Simona Levi: "La por a la tecnologia és el gran negoci"

Revolució 4.0 El món de demà amb Xantal Llevina Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Cada cop que apareix una tecnologia nova sempre hi ha algú que es pensa que serà la fi del món. Ho veiem aquests dies amb la intel·ligència artificial, però abans també ho vam veure amb l'efecte 2000 d'internet, amb la ràdio, amb el telèfon i fins i tot amb el comandament a distància o amb la bicicleta. Avui ens proposem desmuntar mites sobre aquesta por a les noves tecnologies i ho fem amb l'activista Simona Levi.

Simona Levy, què tal? Com estàs? Molt bé, encantada de retrobar-te, Chantal. Molt bé, col·laboradora del Revolució d'aquesta temporada. I escolta, a veure, la tecnologia ja està molt acompanyada del relat de la por. Per què ens fa tanta por allò que encara no coneixem, em diries? Jo això no ho sé.

Jo el que sé és que a mi em fa una mica de vergonya quan reproduïm pots antigues. Avui et porto totes notícies d'anterior al 1930. Que diuen coses exactament igual. Per exemple, el perill que els nens escoltin la ràdio per més de dues hores. La qüestió és que no hem d'obviar els perills. Jo sempre dic, pensem a la roda. No hem d'obviar els perills. La roda té perills, però si. Tot s'escora cap als perills, després correm el perill de no controlar-la a nosaltres i que arribin aquests grans corporacions o governs que ho controlin per nosaltres. Per la qual cosa, por una mica, una tercera part de la conversació sobre la por, la resta sobre què fem amb ella i com fem que sigui democràtica.

Clar, perquè la por, dius avui que quan es va inventar la bicicleta també va haver un discurs de la por, que es deia sobre la bicicleta.

Mira, per exemple, jo porto notícies, tot això és veritat. Per exemple, en el Boston Daily 1895 es deia que es va descobrir una nova malactia, descoberta a Londres, que es deia cara de bicicleta. Un posat angoixat i una paliseta maledissa que era deguda a la bicicleta. També, la bicicleta, en 1897, es deia que la moda de la bicicleta estava fent créixer les apendicitis. Després que feia embogir, la bogeria de la bicicleta sobretot afectava les dones, aquesta evidentment, perquè les dones en bicicleta ens tornem boges, però més coses, el New York Times, 1894, porta la debilitat mental a la bogeria general i a la mania homicida a la bicicleta, aneu amb compte. Això és només per la bicicleta, però també hi ha perles sobre la ràdio. La ràdio també, no?

A mi em sorprèn perquè aquestes dades segur que molts oients avui no les coneixien, però que la ràdio també va ser una nova tecnologia que en el seu moment també va fer por. Què es deia de la ràdio?

Sí, per exemple, Pittsburgh Gazette 1944, i aquest és el que més s'assembla al que estem dient ara dels nens i la tecnologia, és el tema de la ràdio. Els programes de ràdio els alteren i són perniciosos per als nens i alteren el seu son. O sigui, que és cert, eh? O sigui, jo no estic negant que si estem tot el dia endollats a internet o a la ràdio o a la tele, això no pot ser bo, però no hem de fer d'això una patologia. Ara preferim que els nens escoltin la ràdio, que no estiguin al telèfon, però fa no gaire era justament un dels perills. La ràdio després també diu que qui escolta la ràdio de l'alba al vespre padeix la malaltia del radio perpetuum, un remblandiment lent però segur del cervell. Això quan es deia? El segle 1943. De Cincinnati Inquirer. També la ràdio, notoriamente, i això ho diu la respectable revista Science and Innovation de Nova York 1924, en un editorial principal, quan plou molt, gairebé qualsevol pagès et dirà que la culpa és de la ràdio.

Això és notori. I també va passar amb el telèfon, no? Perquè va provocar moltes pors, no? Del telèfon fix, no? Del mòbil, no? Què deien del telèfon? El telèfon destruirà les sales de concerts.

Això perquè escoltarem els concerts per telèfon i ja no caldrà anar a la sala de concerts perquè l'escoltarem per telèfon. Això és del New York Times, també, 1876. També el telèfon farà desaparèixer els trens perquè amb el telèfon ja no caldrà anar a cap lloc i és un perill el telèfon a larga distància. De fet, porto un breu text del New York Times del 1977. Que se titula El telèfon desenmascarat. Ja era hora que la naturalesa atrós del telèfon quedi completament al descobert. Quan aquest instrument nefast es va presentar per primera vegada, es va fer creure que la seva finalitat era innocent, però no és així. I finalment l'autor diu que no cal matar els inventors fabricants del telèfon, això ja està bé, és una precaució, està bé, Però quan hi haurà la mort dels inventors i fabricants del telèfon, això contribuirà molt a crear un sentiment més de pau.

Diu-n'hi-do, clar, a veure, quan una tecnologia no apareix, Simona, tendim a jutjar-la amb les categories de tecnologia anterior i surt la por. Però ara que estem amb la Simona, digue'm la veritat, algunes pors a la intel·ligència artificial, quines et semblen que tenen sentit? És a dir, sempre genera una por, però hi ha algunes pors que tu també com a experta digital dius, bé, això també ho hem de tenir en compte.

Mira, jo com a experta digital vam ser dels primers amb tota l'aula d'activisme digital preocupats per les dades, o sigui, jo faig una campanya, de fet tinc un informe només sobre com s'han d'entratar, o sigui, ara però la narrativa és tan forta jo defenso que hem de vigilar els perills de la tecnologia i sobretot el perill de la tecnologia és la manca de transparència quan algú ens diu és tan complicat i tan perillós que no et pot donar tota la informació però deixa'm a mi que jo en sé. Això és perillosíssim. Per la qual cosa, evidentment, com la roda i com tot, és perillosa, si és mal utilitzada o si és utilitzada només contra la gent. Per la qual cosa, és una mica tautològic, és una mica una obviedat dir que una tecnologia és perillosa. Totes són perilloses. El foc, el ganivet, totes són perilloses. Per la qual cosa, està molt bé dir-ho, però. Internet, les xarxes socials. Les xarxes socials, per exemple, no és una tecnologia. La xarxa social és un producte que ocupa una tecnologia. I les xarxes socials estan dissenyades malament com a producte. I doncs hi estem totalment d'acord.

Però de la IA, aquesta por de la IA, tu què t'ha semblat? És a dir, què diries? Què és el que et fa por a tu de la IA?

A mi em fa por que no tingui un control, o sigui, que no ens expliquin realment bé com funciona, en el sentit que sí ens ho expliquen, sabem com funciona, però no ho podem veure. I doncs, per mi, a mi em fa por la manca de transparència, no poder. El fet que les nostres dades, de moment, quan treballem amb AI generativa, amb els chatbots i etcètera, Queden a les nostres dades en el núvol dels propietaris, tot a les nostres dades, i doncs el que per mi la recepta és treballar el més ràpidament possible des d'Europa, que és des d'on ho podem fer, per tenir núvols en mans no només dels estats o de les institucions, però en mans nostres, que són com els nostres armaris. Si jo tinc la meva petita intel·ligència artificial a casa, a la qual li confesso no sé, el meu historial mèdic, per exemple, i que després puc esborrar la seva memòria, ja no tinc un problema i tinc una eina molt útil que em serveix per la feina, que em serveix per conèixer més coses, em serveix per moltes coses, però l'he de poder controlar. I això, naturalment, és possible, però no és exactament el camí que estan escollint.

També em diries que hi ha una altra qüestió com a activista, que la por també és un negoci, no? Qui guanya quan tenim por a la tecnologia? Qui guanya? Les empreses que es dediquen a aquesta, ja, OpenAI, no?

I en tròpic. Exactament. O sigui, la por és el gran negoci. La por hi capta la nostra atenció i les nostres dades el gran negoci. Per la qual cosa, No hem de tenir por a la. El fet que digui, teniu por a la tecnologia, és perquè, si no, la resposta és, teniu por a nosaltres. Són ells, d'ells que hem de tenir por. Ells han dissenyat aquestes tecnologies, però sense anar-nos a la IA, pensem només al Gmail, al correu que fem servir la majoria de la gent. Està dissenyada centralitzada. Això no té sentit. En l'era de la xarxa, tenir un correu que ha de passar per casa de Gmail per poder-te arribar a tu, quan tota la resta de coses són en xarxada, que jo et podria escriure a tu, no és per un motiu tecnològic, d'utilitat tecnològica. És per un motiu de control. En aquest sentit, jo dic que necessito transparència. És realment necessari dissenyar les eines així o l'esteu fent perquè hi guanyeu? I crec que.

Recordem ara que tu, per exemple, estàs utilitzant el xat GPT, la IA, i si li dius, vull enviar un correu, enviem un correu, et demana entrar allà al Gmail i, per tant, t'està agafant totes les dades, també, de Google, eh? Sí, sí. Dins del xat GPT, no sé si ho has provat, però ara, si tu li dius, enviem aquest correu, ja t'agafa. Ja t'ho fa, sí, sí, sí. T'agafa totes les dades que també tenim a Google, eh?

I si li dones permís, mira tot el que tens al teu ordenador personal. Jo he provat un dia per provar i després l'he desinstal·lat, però sí, sí, és així. Parlar qualcosa, jo crec que és una eina realment extraordinària. Que ens ajuda moltíssim, en particular a les dones, per exemple, també, moltes feines amb poca satisfacció i molta mecanicitat les fa i ens ajuda, és una meravella. Per la qual cosa, a mi m'entusiasma que el podem controlar. I si tot és un debat al voltant de la por, fa que molta gent, jo veig, digui "Ui, no, no la vull utilitzar perquè fa por". I crec que fa que la gent no s'aprofiti de quelcom que li seria de gran utilitat. I paulatinament, per sort, jo crec que a Europa ho estem entenent. Els nostres governs paulatinament estan fent un viratge en aquest sentit i jo espero que posem esforços a Europa per dir, no, nosaltres podem fer una intel·ligència artificial amb altres característiques i amb la mateixa eficiència. Jo crec que aquest és el discurs, molt més que tenir-hi només por. Prudència, però no por.

I, a més a més, amb la Simona, properament, abans de parlar d'intel·ligència artificial, també parlarem de les grans tecnològiques i, sobretot, una mica, si et sembla, la propera vegada que ens veiem, de la fiscalitat d'aquestes tecnològiques. I ara també hi ha la fiscalitat d'aquestes empreses d'IA. És que, clar, la tecnologia és infinita i exponencial. Llavors, Simona, no donem a l'abast amb tot el que està passant? No, no, donem l'abast, però també és entusiasmant.

Perquè si jo pensava l'altre dia que jo trigava normalment tres dies a fer una newsletter, ara la faig en un dia, perquè la feina bona ja l'he fet abans, o sigui, totes les meves campanyes les faig manualment i després les recopilo en una llista. Jo crec que és també entusiasmant i val la pena lluitar, perquè aquesta eina meravellosa sigui per a tothom. I justament aquesta concentració, com tu dius, del negoci de la por, del negoci de l'atenció, del negoci de l'extracció de les nostres dades, a més, sense pagar fiscalitat de manera que són tan grans que són difícilment espognables, és un gran problema i d'això sí que ens hem d'ocupar. Com ho desmantellem petit a poc a poc?

Molt bé, Simona Levi, col·laboradora del Revolució aquesta onzena temporada activista, anirem denunciant temes tecnològics amb la Simona Levi aquesta temporada. Gràcies. Gràcies a tu.