T1xC11 - Temps d'olives

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

Per mi aquest so és hivern. Les xamanelles fumejant evidencien que la vida de desembre a març passa més hores dintre casa. A fora l'abric és imprescindible, perquè tot allò que sembla aturat no ho està del tot i cal afanyar-se a fer la feina, no sigui el cas que després no la puguis atrapar. Hi ha qui prepara la terra, hi ha qui poda, hi ha qui sembra, qui recull i qui continua alimentant el bestiar. Sigui com sigui, a pagès el fred no és aturador de res. Camí de Cabres també arriba a l'hivern i amb aquesta estació encarem els últims tres episodis d'un any que ha estat fascinant. Hem conegut i entès que hi ha darrere d'allò que mengem. Hem estat a la vora d'homes i dones que no miren el rellotge, sinó que miren el terra, el cel i els animals. Que, malgrat tot, i us asseguro que tot és molt, continuen fent el que fan perquè hi creuen i ho estimen. De nou me'n torno a casa amb Marc. M'ha dit que avui sortirem a pasturar el camp, a fer de pastors com els que tenim a l'imaginari. Així doncs, seguim, que el Camí de Cabres és llarg i queda molta pagesia per explicar, molt país per recórrer i moltes veus per escoltar.

Camí de Cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Ostres, Marc, s'estan posant les botes, eh? Mengen, mengen, ja va bé que mengin, que s'han d'engreixar.

Escolta'm, estem aquí assentats amb els gossos, amb les cabres, una mica lluny, menjant, amb un dia de sol d'hivern.

Quina imatge més maca, eh? Quina imatge més bucòlica, més. Totalment. Jo sempre m'havia pensat que era això, eh?, ser pastor. Jo també una mica, eh? De fet, a mi és la part que m'agrada, eh?, és la part que m'agradaria fer. A mi m'agradaria fer-ho molt més, això, aquí en un prat, en un prat obert, amb bona visibilitat, amb els gossos, amb el ramat però ja ho has anat veient al llarg d'aquest any, que m'has anat acompanyant, que això, de fet, pràcticament, jo diria que aquest any encara no ho havies vist. Escolta, però realment què estem fent aquí? Què estem fent? Estem xerrant, tu i jo estem xerrant. I les estem vigilant i elles mengen, elles s'han de tipar. Ara a l'hivern és un moment que hi ha poc menjar a fora, i el menjar que hi ha és de mala qualitat, perquè plou poc, fa fred, per tant l'herba queda una mica aturada, i per tant hem d'aprofitar aquells llocs, com per exemple aquests camps, aquestes feixes on som ara, que hi ha herba una mica més bona i per tant les acompanyem a que mengin.

No és casualitat que avui parlarem d'olives i oliveres i justament estem asseguts al costat d'una olivera, de fet, la olivera, perquè no en veig cap més.

No, no, no hi ha cap més. I és de les poques que hi ha al poble, així una mica velles, eh? Perquè aquí va haver-hi un fred molt intens, unes glaçades molt fortes, als anys 60, si no recordo malament, i pràcticament totes les oliveres es van morir, excepte 5 o 6 que estaven a la banda solei, que és on som ara, i aquesta és una de les que va sobreviure. Però si te la mires bé, veuràs que té un tronc gros, antic, vell. Però la major part de l'arbre creix al voltant, han nascut brots nous i aquí està el problema que és que les cabres aquests brots se'ls menjarien i la farien malbé molt de pressa i per tant ens hem de seure aquí a vigilar-la.

Bé doncs d'olives i oliveres avui en vull aprendre una mica més per tant doncs me'n vaig cap a Arbeca a veure si a més a més em toca treballar una mica.

Te'n vas a un lloc on potser no tindràs aquest sol, perquè a l'hivern és temps de cel serè i acerenat aquí, però allà on vas em penso que de sol no en veuràs gaire. Doncs va, acolli olives. Rosó, baix, a la dreta, va. A la dreta.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Són poc més de les 7 del matí i torno a estar al cotxe. Sembla que el sol li fa mandra de sortir, una cosa ben típica d'aquesta època de l'any. Igual que la meva veu de nas. Estic anant direcció a les Garrigues, concretament a Arbeca, per veure i entendre tot allò que envolta el cultiu de les olives i de les oliveres. Avui m'endinsaré a un paisatge que, malgrat el tenim molt present al casa nostra, el trobem també a molts altres indrets. I és que d'olives i oliveres en trobem també a Itàlia, a Grècia, a Síria, a Turquia, a Palestina, al Marroc, a tots aquells pobles de la riba del Mediterrani. Per tant, les olives i les oliveres són un paisatge compartit, un paisatge que ens germana entre pobles. Tant és així que fins i tot el Colom de la Pau porta al seu bec una branca d'olivera.

Oli, oliva i olivera són paraules que ens han arribat del llatí oleum, però ja venien del grec clàssic Elaia. Aquestes paraules ens marquen el recorregut d'un arbre i d'un fruit que neix al Mediterrani, aproximadament entre les actuals Síria i Grècia, i és sens dubte l'emblema de tots els pobles que hi vivim. Les referències més antigues a la olivera les trobem a l'antic Egipte, on segons diuen va ser la mateixa deessa Isis o Àcet qui va ensenyar als humans com cultivar-la. Més endavant, els grecs van fer d'aquest arbre un dels puntals de la seva cultura. Diu la llegenda que Posidor i Atena es van disputar Atenes. La ciutat seria consagrada a qui fes el regal més útil als seus habitants. Posidor va posar una font d'aigua fresca i Atena una olivera, que pel seu fruit i la seva fusta va ser la guanyadora. L'olivera és un símbol mediterrani i l'oli d'oliva el pilar de la nostra dieta. No és estrany que Homer, el gran poeta de fa més de 2.000 anys, en faci referència a la Ilíada i l'Odissea com a or líquid. Les oliveres han marcat el paisatge, i també, aquí, han pres el nom del lloc que les ha acollit. Arbeca ens ha donat unes magnífiques oliveres i olives arbequines, i també arbequins i arbequines que se les estimen i les cuiden com en Salvador i la Dolors.

Hola Dolors. Què tal? Com va això, com ha anat el viatge? Bé, molt bé. No la prop no és, però. Bueno, teníem un tros, però bueno, hem arribat. Hem arribat. Avui m'he aixecat aviat al matí i he fet una bona colla d'hores de cotxe i ara de cop, darrere d'una porta preciosa, antiga, doncs estic davant d'un pa de pessic, una bona tassa de cafè, una mica de xocolata. Dolors, gràcies per rebre'ns i gràcies per la rebuda.

Bon dia, ja sabeu que ens fa molta il·lusió que vingueu a aquestes terres perquè veniu de lluny i diuen que conèixer és estimar i si ho coneixeu potser un dia ho estimareu.

Som a Arbeca i aquí es fa Arbequina, Arbequina d'Arbeca. Presenta'ns què té aquesta oliva i com es vincula en aquest poble.

Al poble hi ha un castell, bueno, ara és en Runes, però l'habitava un senyor que era el dicte de Medina Seli. Aquest senyor tenia contactes o va tindre contacte amb gent de Palestina. Allà tenien aquesta classe d'oliva i feien oli amb aquesta oliva. Ell va veure que era un oli d'una qualitat excepcional i que a més a més era una oliva molt productiva. Llavors ell, clar, ell estava al castell i el que volia és que els pagesos treballessin per amb ell. I els va prometre a tots els arbequins que per cada olivera que plantessin d'arbequina els donaria una moneda d'or. El terme es va omplir d'olives arbiquines, però evidentment ningú va beure cap moneda, com és normal, no? I aquí va ser el naixement de l'oliva arbiquina, perquè és una oliva que primer fa un oli de molta qualitat i després és que està molt preparada per fer oli. O sigui, és una oliva específica per fer oli i per fer un oli de qualitat. I llavors se van estendre per totes les Garrigues.

Avui anem a collir perquè és una feina de temporada, és una feina d'hivern, però realment avui estem dient una mica una mentida, perquè és el primer capítol d'hivern de Camí de Cabres, però el calendari ens indica que encara no hi hem entrat a l'hivern, malgrat que és el primer dia d'hivern meteorològic, avui som 1 de desembre, el calendari ens indica que encara no hi hem entrat. Aquesta feina se'ns està avançant?

Sí, molt, vaja, molt, molt. Com d'altres feines en el món rural, però el canvi climàtic ha incidit moltíssim i després hi ha una altra circumstància que és que fins ara només es primava la producció o la producció en el sentit de quilos, de quantitats. I a partir d'un cert moment, que la necessitat alimentària no era tan agreujant i de cada vegada més, el que es. Es la qualitat. A partir d'aquí s'han fet collites molt primerenques. Molta gent fa collites primerenques per assegurar un oli més verd, amb més matisos. Això ha fet que s'avancessin molt les collites, junt amb el canvi climàtic, perquè antigament feia molt més fred. I tot anava amb un altre ritme, però ara al fred li costa més d'arribar, les maduracions s'avancen i la collita s'ha d'avançar.

Dolors, aquí al teu costat hi tens una llauna i dues ampolles d'oli de la vostra collita. En sabem prou de comprar i consumir oli? Sabem quina diferència hi ha entre un oli verge, un verge extra? Explica'ns una mica, situa'ns una mica.

Sí, mira, d'oli hi ha diferents categories. Hi ha l'oli verge extra, hi ha l'oli extra i hi ha l'oli refinat. Aquests serien els que tindrien grau alimentari. Dintre d'aquestes tres categories, la diferència és que un verge extra seria un oli de suc d'oliva. Suc d'oliva. És una mica com si agafessis una taronja i fessis un suc. I llavors l'extra seria aquest suc d'oliva, però d'unes olives potser no de tanta qualitat. Potser perquè han hagut d'estar batudes amb més temperatura, per diferents circumstàncies, però continua sent un suc d'oliva. En canvi, l'oli refinat. Seria una fanta. Aquests olis que no tenen grau alimentari són portats amb una gran refinadora i aquella indústria refina aquell oli per treure-li les males olors que pugui tindre, el sabor una miqueta estrany que pugui tindre i aquests olis tenen la particularitat que tenen l'obligació d'afegir un tant per cent, un 10 per cent de verge extra com a mínim per tindre una miqueta aquell aroma, color d'oli i que sigui més agradable a l'hora de consumir-lo.

Desmenteix-me la frase. L'oli bo per amanir, l'oli dolent per fregir?

No. No, no, no, no, no. Oli bo sempre.

Doncs si a vosaltres us sembla bé, deixem aquesta conversa en pausa, acabem d'esmorzar tot això que ens heu preparat tan bo i ens anem al tros a conèixer les protagonistes.

Perfecte. Ens sembla molt bé.

Sapiguem-ne una mica més. Un apunt històric.

Va arribant el fred, la calor sembla que no acaba de marxar. Marcel Farinelli, historiador, benvingut aquí al corral, benvingut a Camí de Cabres. Gràcies, gràcies per invitar-me. Avui estem parlant d'una cosa que és molt significativa de la cultura mediterrània, que és l'olivera i l'oli d'oliva. Tots sabem que és molt arrelat aquí, però des de quan ho és?

Bé, l'oli, l'olivera i l'utilització de l'oliva, de l'oli, és una cosa que acompanya la civilització mediterrània des de l'antiguitat, almenys des del temps dels grecs. Era un element fonamental pels grecs, pels romans i tota la civilització que han seguit. De fet, l'ingredient fonamental per cuinar amb la sal és indispensable, també per conservar productes. Abans no existia sistemes per tecnologies per poder conservar els productes i doncs és realment. Una cosa fonamental, que també defineix la cultura mediterrània. Hi ha diversos estudis que vinculen l'utilització de l'oli amb un cert tipus de cultura que és aquella que nosaltres definim la cultura mediterrània. Que seria la nostra, diguem-ne, la d'aquí. Sí, que seria la nostra, l'estalera oberta. I també és un element fonamental com el vi, diguem, per. Per al desenvolupament de les nostres societats. És tan antic que penseu que a Sardenya existeix un olivastre, un ullastre, com diu aquí a Catalunya, que és antic de quasi 4.000 anys. S'ha cremat, quasi ha mort fa dos anys, però ara està tornant a viure. Llavors això és important.

Terra vermellosa i argilosa, oliveres ben ordenades fins allà on arriba la vista, i tot plegat, abraçat per una boira densa i espessa. Això és el tros de la Dolors i en Salvador. I us puc assegurar que encara que el calendari ens marqui que l'hivern no ha entrat del tot, jo ja el tinc ben instalat als meus ronyons i als meus peus.

Salvador, has arribat i t'has posat a la feina, eh? El primer, encendre el foc, però, eh? Això sí, clar, no veus quin dia fa avui.

Aquí has anat descarregant eines. Les eines que fem ara, antigament se feia amb l'aspa, això en diem l'aspa.

En Salvador té la mà com una mena de pinta amb unes pues bastant gruixudes, i això en deien arpa, eh?

Això és l'arpa, això és l'arpa. Antigament s'acudia així. Bueno, encara n'hi ha algú que ho fa, eh? I llavors s'anava agafant rames i anava fent així. Veus? El que estàs fent, directament, és pentinar l'oliva? Pentinar l'oliva. Clar, l'oliva no passa per aquí, es queda aquí i es va així. Lo que sí que, llavors, has d'anar alerta perquè l'oli l'ha de fer el molí, no terra. Aquí, saps?

El que ens està dient en Salvador és que nosaltres estem al voltant d'una olivera i el terra està cobert amb una mena de xarxa, una tela que recorda una tela mosquitera com gegant, i les olives van caient aquí sobre i esclar, a mesura que en Salvador va raspant l'arbre i van caient olives, cada vegada és més difícil caminar i no trepitjar una oliva, però com ell diu, l'oli no l'han de fer les sabates, sinó que l'han de fer les pedres del molí. Canvi d'eina, eh? Canvi d'eina. Us heu d'imaginar com una mena d'artilogi d'un parell de metres amb una pinta ja molt més grossa a la punta, amb un cable connectat a la bateria, i això és l'evolució

de l'eina que tenies a les mans. D'aquests aparells n'hi ha diferents tipus, n'hi ha que porten la bateria de lit i l'esquena, un cable de metro, no cal arrossegar això, un altre sistema de pinta, amb unes pues així que fan un altre sistema, Però aquest per nosaltres va molt bé perquè cauen bastant bé. I n'hi ha que és diferent.

El problema de l'asbequina és que quan se va voler mecanitzar el sistema de collita és que és una oliva que es manté molt forta a l'arbre. És difícil que caigui. I llavors els vibradors, clar, no són tan eficaços com quan passàvem amb l'harpa,

que ho pentinàvem. Anava a dir, jo que no hi entenc, tenia com a l'imaginari aquelles màquines que abracen, no? A l'arbre, com funciona això, també? Sí, lo va, no?

També tenim un vano en el tractor, que és com un vano, que poses aquí el tractor, poses el pistó sobre, així, com un paraigüe, però al revés. I llavors no et cal parar a borrar-se, i avances una miqueta més, que ara hem d'estirar la borrasa d'una a l'altra. No m'agrada, el que passa és que l'hem d'acabar de reparar i no pot ser.

La Dolors ha començat a pentinar aquesta olivera amb aquesta pinta elèctrica i moderna i la veritat és que la velocitat i l'eficàcia és un altre.

A veure, Dolors, m'ho deixes provar?

Mira, només et cal pitjar aquí, s'engegarà. Llavors, primer, quan encara no has tocat l'arbre, a vegades va molt lent, o si estàs a l'estona que no toques l'aire, va molt lent, només te cal donar un toquet a la branca i s'accelere.

Escolta'm, si ho faig malament m'atures, eh? No dubtis, eh?

No ho fa ningú malament. A veure, a veure. Entenc que té el seu estil. Aquí només te cal pitjar aquí. Vale. Ho engego?

Sí.

Aquesta màquina, ja ho veus, no? És intel·ligent. Ara no treballi, afluixi. Dona-li un cop. Foli fort. Foli, sense por. Ara. M'està vibrant tot, eh? Doncs mira, ara plou això durant tot el dia i llavors te quedaràs no quedaràs en els gimnàs. Totalment, tremolo tot jo, tremolo tot jo. No serà pas el fred. Bueno, en aquest cas no cauen tant avui, eh? Hi ha olivers que, no sé per què, no saps per què, han caigut molt l'enguany, eh? A dalt, si ho veguéssiu, s'ho posaríeu amb el cap. Tot està negre, a terra, perquè hem patit molta secada, i al fer una humitat i la boira, l'omànic no estava preparat per tant pesa, com que l'oliva xupa de la humitat de la boira i de la pluja que ha fet. Llavors l'omànic no estava prou preparat i es deixen anar, cauen, i més, també. Va, li foto una mica més, eh? Sí, agafa una rama aquí amb pingos més. Exacte, que sembli que faig més, eh? Va, li foto tu mateix. Ah, llavors, si veus que no hi arribes, veus aquests mànics, això s'allarga el doble, s'allarga d'aquí cap dalt. Si et pots estirar, eh? Però bueno, tu te l'agafes així, tranquil·lament, pots mantenir així i de cara cap a tu, com vulguis. Tu mateix, a veure si l'acabes. Així ens guanyem l'esmorzar, eh?

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Simón Casanovas, enginyer agrícola i president de la denominació d'origen de l'Empordà. Som justament aquí a l'Empordà, on fa vora dos mil anys van arribar els grecs, que van portar també aquest amor i aquest apreci per les oliveres i les olives. Com ha canviat el conreu de l'olivera respecte al que feien els grecs que teníem aquí en Púries i les Roses?

Bàsicament és que el corredor Olivera originàriament es feia servir per dos coses que ara no es fa servir gairebé gens, que és una per les llànties d'oli, i l'altre era per, diguem, productes cosmètics. Aleshores, també la diferència està en que, diguem, és amb les varietats de les oliveres. Clar, que ells quan van venir no van portar oliveres del lloc, sinó que van seleccionar els ullastres, que és l'olivera salvatge, L'origen del conreu és el conreu d'aquestes oliveres salvatges, dels ullastres, que amb el pas dels anys i per l'efecte de la mà de l'home d'anar fent seleccions de oliveres, han anat evolucionant cap a les oliveres actuals que tenim, que és l'argudell, que és una varietat que només existeix a l'Empordà, que més que una varietat és un ecotip. És una varietat adaptada perfectament a l'Empordà després de 100 anys de selecció d'aquests ullastres inicials. Quins són els enemics de l'olivera avui en dia? A la nostra zona, que és l'Empordà, la principal és la mosca d'olivera, perquè estem a vora mar, la majoria de les oliveres, encara que n'hi ha cap a la zona de l'Albera, que està més amunt, Totes estan a vora mar. Això fa que les temperatures de tardor, i ara encara més amb el canvi climàtic, no són moderades i sempre hi ha una humitat relativa alta, que sempre afavoreixen més el desenvolupament d'aquesta plaga. Aleshores, el principal problema que tenim és aquest.

Parlem de canvi climàtic com un repte de futur. És un repte de futur pel que fa al sector en general, però per aquests arbres centenaris, per exemple, particularment, és una amenaça? És a dir, se'ns poden morir les oliveres centenàries?

Pensaria que no, perquè si no, no serien centenàries. Suposo que amb aquests. Temps que han estat on es troben, que estan immòbils en un camp d'oliveres, n'han passat de totes. De moment, diguem, no veiem que pugui haver-hi perill de que es morin lo que siga, que perden vigor, a perdre vigor no fan tanta producció, però com que estan tan ben adaptades al medi, tenen un sistema reticular molt potent, diguem, es mantenen.

Tens tot tractat, Martí. Digue'ns quan vols cobrar l'hora i ja et pots quedar aquí. No sé si et trobaran a faltar olot.

Allà a la zona on m'ha ensenyat en Salvador com funcionava l'eina, hi ha moltes olives i poques fulles, i al tros que he fet jo hi ha olives però hi ha moltes més fulles. Això vol dir que estic anant poc delicat, diguem-ne, no?

No, depèn de l'arbre, depèn. És que també hi ha anys que l'oliva és el cap, com enguany, veus? Està al cap del brot. L'oliver, enguany, com que va ploure molt a primavera, l'estiu no ha plogut, A veure, ha fet molta mesa. Veus aquest bocí de mesa? Perquè l'oliver, la mesa és el que fa d'un any per l'altre, per exemple. El que creix cada any. L'oliva sempre surt del que ha creixut aquell any. Ah, sí, eh? Sí, si per un any que ha plogut poc només ha fet això de mesa, del que ha creixut, només l'oliva sortirà aquí, la flor només sortirà aquí.

Aquest any han sortit d'aquí, que és el busí que havia creixut l'any abans, o sigui, que va créixer poquet, però aquest any ha creixut tot això. L'any que ve, tota aquesta allargada, hi poden sortir olives.

Això vol dir que per poc a favor que us vagi la meteorologia, l'any que ve podeu ja tenir una mica d'intuïció que la collita pot estar bé.

Clar, també al moment de florir també és important que aquí no tinguin massa problema, ha de ser un ambient serenet, que és d'aquí, ve de l'Aragó, i sec. Llavors aquí veureu un arbre dels que hi havia abans aquí. Bueno, que això voleu veure?

Li he comentat que abans plantaven arbres entre mig o es deixaven arbres antics entre mig perquè era oliva més grossa, que tenia més carn i d'aquesta manera la plaga anava primer allà i d'una banda la detectaven i de l'altra banda abaixaven la plaga perquè tot anava cap allà primer. Abans de menjar-se una oliva arbequina o abans de picar amb una oliva arbequina, picàvem una oliva d'aquest tipus, ara ho veureu. Aquesta què és, Berdal?

Aquest és el verdell d'aquí, però veus quina fulla? És que no té res que veure. La fulla és diferent. Però encara li falta un pèl, eh? Hauria d'estar una mica més vermella dins. Però bueno, si te l'untes una miqueta, tu veuràs que s'obre l'oli al damunt, veus? A veure, vaig a fer el mateix. Sí, sí, vaig a fer això mateix, eh? Per la cara també t'ho pots ficar. A veure. Sí, mirem d'ivendre, oliva, oliva, com enves una crema, i així, veig com te queda la mà. Exacte.

Tu has agafat una oliva, l'has apretat i ja. Sí, sí. Ostres, sí que és.

Aquesta és més madureta. Aquesta és més. Ja té més color, més vermellor.

Molt de sucre, eh? Ostres. Ara a l'hivern que tenim tots la pell seca, eh? Això va perfecte, eh?

És diferent, veus? No és tan madura, m'ha durat molt, veus? Tengues aigua, aquesta. No sé si en tant o un guany d'oli, o tinc el nas acostipat o algo. En les dues coses. Tot sumi, no? A mi no comptis avui amb el nas, eh?

Ja t'ho dic ara. Veus?

Hem vist les olives, hem vist les oliveres i ens tenien una última sorpresa guardada i és que ens han dit seguiu-nos, seguiu-nos que ens ensenyarem el nostre racó de pensar. Hem pujat un petit turó on la vista s'allarga moltíssim i entre la boira i les oliveres veiem el paisatge i la naturalesa d'aquesta comarca amb aquest gust d'erbaquina tan peculiar. Moltes gràcies per haver-nos acollit i haver-nos ensenyat el tresor que teniu aquí a sota la boira.

Moltes gràcies a vosaltres per vindre'ns a veure. Estem encantats d'explicar el que més estimem nosaltres, que és, com dius tu, aquest paisatge i aquests arbres.

Sí, sí, el mateix, el mateix. A reveure, doncs, Emília. A reveure, gràcies.

Estàs escoltant Camí de Cabres, el podcast de pagès.

Camobert, l'espai on la gent de pagès hi diu la seva.

Ei, hola, bon hivern! Aquí la feina reparteix molt durant l'any, hi ha èpoques molt més fortes de treball que ara al cor de l'hivern, perquè aquí ara ja ho tenim sembrat. El bestiar, com que tenim el menjar recollit, ja anem fent tota la marxa, per dir-ho d'alguna manera. Solem fer una paridera d'ovelles, perquè fem parideres controlades durant tot l'any, i per tant aquestes dates en toca una. El nostre hivern comença amb plan fort quan comença el tema de les festes. El tema de la vent de la carniceria s'augmenta i llavors aquí es va tothom una mica més de cul aquests dies pel tema aquest de l'augment del consum. Des d'aquí el soler, donar ànims a tota la pagesia del país, de nord a sud i d'est a oest, perquè la cosa no és fàcil. Però bé, si no comptem nosaltres, no sé qui ens farà aguantar.

Jo soc Marga, tinc una parada de fruites i verdures al Mercat Municipal d'Amposta. Som pagesos i tenim de proximitat tot el que cultivem nosaltres a casa nostra. Al camp, aquí, sempre tenim feina. Ara tenim carxofes, faves, cols, coliflors. Tot el que és verdura d'hivern. Vull dir que nosaltres, des del matí fins a la tarda, no tenim. Un moment de paro. Hi ha tota classe de verdures per acollir, per fer-les grans, rascar I preparar pel matí i anar al mercat.

Bon dia, jo sóc en Sebastià Ordín Escapó, de Santa Maria del Camí, Mallorca, i la nostra explotació és 7.000 centres Petit Celler. Bé, és vera que a Mallorca l'hivern cada vegada és més curt, i per tant cada vegada entrem més tard a dins l'hivern, però les feines que bàsicament fem, sobretot la vinya, és podar, nosaltres a mitjan desembre comencem a podar, i pràcticament fins a final de març estem podant vinyes, també podam a Matlés, podam a Garravés i fem una feina interessant abans de podar, diguem al llarg dels mesos de novembre i desembre, que és preparar terres per si hem de fer alguna plantació nova, ja sigui de vinya o de fruitets.

Soc l'Isabel, apicultora del projecte Met la Calma a la Garrotxa. I aquests dies durant l'hivern, que els dies són més curts i les temperatures són més baixes, amb l'apicultura aquí en aquesta comarca ens dediquem sobretot a fer les feines de tenir cura de l'entorn d'allà on viuen les abelles. Això vol dir, bàsicament, desbrossar, mantenir nets els arnars, on tenim els assentaments apícoles, i també aprofitem per fer el manteniment de les arnes. Durant l'hivern també és un moment en què ens fixem en l'estat de salut de les avelles i és un moment en què hi ha molt poca cria. Molt poques abelles joves i per tant molta possibilitat d'atacar la barroa que és el paràsit que ens perjudica amb l'apicultura i llavors quan ja menys plia és el moment en què els tractaments per la barroa són més eficaços, així que no deixem passar aquesta oportunitat per fer un tractament per eliminar al màxim la barroa i començar la campanya de cara al febrer ja a portes de la primavera amb les abelles ben desparasitades.

Arriba el fred, i amb el fred, les glaçades. Ara toca tenir la terra a punt, és el moment de preparar la sembra de conreus primaverals, com l'userda, l'alfals, així com els cereals d'hivern. I segons el lloc, la remolatxa o el panís, dit també blat de moro. A l'hort es cullen bròquils, espinacs, bledes, enciams, escaroles o apis. També calçots. I si sembren alls, pèsols o julivert, sempre és clar, depenent de la zona. La tradició diu que per Nadal toca menjar pollastre, de manera que és temps de viram. A l'hivern toca esporgar i podar els fruiters, i també plantar nous plançons. És temps d'acollir olives i cítrics. Aprofiteu-ho, que és ara quan les taronges són bones. I recordeu la dita, qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent.

Caldric, què t'ha semblat l'episodi d'avui? Estàs molt latino, els cabres, eh? No me'ls distreguis, que han de treballar, eh? Bé, Marc, és desembre, ara ve Nadal i saps què? T'he portat una ampolla d'oli. Oh, que bé, oh, que bé. Això sí que és un bon regal. A més a més, l'oli és tan bàsic per la nostra cuina com ho són les oliveres pel paisatge del Mediterrani. Avui ho hem conegut.

Sí, sí, és l'arbre, és l'arbre emblemàtic que tenim a tot arreu.

Bé, doncs seguim amb l'hivern, que malgrat hi ha aquesta sensació de quietud, doncs la feina no para.

La feina no para, perquè per nosaltres l'any és una roda que no s'acaba mai, però bé, hi ha aquests moments de tranquil·litat, així que sí que hi ha una mica més de quietud, per tant, gaudim-la, aprofitem-la, i ens podem estar una estona més aquí al Prat, si vols. Per mi, perfecte.

Fins la propera!

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.