Sobreviure a una relació a distància: "No hi ha tanta diferència amb el ritme de vida que portem"

Marc Andreu, a quina hora arribes aquí a la plaça Farragut? D'aquí unes 15 horetes.

Ben bones, ben bones serien. Que lluny et sento avui, eh? Sí? Ahir et vaig enyorar, eh? Vaig enyorar una abraçada vostra, la veritat. Però si no t'agrada fer abraçades. No, però ui, aquests dies he plorat tant, he abraçat molt. Sí? Ahir hauries acceptat una abraçada d'aquelles, de veritat. No, no, de tothom, de tothom. Estic abraçant a molta gent. Clar, és que estem tenint una relació a distància aquests dies. Exacte, i com que estem tenint una relació a distància, avui, a la nostra secció de la primera cita, hem de parlar de relacions a distància. Què et sembla? Uf, tinc un màster. Sí? Ai, doncs quina sort que també avui tindrem dos màsters en antena, perquè hem invocat aquí. Bé, de fet, el màster no el tinc. He suspès diverses vegades. Vale, vale, vale. Doncs mira quina experta, perquè hem invocat a la nostra far, l'Eva Moreno, sexòloga i terapeuta de parella. Home. Hola Francesc, bona tarda. Gràcies per venir, Eva. Feliç de ser-hi, ja ho saps. Intenta no obrir-te molt, Garriga.

No, no, sisplau. No li facis cas.

Home, és que això de les relacions de parella a distància, en aquest món que vivim, no sé si s'ha convertit en una cosa cada cop més normal, Eva. Perquè potser fa 20 anys era més difícil, però ara sembla com que tothom s'hi atreveix. I hem de fer-ho,

perquè no et pensis que hi ha tanta diferència entre gestionar una relació a distància i una relació de proximitat. Amb el ritme de vida que portem, al final amb la teva parella et veus una estoneta, que resumit és el mateix que et veus amb una relació a distància.

Doncs jo també he volgut, Garriga, complementar, com sempre, sortint al carrer, passejant una mica per aquí a prop de la ràdio, i, per exemple, m'he trobat la Sara, que ella no ha tingut una relació a distància mai, però. No m'ho he plantejat mai, però jo crec que sí que ho podria portar. Com ho afrontaries, doncs?

Jo crec que si les dues persones estan disposades a tenir-ho per un temps limitat, vull dir que al final la finalitat sigui, doncs, juntar-nos, parlar-ho. Hi ha molts contres, però és que també, evidentment, no tothom està disposat a tenir una relació a distància, però és una persona que li agrada el seu espai i que ho pot portar, doncs hi ha moltes relacions a distància que jo coneixo i funcionen.

Eva, ¿pot ser que tothom es vegi amb cor d'intentar-ho i després a la pràctica és molt més difícil del que ens pensàvem?

Clar, ho dius molt bé, perquè s'ha de posar com molta més consciència sobre la relació. Realment, quan tu decideixes tenir una relació a distància, saps que hauràs de treballar i donar una atenció especial a aquella relació, que en el dia a dia també s'hauria de donar, però no tenim aquesta consciència directa. I a més a més tenir un projecte comú. Aquesta noia ho ha dit molt bé, no? Durant un temps, saber que hi haurà un final o que quan passi un temps concret, assolirem una meta. O sigui, estem els dos pujats en el mateix carro d'una manera molt conscient i anem a cuidar això que estem construint, perquè sabem que estem en un terreny delicat.

Però llavors, ¿ha de tenir com una data de caducitat, la distància, o com a mínim ha de tenir un final? ¿O ens podem plantejar una relació a distància per sempre?

Ens podríem plantejar una relació a distància per sempre, però sí que ha d'haver un projecte de futur. És a dir, si és per sempre hem de sentir molt bé les bases i llavors tenir molt bona comunicació. Molt bona comunicació vol dir que ha de ser una comunicació no invasiva. És a dir, que tu respectis l'espai de la teva parella. Jo treballant en teràpia em trobo amb parelles que són a distància i que s'estan dient absolutament tot. Llavors això no deixa independència, no respira la relació. I després passen coses boniques amb les relacions de distància. Has de planificar les trobades amb la teva relació amistosa, diaria costa més fer aquestes planificacions. I llavors hi ha aquests comiats, les retrobades, el temps de vacances, aquestes cites especials que podem fer online, i tot això pot sumar a favor de la relació. El romanticisme puja, doncs, una mica. Sí, si volem cuidar la relació, sí. I després, per una altra banda, parlem molt sovint de les relacions lat, no? El living apart, together, cada una a casa seva. Llavors, una relació a distància encaixaria bastant amb una relació lat.

Garriga, en el carrer. Què diuen, què diuen? No, sí, que això al carrer hi ha un debat, també, i és que, com a mínim, això és el que hem traslladat amb dues de les noies que he aturat. Perquè en relació a distància, vosaltres també consideríeu que fos, per exemple, de Terrassa i vosaltres sou de Barcelona?

Si viu lluny sí que seria una mica a distància perquè t'has de desplaçar i jo, per exemple, no tinc cotxe i anar en transport fins a. Depèn de quin lloc, doncs costaria, sí. Però l'amor mou muntanyes, com una mica has dit, no? Sí, sí, suposo. Però sí, seria complicat perquè no veure la teva parella cada dia és difícil.

L'he dit molt grossa, es veu, eh? De Barcelona a Terrassa és relació a distància, sí o no? De les Corts a Nou Barris és relació a distància, sí o no?

Hi ha coses que passen en aquestes relacions que és igual que la distància sigui d'aquí a Washington que d'aquí a les Corts, com per exemple la gelosia. Sí, és un dels efectes col·laterals d'aquestes relacions, no? Com que no saps què és el que està fent la teva parella, o veus les fotos publicades que han anat a una festa, a un festival, i tu no hi ets allà, s'activen aquestes emocions. Llavors això, per aquesta distància, és igual que estiguis a 500 metres que que estiguis a 1.000. I una cosa, que és que m'ha. Sí, sí, sí, m'ha fulminat amb la mirada. L'amor mou muntanyes. No, no, l'amor. L'amor ens mou, però no mou muntanyes. Hem de posar feina, hem de posar consciència, hem d'apostar per la relació, perquè si confiem en que sigui tot l'amor, ho tenim molt malament, eh? No, no, i així em va, eh?

També vull dir que passarem la pàgina d'això. Garriga, aquí a la Diagonal de Barcelona he avistat tres amics que passejaven junts i els he aturat, però hi havia un petit problema. Us puc fer una pregunta molt ràpida. No enteneu res del català. You don't understand anything in Catalan. You are from. Saudi Arabia. Egypt. I will try in English. Oh. M'ha passat això, llavors en aquest petit azucar lingüístic només he trobat una solució, Garriga, i és. Ah, a veure. Començar el meu propi podcast.

Follow Andreu. Un univers de passejos als barnastrits amb Marc Andreu.

Soc a Barcelona trepitjant panots amunt i avall amb un micròfon de Catalunya Ràdio La Mà. Els pocs rajos de sol que s'escolen entre els arbres fan que passejar pel carrer sigui agradable, fins i tot amb un jersei fill d'indidex. Si noteu que el meu to ha canviat és bàsicament perquè avui m'he tret les ulleres, per si de cas d'això se'm fa un ril. El meu ritme cardíac és l'idoni quan de sobte em topo amb tres amics internacionals. És el moment perfecte per aconseguir unes declaracions exclusives sobre les relacions a distància.

I think I don't have a long distance relationship, but I think long distance relationships don't work. Why? Para el distance mucho, el affection mucho, so problema.

I disagree because I think long distance relationships can work if you truly trust the other person.

Ho hem entès tots, oi Garriga? Sort que ets a Washington. Sí, no acaben de funcionar, no les acaben de veure clar i s'ha de posar esforç. I també parlen d'efecte.

Diu que no funcionen perquè ja no hi ha tant efecte com quan la relació és més propera. Com podem gestionar-ho, això? Doncs l'afectivitat la

podem comunicar. Si ens parlem bé, ens parlem a honesta edat i amb un llenguatge amorós, l'afectivitat es cultiva. I després hi ha l'afectivitat sexual. És a dir, evidentment no podrem tocar pell, però afortunadament avui en dia les tecnologies. Ens ajuden. I tenim el sexting ben a mà. I llavors, per què no explorar aquestes noves formes de plaer amb la teva parella? Mira, a més, avui, que és el Dia Internacional de les Joguines Eròtiques. Avui. Avui, justament. Ens podríem haver regalat alguna cosa. Ai, estima. Doncs hi ha joguines eròtiques que interactuen amb la teva parella. Llavors tu pots tenir la teva, la teva parella té l'app per gestionar la teva joguina i tu la seva. I llavors a distància us podeu estimular, us podeu estar veient. És a dir, no hi ha pell, però sí que és una manera de desenvolupar. Aquest erotisme d'una altra manera, vull dir que no és el mateix, però això també fa que quan tenim les trobades físiques aquestes trobades siguin molt esperades, molt desitjades i això fa que siguin més fugoses.

I has dit guau, eh, però Garriga, com si no les coneguessis aquestes. Les de distància, t'asseguro que no.

Ah, no? Ah, val, val, val. Estic esperant que me'n regalin alguna.

Vinga, va, posarem un dia de julines.

Prepara que arribarà aquí una caixa que, mare meva, haurem de repartir entre tots. Bé, jo crec que aquesta secció també és de tenir primeres cites. He volgut preguntar a la gent si mai han fet una primera cita a distància. I cites a distància n'has tingut? Cites a distància? Què vols dir amb això? De sobte o videotrucada perquè no us podeu veure i us munteu com una cita així.

Clar, això hi ha cada un, hi ha qui li agradi i qui no, però si no es pot i hi ha un compromís per part dels dos, doncs que et dóna igual on sigui.

La Sara diu això, que al final no cal que estigui una relació a distància com per tenir aquesta cita més com de trobada, de videotrucada, però que no sigui com explicar-te el dia, sinó cuidar-ho una mica, potser.

Exacte, i a més a més, amb la proliferació de les apps de cites, això fa que puguis interactuar amb gent d'altres llocs, i això fa que estiguem integrant i normalitzant molt més el quedar amb algú que no tens a prop. I per comunicar-se, Si ens estem veient, ens estem escoltant, l'únic sentit que no afegiríem seria el de la pell, però la resta els tenim. I llavors potser comences a cultivar una relació des d'un lloc una mica més profund, que no només l'aspecte físic.

I arran d'això, no sé si tu has tingut mai, Garriga, una primera cita. Primera cita, eh, a distància. Per la pandèmia. Sí. Amb els dies de confinament, allò que dius, escolta, feu una trucada. Garriga, és que he trobat una noia que m'ha explicat una anècdota similar. Sí, per videotrucada, una vegada. Primera cita. Primera cita.

Però perquè ens vam conèixer pel confinament online. Llavors vam començar a parlar i a parlar i va dir fem una ciberbirra. Llavors vaig dir doncs vinga. I com funciona una ciberbirra? Bàsicament vam quedar una hora com quan quedes al bar però online. I jo estava al meu balcó, ella al seu balcó i ens vam fer una cervesa, ens vam conèixer una mica i vam quedar després del confinament. O sigui que la cita va anar bé. No sabria dir-te si va anar bé del tot, eh?

Com a excusa, si no està funcionant, com pots rebutjar la cita o parar-la? És molt fàcil.

Se t'apaga l'ordinador, no tens bateria, aquí no ha passat re i ningú ha de donar cap explicació. Un ghosting a temps sempre està bé. Et vas vestir com la cita. Home, no. Només la vas portar en pijama i no sé ni si portava el pantaló del pijama o un pantaló trencat per tot arreu. Recomanaràs més primeres cites a distància? No, per com va anar la història no l'hi recomano a ningú. Mai, mai ho feu.

Aquest programa no condona el gòsting. Molt bé. No dona suport al gòsting. Totalment d'acord, totalment d'acord.

O sigui, hem d'aprendre a dir que no. Tenir responsabilitat afectiva per les altres persones.

Tu, com va anar la teva cita, aquesta distància del confinament, Garriga? Mai es va produir la cita en persona. Però la cita digital, diguéssim, va anar bé? Normal. Va acabar amb sexting? No. Però no va anar prou bé,

perquè si hagués anat una mica bé, haguéssiu mantingut el fil i us haguéssiu trobat físicament. És a dir, que en una cita a distància també reps i veus si hi ha més o menys fil i no connexió.

A mi m'ha agradat que arribi tot això perquè m'ha arribat a la conclusió que quan et tornis la nostra retrobada serà molt més intensa. Demà. Demà ja és.

Ai, mare meva, no estic preparada. Demà aquesta abraçada es produirà segur. Eva Moreno, nostra terapeuta de parella i sexòloga de Capsadera, gràcies per venir un cop més a la tarda. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Demà ens abraçarem amb el Marc Andreu i amb la Lloberes, potser també.

Nosaltres ens abracem avui a distància, què et sembla?

Això mateix. Lloberes, estàs per aquí o no? Amb la Lloberes sí, tu no sé del tot. És a dir, ja m'he abraçat molt i no sé si he gastat ja tanta.

Totes les abraçades, no? A Marc Andreu, gràcies. Una abraçada virtual avui. A tu també.