T1xC12 - Temps d'aviram

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

Sempre vigilants, eh, aquests gossos? Sempre a punt, sempre a punt. I ara veuràs la diferència entre uns i altres, perquè ara el ramat està a punt d'acostar-se a un lloc que no hi haurien d'anar, i farem anar els gossos. I el border collie veuràs que va molt més delicat, amb molta més cura, va com un mando a distància, de fet, i en canvi els gossos d'atura veuràs que són una miqueta més sapastres, per dir-ho delicadament.

Hem tardat una mica, hem allargat la temporada, però crec que és moment de presentar els teus companys de feina. Allà en va.

Mira, aquí tenim la Pussa, que és el mastí, que és un barrejat de muntanya dels Pirineus, que és el guardià del ramat, és qui protegeix les cabres. I els gossos que dirigeixen el ramat, que són tres i mig, que hi ha la Marcelina, que és gos de Tura, en Galderic, que és gos de Tura català, és una mica més de raça. I en Rosó, que és un border collie, i al mig, que és La Pruna, que és un cadell que encara està prenent. Marcelina, anem. Anem. Vine aquí.

Camí de cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Venim, venim. Chau. Chau.

Escolta Marc, hem anat voltant cases i explotacions i sempre hi ha com aquesta dualitat aquesta Champions League dels gossos de ramat gos de Tura, Border Collie tu clarament, malgrat que tens un Border Collie has apostat pel gos de

Tura Sí, a mi és el gos que m'agrada més perquè m'agraden molt les races autòctones i crec que són un patrimoni que s'ha de preservar i també en aquest cas el Border Collie treballa molt bé per donar unes coses concretes. Però al final el gust d'atur és el nostre i jo me l'estimo per això i per això m'agrada que hi siguin.

Això ens va molt bé per introduir el tema del que parlarem avui, perquè parlaves d'una raça nostrada, d'una espècie nostra, bàsicament d'un patrimoni, no? Exacte, les races autòctones

són un patrimoni que hem de cuidar i que a vegades en termes econòmics és una mica complicat perquè no són prou rendibles o no són prou productius. Però en realitat sí que ho poden ser. Si posem una mica d'esforç i una mica d'interès, poden valdre de fet fins i tot més que d'altres, perquè totes les races surten d'algun lloc. El que passa és que a vegades tenim aquesta cosa, que ens passa aquí a casa nostra, que lo nostre no ens sembla prou. I sempre hem d'anar a buscar alguna cosa de fora que sempre ens sembla millor. Però jo crec que és molt, molt important. I en el cas de la Viram, avui ho veurem, avui ho descobrirem.

Doncs parlarem de pollastres, gallines i pollets nostrats, però em deixes donar algun ordre als teus gossos?

Et deixo provar-ho, a veure si te'n surts, a veure quin cas et fan. A veure, què hauria de fer? A veure, mira, ara veus que estan arribant al final de l'herba, al final del camp, doncs hauries de mirar que no passin. Per tant, hauries de mirar que et facin la vora, que vol dir que, vaja, que no hi hagi cap cabra ni cap ovella que passi d'on s'acaba l'herba. Per tant, els hauries de dirigir cap allà i que les aturin.

Rosó, Rosó, fes-me cada vez, sisplau. Va, vés cap allà, va, vés cap allà. Vaya, no ha servit de res.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Arreu del territori, totes les cases de pagès tenen alguns elements en comú. Una era, una llar de foc, un hort i, esclar, un galliner. Ous i carn a canvi d'un grapat de gra i les sobres del sopar. Tan imprescindibles al nostre dia a dia són gallines i pollastres que sovint els hem deixat en l'oblit. La carn de pollastre és una de les més consumides pels catalans i els ous tenen fins i tot una estanteria reservada a totes les neveres. Però, i els animals? Avui anem a conèixer les races autòctones de Viram. Sí, patrimoni del nostre país. Perquè, com la vaca bruna, el cavall pirinenc, el gos d'atura i ull llarg, etcètera, la Viram català es mereix ser explicat, conegut i reconegut. L'hivern no té aturador, com Camí de Cabres i el meu refredat. Així doncs, gallines, galls i pollastres.

Aviram prové del llatí vulgar aviament, mot col·lectiu derivat del llatí avis, és a dir, au o ocell. Parlem doncs de bestiar de ploma, d'ous i de pollets. I una curiositat, poll ve del llatí pulus, i es referia a les cries de qualsevol mena d'animal. El cant del gall, des de ben antic, s'ha associat a la fi de la nit i al retorn de la llum. Segons la mitologia grega, el déu Ares es va embolicar en secret amb Afrodita. Mentrestant, Electrion, company d'Ares, havia de vigilar que ningú no els veiés, però es va adormir. I Helios, el déu del sol, els va descobrir. Ares, enfadat, va convertir Electrion en un gall, que, des d'aleshores, avisa puntual sempre que surt el sol. Els galls ens han donat històries curioses. A Catalunya i a Mallorca, a l'època medieval hi havia una creença ben estranya. Si un gall pon un ou, si sí, un gall, i ha estat fecundat per una serp i cubat per un gripau, ens surt una bèstia terrible, amb cos de serp i cap de pollastre, el basilisc. I ja que avui parlem de races autòctones, heu de saber que en tenim denostrats. Els podeu veure a Mataró, a Reus o a Olot. N'hi ha moltes d'històries amb gallines. La llagastada a Esparreguera o les gallines amb calces a Aristot en són només alguns exemples. Sens dubte, la Viram forma part de la nostra història i de la nostra cultura.

Com anem? Bé. Martí, encantat. Ens n'hem anat fins a Cambrils, més o menys a 10 minuts de la ciutat. Estem en una nau on ens esperava en Josep a fora i estem a Viraut. Què tal, Josep?

Hola, bon dia, molt bé. Encantat que hagueu vingut a visitar-nos. Explica'ns on som i què hi feu, aquí. Molt bé, doncs som una granja destinada exclusivament a la reproducció de races autòctones. És a dir, des d'aquí hi ha les diferents poblacions de les diverses races autòctones de gallines, com és la penadesenca, l'empordanesa i la prat. I llavors, a partir d'aquí, tenim la incubadora, les reproduïm, fem els pollets i els subministrem als diferents criadors, per exemple, dels IGPs tant del prat com del penadès. I llavors, a més a més, també una de les nostres principals activitats és la conservació d'aquestes races nostres. Cadascuna d'elles també penadesa en caprat i en portanesa, estan inscrites a un llibre genealògic, que és com un pedigrí, que el que fa és col·laborem amb les diverses associacions i llavors això garanteix

la conservació d'aquestes races. Però si anem cap aquí, jo quan he entrat, he xofardejat la teva furgoneta. I a part d'aquestes tres, que m'has dit la penadesenca, m'has dit l'empordanesa i la prat, en la teva furgoneta està rotulada amb algunes varietats més. Sí, sí, sí.

Aquestes tres que t'he mencionat són les tres gallines grans, diguéssim, i després n'hi ha dues de petites. Que també s'anomenen quiques, periques, és una gallineta molt més petita, que la seva utilitat antigament a les masies era la d'incubar els ous, si ja fos d'elles mateixes o d'altres espècies. I en tenim dues, en aquest cas hi ha la flor de matller, que es caracteritza pel plomatge aquest mutejat blanc que li dona aquest nom, I després més recentment va aparèixer la gallina pairal, que el nostre company i tècnic Jaume Berenguer, del Maresme i amic, es va dedicar a la part del litoral central de Catalunya a recuperar aquesta raça característica que va trobar uns reductes i també s'ha incorporat a les races autòctones. I després també una buida escuidada, la oca empordanesa, que també és l'única oca catalana que hi ha, que es caracteritza, després les veurem, per tenir un monyo blanc al cap, i és blanca, i també n'hi ha poquetes, i les tenim bàsicament per conservar-la, i si algú en vol, mirem de subministrar-li també.

Nosaltres que hem pogut anar voltant cases de pagès, sempre hi ha un galliner, però si hem de ser sincers, la gallina, aquella atronjada, punadora, és la que predomina, però en quin estat de salut estan les races autòctones arreu del país?

Sí, això va passar als anys 50, 60, que va haver-hi com un gran boom i es van començar a introduir aquest tipus de virant molt més productiu. Què va passar? Doncs que es va desplaçar l'autòcton, perquè abans, com que no ens ho estimem prou, ara potser anan canviant els temps, però. El que venia de fora era sempre millor, que en aquest cas productivament sí, però qualitativament no, per exemple.

Per tant, la diferència i el per què es van introduir i van expandir tant les altres és per un tema de productivitat d'ous. Bàsicament sí, d'ous i de carn. A veure, Josep, jo ara comptava trobar-me un galliner amb gallines i pollastres voltant per allà i m'has portat davant d'una mena de nau especial, que és com unes portes grosses i uns botons i uns colors i. On estem?

Sí, això, aquesta neu especial se'n diu incubadora i bàsicament consisteix en escalfar els ous, voltejar-los i fer que neixin. Seria com el cor de viraut, diguéssim, és el cor viu on aquí s'embrionen els ous i arriben a ser pollets que després s'aniran repartint per diferents criadors, els subministrem també a aquella gent interessada que en vulgui tenir o bé també amb els plans de conservació que us mencionava. Aquí hi caben molts ous.

I per entendre mecànicament què passa aquí. Entenc que hi ha una temperatura concreta. Hi ha com una mena de plataforma amb molts ous, un ventilador que va. Hosti, quina calor que ha sortit aquí dintre, eh?

Sí, sí, sí. Aquí estan a 37,7 graus i després això que roda aquesta velocitat són els ventiladors que fa que l'escalfor estigui repartida homogèniament per dins la màquina.

Clar, a dintre d'aquest 15 d'agost permanent d'aquesta màquina hi ha un munt d'ous que estan en unes plataformes però que ara els veiem pràcticament de cap per avall.

Sí, sí, ara les giraré perquè els pugueu veure també. Perquè el que et comentava abans que és l'escalfor i volteig. El volteig és el que fa la gallina també, la naturalesa, doncs va movent els ous perquè no s'enganxi l'embrió a la membrana de l'ou, diguéssim, ha d'anar voltejant. Naixeran aquí? No, això és la incubadora, aquí estan, el cicle són 21 dies d'incubació, però a la incubadora en si passen 18 dies. I els últims tres dies passaran a la naixadora, que ara us ho ensenyaré, que és un armari també. Bueno, armari. Dic armari perquè és de fusta, la nostra naixadora. Però, vull dir, és un habitacle que posem les bandejas així amb els ous en horitzontal. Ara estan en vertical, després passen en horitzontal i que estiguin espaiosos perquè pugui naixer el pollet. I la humitat també s'incrementa. Tu tanquem, que tinc por que es refredin, eh? No, per un moment no passa res. Per una estoneta. Com deia el meu mestre Amadeu, la gallina surt del niu per anar a menjar i beure aigua. Per tant, seria el mateix, una estoneta no passa res.

Sapiguem-ne una mica més. Un apunt històric.

Parlem de biram, de gallines, són animals que tenen fama de venir molt antic. Natalia Egüez, arqueóloga, ben tornada aquí al Corral. ¿És veritat això que diuen que les gallines són un animal prehistòric, que són pràcticament dinosaures vivents?

Bueno, sí que tenim l'animal prehistòric com a tal, que seria el gai salvatge que trobem als boscos tropicals de l'Àsia. Però com a dinosaure encara no ho sabem segur, estem fent noves analítiques. Últimament sí que s'ha vist que els dinosaures, com per exemple el Tyrannosaurus rex, no tindria aquesta pell més semblant a un cocodril o un iangardaix, si voleu dir, sinó més cobert de plomes.

És a dir, que per l'estètica almenys sí que tindrien una mica de similitud. Sí,

salvant les distàncies del tamany, sí. I la gallina quan arriba al Mediterrani? La gallina arriba al Mediterrani molt tard. Pensem que fa molts anys es pensava que s'havia domesticat relativament aviat, fa 8.000 anys, però ara ja s'ha vist que no. La domesticació de la gallina o. Que ocorre al sud-est asiàtic, a Tailàndia, fa 3.500 anys, i arriba al Mediterrani a través del comerç dels fenicis i dels grecs.

¿I la gallina sempre havia estat un animal de consum domèstic?

La gallina sempre ha estat un animal de consum familiar, per unitat familiar. Fins que ja trobem el segle XVIII, XIX, ja passam una producció massiva, més industrialitzada, més de producció en massa. El pollastre, els jaciments més antics que tenim, jaciments de la època ibèrica, romans, etc., en trobem molt de pollastre, però és perquè cada família sempre tenia un bon assortiment de pollastre.

I des d'aquest pollastre salvatge o primitiu fins al pollastre domesticat, com ha evolucionat?

El proces de domesticació sembla ser que es va associat a la producció del conreu de l'arròs. A Tailàndia, quan tenim les primeres comunitats que conreen aquest tipus de cereal, els gais que estan vivint als boscos salvatges, aquests tropicals, es van apropar a les comunitats, van començar a menjar aquest tipus, les aixalles, aquestes conreus, i els humans els van començar a domesticar.

Hem sortit a fora i estem davant d'una porta metàl·lica que jutja per el xivarri que hi ha aquí dintre. Aquí dintre hi ha l'espectacle gros, eh?

Aquí hi ha un espectacle constant mentre hi ha la llum solar. Mentre hi ha el sol aquí, doncs és un constant guirigall de quiquiquics i cocarococs. A la nit es descansa? Si pases la nit com que no hi soc ja no sento el silenci, però sí, en principi a la nit es descansa, sí, sí. Mi, mi, mi, i amb què? Doncs som-hi.

Hola! Aquí ens hem trobat de cop davant d'una colla immensa de gallines i galls negríssims i preciosíssims, super brillant aquest negre.

Sí, aquí tenim un lot de penadesenca negra, que són el tipus millorat que us comentava abans, que van destinats a fer pollet per les. Per les IGPs i els diversos criadors que hi ha de raça panadesenca. I això és un lot jove, ara estan a punt de pondre, tenen uns quatre mesos i escaig, i per això hi ha els galls i les gallines, perquè correspon, cada vuit gallines hi ha un gall. I el que fem aquí, que ara estem a punt de fer-ho, és fer un triatge. Aquí n'hi ha 500 i algo. Hem de fer animal per animal, ens l'hem de passar per la mà i mirar les diferents característiques morfològiques, els seus caràcters, que siguin els que corresponen a la raça, o amb la pota negra, l'orelleta blanca, el màxim possible, que tinguin un clavell, que ara en agafarem una i us ensenyaré què és el clavell.

Exacte, anem a mirar-ho, perquè no sé ben bé de què en parles i així. Sí, sí, doncs. Mira, n'agafem un o una i us ho ensenyo,

vale? Ok. He fallat, he fallat.

Tenim un ganxo per agafar-los, que ara no el tinc aquí, saps? O n'agafem una, n'agafem una. Són àgils, eh? Sí, sí, són àgils, són àgils. Aquestes races són molt molt viberatges i i ben lleugeretes. Intentaré agafar-ne un. Tela, quina bèstia, quin gall més guapo. Sí, mira, aquí és un gall reproductor d'això, de la nasenca negra. Això que us comentava del clavell és un símbol de les races autòctones que tenen a la cresta, es diu el clavell de la cresta. I el lòbul posterior tenen aquests apèndixs laterals, aquests lòbuls que fan forma com de creu, que això, doncs, antigament se li va mencionar al clavell. Que després va haver-hi un moment que es volia eliminar perquè deien que era un defecte genètic, però ha acabat siguent un símbol de les races autòctones.

En aquest hotel d'Abiram, ara hem pujat, estàvem a la planta de baix, ara hem pujat unes escales i ens anem a visitar una altra família. Exacte.

Aquí dalt és on hi ha les gallines de les diverses races que van destinades a la conservació de la raça. És a dir, a baix hi ha les reproductores de gallines. De millorades destinades a fer pollet per carn. I aquí dalt hi ha les gallines de les línies més tradicionals i antigues, que és el que us comentava dels plans de conservació amb les diferents associacions

que estan fent. Uau! Ara sí que aquí hi ha de tot, de tots colors, de totes maneres.

De tot i molt, ja. Un bon chivarri. Sí, sí. Aquí, doncs, tenim això, classificats per varietats i races, tenim classificats per races i varietats, doncs, els diferents colors que hi ha de cada raça i. I estan. Ara us ensenyaré que tenen cadascun d'ells una xapa aquí a l'ala amb un número. Sí. En traurem una. Això és una gallina més aviat petitoneta, no? Sí, clar, comparat amb les millorades, aquesta és més petita. Aquesta gallina és tal com era antigament a les masies on van trobar aquests petits reductes. Es va definir el color perquè estaven tots els colors, ara com pots veure hi ha colors que són homogènesos. Aquesta és la perdiuada, la barrada, vull dir, les perdiuades totes són iguals, les barrades totes són iguals, les blat també, la negra. Però quan van començar a recuperar la raça estaven tots, és a dir, tenien les característiques bàsiques de la raça, com el clavell, el tipus de cresta, la pota, però el que és el color estaven tots barrejats, i el que es va fer, el que va fer l'home de Francesc, aquest biòleg que us comentava, va ser separar genèticament, un treball genètic, purificar la raça per varietats de colors. I ara tenim al davant la penadesenca, aquesta que tinc a la mà és la perdiuada, la penadesenca perdiuada. També hi ha la barrada, que és aquesta. Entenc que la diferència és el plomatge i l'estètica, no?, el color del plomatge. Sí, la mida seria la mateixa, la cresta igual, les potes, l'única varia és el color del plomatge, diguéssim. Pep, viatgem del Penedès fins al Prat. Sí, ara aquí anem a la part del costat, que hi ha la raça del Prat. En aquest cas hi ha dues varietats de color, que és la lleonada i la blanca, però és molt més popular la gallina del Prat lleonada. Seria aquesta que tenim davant. Exacte, sí, sí. Es caracteritza per tenir una cresta molt grossa, l'orelleta també ben blanca. El plomatge d'un color ros llaunat, d'aquí li ve el nom, i després la seva característica principal seria el tars o la pota, que seria d'un color blau pissarra intens, i d'aquí li ve el nom de la gallina del prat de pota blava, diguéssim.

I en el nostre viatge per les comarques avícules de Catalunya, aterrem a l'Empordà, davant d'un gall imponent, però d'un altre color totalment, eh?

Exacte, aquest seria un gall de la raça empordanesa i el color blanc i rosa. És el gall blanc i rosa. I hi ha poques races que tinguin aquest color. Quan es va purificar la rasa també van sortir bastants colors. Amb l'Empordà van sortir 5, per exemple, la blanca, la rosa, la blanquirosa, la perdiuada i la roja. I aquí tenim un galla perdiuat, que és de la mateixa rasa, tot és empordà, però com pots veure són completament diferents. Tenen el pit negre, el manto roig. Però les característiques bàsiques sí que són iguals. La cresta amb clavell, la pota groga. Semblen animals completament diferents, però són la mateixa raça, l'únic que es diferencia pel color de la varietat.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Avui he tornat a Monells, a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Catalunya, amb Antoni Dalmau, per parlar de gallines, de biram, de ramaderia, una mica. Quina és la importància de criar les gallines a fora o de criar-les a dins? Quines són les principals diferències?

Té avantatges i inconvenients posar una gallina fora. Llavors hi ha coses que les has de tenir en compte també a nivell d'inconvenients. Però el gran avantatge és que la gallina es pot comportar com una gallina. És a dir, al final la gallina és un animal que necessita o està dissenyat per picotejar terra, per donar-se banys d'arena per estar neta, per caminar, per escarabar, que també li serveix per tenir unes ungles amb bona amb bones condicions i el que millor li ofereix aquestes condicions és una zona externa. A més, és un animal molt bo pasturant i és un animal que combina molt bé amb altres espècies. És a dir, quan tu tens, per exemple, una zona amb cabres, ovelles o inclús amb grans remogants, Posar-hi en aquells camps de tant en tant algunes gallines va molt bé perquè higienitzen el terreny. És a dir, aquestes gallines es menjaran cucs, es menjaran bestioletes, que són les que ajuden a que després que malalties que podia tenir la vaca, la vaca pot deixar de venir una malaltia, que quan venen altres vaques al cap d'un temps acaben agafant la mateixa malaltia d'aquella vaca per culpa que d'una generació en altres van passant aquestes malalties. Doncs resulta que les gallines, pel sol fet d'estar allà i picotejar i menjar, higienitzen aquest terreny i fa que aquest traspàs de malalties d'uns animals a uns altres es diminueixi. Per tant, el primer és, és una espècie que combina

molt bé amb altres espècies. El segon, també dins un camp que no estàs fent servir, també te l'higienitza. És un animal que té aquesta capacitat de deixar-te un camp molt més sanitari del que era abans. I després, El que s'ha de tenir en compte són els pros. Els pros són que la gallina ha de tenir sempre una zona propera per poder-se amagar i córrer a la zona propera. Per què? Perquè té depredadors aèris. I els depredadors aèris, quan tu tens 200 gallines, no són tontos, es queden a propet. D'acord? Com veus els barcos quan vénen de pescar, que estan envoltats de gavines. Doncs si tu poses allà unes gallines que estan a l'exterior, si no les protegeixes, doncs aquelles gallines pillaran i pillaran fort. Per tant, els has de donar una certa protecció envers aquests depredadors aeris i després tenir en compte que has de tenir un vellat per guineus, per guilles, per animals extraterrestres que també són altres depredadors d'aquests individus. Clar, les gallines són un animal vulnerable, diguéssim, a la natura. És extraordinàriament vulnerable i fàcil d'atacar. Sí que és veritat que si li deixes una zona propera per amagar-se són molt ràpides. Llavors, són prou llestes per escapar-se de tots els depredadors, però has de dissenyar bé el sistema. Fa poc vaig estar a Àustria i precisament veies, és que la pastura ho veies, com veien la zona que estava guardada,

veies una zona molt pasturada, els primers 20 metres al costat d'allà on tenien la zona de guarda, i 20 metres més enllà estava tot per pasturar, ni s'hi acostaven ni hi anaven. I això també ho hem de tenir en compte. Llavors, això què vol dir? Que si tu vols realment que el sistema funcioni, ha de ser un sistema que es pugui moure. És a dir, a l'extensiu, unes gallines extensives amb un sistema físic parat, al final que acabes tenint, és un piló de terra en el que no hi creixerà mai més res, i la gallina l'únic que farà és fer escarbar i fer servir la sorra. Si vols que pasturi, Has de tenir un sistema que et permeti cada tres setmanes, cada mes, moure el galliner sencer perquè aquell animal torni a pasturar una zona nova. Perquè l'animal no s'allunyarà gaire perquè no és tonto, si no sap que pillarà per dalt.

I si fem allò de gall, gallina o pollet, hem vist el gall, hem vist la gallina, hem vist l'ou, i estem en una fase que enterneix una mica més, eh? És la gorderia, això, aquí.

Sí, aquí, doncs, estan estan en aquest habitacle que l'entons, doncs, amb aquests. Llums que els donen escalfor, el menjar i l'aigua, i estan tranquil·lets, en silenci, i bueno, aquí hi ha un lot que tenen quatre setmanes, són pollets, polls de quatre setmanes, que estan començant a emplumar, però el so encara és de pollet, diguéssim, de pollet ben petit, el so encara és la piuladissa aquesta. I aquests animals ja estan per marxar de virauts? Sí, aquests ja són comandes que tenim per suministrar. I mira, ara fa poquet, precisament, em vaig. El meu germà, també és pagès, però també es dedica a la Viram, és criador de gall del Penedès, i l'últim naixement va anar. Va anar per ell, que són molt similars amb aquests que hi ha aquí.

Bé, Pep, doncs, aquesta postal, que jo crec que és ben bonica, de tots els polls aquí a sota l'escalfor de la làmpara vermella, moltes gràcies per explicar-nos tot el que ens has explicat. Moltes gràcies per també la feina que feu. Hem descobert un patrimoni que, com dèiem, val la pena que sigui explicat, conegut i reconegut.

Molt bé, doncs el plaer sigui el meu que vingueu i poder treure la llum també a una tasca que es fa. No com el silenci que heu sentit avui d'aquest gran guirigall, però a vegades estem aquí lluitant per tirar aquest patrimoni endavant. Que, per cert, t'agraeixo molt que diguis aquest patrimoni, perquè potser no ho he dit i realment és així, que és un patrimoni viu i que cal conservar. Moltes gràcies, Pep. A vosaltres.

Estàs escoltant Camí de Cabres, el podcast de pagès.

Cam Obert, l'espai on la gent de pagès hi diu la seva.

Bon dia, em dic Cristina i soc de Avellanes, La Torreta. A l'hivern, si hem d'arrencar alguna parada de ballaners, l'arrenquem per allà a l'octubre, per després poder-la plantar entre el gener i febrer. Després tallem rames com que ja no hi ha fulles, tallem les rames mortes, esborgar, important, i cremar tota la fulla araca. Jo vull donar ànims als productors de ballanes, perquè fins ara. Ho hem tingut molt fumut, de totes les maneres, plagues, preu baix, mal temps, mal temps vull dir molta calor, i espero que els pagesos no es desanimem, els pagesos de l'Avellana no es desanimem, i seguim correant l'Avellana, que és boníssima.

Bon dia a totes i a tots, jo soc en Bernat Deixà, del celler Vallalta Benícola, A casa nostra les feines n'hi ha diverses. Quan ens fixem en la vinya, ens dediquem a la poda, a abonar, a refer pastors, tancats. És un moment de gestió de totes les eines per tal que quan arribi el març i l'abril, que tenim molta feina i quan tot brota, tot estigui a punt. L'hivern és un moment determinant perquè és el moment en què formem les plantes, pel que vindrà, per aquesta nova primavera i per la nova producció que tindrem. I d'això depèn totalment la varema i, per tant, quin tipus de rima obtindrem.

Hola, soc el Jordi, de la formateria La Planeta, i estem situats al Maestrat a Castelló. L'hivern el que fem és baixar un poquet el ritme, les ovelles estan descansant, la majoria estan ja en prepart o això, i aprofitem per fer feines que no podem fer al llarg de l'any, manteniment, arreglar coses i un poquet això. I sobretot fer molts de mercats, molts de mercats que no podem al llarg de l'any, mercats i fires i anar traient el producte dels madurats i això.

Soc la Mireia, soc de Solivella, filla de Cal Nelo i de Cal Esquixalat. Soc la cap d'explotació de l'Obreguer. L'Obreguer és una explotació familiar de cabra i ovella, però vam posar el ramat arrel que volíem fer una agricultura regenerativa. Tenim vinya, tenim olivera i tenim cereal. Doncs a l'hivern s'ha d'acabar de sembrar, sobretot. A partir d'octubre es comença a fer la recollida de l'oliva. La poda la fem més a la primavera i ara mateix sí que és una comarca molt vitícola i ara estaríem en plena campanya de la poda de la vinya.

A camí de cabres, anem a mercat.

Bon dia, patgesos, des de l'Alguer. Jo sóc l'Anna Rita i ens trobem al mercat de l'Alguer i sóc amb Anna Maria. Bon dia. Avui parlem de les verdures i de les fruites que podem trobar en aquest mercat d'Algarés.

La col, la folia, la folia de alga, el tanino de corofiori, el fanol, el fanol salvaje, el fanol de caperuro, la llatuga llonga, la llatuga rurona, diversos tipos de endivia. Andívia, fulla llaga, andívia, fulla riccia, pues son las calabazas, calabaza y calabazó, toda la calzofa, que ahora especialmente a la Igué y a la Sardenya es una de las verduras. Més amprara y después,

sota queixa valdura, pasemos a pala de la fruita, que es només taronja, mandarí. El palante de la valdura, a parte la coraflor, que a mí me agrada moltíssim, preba, es para los otros pebrotes, y sepa, ceballonga, para los otros. ¡Buen día! ¡Buen día! ¡Que siga un buen día para todos! ¡Nos vemos!

Martí, ¿te han vingut ganes de tenir gallines d'alguna raça en particular després del reportatge d'avui? Sí, i particularment ganes

de tenir un gall com els que hem vist, que els he trobat immensos, preciosos i que semblaven escultures pintades. Vull dir que aquesta selecció d'aquests animals que tenim al nostre país val la pena que siguin vistos i que siguin coneguts.

Jo he quedat parat de la quantitat de races que hi ha. Que no ho sabia, jo em pensava que en tenien poquetes i de fet també pensava que eren una mica més dolentes per dir-ho d'aquesta manera i he quedat sorprès de la varietat i de la qualitat i penso que és d'aquelles coses que no les expliquem prou.

Doncs es tracti de galls, gallines, pollets, gossos de ramat, vaques de muntanya, cabres, sigui l'animal que sigui, hi ha alguna raça nostrada que val la pena conèixer i val la pena posar en valor? Doncs aquí seguim, deixant que l'hivern avanci, contemplant les teves cabres com pasturen i sense haver resolt què va ser primer, si l'ou o la gallina. Potser no ho sabrem mai.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.