Svetlana sotmet Pedro Sánchez a una "teràpia electroconvulsiva"

Avui a l'estudi de Catalunya Ràdio, tot preparat per rebre el duet icònic, històric i més buscat del país. Amb tots vostès, has vist l'Anna! Olé! Roc, Bernadí i Julià Díaz benvinguts de nou.

En fi, dius que no ens vèiem, no? Exacte, l'últim cop va ser el nostre concert, no?, a la platja del Bogatell.

Si fot tres mesos, ja. Imagina't, ja, clar. És ver que han passat pocs dies, però han passat tantes coses entremig que sembla que facin tres mesos. Sí, sí, sí que han passat coses. Tenim una cosa molt complicada. Mira, aprofitant que sou la secció d'èxit i els que tenen més ganxo, aprofito per acabar de sortejar cinc entrades dobles per anar a veure demà, divendres, 9 d'octubre, al Teatre Borràs, l'obra Temps, del Quim Masferrer. Heu anat encara? No, no hi hem anat. Ho tenim pendent. Doncs mira, Si voleu anar-hi, latarda arroba 3cat.cat, latarda arroba 3cat.cat, i què heu de fer? Nomi, cognoms, DNI, el telèfon de contacte, i quin personatge enviaríeu a teràpia de grupa amb Esbetlana? Quin personatge? Doncs proposeu-nos personatges per enviar a fer teràpia.

Ah, molt bé, molt bé. Estupendo, i que vinguin a l'Òpera dels Tres Rals també el tetra lliure a veure amb a mi, que s'acaba aquest diumenge ja. Anem justets ja, doncs.

I sobretot que vinguin el dia 13 de març.

Vinga, ja queda feta la palca, ja queda feta. De fet, la gent no ho sap, van firmar el contracte amb Catalunya Ràdio a canvi de, a banda de molts diners, a cada dia mencionar com a mínim un cop el concert del Club Sant Jordi.

A veure, escolta, què tenim avui? Nosaltres, des que som estrelles del Bogotí i de la Mercè, ja no freqüentem la ràdio, però hem fet un esforç. Bé. O sigui, castellaners, oients, esteu de sort perquè les vostres col·laboradores preferides tornem a ser aquí. Per si no sabeu, nosaltres som el Roc i la Juli, per després la pregunta que us fem, perquè no us quedeu allà espaterrades. I juntes som Esbetlana, que som un grup de música, d'acord? Però és que ara som molt més que això, perquè som les terapeutes més cotitzades del país, més que la Maria van der Loven Lunderwald. I nosaltres treballem en musicoterapia, no en barranquisme.

Exacte. Això és important visualitzar-ho. Després que hagin passat per consulta a clients de la Jet Set, com Julián Álvarez, Shiren o la mateixa Yusso, que ens va portar a encapçalar la llista dels més escoltats de aquest ràdio.

Virals. Què ens han de fer? Augment de saugarriga. Sí, ara ho farem. Avui tenim el client

més important que hauríem fet mai. Us portem la primícia més sucosa, l'historial clínic de ni més ni menys. El perro!

Però què vol dir, el perro? A veure, no és el perro aquell del Ricky Martin d'un bulo, perquè tu saps del bulo aquell del perro. Sí, sí que ho sé, no l'explicarem ara. Bueno, això és de boomers, eh? Els boomers ho sabran, el perro que anava llepant. Sí, ho saben molt bé, i sorpresa, sorpresa. Però no és aquest perro, ni és la Isabel Gemio que feies tu ahir. Era la presentadora d'Isabel Gemio, sí. Exacto. No, estem parlant del nostre estimat Pedro Sánchez, president de la nostra estimada pàtria. ¡Espanya! ¡Viva España! ¡Viva el perro! ¡Viva el orden y la ley! Pedro Sánchez convoca eleccions,

però té temps també per anar a teràpia. Exacte. És que és una mental anar a teràpia, perdona. Està ocupat.

A veure, no us sorprendreu que ens diguem que hem tingut el perrito a la nostra consulta.

Bueno, el perrito, què vol dir el perrito? A ell li agrada molt. Van fent tuits al PSOE, viva el perro. Si a ell li agrada, endavant. I li agrada també fer el perrito. Sí, això t'ho va explicar, sí, però això sí que no podem. Això no podem desmaiar. Sí, sí, sí, però ui, i Sadomaso i tot, eh?

Bé, escolta I li cap bastant tot, eh? A l'agenda. Li cap tot. Una agenda dilatada, dilatada. Déu meu senyor.

Va, hem tingut el perrito a la consulta d'aquí, al costat d'Avinguda Diagonal, aquí a tocar d'aquest ràdio. De fet, Ostrell, em sap greu dir-te que a nosaltres mai ens ha cancelat a última hora. Així que, si vols, Ricard, un dia després de la

teràpia te'l portem cap aquí. Que sou dolents. I també de dir una mica de 13 de març en primícia allà.

Exacte, et portem Pedrito i fem una mica de propaganda. Va, i és que vivim uns dies mogudets, que si manifestacions, que si acampades a sol a Plaça Catalunya, que si decrets fallits que han portat a les eleccions amb una bagatge general pel mig, i bé, només faltava que ahir ens deixés la Mari Carmen. Des d'aquí, Mari Carmen, un petó al cel, ja icona de la lluita per l'habitatge i l'anticapitalisme. T'estimem i esperem que descansis en pau. Mari Carmen, Olga i totes.

Les afectades per aquesta barbàrie de l'habitatge. Però bueno, ja en parlarem més tard. Tornem al perro i al seu diagnòstic. És que, senyores, senyors, en una sola sessió de teràpia hem trobat el diagnòstic.

Ah, sí? I què li passa a Pedro Sánchez?

Doncs el perro el tenim passant per un episodi maníac. Maníac. Sí, us n'expliquem els detalls, perquè això sembla una cosa molt rara i tal, però molta gent pateix aquests episodis maníacs, que consisteixen en una eufòria, que no és la de TV3 ni de l'HBO ni res, és una eufòria exagerada o una irritabilitat severa que dura com a mínim una setmana i que té com a principals símptomes, atenció, un optimisme exagerat. Això li pot passar. Un excés d'energia, menys necessitat de dormir, encara menys, ja que aquest senyor deu dormir de mitjana, tres hores, doncs ara una i mitja. Mira que és guapo, no se li veu, se'n foca la cara. Sí, però està xoclada, ja. Compares una mica. Cansat se'l veu, cansat se'l veu. Sí, sí, perdona. Parlar de pressa també és un dels símptomes. Una gran confiança i excessiva seguretat en el mateix. I atenció, perquè en els casos més greus podrien aparèixer deliris o fins i tot al·lucinacions. A veure, no ens sorpre. Tot quadra, no? Ens pot quadrar. Ens pot quadrar. Ens pot quadrar. Amb un episodi maníac. El primer que s'ha de fer en aquest cas és anar a la red del problema. La pressió. Evidentment entenem que el Plessi, el Perry, té un quadre d'estrès pels núvols i a través de la nostra musicoterapia, que no va a ranquisme, van voler. Perquè clar, hauríem pogut dir, escolta, anem per aquí amb. No, no, no. Van voler calmar-lo tant com van poder amb aquesta cançó.

Clar, li agrada molt la música a Pedro Sánchez, no? Ha fet llistes de. Va recomanar, com es deien, els bus intergalàctics, va recomanar.

Imagina't, imagina't si és moderna, alternativa. Bueno, sí, estem sentint Under Pressure dels Queen en col·labo amb l'Inigualable Bowie, que sabem que són del gust del nostrat pressi. I a més, no només s'escau pel títol, Under Pressure, sinó per la lletra que diu People on Streets. Ah, gent als carrers. Gent als carrers. A través de la seva melodia vam mirar d'aconseguir que el pres si es deixés anar i dansés per allà al nostre despatx per allaujar aquest estrès maníac, però de poc va servir. Vaja. Amb la seva dansa pel nostre despatx, l'únic que vam poder constatar és la nostra voluntat per esdevenir un país independent, perquè allò no es podia suportar. Va ser una imatge bastant forta. Ni a gent dilatada ni res. Dius, ja està, marxem d'aquí. Ara, el perrito continuava ben maníac i per això vam decidir recórrer a Freud.

Teniu un ventall de medicines musicoteràpiques, terapèutiques molt diverses. Exacte. El concurs amb la Julia Van der Latte ha sigut bastant fort.

Bona de si, eh? Sabem que estàs pensant que posem aquesta cançoneta amb el tema de no nos moverán de sol i tot plegat. Sí. Però no és així, Garriga. Posem aquesta cançó perquè ens consta que el perro gaudia com un nen petit de verano azul. I ens va explicar que cantava aquesta cançó quan els pares el feien pujar al cotxe per tornar al col·le després d'un estiu al càmping que estiuejava els alfacs, no?

No sé si et sona el càmping dels alfacs. No, no et sona. És que no sóc de càmpings. Ah, vale, vale. Bueno, pues estaban allá, sí, sí, i ben bé que no es van moure. Sí.

Ell traia la guitarra i es posava a cantar i era tot un líder nat, no? Allà al càmping, a la vora del foc, no? Del càmping dels Alfacs. Anaven tocant la guitarra i cantant aquesta cançó. Tot i així, aquesta teràpia de matar el pare fraudiana no va rutllar del tot i el perro continuava amb el seu episòdic maníac. Nosaltres sabíem que fent. Xerradeta, no arribaríem enlloc, perquè el perrito sabe más por perro que por vieja. Ja, ho diuen, això. Així que vam treure la nostra darrera arma, la teràpia electroconvulsiva.

A veure, a veure, a veure, què vol dir electroconvulsiva?

Perdona, però te la coneixes molt bé, tu, aquesta. Sí, sí, sí. En aquesta teràpia, el cervell s'exposa a breus ràfegues de corrent elèctrica. No sé de què estem parlant. I la coneixes, perquè ja la vam fer, amb l'assacador AA Air Force Protection de l'Electrodoméstics Calvet. Aquesta falca no està apagada. Que vam guanyar. No, el que et penses, el visumen se'l farà a nosaltres directament, eh. Durant el concurs de l'any passat, vam fer allà una triquiñura amb la Carla i el vam guanyar. Llavors la Iuli, allà al despatx de la Diagonal, el va espaterrar, el perro allà a la llitera, li va fotre la ia i força, amb tota la ia ella per allà, pels baixos, i vam començar a reproduir la següent cançó.

Pobre perro, pobre, pobre, pobre perro. No lo lleves a la mani, ni a un concierto punky. Pobre perro, pobre, pobre, pobre perro. No lo lleves a la mani, ni a un concierto punky.

Perro autotune, eh? De l'àlbum Canciones Random, publicat l'any 2021, de Jordi Ganchitos.

És un clàssic de la vostra. Hi ha mitges que donen molt paracetamol, vosaltres recepteu molt Jordi Ganchitos.

Les seves cançons tenen un potencial terapèutic

molt semblant a la lobotomia. I sense ser invasiu. Exacte, t'hem d'arrencar trost. I el que sentiu aquí, que fe com. Es veu que és un perro samplejat. No ho tens. Perro samplers. Perro samplers. Boníssim, eh? Bueno, va, i ja per acabar-ho d'adobar, encara teníem la nostra última arma letal, que és Sisa. Ui.

Però no sembla molt letal, això. Home, però perquè les aparences enganyen. Tu poses i et quedes allà tieso. El perrito no en tenia ni idea de l'existència, aquest tema de Jaume Sisa. No l'havia escoltat en la seva vida, com tampoc no tenia ni idea que Catalunya porta una setmana plovent i nosaltres allà aquí per la carretera tal, mentre ell dessolia les cordes, clar. Però després de facilitar-li una traducció proporcionada per la mateixa traductora jurada del cas de Roger Espanyol, la va entendre a la perfecció. Va dir, ara ho entenc, perfecte. Va caure llàgrima i tot.

Gràcies a CISA, el PSOE va aprovar els dos reials decrets llei per frenar l'especulació i protegir el lloguer. Doncs què, anem a la tornada, no?

Benvinguts, passeu, passeu, els tristors, em farem fum, que a casa teva és casa vostra, és que hi ha.

Ja ho diu Sisa des del 75, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.

I des d'aquí dediquem aquesta secció a la Mari Carmen, a l'Olga i a totes les persones que han perdut la vida per culpa d'aquesta crisi de l'habitatge. Un cop més comprovem que el capitalisme és barbàrie i que el capitalisme mata perquè viure ens costa la vida. És per això que ens hem de veure totes el proper 11 de novembre a la vaga general per l'habitatge.

Ja ho saps que tan sols.

Carai, que ben quadrat, això. Doncs, Esberlana, amb aquesta teràpia de grup per Pedro Sánchez, se n'ha sortit? Bueno, home, pues mira, aquí està.

Se n'ha sortit, però jo crec que encara el veig una mica optimista. El vam intentar rebaixar una mica, però escolta.

Ho veurem el 29 de novembre. Ens veiem la setmana que ve, Esberlana.