La història de la primera dona gitana diputada al Parlament de Catalunya

Per confiar en la humanitat, per exemple el cas que explicarem ara, és el cas de la Susana Martínez que és economista, influencer i també coneguda per ser la primera dona agitant el diputat diputada al Parlament de Catalunya. Susana, què tal? Bon dia. Bon dia, moltes gràcies per convidar-me avui aquí. Diputada, per cert, pel PSC. Com està sent la teva experiència al Parlament? Com va?

Bueno, la veritat que és la meva primera legislatura i la meva primera entrada en política directament al Parlament. És cert que em vaig presentar a les eleccions municipals a Sant Adrià, però no vaig sortir. Llavors, és un càrrec amb moltíssima responsabilitat pel que representa estar en aquest espai i també pel moment polític que vivim actualment, on la societat necessita respostes i no pot esperar a portar solucions a les situacions que es donen en el dia a dia de la gent.

Diria que és una història d'esperança perquè al final que siguis la primera dona gitana primer que anem tard però vol dir que estan començant a canviar alguna mica algunes coses tu notes això o creus que és més marketing que res, que en el fons no canvia tant les coses.

Jo penso que ja fa anys que s'han estat donant canvis i hi ha moltíssimes persones, i en el cas del que parlem de les persones gitanes o persones en barris amb pocs recursos on gràcies a un estat del benestar hem pogut aprofitar-nos d'aquest ascensor social i estar ara a diferents espais on és cert que ara és on es veu i hi ha visibilitat. Però ja existia, el que hem de guanyar és visibilitat en els espais, perquè hi ha moltíssima gent que les seves famílies amb pocs recursos han fet un esforç que jo a hores d'avui no m'explico, persones com la meva àvia sense recursos tenien aquesta capacitat de convèncer que es podia trencar aquesta transmissió intergeneracional de la pobresa, i penso que ara que s'ha aconseguit que aquestes persones existeixin gràcies a aquesta lluita, s'ha de guanyar visibilitat i reconeixement en els espais on encara no estem representats amb habitualitat.

Tu ets economista, diputada, com deia, al Parlament de Catalunya, i a més a més ets influencer. Mira, escolta. No, no podem escoltar. Doncs ara ho escoltarem. És un document en el qual apareixes a les xarxes, et dius gitana economista, i fas vídeos on no només parles de política, sinó també intentes fer pedagogia del que és l'economia, i això està molt bé. En quin moment vas decidir que havies de ser també útil a les xarxes?

Bueno, jo des de ben jove no sé si és per tenir en un barri més a prop les desigualtats que les oportunitats. Tenia clar que totes les oportunitats que em brindava la societat les havia de compartir. I per això des de molt jove, penso que encara no tenia 18 anys, vaig obrir un programa, Radio La Mina, també. Després em vaig. L'Economia? No, no era d'economia en aquell moment, perquè jo encara no era economista, però sí que era una mica per donar visibilitat i participar en el teixit associatiu del barri i portar gent del barri, artistes que vinguessin al barri, i contribuir en positiu. I després, a través del món associatiu, amb les entitats representants del poble llitano, també vaig treballar a la Federació d'Associacions Llitanes de Catalunya, I a partir d'aquí també vaig començar a prendre contacte i a intentar respondre a la societat com ho fem per invertir la realitat, per multiplicar les oportunitats i acabar amb les desigualtats. Jo m'he esgarrifat quan he sentit dir que avui la redistribució de la riquesa dels qui més tenen als qui menys tenen ja no té sentit. Jo sincerament els convido a donar-los una volta pel meu barri. Penso que és molt fàcil qüestionar la redistribució quan mai t'ha faltat res.

Aquí en aquest cas responies a Junts, però també tens vídeos a les xarxes on respons a Vox.

Los gitanos somos españoles, pero eso nunca ha sido suficiente. Y precisamente por eso no le vamos a permitir, diputada de Vox, que usted nos diga que todo está bien. Porque en el fondo lo que nos estáis diciendo es que si no nos contratan al ver nuestros apellidos en el currículum, es culpa nuestra. Que si no nos alquilan un piso por ser gitanos, es culpa nuestra. Que si nos señalan, nos vigilan o no nos dejan entrar a algún sitio por ser gitanos, es culpa nuestra. ¿Cómo gestiones tú cuando

sents segons quins tipos de comentarios? ¿Por qué te afectan personalment?

Sí, perquè intenta negar una part de la teva realitat, del que tu has viscut. Deshumanitzar-te. En el teu dia a dia, tildada populisme, per exemple, el diputat de Junts penso que és una forma de desprestigiar les situacions que es donen encara en el dia a dia de moltes famílies, de moltes persones que tenen dificultats i, per tant. D'alguna manera, necessito respondre amb molt de respecte, però també dignificant, la situació que viuen, per desgràcia, encara avui, de desigualtat moltíssimes persones a Catalunya.

Però t'has trobat en casos de discriminació directa en la política, al Parlament, per exemple?

Bueno, amb l'extrema dreta. Catalana i espanyola constantment, perquè Vox, per exemple, sota aquesta frase que van dir a un ple de los gitanos son españoles, el que intenten és negar l'antigitanisme, perquè Vox nega l'antigitanisme, per tant, culpabilitza les persones gitanes de no ser capaces de de trobar una feina, i llavors sota aquesta bandera intenta negar també la teva identitat i aquestes barreres que ens trobem fruit d'un antillitanisme històric estructural.

Clar, hi ha un racisme molt explícit, però hi ha un altre que és més subtil, per exemple, segur que t'ho han dit alguna vegada, de gitana,

però no ets igual que les altres. Sí, a vegades és una discriminació positiva, però darrere s'amaga un estigma i sempre he tingut, ara en política, que a més a més és un espai que dona visibilitat, però sempre en qualsevol espai, a la universitat, que potser a ESADE tenien el primer contacte amb una dona gitana, de dignificar la figura de persones com la meva àvia. L'antigitanisme no entén ni mira el teu perfil professional acadèmic el que tu contribueixes a la societat és per la teva condició de ser gitano o gitana i per tant hem de dignificar els gitanos que estem formats que a vegades som millor vistos a la societat encara que patim les mateixes discriminacions l'excepció confirma la norma encara que patim l'antigitanisme igual però dignificar figures com la meva àvia que era analfabeta i són les que ens han portat fins aquí perquè tu has estudiat a ESADE. Sí, vaig tenir la sort d'aquesta gran oportunitat que també em va donar aquesta universitat i estaré agraïda sempre.

I a l'ESO com va anar? És a dir, com vas viure el procés de l'ESO? Molt bé, perquè. Perquè és una època en què hi ha més adolescents, on el racisme és més explícit també a les aules.

Sí, molt bé, sí que és cert que puc explicar una anècdota que a molts joves els explico, perquè a vegades creuen que tu tens un entorn potser diferent, quan no et coneixen el que tenen ells, o sigui que ells no saben tant què poden ser tu el dia de demà de tenir i arribar on sumin. I per tant, sempre explico, la meva mare no va tenir l'oportunitat d'anar a l'escola, va aprendre a llegir als 28 anys a un curs del SOC de jardineria era molt difícil que m'ajudessin a fer els deures, no tenia ordinador al barri no hi havia una impressora per anar a imprimir les tasques, o sigui per tant. Aquest és l'entorn on he crescut. És cert que a l'ESO vaig trobar majoritàriament professors que donaven suport, perquè sempre he tret bones notes, però sí que recordo que la carta que ens van donar quan van fer el psicotècnic, a veure quines sortides professionals podies agafar, deien que jo no tenia capacitat per fer estudis universitaris, que. Doncs fes alguna formació professional, que no passa res si és el teu somni, però en aquell cas no era el meu, i certs comentaris a la teva trajectòria que amaguen també una estima i una discriminació i et poden generar una falta de confiança quan ets molt jove.

Això i manca de referents tampoc no en deus tenir, no? Aquest és l'altre tema, no?

Bueno, jo sempre poso de referent a la meva avià, perquè moltes vegades els joves o les generacions que hem tingut l'oportunitat de formar-nos som els referents d'altres gitanos, i per un costat sempre m'agrada dir que el repte que tenim és que les persones no gitanes tinguin referents gitanos, penso que aquí és on es trenca aquest estigma, i per altra banda, que sempre han tingut referents de persones que no tenien formació però tenien una capacitat de transformar la realitat que jo mateixa penso que no tinc aquesta força que tenia la meva àvia amb les eines que tenia en aquell moment. Laura.

Sí, ara ho deia la Susana, que l'antigitanisme en realitat és una de les formes que apren el racisme estructural. I que jo crec que això s'explica una mica per qui controla el relat i pensava la presència de persones gitanes igual que la presència de persones no blanques en els espais de poder segueix sent molt escassa estem parlant amb tu igual que per moltes coses entre les quals que has estat la primera persona diputada gitana, no? I encara ho veiem com una cosa anecdòtica perquè no és una cosa que tinguem per res normalitzada ni naturalitzada. I és escàs en els llocs de poder i penso més enllà dels parlaments. En els mitjans de comunicació encara no hi ha persones gitanes o encara pràcticament no hi ha persones no blanques en els espais, per exemple, de generació d'opinió pública. I això crec que té un efecte directe amb la forma com ens aproximem globalment a aquests col·lectius. Per què? Els carreguem d'estereotips, els carreguem d'estigmes i estan també molt carregats de relats molt criminalitzadors. Per tant, jo penso que l'èxit col·lectiu que tindríem com a ciutadania, tenint en compte que hauríem d'incloure i en tots els mitjans hauria d'haver-hi una representació de la diversitat, de la gran diversitat i afortunada diversitat que tenim en les nostres societats, és que les persones no blanques, igual que les persones gitanes, tinguessin espai en els espais de generació d'opinió pública perquè ens aproximéssim a una realitat més diversa i més concreta d'aquests col·lectius. I que no vinguin a parlar només de que són gitanos. Això no va dir. Avui posem valor a la seva història.

No, no, no, totalment. Però vull que un dia pugui venir a parlar d'economia, que això ens A mi això

em semblaria com la fita a la qual hauríem d'aspirar si realment volguéssim representar la diversitat de la nostra societat, perquè al final que no tinguin espai certes persones que les desplacem dels espais de generació d'opinió pública implica que només les tenim en certs moments per parlar i a vegades per defensar-se. Per fer bonic. És molt salvatge el tema. Sí, sí, que és així de trista. A vegades per defensar-se dels relats absolutament criminalitzadors que es fan, no? Llavors a mi em molaria moltíssim tenir persones gitanes, dones gitanes, perquè és un doble estigma segurament el que hem de combatre, persones gitanes, dones gitanes i persones no blanques que m'expliquessin temes que tenen interès en el debat públic i social i econòmic i polític, no? Que això és el que crec que falta i que encara, ho veiem com una anècdota, implica que encara estem molt per darrere del que exigeix la nostra societat. Jordi. Doncs jo.

No, no, moltes de res. És normal que amb ella no haguem de parlar del fet que sigui gitana, però sí que és molt bo aprofitar que hi ha una diputada del Parlament per primer cop gitana per poder parlar del poble gitano. Perquè al final són els referents els que provoquen els debats públics. I per tant jo crec que en aquest sentit no és aprofitar-se o que sigui l'única característica que ella té, com ha demostrat, no és l'única, però sí que és una oportunitat per dir diverses coses. Per exemple, que el poble gitano és un poble que ha estat perseguit i que ha patit el genocidi. És a dir, que a vegades quan es parla de determinades maneres, val la pena tenir clar del que estem parlant. I jo crec que en aquest sentit sí que hi ha hagut molta sensibilitat sempre a Catalunya amb el poble gitano. Entenent que no és immigració que s'hagi d'integrar, el poble gitano forma part de la identitat catalana. És a dir, en temes de llengua, en temes de. La música també, no? Sempre, sempre, sempre. Aquest sí que és una diferència que hi ha hagut. No és res integrar. El poble gitano, amb la seva idiosincràsia, amb la seva pròpia identitat, forma part de Catalunya. I en aquest sentit, per exemple, que a principis del 2000 hi havia una declaració institucional i jo formava part d'un govern que va fer un pla del poble gitano. El 2005. El 2005 o el 2014, pot ser? La declaració del 2005, penseu en el 2014-2015 amb Artur Mas de president, que l'ha dit el Toni Bogui. Sí, és el primer pla integral. Al final també dius, ostres, que els plans donen fruits. No vull dir que tu siguis fruit del pla, però és a dir, que fa molt temps que hi ha un país que està dient, escolta, això no pot ser, i per tant celebrar que entre uns i altres ho puguem fer, però jo insistiria en aquesta idea, que no és un poble integral, perquè és un poble que la identitat de poble gitano forma part de la identitat catalana des de sempre.

Es reconeix també l'article 42.7 de l'Estatut d'Autonomia. Que bé, no? Perquè penso que l'objectiu és que persones llitanes estiguin a tots els espais on es debaten qualsevol tema de forma transversal i amb la nostra mirada, però també que persones no llitanes tinguin aquesta sensibilitat i aquest reconeixement cap a les persones llitanes, perquè al final la societat, compartim societat, compartim reptes i estic molt contenta de sentir el que he sentit avui aquí.

Marc? Sí, completament d'acord amb això de la integració, però això em posa un pro, si et sembla. Jo soc de Figueres, a Figueres hi ha una de les comunitats gitanes més grans de Catalunya, que estan al barri del Colobret i del Bon Pastor, a l'extraradi de la ciutat, i ara m'entendràs, a Girona passa exactament el mateix, a la Font de la Pòlvora, a l'extraradi de la ciutat, i evidentment parlem molt d'aquesta integració, però històricament ha costat. Que s'integressin a la resta de la xarxa urbana. Segurament no per aquest racisme que tu comentes i que expliques. Per què ha passat històricament aquesta situació? Segurament a certa gent ja li va bé que estiguin a l'extraradi d'aquestes ciutats, d'aquests tipus de barris o d'aquests barris.

Bueno, jo penso que al final, i puc parlar del cas del barri de la Mina, que és el que més conec, i potser és extensible a altres, potser des de la creació del barri de la Mina ja es va crear. Amb molts problemes socioeconòmics, eliminant el barraquisme de Barcelona, i es van construir aquestes vivendes on es van reallotjar moltíssimes famílies en una situació socioeconòmica molt baixa. I, per tant, penso que revertir aquesta realitat no pot ser només responsabilitat de les famílies de buscar les eines, com bé dius, sinó que les polítiques públiques, doncs, siguin capaces d'arreglar el que en el seu dia potser no es va fer bé des del seu disseny. Sí, perquè al final acabem creant guetos, malauradament. Totalment, i penso que l'educació és l'element transformador de qualsevol societat, també de les persones gitanes.

Susana Martínez, economista, influencer i també coneguda per ser la primera dona gitana al Parlament de Catalunya pel PSC. Gràcies per acompanyar-nos.

Moltíssimes gràcies a vosaltres.