Sònia Hernàndez reivindica la cultura "com espai de llibertat" davant de "discursos d'odi i divisió"

És un cap de setmana important per la cultura catalana a la capital francesa. Avui tenim nosaltres la Maria del Mar Bonet, que diumenge farà aquest concert, 51 anys després del seu debut a l'Olimpia. Podem saludar a aquesta hora també la consellera de Cultura, Sonia Hernández. Què tal, consellera, bon dia. Hola, bon dia. Un dia també d'orgull, el que estem explicant avui a Catalunya Ràdio.

Un dia d'orgull molt gran, si em deixes que et faci un apunt. A més a més, us parlo des del Vendrell, que avui donaran els Premis Nacional de Cultura, com sabeu. I a més a més, faig aquesta entrevista, tinc l'honor de fer aquesta entrevista al despatx de Pau Casals, també un dels nostres catalans més universals.

Per parlar d'orgull, perquè clar, avui som a París, i abans en parlàvem també de la importància de la cultura a França, i tenen aquest orgull i aquesta manera d'entendre la cultura, que a vegades ho admirem amb certa enveja des de Catalunya. No sé en aquest sentit, consellera, si també ens cal com a societat donar més valor a la cultura del que fem habitualment.

Jo penso que sempre li hem de donar molt de valor a la cultura. La cultura és allò que ens defineix, jo sempre dic que és aquella cola que ens uneix, és allò que ens fa sentir part d'una comunitat i que la nostra cultura. I sigui, i se l'esperi en el pla internacional, doncs és també aquest motiu d'orgull. Crec que la cultura, que els catalans estem molt orgullosos de la nostra cultura, hi ha moltes enquestes que ho diuen, no? Un dels motius que ens fan sentir més orgullosos de ser catalans és la nostra cultura.

Clar, vostè fa 50 anys, entenc que era molt petita, però no sé si li va arribar alguna cosa d'aquell concert del 75 de l'Olimpia de la Maria del Mar Bonet.

A veure, era molt petita realment, però sí que és veritat que és un concert que després al llarg de la vida tens molta consciència d'aquell moment i de com n'és de mític, si em permeteu l'expressió. Avui veia fotografies d'aquell moment, les fotografies del Toni Catany, i clar, va ser un moment molt important, molt especial, i per tant, sí, un concert mític.

Diria que és un cap de setmana important parlar de la Maria del Mar, però també abans parlàvem amb l'Orfeu Català, perquè actuarà demà a París amb la Filarmònica de Nova York de Gustavo Dudamel. Quina importància té també aquest concert, consellera?

Sí, us sentia perquè baixàvem al cotxe i sentia la conversa que teníeu amb els cantaires. Penso que és d'una gran importància transcendental aquest idili entre Gustavo Dudamel i els cors del Palau. Ell, que és un dels. Directores més importants i més reconeguts a nivell internacional, confia en aquests cors per fer la seva gira europea. Vol dir que, de nou, la nostra cultura i els nostres cantants. La cultura catalana, per mi, i des del meu punt de vista, ha de ser present allà on es construeix la cultura contemporània i a l'hora de formar part d'aquest debat de la cultura del futur i per tant internacionalitzar la cultura. De xarxes, és consumir aliances, és enriquir el nostre sistema cultural. La cultura és un vehicle pel diàleg a nivell internacional i per arreglar vincles internacionals. Per tant, des d'aquest punt de vista, per mi és molt important.

A més a més, ho hem fet sempre, no, Maria del Mar? Perquè penso en la figura de Ramon Llull, que és un dels pares, diguéssim, de la llengua i de la literatura catalana, no? Va ser un arquitecte de la literatura europea i ho va fer des de Mallorca. Va ser la primera novel·la en català. Sí, sí. Vull dir que en això d'internacionalitzar la llengua i la cultura, ja fa uns quants anys que ho fem.

Sí, era un home que, a més, això de tirar pons, d'anar a construir pons culturals, era un, no sé, un senyor que estava absolutament ficat en aquesta manera de ser, de voler que la cultura, que la llengua, que el. Fantàstic, no?

I que la cultura i la llengua siguin una identitat oberta, que al final és el que explica el Mediterrani, explica Ramon Llull i explica al final la cultura catalana. Consellera, ¿en què diria vostè que pot ajudar o pot contribuir la cultura en un món tan sacsejat com el que explicava Mar? És a dir, amb les protestes dels estudiants que estem veient fins a les que reclamen també un pis per viure. No sé, si davant d'aquests auges de discursos de l'extrema dreta, creu que la cultura també és necessària que mai.

Doncs indiscutiblement no puc compartir-ho més. Estem vivint moments convulsos, moments complicats. Catalunya no n'és aliena. Estem veient, com deies, un auge dels discursos d'obi, de discursos que ens volen. Individualitzats, separats, que volen homogenitzar-nos, i discursos que es basen en l'odi i en la divisió, i penso que en aquest sentit la cultura té un paper fonamental. La cultura és l'espai de la llibertat, l'espai de l'esperit crític, de sacsejar-nos les idees, de posar-nos a la pell de l'altre, de generar empatia, de generar comunitat, i per tant, des d'aquests punts de vista, penso que la cultura és fonamental.

Consellera Sònia Hernández, consellera de Cultura, gràcies també per acompanyar-nos i que vagi molt bé aquest cap de setmana també a París. Adéu-siau. Moltíssimes gràcies. Adéu-siau. Que vagi bé.