T1xC13 - Temps d'anar al bosc

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

Marc, ja estem al cap del camí i amb aquest episodi tanquem camí de cabres. I segons veig, enmig del teu ramat, el cicle es repeteix.

Tornarà a haver-hi petits, perquè hem tornat a començar a cabridar algunes cabres i algunes ovelles, i tornem a tenir una mica aquesta vida i aquest soroll que també ens fa il·lusió de tornar a veure. Són cabrits que tenen pocs dies, perquè, esclar, al final l'any va passant i tot torna a començar, i aquests, en aquest cas, estan aquí pasturant, perquè ens els hem emportat aquí en aquest prat, perquè és a prop de casa, és un lloc una mica obert, i, per tant, poden estar amb les seves mares. Història que mai s'acaba, eh? Mai s'acaba, mai s'acaba, l'herba torna a néixer, tot va fent el seu curs. I mira, mentrestant, aprofitem aquests últims dies d'hivern per venir aquí, en aquests prats més oberts, que s'hi està molt bé. La veritat, amb aquest sol d'hivern, s'hi està la mar de bé, és un lloc ben agradable.

Camí de cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Marcelina, vine aquí. Vine.

Ara mateix la postal i el paisatge és idíl·lic, si no fos perquè de fons sentim algú treballant amb la motoserra i trencant aquest silenci.

Trenca o no el trenca. De fet, el so del xerrac és necessari perquè als boscos hi ha algú que se n'ha de cuidar i algú que els ha de treballar. D'això en parlarem avui, d'intentar entendre com és la gestió forestal, perquè de fet no hi pensem gaire. Nosaltres parlem de pagesia, però parlem de sector primari i això també és sector primari.

I una altra cosa no, però de boscos al nostre país n'hi ha una estona.

N'hi ha per avorrir, diríem. N'hi ha molts, n'hi ha molts molt variats, molt diferents, i n'hi ha també a prop de les ciutats.

Tant és important que ens hem d'imaginar que la foto del nostre país no fa tants anys era ben diferent. Prats com aquests que estem ara eren molt més comuns.

Sí, hi ha molt de bosc avui en dia, el bosc ha crescut moltíssim, i hi ha bosc no només al Pirineu, a la muntanya, com ens imaginem, també hi ha bosc a prop de les ciutats, i és bosc que s'ha de gestionar i s'ha de cuidar, i d'això intentarem aprendre en alguna cosa avui.

Doncs va, motoserres, gasolina, i embrutar-nos una mica les mans.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Si entrem a qualsevol bosc de Catalunya, en moltes ocasions ens adonarem ràpidament que no sempre ha estat un bosc atapeït. La massa forestal del nostre país no para de créixer i amaga el paisatge d'allò que vam ser. Finques, feixes i camps oblidats sota les capçades i alhora, tots plegats, vivim cada vegada més d'esquenes al bosc. Amb l'abandonament de la vida rural, l'abandonament dels boscos i la pèrdua d'un coneixement que ara desapareix en forma de fum dels grans incendis forestals. Bé, diuen que la llenya escalfa tres vegades, quan la fas, quan la poses bé i quan la cremes, i ja us asseguro que és ben veritat. Així doncs, si no us fa res, segueixo una estona més, que la feina no es fa tota sola.

Bosc prové de bosco, una paraula que, segons Joan Coromines, té un origen prellatí i pregermànic. Molt possiblement ve d'una llengua indígena anterior a l'hindoeuropeu. Com la paraula, l'origen del bosc és antic i sempre ha sigut un indret que ha despertat la fascinació i el misteri. Del bosc ens surten tota mena de criatures fantàstiques. A casa nostra hi trobem els simiots, l'home escorça, el carmençó o el gos nonell. També, enmig de l'espai del bosc, segons les llegendes, hi ronda la molsosa, una criatura misteriosa que vaga pels boscos coberta de molsa. Els carboners la temien, però alhora era sabut que si s'hi ajuntaven tindrien gran riquesa, ja que la molsosa coneixia tots els secrets del bosc i de la natura. Antigament anar a bosc era una feina dura, sovint es feia a l'hivern, ja que era quan hi havia menys feina al camp. Llenyataires i carboners, es passaven setmanes o mesos entre arbres. A partir del segle XX, amb l'arribada de fusta barata d'altres indrets i del gas per escalfar-nos i cuinar, el bosc es van explotant cada vegada menys i el paisatge va canviar radicalment. Als boscos del Vallès, entre carreteres i urbanitzacions, la molsosa potser ja no hi corre, però avui hi trobarem l'Anna Barea, que ha fet de la gestió forestal no només la seva feina, sinó també la seva manera de viure.

En el capítol d'avui volem parlar de bosc i per fer-ho hem quedat amb l'Anna i el més curiós de tot és que fugim una mica del nostre imaginari d'estar en el centre del Pirineu o amb els grans boscos i hem deixat el cotxe i l'Anna ens ha vingut a buscar ben a prop de l'AP-7, per exemple. Anna, aquí també hi ha gestió forestal a fer. Doncs sí, sí,

sembla que aquí al costat de les ciutats també tenen boscos i també s'han de cuidar.

Quina és la feina que esteu fent aquí en aquest bosc?

La nostra feina ara és fer una mica de prevenció d'incendis, ja que aquest bosc estava totalment deixat i abandonat, i llavors el que fem nosaltres és fer una mica de clarida d'arbres, i en aquest cas poespins. I després de treure la biomassa i la fusta d'aquest mateix bosc, hi passem una màquina per acabar-ho de netejar i que quedi ben net. I és molt important tindre els boscos nets perquè a l'hora que vingui un incendi o que passés qualsevol cosa, com ara estan passant amb excursionistes, persones que van a buscar bolets o persones que es fiquen a dins del bosc, si algun dia s'ha de fer algun rescat o tenen que accedir els bombers, puguin tindre un punt d'accés o puguin accedir-hi més fàcilment a l'hora d'un incendi, d'una emergència o del que sigui.

Fa una estona ens explicaves que aquí és un treball molt solitari, veiem que estàs tu amb aquesta màquina ara, després ens explicaràs quines altres màquines i quins altres processos feu aquí en el bosc, però que de tant en tant et creues més habitualment del que voldries, segurament amb persones que no comprenen la necessitat del que estàs fent i moltes vegades la teva feina i els teus processos estan poc respectats, o si més no, qüestionats.

La gent al no entendre que aquestes feines són per un benefici de bosc i un benefici també per les persones, perquè actualment a tot Catalunya hi ha moltes urbanitzacions o pobles o cases que estan envoltades del bosc i no tenen la franja de prevenció d'incendis, Clar, tota aquesta gent que no està ben informada no entén que nosaltres ens puguem ficar dins del bosc amb unes màquines per netejar i evitar aquests incendis o accidents que hi puguin haver-hi. Hi ha molta gent que no ho entén, que li costa d'entendre que els boscos es cuidin d'aquesta forma, tallant arbres, posant-hi màquines a dins I aquesta gent no ho sabrà, perquè cada cop s'explica. Hi ha menys interès en entendre els boscos, no li donen una oportunitat a veure què és un bosc o per què s'ha de tallar o per què s'han de fer neteges. Aquí les persones no fan tampoc l'interès i tampoc fan per ensenyar i per visibilitzar una cosa tan important com els boscos de casa nostra.

Ana, és moment de ficar-nos a la feina. Explica'ns això que tenim al costat, com funciona, què fa, i jo m'estic monint de ganes de veure aquest trasto com treballa.

El que fa aquesta màquina és desbrossar el terra, treure el que es diu fàtum, branques que hagin quedat pel mig i que quedi més net visualment. Això el que fa és que es vegi un bosc molt més net i que a l'hora que hi hagi l'incendi no avanci, fa com un tallafoc.

M'estic morint de ganes de veure-ho treballar. Ens hi posem? Som-hi!

A una distància de tres o quatre metres, l'Anna va dirigint aquesta mena de tanqueta que literalment se'n passa al sotabosc i deixa un bon coixí i un rastre de serradures darrere seu.

Sabem-ne una mica més. Un apunt històric.

Rosa Lluc, historiadora, benvinguda un altre cop aquí al Corral. Moltes gràcies. Avui parlem de fusta, de boscos. La gestió forestal és una d'aquelles coses que sempre penses que sempre hi ha estat, però potser antigament no era com la veiem ara.

Bé, l'ús del bosc és fonamental per qualsevol comunitat pagesa o qualsevol comunitat agrícola ramadera. Sense el bosc l'explotació pagesa no funciona. Els boscos en realitat en tot el món feudal són dels senyors. Però els senyors, que són molt magnànims, entenguis la ironia, permeten que els pagesos utilitzin el bosc a canvi d'uns pagaments. Però els boscos són fonamentals per complementar, per exemple, l'alimentació, és a dir, tots els pagesos o totes les persones que poden van al bosc a buscar fruits, a buscar bolets, a buscar qualsevol producte per menjar, però també a buscar llenya, però també a buscar herba, i per tant el bosc s'hi va habitualment. És a dir,

que no només provéixen de fusta, que és el que pensaríem més habitualment, sinó que el bosc és un recurs molt més ampli.

Sí, el bosc és un recurs absolutament ampli i sense el qual les comunitats no haurien pogut sobreviure. Perquè, a més a més, al bosc normalment hi ha més aigua, o hi ha accés a l'aigua, o hi ha accés a pedres, o a la pega dels arbres. És a dir, és que els boscos ens donen moltes, o tenen moltes maneres de complementar. Hi ha un altre element clau, que és la caça. El càstig per caçar és molt elevat, per tant vol dir que passava. És a dir, si el senyor et trobava caçant un conill, tu havies de pagar com 10 vegades el valor d'aquell conill. I a més a més, l'altra característica dels boscos medievals és que totes les comunitats els utilitzen. I per tant, també és una manera en què les comunitats es relacionen i ja s'autovigilen.

I la fusta també era un recurs que s'obtenia, diguéssim, a escala més personal o local de la comunitat o era també del senyor?

La fusta en realitat és del senyor. Hi ha part dels boscos que són dels pagesos, però són els més petits. La fusta és del senyor. La fusta inicialment s'ha utilitzat sempre per la construcció i per escalfar-se. Hi ha molts pagaments feudals que són pagaments fets amb llenya. El que es detecta, per exemple, a Catalunya és a partir del segle XIII. Que les draçanes de Barcelona, o es comencen a fer molts vaixells a les draçanes, doncs hi ha tota una sèrie de pagesos o de productors de la zona de les Gavarres, de la zona del Montseny, que es comencen a dedicar a fer llenya expressament, fusta expressament, per portar les draçanes de Barcelona. I utilitzar-la a la construcció dels vaixells. I per tant, es comença a comercialitzar d'una manera molt diferent, amb un objectiu molt diferent, aquesta llenya del bosc. Però la llenya del bosc serveix per tant fer vigues per les cases, com per fer carretons, com per fer els mànecs de les eines, i en aquest cas, a més a més, acabarà arribant a altres puntes de la Mediterrània en forma de vaixell.

Ens hem desplaçat a una altra zona del bosc on érem amb l'Anna treballant i hem arribat a una zona on hi ha una màquina que ja és molt més grossa. Ens hem d'imaginar que les rodes pràcticament fan la meva alçada i aquí remenant cables amb les mans brutes de grassa perquè estan fent alguna reparació tenim en Marc i en Guiu. Marc, què tal? Com estem? Molt bé, gràcies. Us hem enganxat amb les mans brutes i treballant. Què fa aquesta màquina tan grossa? Quina és la seva feina?

La seva feina és recollir els arbres que prèviament ha tallat una altra màquina. I els posa, diguéssim, en un lloc, allà on puguin arribar els camions, per endur-se'ls posteriorment.

Perquè, explica'ns, quan treuen un bosc, que hem vist des que es fan al xerrac, fins a la desbrossadora, fins a aquesta màquina, quina és una mica la coreografia que es fa en un bosc?

Primer de tot, contactem amb el propietari d'aquella finca. Ja que la nostra feina no és tan cíclica com pot ser la producció agrícola tradicional, nosaltres parlem amb un propietari que probablement li tornarem a tallar el bosc al cap des de 15, 20 o 25 anys. Això ens fa que tinguem la necessitat d'anar contactant regularment amb propietaris. Llavors s'envia, un cop s'ha fet això, i amb els enginyers forestals i tota la història es planifiquen les feines, llavors ja s'envia una persona amb una màquina que talla els arbres, i els talla i els deixa ben posats a terra. Llavors ve aquesta màquina que esteu veient, que els recull i els posa allà on nosaltres diem a cargador. Cargador perquè pugui venir un camió, carregar-ho i endur-s'ho a l'indústria. Això és la nostra, diguéssim, coreografia.

¿En quin estat de salut es troba el sector? ¿Teniu feina per temps i per avorrir o no és tant com sembla?

No, feina n'hi ha. El difícil és que és un sector que necessita molta dedicació, moltes hores, vocació, bàsicament, i la gent, ens costa de trobar gent per treballar. Llavors, de feina n'hi ha, el difícil és trobar com fer-la.

Em vaig a posar en un jardí, però ja aquí som-hi poso. Falta també consciència dels propietaris forestals per tenir la seva propietat ben gestionada?

Els propietaris forestals normalment saben el que tenen. El problema que hi ha hagut en el bosc és que durant els últims anys s'ha anat. Depreciant el valor dels arbres en relació amb el valor de la vida, i ha arribat un moment que el propietari forestal ha anat abandonant aquesta gestió activa del bosc perquè ha perdut rendibilitat. Això ha sigut una cosa molt trista perquè s'han abandonat molts boscos. Llavors, a dia d'avui, el propietari que està heredant aquest bosc és un propietari que no ha viscut el bosc perquè l'últim que ha gestionat el bosc ha sigut el seu pare i ell està heredant amb 60 i pico d'anys i és doctor a Barcelona o potser és dentista o és advocat o el que sigui, clar, no ha pogut viure'l i no ha pogut conèixer-lo com poder li agradaria ara en aquest moment, però ha sigut un problema de falta de rendibilitat per culpa de la depreciació del preu del producte.

Se li treu profit dels nostres boscos a nivell industrial?

Sí, cada dia més. El que passa és que Catalunya és un país molt divers, I des del bosc més del Pirineu, d'alta muntanya, que s'aprofita per la serradura, per usos d'alta qualitat, també s'han fet passos últimament perquè el Pirroig, sobretot, es pugui aprofitar per la construcció, que això ha sigut un gran pas que s'ha fet a Catalunya, en el qual la Generalitat també hi ha estat molt involucrada. I llavors un cop baixem més avall cap a boscos mediterranis com el que estem aquí, clar, la fusta aquí és una fusta de molt baixa qualitat, llavors aquests s'aprofiten més per usos tèrmics. Antigament el bosc s'havia utilitzat molt per usos tèrmics, amb la llenya, amb el carbó, bàsicament, i a dia d'avui el bosc es torna amb l'impuls de la biomassa i de la renovable, s'està aprofitant molt el bosc i s'estan fent moltes actuacions que s'utilitzen per a usos tèrmics.

No t'escapes del microviu, eh?

Escolta, quant temps fa que fas aquesta feina a bosc? Doncs ara mateix fa dos mesos. El dia 3 va fer dos mesos. I ara que comences, com ho veus això d'estar treballant en fusta als boscos del nostre país? Com estàs vivint aquest inici en aquesta feina?

De la feina que sortia que feia jo abans, que era estar en el transport i portava un trailer i feia internacional. I que vindre aquí i estar cada dia a casa, estar sol, tot això m'ha canviat la vida, m'ha canviat el caràcter, m'ha canviat tot. Això, estar tranquil aquí, que ningú et molesta, ningú et diu res, i en canvi la feina que feia abans. Doncs bé, el trànsit, la gent que no té impaciència, tot en general, un dia, un altre, un altre, doncs cansa. I aquí no tens cap problema d'això. Tu, amb aquesta màquina,

com a mecanista d'aquesta màquina, en quin pas estàs? Quina és la teva parcel·la?

Mira, jo porto un autocargador, un John Deere, model 1910E, i la meva feina és un company que talla la fusta al bosc, va fent piles i jo les recullo amb una grua i un remolc que porto i li porto al punt d'accés perquè quan vingui un camió pugui arribar fins allà i triturar-ho i endur-s'ho sense tenir problemes d'entrada i sortida.

Bàsicament estàs fent allò que molts anys enrere es feia amb una mula, amb un matxo, agafant tronc per tronc, i ara és això que diem, la maquinària pot tenir molts problemes com els que veiem ara, però agilitza molt la feina, evidentment.

Això mateix, aquesta màquina és un tractor amb 8 rodes motrius i puja i baixa per on li diguis, amb quilos, sense quilos i sense cap problema.

Doncs, Iu, moltes gràcies. Sabem que una màquina parada és perdre el temps i, per tant, diners. Us deixem fer tranquil·lament.

Molt bé, bon dia i moltes gràcies. A vosaltres.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

En un capítol sobre el bosc, no podíem anar a un altre lloc que no fos el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i soc amb en Mario Beltran. Benvingut, Mario.

Benvinguts vosaltres a la nostra casa.

Avui parlem de boscos. Una persona que no conegui gaire com és la gestió forestal, quan veu un bosc, moltes vegades veu un bosc i ja està, els veu tots iguals. Diguéssim, una massa d'arbres, una massa verda,

però en realitat el bosc és molt variat. El bosc és un ecosistema

que es composta de molts factors, de molts elements que interaccionen entre ells, creant una unitat per si sola. El bosc no és una suma de coses, sinó és una entitat per si sola. ¿La gestió forestal és necessària? És necessària per nosaltres. La gestió forestal pels boscos no la necessiten. La natura no necessita ser gestionada perquè d'una o altra manera acabarà trobant el seu espai per desenvolupar-se. Una altra cosa és que sigui la que ens agradi a nosaltres. Ja sigui perquè necessitem recursos, i per aquí neix la ciència forestal per abastir aquests recursos, o ja sigui perquè volem un tipus de resultat concret, volem tenir un tipus de paisatge, un tipus d'ecosistema, necessitem l'acció, que és la gestió forestal, llavors la gestió forestal és necessària per nosaltres.

Com veus la relació entre la societat i els boscos? Totalment desconectada.

La societat està totalment desconectada dels boscos i l'únic que s'apropa als boscos és com una mena de paisatge, d'escena, de foto. Veu una muntanya, un vessant amb arbres molt bonic i prou, i no sap que. Que és una font de recursos, una font de vida, una font d'economia en zones rurals, i a la vegada està consumint productes forestals alimentats des de fora, recursos externs que estem important. Com que no veiem l'impacte que té, no sabem ben bé què està passant i la societat no s'està preocupant d'aquestes coses. Veig una gran desconexió, sí.

Bé, hem deixat una feina en pausa i ens n'anem a fer-ne una altra, que segurament és la més típica que ens imaginem que es fa en la gestió forestal, no? Sí, sí, aquesta és la que es veu més,

que és la d'agafar la motoserra i tallar els arbres, és el que s'acostuma a veure més als boscos.

I segurament allò que la majoria de gent s'atreveix més a fer, però et deus escandalitzar moltes vegades veient com la gent fa servir aquestes eines,

eh? Déu n'hi do, hi ha bastanta gent que la veus treballar i et posa les mans al cap de veure com treballen o la forma de treballar o fins i tot sense EPIs i és una cosa que també s'ha d'anar mentalitzat que no deixa de ser. Una màquina que talla arbres, talla fusta, amb molta facilitat. Llavors, nosaltres som més tos que la fusta. S'ha de tenir en compte que no deixa de ser una màquina per treballar i que en qualsevol moment podem prendre mal.

Estàs farta que et preguntin què fa una dona amb una feina d'homes? Sí,

és una pregunta bastant recurrent, però bé, com qualsevol altra se li dona resposta i clarament és una feina que qualsevol persona. Que li agradi aquest món i que tingui ganes d'aprendre i això ho pot fer. Jo sempre ho he dit que és fer el doble de feina o quasi el triple, perquè a part de la feina que ja és, és la feina de tindre de demostrar o tindre de fer perquè no diguin o perquè vegin que ets capacitada perfectament per fer aquestes feines.

Fent una mirada al futur. T'hi veus molts anys fent aquesta feina?

Si és amb maquinària, poder sí, perquè amb l'esquena, poder, molts molts anys, evidentment aquestes feines passen factura, però sí que és veritat que jo a mi m'agradaria ser-hi molts més anys més.

Doncs va, sense por i amb respecte, ens hi posem.

Hem arribat i hem trobat l'Anna ben dins d'aquest bosc, treballant sola amb la màquina, i aquí la tornem a deixar perquè nosaltres marxem, però amb la certesa que ets feliç estant aquí, enmig del bosc i treballant. Sí, la veritat que sí,

molt feliç i molt agraïda de poder visibilitzar i poder explicar una miqueta més aquest front obert de les feines forestals i de què es tracten.

Anna, a nosaltres ens queda donar-te moltes gràcies. Gràcies per obrir-nos camí en el món de la gestió forestal i esperem retrobar-nos ben aviat.

El mateix dic i moltíssimes gràcies a tots nosaltres.

Camp Obert, l'espai on la gent de Pagès hi diu la seva.

Jo soc la Maria Giner Gómez, soc hortolana ecològica en un projecte anomenat la Costurica, en el Vallès Oriental. L'hivern, a la Horta, al Vallès, perquè no a tot arreu és igual, la collita. La planta s'està produint. Quan necessites vendre, necessites fer la collita i la postcollita. Són moments en què ens dediquem més a programar els cultius, I també ens dediquem molt a les infraestructures,

Sóc en Ramon Torrent, sóc de Can Gingí, d'aquí del Mallorca, de la Vall d'en Bas, és un poble de la Vall d'en Bas. A casa tenim vaques de llet i ens engreixem obadells a la granja i després tenim camps. Nosaltres, durant l'hivern, el que és amb els animals, amb les vaques, tenim la mateixa feina, tant si és estiu com si és hivern, com si és l'època que sigui de l'any. I durant l'hivern, com sempre, tenim la feina de munyar les vaques de matí i vespre i donar menjar als animals, tant les vaques com el vedell d'engrenys, com el vedell de petits, com tot plegat. Això pel que fa a la granja i pel que fa al camp, Començarem a preparar el camp entre gener i març per fer plat d'amor al mes d'abril.

Soc una ramadera d'ovi de Mallorca i ara el que més m'està centrant és en sembrar i fer altres tasques auxiliars com preparar llenya per vendre. La ramaderia tota sola no m'ho basta per subsistir. Podria dir que és una època en la que fem un pot de servici de desbrossadora a tots els nostres veïnats. La part de ramat que no està criant o no està

super embarassat va de veïnat en veïnat menjant la serva espontània que neix. I estaran així un bovanigrapat de mesos. O sigui que tenim unes 300 uves que ara no són a ca nostra, van d'un veïnat a l'altre. I clar, això, vulguis o no, necessita que estiguis.

Hola, bon dia, soc Jadien Túnez, del municipi de Bellvís, de la comarca Pla d'Urgell, veigés de 57 anys, de tota la vida, tenim la feina al voltant de casa, tenim unes granges de porcs d'engreix, i llavors durant el temps d'hivern, Bàsicament, la feina que tenim més, també tenim fruiters i tenim la feina d'esporgar-se, però el que ens dona més feina durant l'hivern, durant els mesos, a partir de comencem la primera setmana de novembre i fins a més o menys el 15 d'abril, estem amb els calçots, amb les tasques dels calçots, que de fet els sembrem al mes d'agost, aproximadament, i anem fent tots els processos.

Bé, hem acabat la temporada de Camí de Cabres i ens fa molta, moltíssima il·lusió acabar-la a la nostra estimada Garrotxa, des d'on comença aquesta aventura. I ho fem amb la xef d'una de les cuines més importants o emblemàtiques de la nostra comarca, amb la Martina Puigverd. Martina, què tal, com estàs? Hola, molt bé, molt contenta de ser aquí. Escolta, primer de tot, no estem entre fogons, sinó explica'ns on estem.

Estem a un dels meus llocs preferits, a l'hort, aquí a la vall de Vianya, aquest hort biològic que en diem, envoltats d'ocells, de gallines, de xais.

Martín, a nosaltres, després de voltar tot un any per diferents llocs, per diferents cases de pagès, no volem dir que som pessimistes, però no som gaire optimistes. Creus que hi ha una distància entre les neveres de la gent i els productors? Creus que el consumidor és conscient d'on ve el menjar que té?

Crec que sí que hi ha hagut potser un distanciament, però crec que cada cop tornem a tenir més aquesta consciència i aquesta coherència. De fet, aquí al restaurant, la gent abans de fer el menú d'agustació pot venir aquí a l'hort a visitar-ho i cada cop és més gent la que està interessada en venir, en poder conèixer d'on surt tot això que menjarà i sobretot la manera en la que es treballa a l'hort. També crec que cada cop més els restaurants han. Pots trobar d'on s'aconsegueix cada producte. Una mica el nom de productors i elaboradors, zones, territoris, maneres de cuidar i treballar aquest producte. Seria com poc coherent estar investigant o intentant cuidar la cocció, el tall dels productes i realment no tenir ni idea i una desconexió brutal amb com. Han estat cultivats o com han estat pescats. Llavors, crec que és un acte de responsabilitat, solidaritat i coherència amb l'entorn que no podem desvincular-nos en cap moment.

Quin futur vols que tingui aquesta relació entre la pagesia, el productor i les cuines?

Jo espero que aquest futur sigui un futur coherent, conscient, empàtic, i on s'abraci la feina de cada un. Crec que al final hem d'estar tots en harmonia, si no crec que tot deixa de tenir sentit, i sobretot intentar treballar amb sinceritat, amb transparència, i valorant molt la feina amb els altres, perquè al final crec que la cuina és treballar amb equip, però crec que sense tots aquests sectors remant. I treballant junts al final no. Seria un desequilibri que no aniria enlloc.

Doncs Martina, amb aquesta carta al rei i aquesta proposta del futur, ens acomiadem. Moltes gràcies per rebre'ns. Sabem que vas amb el temps just. Per tant, gràcies per aquest temps. Gràcies, Martina. Moltíssimes gràcies.

Un plaer i sempre benvinguts aquí, a l'Hort, envoltats d'aquesta natura viva.

Bé, Martí, ja som al final del camí. Sí, hem acabat aquest primer any de

Bé, Martí, ja som al final del camí. Sí, hem acabat aquest primer any de Camí de Cabres i ho hem fet complint ben bé allò que ens proposàvem, eh? Ser una alta veu des d'on la pagesia del nostre país es pot explicar. I mira que n'hem arribat a fer de país, eh? De nord a sud i d'est a oest. Hem sentit accents molt diversos, hem vist molts paisatges i moltes maneres diferents de fer de pagès i viure i entendre la pagesia.

I és a la pagesia sobretot a qui hem de donar les gràcies, la pagesia que ens ha obert les portes de casa seva, que ens han rebut amb confiança i generositat i gràcies a tota aquesta gent hem pogut fer realitat aquest projecte.

I acabem esperant retrobar-vos a tots vosaltres i donar-vos les gràcies per escoltar Camí de Cabres.

Martí, menys convidats, que torna a venir la primavera, tenim molta pagesia per explicar i molt de camí per fer.

Camí de cabres és un podcast d'en Marc August Montanya i en Martí Alvesa, amb les veus de la Neus Acint i l'assessorament lingüístic de la Carme Kellner. Donem les gràcies a tothom que hi ha participat, persones, centres de recerca i entitats. Camí de cabres és una realitat gràcies a la pagesia del nostre país que ens obre les portes de casa seva i a vosaltres, que ens escolteu. Fins la propera!

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.