Suècia: el declivi del somni nòrdic

En aquest podcast viatgem a Estocolm.

Les eleccions del 13 de setembre ens han servit de baròmetre per avaluar com ha canviat Suècia. Suècia, el paradigma del model progressista i de benestar dels països nòrdics, de qui fa més de 20 anys l'escriptor i periodista desaparegut Stieg Larsson ja va exposar els claroscurs i les clavegueres. Suècia ha anat canviant durant dècades, però els últims quatre anys de govern conservador, amb el suport extern de l'extrema dreta, l'han convertit en un dels països més durs d'Europa en migració i també en mesures penals en el marc de la lluita contra el crim organitzat.

Les eleccions van donar una victòria molt ajustada al bloc de centre-esquerra que lidera la històrica socialdemocràcia sueca amb Magdalena Andersson al capdavant. Aquí, per cert, alguns comparen amb Angela Merkel. L'extrema dreta dels demòcrates suecs va perdre 3 punts, però tot i així conserven el suport de gairebé el 18% dels votants. Veurem com és el pròxim govern. La polarització també ha arribat a la idíl·lica Suècia que el setmanari The Economist ha definit recentment com un paradís per a multimilionaris per sobre dels Estats Units. Benvinguts a Estocolm, ens desitja una de les persones que entrevistem per aquest podcast. Comencem així, el relat sobre la Suècia d'ahir i d'avui.

Abans de tot, una mica d'història. Faig una trucada. El son no és perfecte, però el testimoni s'ho val.

Miguel Godoy, psiquiatra

forense avui jubilat, és d'origen argentí, però vivia a Xile l'any 1973, quan Augusto Pinochet va fer el cop d'estat.

Por tanto, Miguel, hace 40 años o más de 40 años que estás en Suecia, ¿por qué te fuiste de Chile y por qué escogiste Suecia?

Yo no elegí eso así, era la posibilidad que había, la única posibilidad que existía, dado que yo participaba políticamente, naturalmente en mi época de juventud, con la ilusión de querer transformar el país, hacerlo más equitativo, etcétera, etcétera. No concordaba mis ideas con los gobernantes de turno de esa época, con la dictadura cívico-militar de Pinochet. Y un poco arriesgando mi vida si seguía en el país, así que tuve que salir de esa corona. ¿Y Suecia por qué era la única opción? Y bueno, era la única opción que daba el gobierno de recibir gente en lo que se llama cuota de inmigrantes que ellos recibían en esa época. ¿Te fuiste solo de tu país? Solo, solo. Después de haber llegado, a los tres meses llegó mi compañera, o mi mujer, a la cual pedí como reunificación familiar.

Y cuando llegaste a Suecia, ¿cómo fueron tus primeros tiempos?

Naturalmente es una impresión muy grande, pero contrarrestada con lo que había hecho. Es decir, al salir del país, para mí el concepto de libertad se agrandó de tal manera que no lo encontré nunca más en los significados de lo que podría describirse como libertad. Es una sensación muy grande y que solamente creo yo que los que hemos vivido esta situación la podemos explicar cuando dejamos un país obligadamente. Y llegué a este país en un invierno que entre todo era blanco, para mí era como estar en otro planeta. Entonces estuve el primer tiempo viviendo en un campamento de refugiados que se llama, al sur de Estocolmo. Y allí estuve hasta que llegó mi compañera y pudimos hacer nuestra vida de forma independiente. ¿Dirías entonces que Suecia te salvó la vida en cierta manera?

Suècia ha canviat. Miguel Godoy apunta ja a la política migratoria.

Les coses

han canviat. Com i per què?

Em desplaço amb l'eficient transport públic d'Estocolm al sud de la capital, a la Universitat de Södertörn. Allà em trobo amb una de les grans especialistes dels països nòrdics en extrema dreta, o el que ella denomina partits populistes radicals de dreta.

Amb ella fem un dibuix general de l'extrema dreta sueca, de com el seu ascens ha condicionat tot l'espectre polític i de què pot passar a partir d'ara. Senyora Jungar, els atractors de l'extrema dreta a Suècia els qualifiquen de neonazis. Quins són els orígens del Partit Demócrata Suecs?

Van començar com un partit nacionalista molt extremista. Era una espècie d'amalgama o col·laboració entre antics skinheads, moviments anti-immigració, i antics simpatitzants del nazisme i el feixisme a Suècia. Eren un partit molt radical. I això explica que Suècia fos un dels últims països a Europa a tenir un partit radical populista de dretes al Parlament. No van entrar-hi fins al 2010.

En el contexte nòrdic, Dinamarca, per exemple, l'extrema dreta va entrar al Parlament l'any 1995. Els ha servit d'exemple aquí, al cas danès, quin camí han fet els demòcrates suecs?

Doncs van aprendre molt del cas danès i van concloure que el camí cap al poder era normalitzar el partit. És a dir, tallar els vincles amb les persones i organitzacions més extremistes i convertir-se en un partit creïble i esclar formar part algun dia del govern, tal com van fer el partit del poble danès a principis del 2000. Part d'aquest camí ha estat deixar enrere les opinions més extremistes. Per exemple, estaven a favor de la pena de mort. Estaven en contra de l'adopció de nens que no fossin nòrdics. Tenien visions molt conservadores en temes de gènere i veus antisemites als anys 90 i principis dels 2000.

Existeix consens que la anomenada crisi de refugiats del 2015, recordem Suècia, un país de 10 milions d'habitants, va acollir aproximadament 160.000 sirians. Aquest va ser el detonant de l'enduriment progressiu de les polítiques migratories. Quina és la situació ara i la que podem veure d'ara endavant?

Les polítiques dels demòcrates suecs s'han convertit en la nova normalitat a Suècia. Dinamarca va ser la primera en aquesta adaptació a un discurs nacionalista més autoritari. Però Suècia ha fet aquest camí molt ràpid. Per tant, un canvi de govern no significarà polítiques migratòries més progressistes, ni a Suècia ni enlloc. Potser hi hauria canvis en temes menors, però els principals aspectes d'aquestes polítiques continuaran igual.

Suècia ja no concedeix permissos de residència permanent, fins i tot per raons humanitàries. Per aconseguir el passaport suec, calen 8 anys al país, en lloc de 5. S'ha deportat adolescents criats a Suècia, qui, en arribar a la majoria d'edat, es retorna a països d'origen on no havien estat mai.

El Parlament ha aprovat la Llei de la Bona Conducta, que pot deportar un migrant per retardar-se en el pagament d'un deute, per exemple.

El Parlament també ha aprovat la llei del delator, que obliga les autoritats a denunciar els migrants indocumentats. Després de molta polèmica, els professionals de la salut han quedat exclosos d'aquesta obligació.

Avui, les xifres d'entrada de migrants i les sol·licituds d'asil a Suècia estan als nivells més baixos des dels anys 80. Amb el govern dels últims quatre anys, de fet, han caigut un 60%.

La següent cita és el modern edifici del centre d'Estocolm que allotja diversos mitjans escrits suecs.

Per ampliar el que ens estan explicant, el que estem veient aquests dies, ens hem adreçat a un diari. Es diu Aftonbladet. Aftonbladet? És el diari més gran dels països nòrdics, el més gran de Suècia, i parlem amb l'editor en cap de política d'aquest diari, Anders Lindberg. L'Aftonbladet és avui un diari popular, pròxim a les tesis socialdemòcrates i propietat d'un conglomerat noruec. I és també un diari que ha fet història, així que, abans de començar a parlar de Suècia, li demano a Anders Lindberg que ens en faci cinc cèntims.

Es va fundar el 1830 com a oposició al rei que hi havia en aquella època. Un dels principals conflictes entre l'Aftonbladet i el rei va ser la llibertat de premsa. El rei va tancar el diari 26 vegades. Tancava el primer i sortia el segon Aftonbladet, i després el tercer Aftonbladet, i després el quart, i així un i altre cop. La situació va acabar avergonyint el rei i va acabar desistint. Així que l'Aftonbladet és part de la tradició ferotge de Suècia en defensa de la llibertat de mitjans, la llibertat de premsa.

Laftonbladet va néixer quan encara no existien els partits polítics a Suècia i, en canvi, avui tenim un partit d'extrema dreta amb gairebé el 18% del suport electoral i amb un perfil distintiu, tal com ens explicava abans la politòloga Anne Catherine Jungar.

Sí, i el tema és que els demòcrates suecs són un partit peculiar a Europa, perquè té un background directament vinculat al moviment neonazi, fins i tot al moviment nazi dels anys 30. Així que la situació és diferent a molts altres països, països amb partits populistes de dretes d'Europa, perquè no tenen aquesta connexió amb el feixisme i nazisme dels anys 30. Crec que això pesa en els votants suecs. La meitat de l'electorat suec realment detesta els demòcrates suecs, i així és com sorgeix la polarització.

Uns carrers més enllà ens espera la directora d'un think tank progressista, Arena ID, pròxim als sindicats. És Lisa Pelling, reconeguda politòloga sueca. Em rep al seu despatx, coberta amb catifes gruixudes i sostres amb motllures. Parla castellà i ella ens explica el per què.

Mis padres fueron cooperantes de Nicaragua cuando era niña, en los años 80, así que hace mucho tiempo. Pero mi familia también tiene lienes muy cercanos con España porque mi abuelo formaba parte de las brigadas internacionales para defender a la República Española en los años 30. Así que muy orgullosa de ser descendiente de alguien que formaba parte de esa lucha tan importante, ¿no?

En els pròxims minuts els sentirem a tots dos alternadament. Junts analitzem els dos grans temes que ocupen avui l'espai polític i social de Suècia.

Ha tenido algún éxito, pero que la gente hoy en día tiene la impresión que se han pasado del límite de lo que es necesario. Por ejemplo, hemos tenido un debate sobre la edad mínima de gente en cárcel. Este gobierno quiere bajarlo a 13. En niños de 13 años, Son niños. Pero este gobierno ha querido mostrar los músculos represivos, pero creo que la gente ha pensado que eso es algo de más. Ya basta con la represión, necesitamos otro tipo de acción, por ejemplo, todo lo que es el área de prevención. Tiene más que ver con cómo organizamos el sistema escolar, con los servicios sociales, con la cultura, lo que hacen los jóvenes en el tiempo libre, por ejemplo.

En todo caso, han sido cuatro años con la extrema derecha condicionando al gobierno de Suecia. ¿Qué impacto general ha tenido esto en la fibra del país, en su talante, en el perfil que ofrece Suecia al mundo?

Yo creo que el hecho de tener a un partido de extrema derecha en el poder eso también cambia las normas en la sociedad cambia la manera del debate público y algo que ha cambiado mucho es la idea de Suecia como un país abierto hacia el mundo un país solidario hacia el mundo y un país también que es un país con muchas culturas diferentes desde los años 70, 80. Hemos recibido en Suecia varias comunidades de refugiados, muchos de ellos de América Latina. Los recibimos con brazos abiertos, los corazones abiertos, ofreciéndoles incluso. La posibilidad de continuar a aprender español en las escuelas, la idea de que todos los que viven en Suecia también tienen derecho a sus tradiciones, a su lengua maternal, es algo que ha sido un principio fundamental en Suecia. Eso ya ha cambiado mucho.

¿Pero esto es solo patrimonio de la extrema derecha o se extiende a otros partidos? También como nos apuntaba la politóloga Ann-Catherine Jungar.

Durante los últimos años creo que la idea de Suecia ha cambiado a ser mucho más nacionalista y yo creo que eso ha afectado a todos los partidos políticos, incluyendo al Partido Socialdemócrata. El Partido Socialdemócrata que era un partido de. El primer ministro, Ulof Palme, que fue asesinado en los años 80, pero que era un hombre conocido por su lucha contra el apartheid en Sudáfrica, por ejemplo, su solidaridad con la lucha contra las dictaduras en América Latina. Este mismo Partido Socialdemócrata durante los últimos años se ha convertido también en un partido más nacionalista, que más habla de los intereses de Suecia que la solidaridad internacional.

Han desacadat clar que la migració és un dels temes que ha dominat la discussió política suècia. Quin impacte poden tenir aquestes polítiques tan restrictives, tenint en compte que el Partit Socialdemòcrata, com hem explicat, subscriu part d'aquestes receptes?

Crec també que això ha anat massa lluny, i s'ha vist que una bona part dels suecs creuen que això ha anat massa lluny, i crec que aviat tindrem problemes econòmics substancials derivats d'aquestes polítiques, perquè tenim una economia liderada per les exportacions, som una economia oberta, i la nostra població està envellint. La taxa de natalitat és bastant baixa, no tant com el sud d'Europa, però és molt baixa, així que realment necessitem la migració. Aquest sentiment antimigrant és perillós en termes de valors humans. Però també és perillós

en termes d'economia. En quin sentit?

Al nord de Suècia, per exemple, ens falta mà d'obra qualificada i ens cal contractar gent de fora. Si mirem el sector de la sanitat pública a Estocolm, diria que un terç o la meitat dels metges, infermeres o dentistes té origen estranger. On visc jo, al sud d'Estocolm, tothom té origen estranger. Així que realment ens cal que vingui gent de fora a treballar, al sector públic, a les indústries, i a més cada cop tenim una població de pensionistes més gran.

I al mateix temps si som el repte d'ocupar els parats.

Sí, tenim uns 500.000 desocupats a Suècia i estem intentant que es posin a treballar. La majoria de parats són de classe treballadora i a Suècia està bastant clar que classe social i migració van de la mà. La nostra classe treballadora són sovint migrants o d'origen migrant. Ens cal integració, ens cal una política migratoria més oberta, ens cal intervenció de l'Estat per crear llocs de treball.

Les hablemos del estado del bienestar. Suecia ha sido un modelo e inspiración para toda Europa. ¿Continúa existiendo consenso social en torno a este modelo?

Creo que el estado del bienestar sueco, que de cierta manera ha servido como modelo. En otros países, la socialdemocracia internacional muchas veces ha hablado de Suecia como un modelo de un estado de bienestar progresista. Los valores son valores de solidaridad, de igualdad, de justicia y son valores muy fuertes. Yo creo que los suecos seguimos compartiendo esos valores. Pero el modelo ya no es el mismo. Esto ha cambiado no solamente los últimos cuatro años, pero digamos las últimas décadas. Hemos vivido una ola de políticas neoliberales que han cambiado este estado de bienestar de una manera fundamental. Un ejemplo es el sistema escolar. No hay ningún otro país en Europa donde las escuelas privadas son financiadas por los impuestos al 100%. Se ha dado el derecho a empresas escolares a abrir escuelas donde quieran, cuando quieran, sin límite de número de alumnos y tienen el derecho a ser financiados de 100% de los impuestos. ¿Y esto ha tenido efectos inesperados? Tenemos un sistema escolar que nos da bastante orgullo, pero no es porque ha sido privatizada, sino que la privatización ha es un peligro para ese modelo sueco. Pensábamos que podíamos introducir algunas privatizaciones para que el estado de bienestar sea más eficaz, para introducir un poco de libertad de elección. El problema es la introducción de los intereses comerciales. Introducir a fines de lucro, todo el sistema cambia. El interés comercial es tratar de encontrar a los alumnos, a los estudiantes, que puedan generar más ingresos. Esto ha llegado a crear una situación de extrema segregación y nosotros como Think Tank Progresista acabamos de sacar un informe donde podemos mostrar lo profitable que son estas escuelas, Y la manera en que estos ingresos van creciendo año por año.

Me hablabas incluso de escuelas propiedad de fondos de riesgo que explotan además la imagen idílica nórdica.

Claro, algunos de los propietarios son fondos de capital de riesgo basados en Luxemburgo. Como Think Tank producimos este informe para advertir a nuestros colegas en otros países europeos del hecho de que estas empresas escolares utilizan la imagen muy romántica del modelo sueco con niños rubios, arquitectura escandinavia. Igual las empresas privadas van a utilizar esa imagen para poder vender su sistema a otros países, escuelas concertadas en España.

Vuestro informe reciente llega a conclusiones, yo diría, alarmantes. Habláis de la infiltración de grupos criminales en estas empresas.

¿Qué ha pasado? Yo creo que hemos sido muy ingenuos. O sea, no nos hemos dado cuenta de las consecuencias de las privatizaciones, por ejemplo. Hay una consecuencia que más y más se damos cuenta día a día, es que las privatizaciones han dado la posibilidad de bandas criminales infiltrar a estas actividades. El hecho de que el Estado pone a la disposición de empresas millones y millones de coronas ha creado un business muy profitable incluso para bandas criminales.

Des del marge de la migració, l'altra gran preocupació és la seguretat i la infiltració de les bandes criminals en tots els estaments de la societat, la justícia, la política, l'estat del benestar, tal com ens explicava Lisa Pelling. De fet, el ministre suec de Justícia ha arribat a assegurar que la meitat del finançament d'aquestes bandes prové de la venda de drogues i l'altra meitat d'estafar el sector públic. Com s'ha arribat a això?

Històricament hi ha dues explicacions. Una és que a Suècia existia mercat, mercat entre cometes, per a drogues,

per a armes i per a diversos tipus de serveis il·legals pels quals es barallaven aquestes bandes. Així que teníem una guerra constant entre bandes per controlar el mercat de drogues i armes. El que va passar fa dos anys és que aquests conflictes entre bandes van començar a escalar. Aquestes bandes estan molt ben organitzades i estan infiltrades, com deies, en àmbits com els serveis públics, on treuen molts diners. El que hem vist, doncs, és com aquest conflicte anava a més.

Com? Per què?

Les bandes van començar a utilitzar pistoles i després rifles automàtics. Si retrocedim 30 anys, recordo que la meva infància va passar el mateix amb les guerres dels Balcans. Quan aquestes guerres van acabar, els carrers de Suècia es van inundar d'armes procedents dels Balcans. Ara tornem a veure un altre cop com armes i granades de mà acaben els carrers de Suècia.

I com s'ha viscut als carrers això? Ha evolucionat els últims anys?

El control pel mercat de narcòtics i armes va derivar en conflictes molt violents entre el crim organitzat. Utilitzaven les armes els uns contra els altres i va començar a haver-hi tirotejos. Recordo que fa 5 anys teníem tirotejos cada setmana, gent morta per armes. Aquestes xifres han baixat per les polítiques de l'últim govern i dels anteriors en termes policials, de captura dels líders d'aquests grups, i molts d'aquests caps criminals s'han traslladat a Màlaga. Hem exportat els problemes de Noruega a Espanya.

Ens dius, i efectivament les dades ho demostren que han baixat els tirotejos, però el problema de seguretat no ha desaparegut.

La cara dolenta és que hem tingut al mateix temps un augment de les explosions en bomba, i això passa perquè els mercats estan canviant. En lloc de tenir baralles pel mercat de drogues i armes, s'ha obert el mercat de la protecció, una mica com als Estats Units dels anys 30, on s'imposava l'extorsió a canvi de protecció en el temps del Capone. És part d'aquesta cultura. Als restaurants se'ls amenaça i se'ls ofereix aquesta protecció, i si no l'accepten i paguen, doncs acaba volant pels aires un edifici o la casa d'algú. Estem parlant de màfia, de màfia consolidada.

Li faig una última pregunta al periodista Anders Lindbergh. ¿Podrà el pròxim govern de Suècia tancar aquest capítol?

S'ha fet una bona feina capturant els líders de les bandes, però el problema continua. No s'ha resolt, s'ha transformat, i no crec que el pròxim govern pugui resoldre'l tampoc. Crec que tindrem aquest problema durant molts i molts anys.

El podcast per saber què passa al món.

El míting final de l'extrema dreta a Estocolm recull el testimoni de dos dels seus votants, el Gunnar i la Patricia. Hem d'anar en aquesta direcció,

tancar les fronteres i tornar a la vella Suècia, sense tots aquests migrants que no formen part de la comunitat.

Veiem el que està passant a Europa, i crec, vaja, per això els hem de votar. Estem espantats, no volem això. Nosaltres encara tenim una oportunitat. França ja no la té ni el Regne Unit, i el teu país. Em sap greu el que passa al teu país.

Nesta herba humana.

De nou al metro, em desplaço a Herrholmen, al sud-oest d'Estocolm, un barri amb molts migrants. El centre està animat i ha marcat avui.

Amunt i avall, moltes dones musulmanes arrosseguen carrers amb nens o carrers a la compra. Un supermercat ofereix gran varietat de productes de fora de Suècia. Allà converso amb la Johanna Jessica, una dona d'origen peruà que fa més de 20 anys que viu al País Nòrdic.

Uno viene para mejorar, tener un cambio, que sea diferente en todos los sentidos. Sobre todo, valorar el país donde uno llega. A representar a su país y todas esas cosas. Para mí eso es querer a este país. Yo a este país le amo porque tengo tres niños. Mis tres hijos nacieron aquí. Entonces, gracias a Dios, primeramente, que este país nos recibió. Y bien, sí, nos ha ido bien en el trabajo, con nuestros hijos, las escuelas, todo eso. Pero así como le digo, así como. Cuando uno está en paro de trabajo, ya no te ayudan de la misma manera que uno quisiera que le ayuden, como antes, por ejemplo. Ya te ponen el papel aquí, que esto aquí, que esto allá, son muchas cosas. Y uno presenta, y por más que uno no se vea claridad, dice, ah, no Y eso hace que muchas veces uno se cansa también.

A l'exterior en trobem la Rawan, de 22 anys, d'origen sirià, estudiant universitària, va arribar amb la seva família fugint de la guerra.

Ha estat dur, perquè soc musulmana i porto hijab. Vaig arribar fa 12 o 13 anys i és la primera vegada que he notat aquest nivell de racisme a nivell públic, als carrers. A mi m'han atacat diverses vegades. Sí, ha estat dur.

Un home marroquí no es deixa gravar, però admet que té por. Un altre noi sirià valora que a Suècia se sent segur. La majoria fugen del micròfon com de la pesta. Al centre de Herholmen està cuidat amb una gran font, just davant del metro. Allà em trobo Maida Simani, advocada de l'ONG Civil Rights Defenders, defensors dels drets civils.

Segons un mapa de l'ONG Aherholmen, la població estrangera o d'origen estranger arriba al 70%. ¿És un exemple de la segregació de la qual tant se'n parla a Suècia?

Bé, crec que podríem parlar de segregació real si anéssim a un dels barris rics que no tenim gaire lluny. Jo diria que en aquest barri i en altres barris d'Estocolm hi ha força més barreja de nacionalitats que els barris més rics.

Des d'un punt de vista legal, com a advocada, què opines del discurs que vincula migració amb criminalitat?

No hi ha dubte que s'ha produït una associació entre migració i legislació penal, el que podem anomenar crim-migració. Crec que és molt preocupant fer aquest vincle. Significa descartar molts altres factors que condueixen a la criminalitat i és perillós perquè condueix a les polítiques que hem vist els últims quatre anys. ¿Y qué hi ha darrere d'aquestes polítiques? Crec que els demòcrates suecs tenen un objectiu clar, que és crear una societat ètnicament homogènia. I no dubten a utilitzar les deportacions com una eina per aconseguir aquest objectiu, fins i tot amb ciutadans suecs. Significa això que Suècia es convertirà en un estat deportador? Crec que la majoria de la gent d'aquest país no vol veure els seus veïns, infermeres o els seus companys d'escola deportats.

Hola, soy Cristina. La reina Cristina de Suecia. Me dirijo a vosotros porque sé que en España pensáis que en Suecia somos un poco secos.

L'ambaixada de Suècia a Madrid va difondre recentment a les xarxes aquest vídeo desenfadat on volia contrarrestar alguns tòpics sobre els suecs i el país d'Ikea, d'Ava, la Pipi Landström, Ingmar Bergman, les llaminadures o grans conglomerats industrials com la SER. Hem analitzat fins ara els claroscurs de la Suècia d'avui, però ara ens aturem en les parts més positives. Dues professores d'Estocolm a qui he fet aquesta pregunta destaquen sobretot els incentius per a la conciliació familiar en un país on la taxa de natalitat ha baixat fins a 1,43 fills per dona. Ara sentirem la catalana Ariadna Violent, que va viure 8 anys a Estocolm, i a Marisa Gadea Zulilo, de pare valencià i mare sueca. Quan vaig arribar a Suècia,

una de les coses que més em va sorprendre va ser veure que hi havia tants pares que anaven sols pel carrer amb els seus fills petits. I recordo que jo no podia evitar pensar, i les mares, on són? Però clar, després d'estar uns anys vivint allà i entendent una mica com funciona tot plegat, ja no em va sorprendre gens. Perquè allà està molt assumit que la criança és cosa de dos. I també hi ha moltes facilitats per conciliar. Ningú ho troba estrany que, per exemple, et quedis a casa si el teu fill està malalt i fins i tot hi ha uns dies que et pots agafar destinats exclusivament per això. Jo crec que en general és una manera de pensar molt, molt, molt diferent, perquè tothom entén que tens vida més enllà de la feina i, a més a més, ho respecten al preu de la lletra.

Lo de la baja materna en Suecia es como cuatrocientos ochenta días puedes estar en casa y trescientos noventa de esos días es de ochenta por ciento de tu sueldo y tú o tu pareja os podéis dividirlo. Eso es algo muy positivo.

Al llarg del podcast també s'ha parlat del passat i de preservar les tradicions. Acabem doncs agafant un petit vaixell cap a Fjärderholmarna, una de les més de 20.000 illes, illots i pedres que componen l'arxipèl·leg d'Estocolm.

Ens aturem al Museu de les Barques Tradicionals de Fusta de l'Illa. El gestionen voluntaris com l'Anne Ekström, metgessa jubilada, octogenària i enamorada del mar i la història. Amb ella i la seva visió de la política tanquem aquest podcast.

Necessitem la història, perquè si no, deixes de saber qui ets.

I d'això no fa tant. Aquestes barques tenien uns 100 anys. Aquesta era la realitat de l'arxipèlago. No fa tant que vivien en granges i pescaven al costat. I al mig de l'arxipèlago la gent vivia bàsicament de peix, ocells marins i foques. No fa tant, no. L'electricitat va arribar a l'arxipèlaga als anys 50, i a les illes més grans, les carreteres es van fer als anys 60.

Crec que la vella Suècia

de la qual parla l'extrema dreta no existeix. Tot el que avui és Suècia té influències de l'exterior, des dels vikings. Res no és nou. Què creuen que van fer els vikings a Anglaterra o a la resta d'Europa? I aquests reis, que no paraven de declarar guerres, creuen que el monarca Carles XII va ser un heroi, però gairebé no va trepitjar Suècia. Era per Europa, per Turquia. I creuen que no va portar influències de fora. I la família reial sueca prové de França. Sóc tan vella que els grans problemes ja no són en realitat els meus problemes. Són els problemes dels meus nets i d'alguna manera els hi hauran de donar la volta. Ens hem de prendre el medi ambient seriosament i hem de ser capaços de veure les persones com a persones i no com a algú que pots odiar simplement perquè ve d'algun altre lloc.

Un podcast de Trescat Info amb Cèlia Cernades i muntatge musical de Josep Lluís Santisso.