Sor Lucía Caram: "Em preocupa molt el discurs d'AC. No sé si saben l'odi que generen"

Teníem nosaltres a sort, Lucía Caram, què tal? Com estàs? Bon dia. Estem parlant, no sé com tu estàs vivint aquest debat que estàvem tenint ara, per exemple, tu que estàs en contacte molt directament amb gent que té problemes, que et venen a demanar ajuda directament pel que fa a l'habitatge, pel que fa, per exemple, també a l'alimentació, com vius aquest debat que viu la política?

Jo aquests dies estic bastant indignada perquè veig que el cas de la Mari Carmen i altres no necessiten banderes i ser instrumentalitzats, perquè en definitiva el que estan fent des de la dreta i des de l'esquerra estan instrumentalitzant una situació. El problema que tenim en el nostre país és un problema molt seriós, el tema de l'habitatge, sense dubte, però el problema que tenim són els pactes contra natura i les hiperconveniències i les aritmètiques que porten a governar. Ahí ens trobaban amb la Yolanda Díaz, dient que conspirem contra el govern, i eixa que és del govern. Què heu fet en tots aquests anys? Per tant, penso que aquí no és ni política ni de dreta ni de esquerra. La dreta i la esquerra estan instrumentalizant un problema que ningú està solucionant. Allí a l'avió li demanaven al papa sobre el cas de Mari Carmen i diu que hi ha un problema sistèmic. No conec la realitat aquesta, la societat no pot permetre jo, però aquí hi ha un problema de que en aquest país anem contra rellotge. En unes hores han de definir una cosa que en vuit anys no han sigut capaços de solucionar. I me preocupa quan veig la plaça del Sol i quan veig totes les manifestacions, que és totalment legítim, però em recordo el que va ser tot el moviment dels indignats, que tots estaven indignats, però els que criticaven la casta van terminar sent castissos. Per tant. Han arribat al poder, no utilitzem la gent, s'ha aprofitat el de Ceuta per extrapolar-lo i per generar un odi i aquí tenim un festival de la dreta i de l'esquerra i ens falta el cap fred per poder solucionar els problemes que tenim. Salut, seguretat, educació i habitatge són els problemes que tenim en aquest país i en això no es pot improvisar i perquè un país funcioni ha de tenir resolt això. I en aquest moment no ho tenim, i el que estem en aquest moment és intentar ser fidels als vots, però els que estan dividits. I una esquerra tan dividida com està, s'està cridant a una extrema dreta que la treus de dos punts o de tres punts i ja no tenen més discurs. A mi el que em preocupa, Ricard, és l'odi que s'està generant a nivell social.

I que tu notes directament, en pròpia carn, perquè, per exemple, a l'1 de setembre, a veure aquella manifestació a Manresa, arran de l'assassinat de Carles Vilajoana, aquella matinada a Manresa, i a la manifestació hi havia una pancarta amb la teva cara, entre altres, que deia "Us heu carregat la nostra Manresa, foteu al camp, volem viure tranquils".

Sí, jo no he portat ningú a Manresa. El que nosaltres jo crec que estem fent és evitar una fractura social. Acollim a la gent, busquem feina, regularitzem els papers, estem incorporant molta gent al mercat laboral, gent de fora i gent del país, i també estem donant de menjar. Per tant, a mi no em preocupa lo que diguin de mi, que de veritat que no em preocupa. Em preocupava i em preocupa que hi hagi una cara de l'alcalde i del regidor de seguretat i que vagin pel carrer i que la gent els insulti. Estem generant un odi.

Et notes aquest odi al carrer? La gent t'insulta?

Alguna vegada m'he trobat al centre de Manresa amb gent gran que m'ha insultat, fins i tot venia un dia amb una ucraniana i una van conversar a picar-me, però és el discurs que els estan ficant. En realitat, jo ho noto quan ja m'han fet una pintada en el banc d'aliment, els voluntaris s'han acostat periodistes a la plataforma dels aliments, no els han deixat anar. Jo soc intolerable quan intenten utilitzar els més pobres, perquè els conec, perquè veig la cara, veig el drama que estan vivint, I perquè la gent no coneix la feina que estem fent. No estem donant de forma indiscriminada aliments i habitatges. Nosaltres també patim el tema de l'habitatge. Tenim molts pisos que estem donant un lloguer social, però també ens hem trobat amb gent que està pagant un lloguer social de 160 euros i que fa temps que no ho paga. I que els ofereix feina i no volen treballar. I gent ni d'aquí ni de fora, gent. Per tant, penso que cada cas s'ha de veure i s'han de posar les bases perquè jo pugui funcionar. Jo estic d'acord amb les ajudes socials, però no estic d'acord en que jo s'eternisse sense que hi hagi una revisió i un acompanyament de les persones. Jo crec que les polítiques socials s'utilitzen, però no estan per acompanyar perquè la gent pugui sortir de la seva situació. El que hem de fer és empoderar la gent perquè

el gran èxit seria que tanqui el banc d'aliments. I per poder fer una oficina en la que la gent ajudi a trobar feina. Però mentre això ajuda a trobar feina, he de tenir un banc d'aliment, perquè si no tenen per menjar els seus fills, difícilment tiraran endavant, difícilment podran anar a treballar, si no tenen el tema de l'habitatge resolt i vivint en una habitació, difícilment poden mantenir una habitació. És un tema que a mi em crema, no per lo personal, sinó per l'estigma. Els nois amb els que estem treballant, la setmana passada tenia una reunió amb tres adolescents que han evolucionat i estan treballant superbé. Una ara començarà a fer un grau superior, que ha sortit d'un programa d'exclusió social, i em deia, jo vinc aquí perquè sento que és l'únic lloc on no soc una mora de mierda. Perquè és el que els estan dient en el carrer, els estan cridant, aquestes pancartes porten a les escoles a que els nens que conviuen en les diverses aules, que està molt bé com ha fet la incorporació, els nens puguin anar repetint el que estan sentint a casa. I això jo ho estic sentint, quan escolto els nens de les diverses classes socials, escolten el discurs i estan repetint. S'està normalitzant aquest discurs d'odi. I no passa res. I es fa el tema del bullying dintre de la sala, perquè aquest és negre

i aquest ha vingut de fora. I aquest és gitano, perquè també està el tema. O sigui, és estigmatitzar la gent, però estem fent que els nens, que quan són molt petits no hi ha problemes, en aquest moment estan repetint el discurs dels pares, i això realment preocupa, perquè quan són nens això imprimeix caràcter. I estem dibuixant una societat que jo, Catalunya, no era jo. Catalunya va ser un exemple d'integració. Nosaltres hem viscut això en aquests anys, I ara és com que tot s'està amb un discurs A mi realment em preocupa. Em preocupa molt el discurs d'Aliança Catalana. Em preocupa moltíssim. I em preocupa molt que instrumentalitzem la gent d'aquesta manera, de manera irracional. Perquè no sé si els que estan en la primera línia i els que van dient tot això són conscients de l'odi que estan generant a nivell social. L'alcalde de Manresa surt al carrer i la gent l'insulta. I això no pot ser. Hem d'aprendre a conviure i a ser persones civilitzades. No és el responsable que hi hagi una justícia que sigui tan injusta. Perquè una persona que fa un menor que comete un delicte o l'endemà està al carrer, pues no és la culpa de l'alcalde. I no és la culpa dels Mossos d'Esquadra que no han sapigut, si són els que després han tornat a detenir a la persona. Per tant, jo penso que el problema d'aquest país és la improvisació

que estem tenint i que ens porta in extremi, com avui, a intentar donar solucions, que és una precarietat i que quan canviïn, perquè quan anem canviant cada poc temps, vindrà un altre govern i farà tot el contrari. Esther. Sí, no sé què vols que digui,

perquè la veritat és que. No, però és una baixada a la realitat que a mi m'encanta. Vull dir que vols que et digui, hi ha coses que estic més o menys d'acord, però hi ha una amb la qual estic molt d'acord, que és això de deslegitimar la política. Si tu deslegitimes la persona que ha estat escollida per sufragi popular amb cada persona un vot, que és la cosa més igualitària que hi ha, i tu desprestigies la seva labor, la seva feina, simplement perquè és la persona que està al capdavant de l'administració, el proper pas és el feixisme. I aquí vigilem, perquè no està tan. És a dir, la democràcia, la salut de la democràcia no és eterna, no està garantida, i no està tan lluny que realment amb aquesta mena de pancartes i amb aquesta mena de mítings. No, no, és que va començar així. Bueno, doncs ja està. Doncs aleshores vigilem, perquè potser ho tenim més a prop del que ens pensem. La resta, los moros de mierda, doncs sí, és que és això, és que és exactament això. Qualsevol que toleri que davant d'ell es facin expressions d'aquest estil, doncs té una responsabilitat sobre el que passarà.

Bueno, va ser el tuit de Vox, no? I no estem tan lluny. Moro Carmen. Sí, sí que sí. Va dir que hi havia més problemes amb les Moro Carmen que amb la Mari Carmen. Sí. Tuit de Vox.

Bueno, veus, ja estem parlant dels bàjaros en qüestió.

Bueno, veus, ja estem parlant dels bàjaros en qüestió. Hi ha un punt que no valorem prou, i és que hem viscut alguna societat complicada en aquest sentit, més que a Catalunya sí que l'hem viscut, que és que el pas següent a l'insult és l'agressió. No falla. No falla. Si algú pretén que insultant només la cosa s'acabi allà, no és veritat. Primer dic moro de merda i després agredisca una persona així pel carrer perquè ja estic encès. I tota la gent que insulta, i que moltes vegades són gent normal, hauria de ser conscient, perquè jo m'ho he trobat a València, gent que era normal i indiscutible,

El feixisme s'alimenta de gent dita normal.

Aquest és el problema que tenim, que no estem tan lluny. El que passa és que veníem de 40 anys de dictadura en la qual la violència estava legitimada com a instrument per aconseguir el poder. Llavors aquí hi ha gent que no entén que si primer insulta i després s'agrega violència, a través d'aquesta violència tots acceptarem en algun moment que gràcies a la violència es pot accedir al poder i no gràcies a una persona o un vot.

Però jo m'agradaria dir que el feixisme està a l'abast de tothom, perquè hi ha qui diu moro de merda, hi ha qui diu ñordo de merda, hi ha qui diu marx A mi m'han dit que marxi de Catalunya. Que no soc prou catalana o no prou bona catalana. Diumenge passat en el Regió 7 vam publicar un article que deien que em torni al meu país. Exacte.

I a l'agressió física jo encara no he arribat. Un article publicat al Regió 7. Un article d'opinió dient que he portat la ciutat com l'he portat i que celebrarien tots el dia que marxi a l'Argentina. Diuen, escolta'm, no és catalana, doncs mira, porto 33 anys vivint aquí. Sí, sí, i fent una facada. Però vas néixer a Girona.

I jo he tingut l'altra agressió, de l'altre costat, i de gent que fins i tot, per agredir-me, tenien la llei al seu costat, els policies al seu costat, el jutge al seu costat, i soc bastant persona per dir, mira, això, en algun moment, molta gent es va equivocar, mirem de rectificar-ho. Però en tot cas, ara això no està tan viu. El que està viu és l'altre. I per tant, a cada moment, hem d'adequar també segons cada situació. I ara els insults són uns altres.

Per exemple, tu que vas arribar d'Ucraïna, i vaig veure un post que feies a Instagram, crec que era, en què deies que havies tornat amb la sensació que Polònia ja s'està vivint un context de guerra molt gran, que respira guerra, deies. I que arribaven informacions que ja són reals i que no cal tenir por, però tampoc hem de ser ingenuos. Vull dir que mentre estem parlant de tot això, que és un caos de cultiu que hi ha a casa nostra, a les portes d'Europa s'està construint ja un ambient.

Directa de guerra. I tot comença a Polònia, sempre. Jo crec que no hem de ser ingenuos i entenem que en dues o tres setmanes començarem a tenir problemes en la resta d'Europa. Polònia està vivint la guerra. Quan vas aterrant a l'aeroport de Cracòvia, està plens d'avions de guerra, de casas, plens. I del trajecte de l'aeroport fins a la frontera són convois militars, tots. És impressionant, i quan arribes allà i passes la frontera i et reuneixes amb ells, t'estan dient, fa temps que estaven dient, estan rebentant les fronteres d'Europa. El de Ceuta té a veure també amb tot això, el que volen és debilitar Europa en aquest moment. I aquí sabem que Trump i Putin tenen els seus negocis, quan diuen que intentaran parar la guerra no és veritat, i nosaltres, mentrestant, ens anem entretenint en moltes coses, Però jo penso, i veig allà, i quan parlo amb ells, miren la realitat que nosaltres tenim, doncs jo crec que estic en contra de la carrera armamentística, però jo estic a Ucraïna, en qualsevol lloc, i veig com cauen els missils, i en aquest moment no els poden detectar.

De fa 6 mesos a aquest moment abans t'avisaven i podies baixar al búnquer, ara no ara el que ens deien, ha entrat Xina amb tot el tema de l'armament i no tenen com defensar-se per tant, una periodista va publicar un article en el que posaven Solucía demana armes per Ucraïna que el titular era maleït clar que demano el tema de que puguin defensar-se de que puguin derribar els missils aquí estem preparats? Per poder defensar-nos d'una guerra com la que estem vivint. Fa uns mesos, quan jo estava, demanaven los M113s i los tanques. Ara no els volen. Tot és tecnològic. No volen tot aquest armament que hi havia. No és que me l'han explicat, és que l'hem estat veient. I ells ens estan dient, vigileu, perquè Espanya està també en el llull de l'UHC i lo tenen. Rússia no els pot veure. I no pot veure Alemanya, tot i que ara s'han reunit. Però jo a la guerra l'he vista aquests dies en Polònia. I la gent en la frontera, els guàrdies de frontera de Polònia, quan estàs passant el control, t'estan dient que no poden veure els ucranials perquè ells acabaran rebent per culpa d'Ucraïna. I Ucraïna el que està fent és defensar les fronteres d'Europa en aquest moment.

Biden deia, nosaltres enviem armament i ajudes, estic d'acord, però si no haurien d'enviar els nostres homes. Quan comencin els atacs a l'OTAN, Espanya, que està dintre de l'OTAN, haurà de mobilitzar la seva gent. Està obligat? I molt aviat tindrem. I l'extrema dreta que està alimentant el cap dels nostres joves, que sàpiguen, els joves, jo aquesta setmana vaig portar de retorn nois de 22 anys que tornaven mutilats, alguns, que sàpiguen que són els primers que aniran. Per tant, jo penso que no es tracta de viure amb por, Però si es tracta de viure un realisme, tenim una guerra en la que la improvisació també ens està entretenint i anem d'una cortina de fum a una altra. Perquè no resolem els problemes reals que tenim en el país i quan arriben problemes reals també en els que ens hem d'ocupar perquè ens afecten a tots, anem posant cortines de fons en problemes que fa temps. Lo de Mari Carmen i el problema de l'habitatge no és d'aquesta setmana.

Sí. Per cert, acaba de trucar Ramon Bacardit, cap de l'oposició de Manresa, que diu que també ell ha sigut assetjat i que també ha hagut de denunciar algunes pintades. El tenim en directe. Ramon, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia a tots. També està assetjat.

Bé, és que jo ara estava escoltant el debat que teníeu i crec que és important aportar la meva experiència també. Jo estic molt preocupat també per l'escalada d'odi que s'està normalitzant a la ciutat. I en aquest sentit, doncs, la Sor Lucía té raó. Hi ha un increment d'assetjament a les persones que tenim presència pública, en aquest cas jo, també pot ser la Sor Lucía, i la veritat és que com a societat hauríem de reflexionar. Jo he posat quatre denúncies per amenaces de mort, assetjament, assenyalament, destrosses al local. Això, però, ve de l'extrema esquerra. I aquí, quan parlem d'odi, quan parlem de violència, hem de posar-lo al mateix pla. Amb enresa, l'extrema dreta fa discursos d'odi, certament, però l'extrema esquerra va més enllà. Per tant, hauríem de fer aquesta reflexió, Ricard. Doncs queda clar. Gràcies per trucar. Que vagi molt bé. Moltes gràcies.

Presenta la campanya Junts per Catalunya a la setmana següent de la apunyalada, i el que fa un economista, posa una foto de Sor Lucía, fa un anàlisi de la situació de Manresa, la situació econòmica, i la història ha de demanar-me l'efecte crida que estem fent, perquè som els culpables que Manresa econòmicament estigui com està, i que hi hagi vingut gent que cobra molt poc, amb una renta molt baixa, o que estan empobrint la ciutat. L'inici de la campanya de Ramon Bacardit. I quan ell veu la pancarta, no es queja, però als quatre dies, a l'inici de la seva campanya, posa la meva foto. Això és incitar a l'odi o no? No m'interessa, no m'importa. Però, Ramon, no és sol. Esteu assumint vosaltres moltes vegades el discurs de l'extrema dreta, perquè sabeu que Alianza Catalana us treurà vots a Manresa, i això és claríssim.

No el tenim per contestar, però en tot cas queda tot aclarit. Solució Caram, gràcies per acompanyar-nos, de veritat, per la feina que fas, també, i ens seguirem parlant. Moltes gràcies. I gràcies també a Jordi Mat, Marta Rosigana, Grau, Vicenç Sánchez i Esther Vera. Que vagi molt bé. Bon dia. Paraigües, eh? Paraigües, paraigües.