
Svetlana fan teràpia a Ed Sheeran: "Li recomanem que es dediqui al macramé o a fer nans de jardí"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
La tarda, amb Francesc Garriga.
Arriba a l'estudi de Catalunya Ràdio els autors de la secció més escoltada a Catalunya Ràdio la temporada. No, temporada, tampoc ens passem. La setmana passada. El que ve l'Ondas, eh? No acabo de veure l'Ondas encara. Encara.
Ah, perquè jo crec que hem començat bastant amunt, eh? Entra-lo a l'Espanyol. No, no. Ser els més escoltats d'aquesta casa.
No, ja no em treguis el tema de l'Espanyol. Per què va parlar de l'Espanyol l'altre cop? Mira, cop, sort que tenim algú.
No, no, jo ja vaig aprenent coses, sí, sí. Jo estimo els periquitos, la veritat. Home, perdona, no tornem a treure el tema. No, però és que la família de la Júlia és perica, eh? I clar, l'Espanyol, la força d'un sentiment. Des d'aquí, i bueno, des d'aquí. Estic patint tant. Les meves disculpes, els periquos, però en especial un. Aquell de la secció d'esports que el teníem molt enfadat.
No cal, no cal, no cal. Ja està, ja vam quedar entesos. L'altre dia vaig fer una trobada allà. Va haver-hi una petita discussió. Usted quién es? Prou. La doctora Svetlana, el Roc Bernadí, la Júlia Díaz, ens venen a solucionar problemes i a ajudar a fer teràpia. Si voleu que us atenguin, 607 070901. L'hem de repetir més cops,
aquest número, perquè crec que no està triomfant gaire.
Sembla que els catalans no tinguem problemes. Estan molt sants, perquè anem curant la gent de fora,
però. Els catalans estan molt sants. Escolta, i tu estàs molt guapo, t'has tret els cabells. Ah, veus? Jo, quan necessito teràpia, em vaig a tallar els cabells. Ah, també està molt bé, això. S'ha zero, però vaja.
Te xerres amb la persona que te'ls talla, o no?
Amb el Gilbert, es deia ahir. I li vas fotent la xapa al Gilbert, o què? No, vam parlar molt poc. Ho que és, lo just. Vam parlar molt poc, vam parlar molt poc. I amb el Papa de Poulos? Mira, m'ha escrit ara. Ai, què diu el Papa de Poulos? Que a quina hora quedem? Caramba! Bueno, bueno, bueno. Va, a veure, escolta'm, que abans d'entrar a fer teràpia, dissabte teniu una cita importantíssima. I vindrà el Garriga. Carles Verdes, hi anirem o no hi anirem? Hi anirem, em confio. Hi anirem, molt bé. Vindrem tot l'equip, vaja, tot l'equip, potser tot, tot, no, però vaja, tots els que puguem venir, vindrem a A la Mercè, a la Mercè aquest dissabte, a la Ré, a la quarta, dues, de prime time. Molt bé.
A vosaltres i a tot Catalunya. A veure, huyent a la tarda, per favor, és una molt bona oportunitat per conèixer aquestes dues mamarratxes. I a més, com anirem, acompanyades d'aquí? Ah, bueno, és que aquí una exclusiva. Atenció, que tenim una exclusiva. Exclusiva de la ràdio. Anem acompanyades de la nostra banda, Esbet Banda. Per primera vegada, Esbet Lana amb músics en directe per justificar el nostre catxet públic de 12.000 euros.
O sigui, la pressió pública ha fet que. Tot és pressió pública. Acaba de mostrar amb què us gastem el dia.
Exacte. Sí, sí, ens insultaven dient aquestes dos mamarra. Doncs vinga, ara no ens podreu insultar perquè anem amb l'Esbet Banda, que de fet serà el preludi del concert que farem el 13 de març de 2027 a
Sant Jordi Club. Ni del concert d'Ocas Grasses s'ha parlat tant com d'aquest concert del 13 de març. Que estiguem les ganes, ja, que arribi el 13 de març. Perquè callem la boca, no? Va, anem a gravar. Anem a fer una mica de teràpia.
Avui cap on anem? Sí, mira, aquesta setmana ens hem format amb les teràpies de confrontació, que crec que està bastant tema aquesta setmana. Hem après el funcionament, qui participa, els temes, els objectius.
Nosaltres anem fent amb la Júlia, com es diu, la Júlia Landerberg. Sí, que va passant per aquí. L'anem trobant per aquí, la nostra mestra. Sortim i ens la trobem allà amb les ulleres de sol tota. Sí, sí.
I aquesta setmana hem après el més important, que hi hagi barrancs a prop. A la Júlia li mola bastant la zona de Montserrat, nosaltres encara hem
de trobar la zona. El Carmel. Mira, per exemple. Sí, sí, mira, ens ho apuntem.
Aquest curs ens ha servit bastant per tractar el pacient d'aquesta setmana. Nosaltres tenim molt clar on el portaríem a fer la confrontació i seria a la franja de casa.
Ja us donem una pista. Que pesades nosaltres sempre parlant d'això. A qui portem a fer teràpia aquesta setmana?
Aquesta setmana portem a la consulta de la. De l'Esmeralda, doctora. Ed Sheeran. Ed Sheeran.
Per qui no sap qui és, Ed Sheeran és un cantant britànic de pop i folk, que té els capels pel roig i una cara força peculiar. I per què el portem a consulta? Exacte, doncs perquè a la gira actual d'Ed Sheeran als Estats Units, el raper Michael Moore, que actuava com a taloner seu, es va pronunciar a favor de Palestina, a més de cantar una cançó sobre Gaza i posar imatges i tal. Després de les reaccions i les pressions d'alguns propietaris dels estadis yanquis per on passa la gira, Michael Moore ha estat apartat de les dates restants. Això ha provocat que diversos artistes i músics de la banda d'Ed Sheeran hagin abandonat la gira en solidaritat amb Michael Moore.
Això Ed Sheeran l'ha remogut i ha decidit trucar a la porta de la doctora Svetlana. Que no la Júlia, eh?
La Svetlana.
Però aquest venut de merda no ho ha fet.
Ho ha fet principalment perquè. No, perquè estem fent confrontació. L'hem d'espavilar. Jo anava a una terapeuta que em deia "Ets un mimat de merda, nen, espavila". Llavors estem fent aquesta teràpia. Exacte, de madre italiana, saps?
Ha vingut a la teràpia perquè ha vist que ha fet punxada en els seus concerts, que la gent s'ha venut les entrades, que ja han picat els preus. Aleshores, el que li vam receptar en primer lloc, la seva distracció preferida.
Què li heu recomanat? Clar, perquè el teníem per aquí als despatxos de la Júlia, tal, que nosaltres anem fent i tal, i dèiem, escolta, després de venir la nostra consulta, caminadeta per Barcelona. Molt bé. Mica de sangria i sobretot de muchachitas i de mamacitas en la playa, que ja sabem que és tot el que li agrada de la nostra gran ciutat.
¡Mamacita! Ai, quin horror, Mamacita. Bueno, grans barres, eh? O sigui, tot un poeta. Després a nosaltres ens diuen exagerats quan veuen el videoclip de la nostra cançó I Love Barcelona. Perquè diuen que tirem de clichés, però es pot tirar més de clichés que en aquesta cançó. Et, ell ja està recapacitant, per sort, ja està anant. Però bueno, tots sabem que la realitat supera la ficció i l'anunci de Desigual, aquell que també heu parlat per aquí i tal, no és res al costat d'aquesta gran meravella i d'aquesta gran obra d'art. Bé, ¿va a funcionar aquesta teràpia, fer-lo passejar per Barcelona? Sí. Sí, sí, sí. En fi, gràcies a la nostra teràpia, aquesta de fronto de la Júlia, infalible, l'Ed va poder repareixer la seva gira Loop aquest dissabte al Lincoln Financial Field de Filadèlfia, sent aquest el primer concert després de tot el cacau. Malgrat tot, vam veure que a mig concert es va posar a plorar, admetent que havia hagut de canviar l'escenografia per por que li llencessin coses. Ah, sí? Sí, sí, sí. No l'insultis. No, és la teràpia de confrontació. Venut de merda, venut de merda, venut de merda. Sí, es veu que fotia una mena de rodona al mig del públic, així, però aquest cop no va a gustar fotre-la, perquè clar. Estava allà, amb tota la por, i aquí va la nostra recomanació, també. Nosaltres, que com a bones desviades som expertes, que alguns matxis i d'altres enarguments ens llancin objectes quan estem a l'escenari, li vam recomanar la cançó Infalipro per fer passar qualsevol por.
O sigui, tu no saps el que el Bem tenia allà de consulta. Aquesta cançó ajuda, eh? No, no, aquesta cançó. Jo crec que ja podem tornar a recuperar la festa dels súpers protagonitzada per Ed Sheeran. Molt bé. Perquè ja se la sap tota. Receptada la cançó 1-0, no tinc por per Ed Sheeran. Exacte. Més confrontació. Li vam dir, carinyo, ets un home blanc, sisetero, donat de viesa vital, insuperable, no cal que tinguis por de res. Següent cançó que li receptem a Ed Sheeran.
Mentira lo que dice, mentira lo que da. Mentira lo que hace mentira lo que va per què mentira?
mentira és una cançó de l'àlbum clandestí de Manu Chao estimem a Manu Chao des d'aquí i nosaltres amb aquesta cançó hem volgut tractar el tema que considerem central en aquesta polèmica que és la coherència aleshores hem treballat la mentida la coherència com la mentida a vegades fa que perdis la coherència de les teves explicacions exacte, per què? Per què aquesta cançó? Perquè les reaccions divergents de Shiren davant les guerres a Ucrania i a Gaza han criat l'atenció enmig de la polèmica que envolta la seva gira pels Estats Units. T'expliquem. El 2022, mentre Doná suporta un conferm benèfic per a Ucrania, Shiren va adreçar un missatge als ucraniesos dient "Us estimo, estic amb vosaltres" i va manifestar que se sentia orgullós de participar en l'esdeveniment de recatació de fons. Però ara, el 2026, després de tot això del rapper de Mack, el Morphoz, exclòs a la seva gira, Sheeran va afirmar que evita utilitzar la seva plataforma professional per qüestions polítiques perquè el seu públic inclou gent jove, sovint nens, de tota mena d'orígens. Carinyo, se't veu el llautor. Per uns sí, per als altres no. Mantidé. Ets un puto racista de merda.
No cal, no cal. Com continua la teràpia de confrontació amb l'Ed Sheeran?
Doncs és més fàcil, te l'emportes per Montserrat.
No, pel Carmel, pel Carmel. Què ha de fer, què ha de fer, Ed Sheeran? A veure, el que has de fer per poder actuar és assumir que Michael Moore és un cantant que et passa la mà per la cara, Ed. Però no només amb el compromís amb els del món viu, sinó a nivell artístic, i hem pogut comprovar-ho amb aquest tema que t'he mencionat de la nostra ciutat. Per tant, aquí el que li receptem al Leprechaun Sheeran, estimat Ed. El millor que pots fer és abandonar. Aquesta és una altra cançó que també li receptem, eh? Perquè la vagis escoltant. Aquesta cançó de qui és? És de Michael Moore i el Ryan Lewis amb coloració. Ah, això és Michael Moore. Sí, home, sí. No ho sabia, noi. Aquestes cançons encara valen una mica, però les cançons de Xina n'han envellit molt malament. Molt malament. Tu, Ed, mentrestant pots explorar el món del macramé, per exemple, o tornar cap a la teva terra fent nans de jardí. Això és opcions de tractament, eh? Exacte, macramé. Ja podeu anar posant el títol pel Blay, vale? Macramé, nans de jardí. Perquè per dedicar-te al món de la cultura en ple 2026 i estar en el món així de malaltonet com està aquest món nostre on vivim, has d'entendre que és flagrant no posicionar-se, com és flagrant intentar silenciar un genocidi d'aquesta manera. Et toca vendre a no mentir i entendre que tot és polític i que m'haurà de resoldre una polèmica amb declaracions més tèvies que el vas de llet que es pren la teva àvia a anar a dormir. No només et fa mala persona, Ed, sinó que et fa absolutament còmplice amb la matança que està tenint lloc a Palestina. Però, com ja veus, encara hi ha esperança, gràcies, Michael Moore, i encara es pot estar al cantó bo de la història com l'artista que tu i els teus taurons yanquis sionistes heu apartat de la gira. Així que, estimadis oients de la tarda, ja ho sabeu, en un món ple de xirens, trieu ser un Michael.
Jo crec que li anirà molt bé.