T1xC1 - L'adveniment

Em dic Onofre, i aquest és un missatge per a la comunitat científica i tota la societat. La ciència no ho sap tot, però hi ha coses que podries saber i que no vols saber. Anuncio. El dia en que callin els ocells, només cantin els mussols i les granyes desfacin les seves teles.

Què, què, què? Què et sembla, Amanda? No ho sé, però això de les aranyes i els mussols em dona una mica de mal rotllo, la veritat. Ja, ja, sí. És una mica tètric, no? Total, sí. Estimades oients, segurament us esteu preguntant què estem fent, de què va tot això dels cavalls i dels mussols i les aranyes. Expliquem-ho, no? Expliquem-ho. A veure, la Amanda Bosch i una servidora, Carla Montaner, ens disposàvem a inaugurar aquest podcast, Variables Ocultes, en directe. Recordeu que estem emetent tot això en directe. I teníem un guió super treballat i superinteressant. Sí, sí, sí. I, de fet, volíem començar amb un altre tema, però justament fa uns dies vam rebre aquest missatge, que ja heu vist que és una mica. Misteriós, per dir-ho d'alguna manera, o alguna cosa pitjor. I a més, venia acompanyat d'una carta, una carta molt peculiar. Sí, diguem-ho així, diguem peculiar, perquè no era ni un mail, ni un missatge d'Insta, ni de WhatsApp, no, realment era una carta. Exacte, una carta com les que s'enviaven abans, o com les multes, o les inspeccions d'Hisenda d'ara. Sí, però no tenies res a veure amb això. Ah, no, què va. Era una carta, de les de veritat, amb un sobre tancat amb cera. Sí, sí, la carta era com d'un paper gruixut i antic, no? Sí. I feia olor com de fusta vella i de reclusiu. Sí que feia una olor rara, sí. I clar, si escrius en un paper d'aquests antics. Has de fer una lletra lligada d'aquelles de manuscrit de fa 200 anys. Ah, aquesta és l'altra, la data. Ui, no, la data. La data. Estimades oients, flipeu amb això, perquè la carta està datada del 5 d'octubre del, atenció, 1837. La qual cosa, com és natural, perdona, però no pot ser. No, no, és que no pot ser. I per això ens ha semblat que us ho havíem d'explicar. Amb aquesta carta misteriosa i aquest missatge tètric inaugurem Variables Ocultes. Què?

Amanda, no t'esperaves tot això quan et vaig proposar de fer un podcast, eh? No, no, la veritat és que no. Què passa? Que estàs maquinant? No, res. Pensava que això de la carta ho podríem resoldre si. Si què? Potser és una bajanada, però. No, espera. Què? Que encara no hem acabat amb la carta. Ai, no, no, clar, clar. Aquesta carta duia enganxada al sobre l'USB on hi ha el missatge que heu sentit al principi. La qual cosa no té cap ni peus. No, perquè clar, la carta no era genèrica, sinó que anava adreçada directament a nosaltres. Exacte. I deia així. Atenció. Altíssimes i estimadíssimes variables ocultes. Amb aquesta carta, emprenc la llibertat de dirigir-me a vosaltres, esperant que sereu plenament conscients de la gran responsabilitat que la vostra digna missió com a comunicadores científiques comporta. Us insto, amb tot el respecte, a perseverar fins a culminar el vostre noble encàrrec. Confio que la vostra saviesa i diligència no defalliran. Atentament i amb la meua més sincera estima i devoció, més y, on ofre de d. Déu-n'hi-do. Realment, jo no entenc res. De quin encàrrec parla? Ni idea. Però, escolta, estava pensant que no seria gaire complicat esbrinar si aquesta carta és realment del 1837. Però si ja hem dit que això no pot ser, no? No, no, ja ho sé que no. Però si ho volem assegurar científicament. La puc enviar a unes col·legues que treballen en un centre de recerca de la Generalitat especialitzat en química. I no sé, perquè analitzin el paper i la tinta i ens diguin el què. Doncs no sé, fem-ho. Fem-ho, sí, per què no? Va, doncs sí, vinga. A veure què ens diuen les químiques. Ai, Amanda, un moment. Què passa? No, que ens acabé d'arribar un missatge d'un tal Guillem Llop. Que el coneixes? Em sona, no. És un veterinari investigador que treballa a un centre de recerca català especialitzat en salut animal. Ah, i què diu? Doncs ens deixa el seu telèfon i diu que si li podem trucar pel tema dels cavalls. Perdona, quins cavalls? Jo què sé, jo no ho sé, els del missatge, suposo. Ai, què dius ara? Li truquem o què? I ens saltem el guió? Ja no ve d'aquí, no? No, no, la veritat és que no. Truca, truca. A veure, a veure si el podem localitzar. Ai, ai.

No l'agafi? Sí? Hola? Guillem Llop? Sí, jo mateix. Hola, Guillem, soc la Carla Montaner, de Variables Ocultes. Ens acabes d'escriure un missatge. Sí, sí, sí, hola, com anem? Bé, bé, bé, molt bé, aquí fent aquest programa en directe i molt intrigades amb el teu missatge, la veritat. Et trucavem per veure si ens pots explicar això que deies dels cavalls. Esclar, esclar, esclar, i tant. Doncs tu diràs, endavant.

Doncs mireu, com us deia, jo soc investigador en veterinària i em moc bastant pel camp de Tarragona. I ja fa dies que estan passant coses una mica rares. Ai, ai, ai, a veure, què vols dir? Doncs que si n'hagués passat una, dius encara, però totes juntes fan una sensació estranya. Però a veure, què està passant? Doncs mira, la primera cosa és que ja hi ha molts veïns de pobles diferents que han trucat a diaris locals per dir que aquest any no hi ha orenetes. Orenetes? Els ocells? Sí, sí, els ocells que fan aquells nius de fang sota les taulades.

Hola, Guillem, soc la Amanda Bosch, encantada de saludar-te. Hola, Amanda, com anem? Bé, bé, mira, aquí enllaçant un misteri amb un altre. Sí, ja he sentit això de la carta, ja té un nido. Sí, escolta, això de les urenetes, ¿no pot ser que sigui pel canvi climàtic que altera tots els cicles dels animals?

Sí, podria ser, però si cada vegada fa més calor més aviat, en principi les urenetes haurien d'arribar abans, i a hores d'ara ja serien aquí.

Perquè, Guillem, a quins pobles deies que estava passant?

A veure, doncs mira, ho ha notificat gent de Mora d'Ebre, de Falset, Vandallós. Mont Roig, Riudoms, Prat-Dip també, Capsanes, Tibisa, Miami-Platja, d'altres pobles de la zona. Disculpa que ara mateix no els recordo tots. Però són molts, no? Sí, per això us deia que si fos un seria anecdòtic, però clar, són molts pobles de la mateixa zona.

Déu-n'hi-do, és molt estrany. El teu missatge parlaves de cavalls, també?

Sí, això sí que és inusual. D'alguna manera. Però què ha passat? Doncs és una mica trist, la veritat. Han començat a aparèixer cavalls com malalts. Malalts? Sí. Sí, sí, es veu que estan molt dèbils, amb profeines es poden aixecar del terra, fa molta pena, la veritat. Un animal tan imponent.

Uf, i tant, quin greu. Estava pensant, això és una mica com el que deia el missatge, no? Esclar, per això us he descrit. Però, i els cavalls on han aparegut?

Primer en van trobar un a Calafat. Després dos a Cambrils, i al cap d'uns dies, i compta amb aquesta dada, sis a Capsanes, que és un poble del Priorat, que no arriba ni als 500 habitants.

Uau. I tu que coneixes la zona, això no és normal, no? No, no, no, això és estranyíssim.

De tant en tant, hi ha algun que es posa malalt, però tants de cop no

havia passat mai. Ai, pobrets. I, escolta, creus que. Perquè pot ser una malaltia, com la peste equina o alguna cosa semblant, no?

No, en principi no, perquè els tècnics de la Secretaria General d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Van fer les proves molt ràpidament per si calia prendre mesures i no hi van trobar res. I no només van mirar la pestaquina, sinó també moltes altres malalties. I res, tot negatiu. I què pot ser, llavors? Podria ser una intoxicació, però també seria molt estrany. La cosa és que quan he sentit el missatge aquest que us han enviat m'ha semblat molt evident la connexió.

Ja. Molt bé. Guillem, doncs gràcies per trucar i si descobreixes alguna cosa més ens mantindràs informades? I tant, sí, sí, cap problema. Molt bé, doncs fins aviat i bona feina. Fins aviat. Salut. Què, què? Uf, la desaparició de les orenetes és molt estranya, però això dels cavalls. Ai, què deia el missatge? A veure, deia que Saros i els cavalls esllomats us guiaran o no sé, o alguna cosa així. Saros? Saros, sí. Tu saps què significa, eh? No, no, no. Però el missatge també deia que callarien els ocells, no? Sí. Tu creus que té alguna cosa a veure amb les orenetes? Home, és que si no, és que és molta coincidència, oi? Mira, el meu pare sempre deia que un fet aïllat és extraordinari. Dos són coincidència i tres són un patró. Uau, doncs potser tenies raó, eh? Tot això que explicava el Guillem quadra amb el missatge aquest. Sí. Sí, sí. El que m'inquieta és això de Saros i que ens doni dos dies. Dos dies per a què? Ai, no ho sé. No ho sé, però a mi aquest missatge em sona a enigma, no? A alguna cosa que hem de resoldre. És que potser ens està donant dos dies per resoldre. Ai, podria ser, sí. I els cavalls esllumats? No, si és que ja els hem trobat. No, és que fa molta pena, però. No ho sé. El que no veig és que ens hagin d'indicar cap camí. No, jo tampoc.

Però en qualsevol cas, això de fer patir cavalls, ja sigui per fer enigmes, si es confirma que és així, o per aprofitar-se'n, em sembla una autèntica barbaritat. Ah, no, és molt cruel. Una mica psicòpata, no? A veure, una cosa, Amanda. Què? De veritat, què vols seguir amb el tema? Perquè a mi ja m'està donant una mica de mal rotllo i potser el que hauríem de fer és anar als Mossos i denunciar-ho. Als Mossos? Vols dir? I què els expliquem? Doncs els fets, tia, que aquest missatge tètric està connectat d'alguna manera que encara no sabem amb els cavalls malalts del Camp de Tarragona. Ja, sí, a veure, espera't, espera't. Ja t'has picat, eh? És que no ho puc evitar. Sí, ho sabia. A mi aquests jocs m'agraden, què vols que passi, ja està. I és veritat que l'ajutació és una mica inquietant, però no deixa de ser un trencaclosques, no? Sí, sí, suposo, i ara ja veig que no hi ha qui et pari. No, a veure, és que potser si el resolem sabrem què ha passat. No ho crec. Va, va, provem el més fàcil, que no costa gens. Si busquem Saros a Google, què hi surt? A veure, Saros a Google. Doncs mira, la primera entrada és de la Viquipèdia i diu que Saros és un període de 6.585,32 dies, una mica més de 18 anys, 11 dies i 8 hores, després dels quals el Sol i la Lluna tornen

aproximadament a la mateixa posició al Cel. Molt bé. Què ens diu, això? No gaire cosa, no? Però el missatge deia que Saros ens havia de guiar conjuntament amb els cavalls, oi? Sí, sí, sí. Quants cavalls ha dit el Guillem que s'havien posat malalts? A veure, ha dit una calafat, dos o no sé on, que no recordo. Ah, i d'això sí que me'n recordo que ha dit sis acapsanes. Què bèstia! Un, dos, sis. No, no, no, no ho crec. Si fos un enigma que codifiqués el 9, el número 9, els hauria posat junts, no? Si estan separats i en un lloc n'hi ha un, en l'altre dos, i en l'últim sis. És que els números importants són precisament l'1, el 2 i el 6. O sigui, Saros, 1, 2, 6. Saros. 126? A veure, si ho busquem a Google. Ara em surt una pàgina de la NASA. Què diu? A veure, a veure. Diu. Ok. El cicle Saros dura 6.585,3 dies i és útil per organitzar els eclipsis en sèries, cadascuna de les quals dura entre 12 i 13 segles i conté 70 o més eclipsis. Uau. Després surt una llista d'eclipsis del cicle Saro 126. O sigui que és una sèrie d'eclipsis de sol. Sí, això sembla. Quan va ser el primer? Va ser, mira, el 10 de març de 1179. Uh, adéu-n'hi-do. I el segon, per això del lloc dels dos dies?

Sí, doncs el segon va ser el 20 de març del 1179. No, no ens diu res, tampoc. Espera, espera, que estic mirant. Estic mirant tota la sèrie i el. Uau, el 47 va ser l'1 d'agost del 2008. Dos dies són 48 hores, oi? Exacte. Quin és l'eclipsi número 48 del cicle Sarus 126? Uau, no pot ser.

Variables ocultes és una ficció sonora del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, creada per Eduscopi i dirigida per la Virgaria.