van haver-hi cremes, com la del Triangle Rosa, el pont de les Peixateres Velles o l'incident de l'hotel Immortal. Molt breument, perquè anem molt curts de temps, no sé si ens pots fer un tastet del que trobarem en aquesta exposició referent a aquests temes.

Sí. Sí, doncs mira, trobareu precisament les notícies sobre aquests fets i la reacció del col·lectiu LGTBIQA més en relació a aquestes accions. Sobre el tema de l'hotel Immortal és interessantíssim de veure de quina manera van reaccionar aquest col·lectiu. Van plantar un llit. Al mig de la Rambla i es van posar dins el llit les dues persones que van ser rebutjades per l'Hotel Immortal que no els va voler llogar una habitació per la seva condició d'homosexuals. Quan va ser això? Això va ser a finals dels anys 80. No recordo exactament la data. Inicis dels 90, em sembla. Bastant cap aquí. I la crema del triangle exactament igual, per aquests anys.

I el que farem és convidar la gent a que vagi a veure l'exposició a Girona, al Museu d'Història de Girona, una exposició que es diu Repressió, Plaer i Llibertat, i trobaran també aspectes com, per exemple, un programa de ràdio molt abans que naixés el Jamantens, com un programa que es diu El Guirigai, o la primera revista gai a Girona, que es deia la revista Girona Gai. Tot això ho trobareu en aquesta exposició, que val moltíssim la pena, i que, home, ja que. Explica la nostra història, endinsam-nos-hi, va.

Estem sentint una versió de Sergio Dálmada, El meu col·legi, un tema mític de la trinca, en la qual ens aboca a una època en què la diversitat sexoafectiva i de gènere no era molt acceptada. Avui hem parlat de l'exposició Repressió, Plaer i Llibertat, amb una de les seres responsables, la Sílvia Planas, una exposició que de debò val molt la pena de veure i encara tenim uns dies per apropar-nos al Museu d'Història de Girona, una exposició comissariada per Pau Gálvez i Lídia Esquerdó. Sílvia, moltíssimes gràcies i enhorabona per aquesta exposició. Hi haurà possibilitat que es pugui prorrogar?

Ho intentarem. Ens agradaria molt prorrogar-la almenys fins a Fires, que és a finals d'octubre. Moltíssimes gràcies a tots vosaltres i de veritat, sereu tots molt benvinguts a veure aquesta exposició.