T1xC1 - Arantxa Coca: els hàbits de l'amor

Catalunya Ràdio. Catalunya Àudio. Som podcast.

Vols saber si trobaràs la parella ideal? Et preguntes si pots realment condicionar els teus pensaments i el teu cor. Soc la Míriam Victòria i això és Estil de Viure.

Perquè els hàbits, també els emocionals, marquen el teu destí. Avui, a Estil de Viure, coneixerem la cara més personal d'una dona que ajuda a tantes altres persones a entendre i viure millor l'amor. És psicòloga, experta en relacions i, sobretot, una apassionada de la ment humana. Però, com viu ella tot allò que ens ensenya? Quins són els seus hàbits, les seves rutines, els seus moments més reals del dia a dia? Avui, descobrirem com viu el que predica Benvinguda Aranja Coca.

Hola, moltes gràcies per aquesta amable presentació, Miriam. Gràcies per la teva invitació. Gràcies a tu. Benvinguda a Estil de Viure.

Gràcies. És un plaer tenir-te i conèixer-te una miqueta més de prop. Vinga, som-hi. Aquí estic, preparada. Som-hi. Bueno, doncs ens agafes el repte, eh? Sí, i tant. Comencem amb algunes preguntes perquè el que ens interessa és conèixer els teus hàbits de vida. Quines coses fas, quines no fas. Molt bé. Les que faries. Quines faries. Quin és el teu no puc viure sense del dia a dia?

L'esport. Ho tinc claríssim. Sempre he estat molt lligada a l'esport des de petita. I l'he anat variant a principi fins als 16 anys molt al ball vaig estar lligada al ball clàssic i després no el vaig continuar perquè ja canvia una mica el ball a partir dels 16 anys i ja em vaig dedicar més a altres estudis però vaig continuar fent esport i a mi se'm nota si no faig esport els del meu voltant diuen nena posa't les bambes i vés a córrer una mica i jo penso que el meu cos i la meva ment sobretot ja s'han habituat i ho necessiten. Fantàstic.

És una molt bona forma de gastar l'energia, de bona forma, per dir-ho reiteradament.

Sí, sí, i tant. Jo ja. És en tots els sentits que m'aporta. Ja no només per estar en forma, sinó perquè és que em fa mal tot. Ja no el puc deixar. Llavors, si viatjo, sempre porto quatre coses a la. Roba d'esport a la bossa i sempre trobo algun carrer on sortir a córrer o algun espai on pugui fer alguns estiraments. Fantàstic. Matins caòtics o rituals zen? Com comences el dia? Amb rituals. Jo soc ordenada. Intento no ser massa rígida perquè sempre hi ha dies que es poden torçar i s'ha de saber improvisar i ser flexible. Però sí que és cert que jo tinc els meus rituals a l'hora d'aixecar-me, doncs prefereixo anar primer al bany que a la cuina. Jo primer bany, faig bany i les coses que hagi de fer. I la cuina, les coses que hagi de fer. I l'últim de tot, m'agrada vestir-me. I bé, tinc. Són hàbits que, com dic, intento poder ser plàstica, però sí que necessito estructurar-me i no és que em mogui malament amb la improvisació, però sí que és cert que m'agrada sentir-me molt eficaç. Llavors, ser ordenada m'ajuda a arribar a aquesta eficàcia. Correcte, l'ordre ajuda sempre.

Desconnectar després de la feina, que amb la teva feina crec que ha de ser força complicat, és una missió impossible o és una rutina sagrada?

És una rutina sagrada. Ho hem de saber fer tots els sanitaris per la nostra pròpia salut mental i per mostrar-nos preparats per la següent jornada i també preparats pel nostre entorn familiar. Llavors és una cosa que s'ha d'entrenar. Jo sempre dic que quan parlo amb altres sanitaris, sobretot professionals de la psicologia o estudiants, has d'aprendre a fer-ho. Troba la manera de fer-ho tu que et funcioni. Que més que rituals que també ajuden, sobretot és molt mental. Mentalitzar-te que has de deixar enrere el que acabes de veure avui, amb qui acabes de parlar, has de deixar enrere el que has fet, has de saber dir prou al teu cap perquè no s'enganxi, no et duguis allò donant voltes i voltes a casa teva. I t'has d'entrenar no és una virtut personal sinó fruit d'un entrenament absolutament necessari per la pròpia salut mental

necessari totalment és que aquí ve allò que diuen com es cuida el que cuida perquè realment

és molt complicat ens hem de cuidar i de la mateixa manera quan un no està disponible com a professional perquè també tenim els nostres temes personals o conflictes doncs hem de saber no actuar. Que dius, bé, però, el típic, soc autònom, has de treballar, dius, ja, però estem en una professió com tant d'altres, però en concret aquesta, que si no estàs en òptimes condicions, per l'obligació d'haver de facturar, no pots, i has de saber dir que no, cuidar-te, preparar-te i estar disponible per altres. És obligat.

¿Tens alguna tècnica secreta per fer aquesta desconexió, per no portar aquests problemes a casa? Jo tinc una tècnica,

ara ja no serà secreta, però la puc compartir. De fet, l'he compartit amb alguns col·legues que m'ho han preguntat. Tu com ho fas, Arantxa, per desconnectar? Jo he provat moltes coses físiques. Lo típico, arribar a casa, intentar dutxar-te per, no sé, sentir-te que tot fluís, posar-te un espelma, canviar l'ambient, fer-ho fàcil perquè et relaxis, tot això serveix molt bé, per descomptat, per qualsevol tipus d'estrès, però a mi el que m'ajuda més a desconnectar és dir adeu, acomiadar-me del que he fet. Per això deia que és una tècnica més mental, dir fins aquí, fins aquí ho deixo enrere. Deixo anar. Sempre parlem molt de deixar anar. Però a vegades deixem anar grans projectes, persones, però també poden ser coses que han passat avui, que ens enganxen. I això que deia, tu endus a casa aquell cas, aquella conversa, allò que t'han dit, allò que t'han explicat que t'ha pogut més o menys impactar, alguna situació que no t'has sentit còmoda o que jo no m'he vist. Després reviso i dic, ah, ho hauria d'haver fet d'una altra manera, no? I jo em reviso i dic, podies haver estat més esplèndid aquí o haver-ho fet d'una altra manera. Clar, això pot ballar el cap i convertir-se en rumiació, en pensaments obsessius, en autocrítiques. No dic que no s'hagi de fer, les coses s'han de revisar. Però també s'ha de saber quan acabar la revisió. Perquè si no descanses, no connectes amb altres persones que havies de connectar quan arribes a casa, no connectes amb la son, no descanses. I a mi em serveix molt dir. Fins aquí, ho deixo anar. Ho deixo anar i afegeixo un desig. Tant de bo que. El tant de bo que el practico molt. Quan dic, va, fins aquí, ho deixo anar, tant de bo que hagi servit, tant de bo que li ajudi aquella persona, tant de bo que sigui per a algú bonic. I tant de bo per l'univers. O sigui, al final deixo anar diria algun des de l'amor, potser és massa romàntic, des de l'afecte, des de la bondat, amb el millor de cits. Aquesta conversa que tenim, aquest podcast, pot sortir d'aquí, li donaré unes quantes voltes pel meu gaudi i després diré ja està. Ho deixaré anar i tant de bo que sigui bonic, que hagi servit, que li agradi a les persones que l'escoltin, ja està.

Molt interessant això que m'estàs explicant perquè és tan important això d'acomiadar-se i saber dir adeu aquest tema ja l'ha tancat per avui per lo menys i adeu i continuo amb la meva vida perquè si no acabaríem tots una miqueta això és una mica enrevessat si poguessis recomanar un truc. Per equilibrar-ho tot, o una virtut que tu creus que seria necessària en aquest planeta per intentar equilibrar les coses, quina creus que podríem aplicar?

Si dic la bondat, sona com molt genèric i potser algú ho pot entendre molt espiritual, però no ho dic des d'aquí. Ho dic des de la bondat en quant a ser capaç de decidir més el bé comú que el teu propi bé. Més la pau que tenir la raó. Més el guanyar-guanyar que el només jo guanyar. Aquestes batalles internes i batalles amb d'altres, de vegades, jo he recomanat a algú, quan ja utilitzes totes les tècniques de la psicologia i tota la ciència, dius, mira, fes-ho des de la bondat. I m'han entès, i m'han entès. Ja, però és que jo sento bondat per aquesta persona. No cal, no cal, fes-ho per una virtut teva. Utilitza-la pel teu propi bé, que t'ajudarà a deixar allà la batalla. No perquè tinguis un sentiment afectuós cap a aquella persona, no cal. Jo penso que la bondat no cal d'això, un vincle d'afecte cap a aquella persona o persones estranyes, que no coneixem, estranyes vol dir que desconeixem, sinó que ens serveix com a virtut si l'ampliem. Per mantenir aquest equilibri i renunciar a batalles. Molt interessant amb el que vas dient, la bondat.

A mi també, jo crec que és la qualitat més maca de totes, la bondat. Jo penso que sí, molt poderosa. La més poderosa, sí. Correcte, perquè per bondat es poden fer tantes coses. Diuen, per altra banda, perquè estem parlant d'hàbits de vida, que som el que mengem, però també el que sentim. Com es connecta per tu l'alimentació amb les emocions?

M'agrada molt aquesta pregunta, sí, i ara entendràs per què soc vegana des de fa més de 20 anys. Per mi el veganisme no és una dieta, és una manera d'entendre la vida i una manera de posicionar-me davant els éssers vius, més enllà de que siguin mamífers o no siguin mamífers. I de sentir-me connectada amb altres éssers. Per mi és superimportant. Llavors, el veganisme o la dieta vegana és una conseqüència, com té aquesta manera d'entendre la vida i de situar-te en la vida, té altres conseqüències, com vesteixes, com actues. Llavors, sí, per descomptat, penso que com et sents en el món, com et sents connectat o connectada amb els altres, com et sents connectat o connectada. Amb la natura i, en concret, amb els animals, amb els éssers vius. Cultives una sensació, una experiència i, per tant, unes emocions que, si són potents, t'empenyen sí o sí. A ser conseqüent. Llavors, és que no puc negociar no menjar animals. És que si penso d'una manera i sento d'una manera, doncs, conseqüentment, hauré d'alimentar-me de la manera més coherent. Llavors, per mi, sí, la dieta i les emocions, en el meu cas concret, està íntimament lligat. Després ja sabem que a nivell de. Sobretot quan estem desequilibrats perquè passem per una situació difícil, l'estrès. Més casos més greus l'ansietat i encara més greus la depressió, és cert que ens hi podem refugiar amb l'alimentació o no, o abstenir-se d'alimentar-se. Penso que l'alimentació i com s'alimenta una persona parla molt d'ella, de quina relació té amb si mateixa, com lidia les seves batalles i els seus conflictes i sobretot quina relació té amb el món.

Doncs has parlat de coherència i realment avui dia poca coherència n'hi ha quasi a tot arreu. Però vivim a més envoltats de missatges sobre el que és saludable i el que no. Un dia diuen que un aliment és un enemic i l'endemà és un superfood. Vull dir que estem en unes contradiccions constants amb el tema de l'alimentació. Tu, com a professional i com a persona, quin equilibri treus de tota aquesta informació massiva que tenim en torn a l'alimentació?

Jo crec que és important estar informat, però és cert que la sobreinformació al final confon i pots acabar seguint modes, modes dietètiques, modes de suplements. Ara surt aquesta planta que diuen que és fantàstica, meravellosa i l'has d'aprendre. Ara et diuen que el magnesi sí, que a partir d'aquesta edat és necessari. Després diuen no, excés de magnesi no, perquè pot. Aquí jo crec que és important informar-se'n, però triar les fonts, fonts fiables. Ara tothom és sanitari i tothom hi entén de nutrició. És cert que la xarxa social serveix per compartir la teva experiència, però el que t'ha servit a tu. No necessàriament servirà per a d'altres persones, s'ha de ser prudent i discret a l'hora de compartir certes coses. Jo sempre dic, fins i tot a una persona que em diu, ai, ets vegana? Jo també ho vull ser. Jo dic, llegeix. Molt. Estudia l'alimentació, en què consisteix, estudia tu què et funciona a tu i ves a poc a poc, prova coses a poc a poc i mira com el teu cos reacciona. Jo no vaig ser vegana en 24 hores, ho hauria passat fatal, sinó estudiant i d'una manera progressiva adaptant el meu cos a una dieta o la dieta al meu cos. Doncs el mateix és el que recomanaria llegir, estar informat, per descomptat, no és. Treure això o posar allò altre no és tan fàcil, sinó saber què traiem i saber què posem, amb fonts fiables, assessorat o assessorada per un professional, si és possible, i provant coses a poc a poc. Jo, des del meu sentit comú, és el que recomanaria, en tot cas el que he fet jo. I les xarxes socials amb cura? Sí, clar.

Seguint la gent, com tu bé dius, que estigui qualificada

per donar aquest tipus de consells. Sí, aquí és què es diu i qui ho diu. I després de què es diu i qui ho diu, proveu-ho amb tu, a poc a poc, i valorant resultats. Ens tornem molt impacients, no? No amb resultats ràpids, que volem el miracle ràpid. I ara per Nadal o per l'estiu ja has d'estar. No, no, tampoc es tracta d'això, es tracta de salut, no tant d'un posat bonic, sinó de la teva salut i del que a tu et funciona mentalment i físicament. Llavors, a poc a poc, amb les xarxes socials, filtrar. Filtrar molt. Molt al filtrar.

Tens una manera de vestir molt maca, perquè jo sempre que t'he trobat vas fantàsticament vestida. Però en majúscules, no una mica. I em pregunto, no sé si els altres ho preguntaran, però tu sent una professional de la psicologia, utilitzes deliberadament la teva forma de vestir per transmetre en cada un dels moments. Tu et vesteixes per el moment, per l'ocasió? Si vas a un lloc, penses, això és el que em he de posar de forma correcta, on posaria l'altre? Absolutament sí. Vaja, m'agrada la teva honestitat.

Mira, jo he dut al cotxe quatre mudes diferents, perquè la visita del matí no té res a veure amb la visita de la tarda. I a la visita del matí pel perfil que té, jo no és que em vestissi per aquella persona, però el tema, l'abordatge, doncs sí, cuido detalls. El que sí que és comú és que intento utilitzar un maquillatge molt, molt suau, a part que en la meva vida personal jo em maquilli més, però sí que és cert que en consulta. Intento no destacar massa, sinó anar amb una cara de bon efecte, sobretot saludable, una cara saludable. I és cert que amb adolescents, per exemple, o quan he treballat amb nens, doncs he adaptat molt la meva. I en persones amb un perfil més gran, d'una altra generació, acostumo a utilitzar, per exemple, l'americana, perquè estan ells més acostumats a identificar el professional, sobretot el sanitari, amb una americana. I un jove segurament no utilitzaria una americana, podria representar una barrera. I no donar-me l'autoritat que necessita aquell pacient que jo tingui. No la que jo vull tenir, perquè l'autoritat ja sé que la tinc. Però ell o ella m'ha de reconèixer, si no, no s'obrirà, si no, no confiarà en mi. Llavors, una americana, dius una cosa, no? En aquella visita no la utilitzaré llavors sí que és cert que de vegades he jugat quan he tingut un dia molt complet amb diverses peces i me les he anat traient me les he anat posant però el terapeuta. Ha de tenir en compte que el setting, que el despatx, al final, és un escenari. I ha de saber moure molt bé l'escenari, igual que saber el mobiliari, que també el cuidarem. Un és una peça més. I tot ha d'ajudar i facilitar a aquella persona. A poder fer la feina o el treball que ha de fer.

La comunicació. És que és important el que estàs dient, perquè no és només. De vegades la gent confon una miqueta que tu utilitzis la moda o la teva imatge per manipular, però en realitat no manipules. El que realment estàs fent és intentar que l'altra persona se senti còmoda. Totalment. És totalment al revés. No és perquè ells agafin el teu afecte,

sinó perquè ells estiguin bé. Totalment, absolutament. Per accedir a ells, i posen menys barreres a les inseguretats que ja puguin tenir, o a la falta de confiança si no et coneixen. Llavors, sí, tot parla, realment. La nostra imatge parla, i que tinguis una mala cara aquí via parla, i, clar, jo me recordo un dia una anècdota molt ràpida que una persona em va dir saps no te cansar d'aranxa? quan agafes vacances? al final d'una visita i dic, ostres, ja el pacient cuidant el professional, i tenia tota la raó és que no feia bona cara, s'emnotava el cansament llavors aquestes coses les hem de. Les hem de valorar moltíssim, perquè el pacient que ens deposita tota la confiança per no dir la seva vida en mans del sanitari, clar, et farà un check-in. Diràs, bueno, puc confiar, tu estàs bé, tu et trobes bé, tu estàs en disposició d'agafar-me a mi. Llavors, clar, estem obligats, sí o sí, a intentar donar un aspecte adequat.

Adequat. Fantàstic. ¿Hi ha alguna peça que tu consideris que et doni superpoders instantanis?

La que porto ara, una camisa blanca. Tinc moltes camises blanques. M'encanten, m'agraden, em sento còmoda. Jo crec que és la versió més autèntica meva. Tinc camises i samarretes blanques i me les poso totes. Totes, vull dir que si les veiessis diries. Alguna te n'oblides. No, no, no. Totes arriben a passar algun dia per la meva vida. I, no sé, em sento còmoda i soc més jo, amb la qual cosa, si tinc mai cap dubte, la camisa blanca sempre em funciona.

Estic d'acord. A part que queda molt bé, és veritat, la camisa blanca és.

El blanc perquè els altres puguin dibuixar allà el seu color. També, també, per descomptat, sí. Jo crec que sí, dona aquesta neutralitat, però alhora aquesta puresa, no?, genera més confiança, segurament, té aquesta repercussió també, però més enllà del que vulgui projectar a més, és que m'encanten. M'agraden molt.

Aranxa, hi ha algun consell que donis sovint perquè a tu mateixa et costi seguir?

Segurament que no em vingui ara no vol dir que no el tingui però com que estic aquí davant el micro i davant teu no m'arriba però segurament molts. Molt, molt segur, perquè ningú no és perfecte. Mira, jo recomano sempre que faci espais de reflexió o de meditació o espais de silenci. Jo en faig, però no prou. I de vegades alguna setmana dic però si jo no n'he fet i li estic dient a aquesta persona intenta tenir un espai de caminar per ordenar els teus pensaments jo dic aquesta setmana jo no he sortit aquí li estic dient però vaja sí, sí, segur que segur que molts

més i tant Què t'ha ensenyat la teva pròpia experiència sobre estimar o deixar anar?

Que funciona la fórmula d'estimar i que funciona la fórmula de deixar anar. Al final són, entre cometes, recursos que una té que també una ha d'estar disposada a abandonar si no funcionen. Jo porto 30 anys, més o menys, en exercici professional, i no els moc, funcionen, i cada vegada més. També és cert que aprendre a estimar va canviant, perquè hi ha aquesta estima. Sociocultural que ens ensenyen de petits, i després vas canviant una mica la definició de què vol dir estimar. Estimar no sempre vol dir ser simpàtic amb tothom, no sempre vol dir estar disposada per tothom, complaure a tothom, agradar a tothom, això no vol dir. Estimar o tenir ganes sempre d'ajudar, no vol dir estimar. Llavors penso que meditar sobre el final que és estimar, de lo més concret que és ajudar per posar una conducta que pugui reflectir l'estima, a lo més genèric penso que és important que ho puguem fer i deixar anar per descomptat, començant des dels objectes, deixant els objectes, deixar que es trenquin. Dona'ls, buida els teus armaris buida els teus calaixos i es tornarà a omplir quan es torni a omplir sigues agraïda i torna a buidar jo penso que aquest intercanvi amb el que tu tens i acumules i acumules en la teva ment jo penso que no té fons passaran anys i encara estaré descobrint què vol dir deixar anar és molt complicat sí, sí, complicat i tan ampli. Però funciona, funciona perquè dona pau i perquè, el que comentaves en la teva pregunta, dona equilibri. Llavors dius, doncs és una fórmula guanyadora, jo crec. Els consells d'amor,

que evidentment tothom te'ls ha de preguntar, perquè constantment te'ls pregunten, els apliques també a la teva pròpia vida?

Ho haig de fer, però ja no tant per ser coherent com a professional, dic, dono consells d'amor, la meva vida amorosa és un desastre, no? No t'ho volia preguntar directament. Clar, ja no només per coherència professional, professional-personal, sinó perquè llavors seria molt desgraciada, seria molt infeliç. I des de la infelicitat jo penso que no em podria aixecar del llit, no podria fer les coses que has de fer i no podria treballar, no podria ajudar. Llavors és algo que estic, que mi sento obligada a tenir una vida amorosa el més en equilibri. I quan es desequilibra treballar perquè torni a trobar l'equilibri, possible, perquè si no, no surto a treballar i atendre altres persones, això segur que no. Llavors sí, contestant directament la teva pregunta, sí, ho haig de fer, ho intento fer, i intento cuidar, mimar la meva relació. En la meva part i l'altre també ho ha de fer en la seva part. Això li ha quedat molt clar a l'altra persona. Ha de fer també la seva meitat.

I a qui acudeixes tu quan tens algun problema o consell per cargar?

A qui pots acudir? Una professional a qui pot acudir? A altres professionals. Ah, per descomptat. Jo he acudit a col·legues que li he dit que haig de fer una pregunta professional per mi. Estàs, i algú m'ha dit, no, no estic per tu, jo ara, la nostra relació, de què va? És per aquest tema, un tema de família, un tema de parella, jo no et puc ajudar, pel vincle que tenim o perquè no m'hi veig, parlar amb folenito, i si et truques a la porta, hola, què tal, i tant, i si has de pagar la visita, o sigui, ja no és allò entre col·legues, no ens cobrem, no, no, has de pagar la visita per descomptat. Sí, sí, s'ha d'estar disposat, ja ho sabem els terapeutes, a ser els primers de posar-se davant d'un terapeuta tota la vida. Tota la vida, no és ja vaig fer la carrera, vaig fer els meus mestres, les meves pràctiques, la meva supervisió, i ja ho he fet. No, no, si la supervisió no s'acaba mai. Si cal, el terapeuta. I si no, llibres, mestres, persones inspiradores, que t'ajudin a reflexionar i sobretot una bona comunicació en parella. En qüestió de parella i família, una bona comunicació.

Ens pots donar tres recomanacions, un llibre que t'hagi agradat.

Ai, puc canviar el llibre per una peli? És que hi ha el llibre, però no l'he llegit, el llibre. Jo el recomano, el llibre no l'he llegit, però m'han dit que tampoc diste massa la pel·lícula. La pel·lícula és espectacular, la recomano. I una peça de roba?

Una camisa blanca. Proveu-la, serà estupenda. I una bit saludable?

Fer silenci troba espais de fer silenci al cotxe, no et posis música camina pel carrer, no et posis els airpods o els auriculars estigues connectat amb el teu entorn i aprena a deixar anar a gaudir del silenci dels espais de silenci el gran luxe del segle XXI crec que és imprescindible proveu-lo, us agradarà.

Doncs moltes gràcies, moltes gràcies Arantxa per tot el que ens has convertit. Un estudi recent diuen que allarga la vida no depèn només de l'exercici o de la dieta, sinó que ara mateix diuen que el que realment allarga la vida són les bones relacions i les connexions personals.

Totalment d'acord, absolutament. Sí, sí, al final estar una o un ben connectat amb si mateix i tenir una xarxa al voltant, gran o petita, però de qualitat i que et doni realment qualitat de vida en bones relacions. Sí, sí, absolutament. Bona ciència, és bona ciència aquesta, i tant. O sigui que ens ho creiem.

Moltes gràcies, Arantxa, per compartir amb nosaltres aquí Estil de Viure, que continues inspirant a tantes persones com ho fas fins ara, i compartint amb tots nosaltres. I bueno, crec que d'avui hem tret moltes coses bones, per tant, continuarem amb els teus consells, perquè a més tu també ho fas, i podem compartir, per acabar, cuidar els teus hàbits, i no oblides de cuidar les persones que tens al teu voltant. Absolutament. Gràcies per escoltar avui Estil de Viure. Gràcies, Miriam.