Tot costa

Sociologia de la grada del Camp Nou, amb Albert Om

Durada: 12 min
16/11/2026
S'ha rejovenit la grada del Camp Nou? Hi ha massa turistes? Quin tipus de gent hi va? En parlem amb Albert Om.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Bona tarda. Què tal? Bona tarda.

00:01

En aquest ambient una mica crispat. No és ben. Has sortit ja d'aquell

00:10

problema de trànsit en què estaves. En el meu camp encara eres allà. En defensa se vaig de dir que quan va ser convocat per avui em va preguntar si preferia una secció des de la Diagonal o.

00:19

Saps que ens vam perdre una cosa? O sigui, pels oients que no ens escoltessin ara fa un mes, jo ho vaig deixar, o sigui, vam acabar la comunicació, era un dia que feien una mani, tallaven la diagonal, un hora i mitja, no sé què, i just quan vam tallar la comunicació vaig arribar al Camp Nou, o sigui, em van desviar pel Camp Nou. I vaig veure una imatge, que no vaig poder relatar-la perquè ja havíem penjat, que és centenars de treballadors plegant. No l'havia vist mai aquesta. O sigui, els treballadors del Camp Nou, però Sant Anà semblava la sortida d'un partit de futbol. Venien allò tots de cara i pensava, hòstia, ara, tots aquests on van, no? Suposo que els deuen tenir motels fora de

00:58

Barcelona i tot això. No sé si tots, però un sector nodrit, sí.

01:03

Era la connexió d'avui, Albert. A mi m'agrada molt que expliquessis una mica.

01:10

Avui, des de Malgrat, el Toto. A mi no tant. No, avui l'Albert Tom ve a parlar-nos, trencar una mica amb la dinàmica futbolera del programa, tot i que parlem de futbol, de sociologia de la graderia del Camp Nou. Vull parlar del públic del Camp Nou. Del nou Camp Nou.

01:30

Que és un públic diferent. Bé, això.

01:33

Veig que el Marcos ja sap de què parlaré. No, sí, sí. A veure, diumenge fa un any just que hem tornat al Camp Nou. És veritat? Sí, sí, el mateix dia. O sigui, dia per dia. I clar, al final, si te'n vas. Si et remuntes fins a la pandèmia. I poses en l'horitzó de quan estigui totalment acabat, hauran sigut 10 anys, un període de 10 anys molt estrany, diguem, no? Perquè, clar, amb la pandèmia estàs un any i mig sense públic. Un any i mig, eh? Tornes, estàs un any i mig jugant, i el maig del 23 te'n vas a Montjuïc dos anys i mig, pràcticament. No tornes fins al novembre. Del 2025. Ara estarem un any més o us veieu més bé vosaltres.

02:17

Els pronòstics optimistes diuen que el primer semestre de la propera temporada el jugaràs a Montjuïc. Els més pessimistes diuen que tota la temporada a Montjuïc. Agafa-t'ho com vulguis.

02:28

O sigui, al final haurem sigut 9-10 anys, diguem, d'un trasvals, i això jo crec que ha canviat, jo que hi he anat, diguem, he seguit el Barça-Montjuïc i he tornat ara al Camp Nou, crec que ha canviat completament l'agradaria. No només amb el sentit que parlem a vegades de turistes, sinó que, o sigui, per mi, és espectacular la de gent jove que hi ha. O sigui, quina explicació hi dones, això? No, jo et dono una explicació que els que anaven habitualment, o sigui, alguns poden ser ocasionals, però estic segur que la gent més gran que tenia carnet és probable que ara, amb tot el trasbals, de primer la pandèmia, ja perden el costum de baixar durant un any i mig. Després, amb un juí, que és complicat, ja no pots fer servir els carnets físics, has de demanar-ho amb temps. O sigui, hi ha hagut com un relleu generacional, crec, a dins les famílies. Home, doncs sí, això és una magnífica notícia pel Barça. Bueno, o sigui, el que és una magnífica notícia, sigui el que sigui, és que està ple, però ple de gent jove, a qualsevol graderia que vagis tant a l'època de Montjuïc com ara una altra vegada al Camp Nou. Coincideix, a més a més, amb els anys de la Kings League, que deies, hòstia, és que ara ja els joves ja s'avorreixen mirant futbol, els has de fotre una altra cosa perquè no poden estar. Bueno, crec que això és una molt bona notícia, diguem, aquesta. Aquesta part de que hi hagi tanta gent jove que s'hagi apuntat en el camp. Jo això ho veig molt, estar al mig de la grada. No només la grada d'animació, sinó qualsevol lloc del camp.

03:52

Aquesta és la part bona, que fa molt bé de destacar l'Albert. La negativa, des del meu punt de vista, és que el Camp Nou, que sempre ha tingut fama de ser un públic passiu, reactiu, més aviat que propositiu. Fama merescuda.

04:09

Sí, sí, jo crec que. Molt merescuda. Però ara estan xocant les dues versions. Totalment.

04:13

Perquè si és un públic tan jove. Però el públic jove també

04:18

pot ser passiu. Sí, però té tendència a ser més animós.

04:23

No sembla o no necessàriament perquè el que explica l'Albert és indiscutible i el que hi afegeixo jo és que jo no havia vist un ambient tan lamentable en un clàssic com el d'aquesta temporada.

04:37

Potser el dia del Barça-Madrid no hi havia tanta gent jove.

04:40

O sigui, el dia del Barça-Madrid és això. El dia del Barça-Madrid. Jo ara tinc les localitats. Normalment jo estava al Gol Nord, al Camp Nou, i ara, des de Montjuïc, vaig agafar tribuna i tinc tribuna a segona graderia. El dia del Barça-Madrid és l'únic dia que jo he vist. Majoritàriament molts guiris, però molts estrangers, molts, molts, però molts que estic segur que ocupaven també llocs d'abonats, eh? O sigui, no només d'entrades a la venda, perquè això, el dia de l'alabés, que es fa l'onada,

05:11

no hi ha tants estrangers. És que el Club Sustec, el 84%, el 4% d'entrades del dia del Clàssic eren. Abonats. O socis. Abonats i socis, crec que era.

05:21

Sí, abonats i socis. Abonats i socis. Abonats no n'hi ha tants. Ara som 38.000 sobre un aforament de 62.000. Queden 24.000 entrades que es posen a la venda cada dia. Però aquell dia, el dia del Barça-Madrid, cridàvem molt l'atenció que hi havia hi havia gent que suposo que, no sé com, no em preguntis de quina manera, però que es devia pagar l'abonament de tot l'any, perquè evidentment, i si pagues, en el cas de Tribuna, que pagues mil i poc, doncs això, evidentment, tu traies de llarg el dia del Barça-Madrid.

05:54

La meva teoria és que el dia que hi ha el públic autòcton, l'agradada animació, perquè aquell dia hi era, serveix de.

06:04

S'enganxa, no? De combustible.

06:08

Però el dia que hi ha gent de fora, és que ni em agrada l'animació. Ho diré com ho penso, els hi pela. A mi em va fascinar, perquè jo era aquell dia a la tribuna de premsa, a la tribuna potser hi havia dos de cada deu espectadors que se sabien l'himne. Jo no ho havia vist en la meva vida, allò. I jo, vaja, vaig sortir ensorrat.

06:27

Sí, veus coses estranyes. Jo l'altre dia tenia, l'últim partit, no sé amb qui era, el dia de Champions, el de l'Aston Villa, tenia un nano alemany a darrere que devia tenir 11 anys que cridava com un boig Joan García és de la Masia. Jo pensava també que, clar, amb això també hem de fer una diferenciació del que és la turistificació al Camp Nou amb la internacionalització del club. Per mi són dues coses diferents. Li vols preguntar si era alemany? No, no, parlava alemany amb la seva família. Parlava alemany amb la família. Però Joan García és de la Masia, era un perfecte català. Perfectíssim català. Perfectíssim català. No, no, per això et dic que a vegades, o sigui, els estrangers que estan allà, vull dir, n'hi ha alguns que formen part de la internacionalització del club, que clar, és evident que el Barça no pot ser el mateix de fa 30 o 40 anys, diguem, no? És un club de famílies, diguem, no?, que conviuen totes les coses. I és evident que la turistificació també hi és, com hi és a Barcelona. I ho veus millor o pitjor per tu com a experiència? Home, jo crec que. Añores el Camp Nou de fa 20 anys? Des del punt de vista d'anar a riure, sí. Diguem, hi havia personatges més autèntics. No, a vegades trobes a faltar aquests personatges més autèntics. Des del punt de vista de l'ambient, per mi, en el 95%, per no dir el 100%, hi ha molt més ambient ara que no pas hi havia abans.

07:52

Però hi ha una cosa que que jo trobo que és contraproduent fins i tot des del punt de vista del negoci. Si tu ets un tio que li sobra la pasta i decideixes pagar 2.000 euros per venir al Clàssic i et trobes aquell cementiri, allò com a experiència. Perdó, el partit és el mateix, però l'experiència és una merda. No, però per ells no veure un partit, un clàssic en silenci

08:13

perquè ells no saben quina és l'alternativa si ells han anat a un camp anglès llavors sí

08:19

si han anat a un camp anglès i venen allà i diuen aquest és en teoria el millor partit que puc veure en directe al món mundial i em trobo. Allò, gent que no sap ni de què va la banda sonora.

08:31

Però veure on vas a Madrid per ells és.

08:32

La merda sobretot és perdre, diguem que segurament si es hagués acabat guanyant, l'ambient hauria sigut diferent en la segona part, hauria sigut una remuntada, però no ho sé, jo crec que això és inevitable, aquesta part de. D'internacionalització del club.

08:50

Sí, sí, i a part és inevitable perquè necessites la pasta. Això és evident, l'estadi s'ha de pagar.

08:55

Però clar, o sigui, passaran aquests 10 anys, diguem, i ens trobarem.

08:59

És una generació.

09:04

És una generació i és una generació que ha deixat d'anar al camp, jo crec, no?

09:09

Una generació més gran que. Les excedències han acabat molt. Ara jo deixo d'anar al camp fins que. Hi ha molta gent que diu, jo fins que això no estigui

09:16

100% acabat, no torno. Però ja venies de la pandèmia, va ser més fàcil agafar l'excedent perquè ja t'havies acostumat has estat un any i mig veient el futbol a través de la tele doncs ara amb un juic no pujo i no puges aquí i ara hi ha un fenomen que jo no recordo tant a la meva època quan anava de jove al camp que és anar-hi amb amics. Abans era més, hosti, si podies anar amb la família, no sé què, però ara veus això, nanos de 17, 18 anys que van a un grup d'amics a veure el futbol,

09:45

diguem, no? I la samarreta, eh? La samarreta, que fa 10 anys. Això és veritat. La samarreta ara està present a tota.

09:52

Abans era estrany el que anava a la graderia amb la samarreta del Barça i ara és estrany el que no hi va. Com a mínim amb una bufanda, etcètera.

10:03

Què vas pensar, Barret, Albert? Bueno, jo em vaig estrenar una al dia del Barça-Madrid. Molt bé. I no te la tornaràs a trobar. El primer que em passes quan arribis a casa, la crema.

10:13

Sí, sí, una que m'hi he enreglat el dia abans. D'aquesta temporada, eh? Sí, sí, d'aquesta temporada. No, no, era la que tocava. L'he guardat al calaix i ja. De moment està allà. No hi he tornat més amb la samarreta, però algun altre dia ho tornaré a provar. Ja us avisaré. No, no, no. Però va el dia del rany o de coses així. Dorsal i nom o neta? No, no, dorsal i cognom. Totom. Els he sortit més barat de dues lletres, només, suposo. Quin dorsal? Bueno, el dorsal, l'edat, 60. És que tots, tota la colla d'amics, jo soc l'últim, diguem, de fer-ho, i som sis que tots tenim la mateixa samarreta, només canviant el cognom, diguem, no? Que quan ho veus, clarament, ja saps que això és l'edat, no? Que no és que tinguis una debilitat per aquell dorsal, diguem, no? Sí, sí.

11:07

Molt bé, doncs, escolta, avui. Molt interessant aquesta sessió de sociologia. Ha estat tan interessant que.

11:16

És que a vist, des de la grada és diferent. Totalment, sí, sí. Hi ha un punt que es podria fer una crònica cada partit, diguem, només mirant la grada, o sigui, només veient el que tens allà, perquè cada partit és diferent. Cada partit té alguna cosa, que si hi ha la grada d'animació, si no, si. En funció d'això, de partit que sigui, tens uns veïns on tens uns altres, sí, sí.

11:34

Avui ha estat tan interessant que fins i tot el nostre Big City dels dilluns, que ja sabeu que encaixen d'aquella manera la secció premium de les aturades. No passa res, amb allò que parlàvem de les medalles d'abans ja està. Ja està tot dit. Doncs l'Albert Tom i la seva visita regular la fem coincidir amb les aturades i avui a més hem. Ara quan és la pròxima aturada? La propera és per Setmana Santa. No li pregunto per Rafinha? No li pregunto per Rafinha perquè tinc propaganda electoral. Albert, gràcies. A vosaltres.

Àudios