Sitges acomiada l'emblemàtic Pic Nic

Soñé estabas junto a mí mirando al mar yo no sé qué sentí y acordándome de ti.

Aquest diumenge tanca el restaurant pícnic de Sitges a causa de la llei de costes. Els seus propietaris han acabat perdent la batalla legal que van començar fa anys quan l'Estat va decidir recuperar l'espai al costat del mar, que és de domini marítim terrestre. S'acaba, per tant, una part de la història de Sitges després del tancament de l'últim dels tres establiments situats sobre el passeig marítim. Montse Janerriba, corresponsal també al Garraf, és l'adeu a un restaurant mític i molt estimat pels sitgetans. Sí, exacte, ha arribat el moment

de multa en què hauran d'entregar les claus al Ministeri de Transició Ecològica després que el TCJ hagi tombat l'últim recurs dels propietaris d'aquest restaurant des de fa 70 anys, la família Mates. Diumenge faran els últims dinars. Josep Maria Mates i els seus germans ho lamenten molt.

És una cosa que l'hem de catar, però no la compartim ni mica, perquè aquí es trobarà això xapat, no tenen cap projecte preparat, i arribar a Sitges i trobar-te tres establiments xapats semblarà com un monument nacional a la porqueria, a la mala vista, fa fins i tot vergonya. Els altres dos establiments

del costat, el Kansas i el Club de Mar, fa mesos que estan tancats, sense que l'Estat els hagi enderrocat. Són dies d'adeus i de sentiments.

Tens un descensís de la manera del procediment que es fa en aquest país. No entenem com dintre d'un despatx de ministers, sense conèixer la població, que se'n vagi tot en el risc.

I és que la història ha estat molt llarga des que van comprar l'edifici de l'arquitecte Coderc, que era una orixateria valenciana, i en van fer un xiringuito.

Ara sempre he tingut una gran visió del futur i va veure que Sitges seria una població turística mundial com ha estat.

Aquí ha vingut molta gent coneguda i s'han viscut moltes anècdotes.

No venia el Quentin Tarantino, la Mia Sorvino, aquí un matí que plovia, la Sara Montiel, que per cert tinc una anècdota amb ella. Tenia un aprenent nou que va demanar de servir-li l'aigua que havia demanat. I aquest aprenent pobret posava l'aigua dintre el got i mirava altres coses que no eren el got i la va deixar tota mullada.

L'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, lamenta l'actuació de l'Estat.

El tancament del pícnic no pot convertir-se en una nova decisió presa unilateralment des d'un despatx de Madrid i d'esquena a Sitges. Sitges ha de ser escoltada abans, ha de participar durant tot el procés i ha de tenir capacitat real per influir en el resultat. Fins diumenge encara serviran uns quants arrossos

amb popets i diumenge, a partir de les 6 de la tarda, qui vulgui es pot acostar a fer una hora dels adeus prenent una copeta. Del futur ja en parlarem, de moment no hi ha projecte.