T1xC2 - Els hàbits de la moda, amb Cristina de Yolancris

Vestir millor pot ser també viure millor?

Vols viure més temps i amb més energia, gaudint del que veus al mirall? Tot depèn de tu, dels teus hàbits, de les teves rutines, de la teva manera de viure. Soc la Míriam Victòria i això és Estil de Viure.

Perquè cuidar-te no és una moda, és una decisió que canvia el teu destí. Avui parlem de moda, sí, però també de valors, d'històries familiars i d'aquell fil invisible que uneix generacions. Avui parlem amb la prestigiosa marca Yolan Cris i concretament amb una d'elles, la Cristina. Hola, encantada d'estar aquí. Hola Cristina, benvinguda. Hola, guapíssima. Una dona incansable amb sensibilitat, talent i molta passió ha aconseguit conduir una de les marques d'alta costura més importants que jo conec. La veu comercial i estratègica de la marca de tot plegat. La Cristina avui a Estil de Viure. Ens parlarà d'estil i la relació amb la moda. Molt bé, moltes gràcies. Quina intro, eh? El que calgui. El que calgui, Cristina. La primera pregunta que et faríem és, treballant en la moda, ¿hi ha el risc de caure amb la pressió de sempre estar perfecta?

Cara a la clienta o cara al que ens dediquem en el sector? És un vull dir. Aviam, nosaltres, per exemple, que som molt honestes amb nosaltres mateixes, nosaltres som treballadores, en el fons, sí, la meva germana és la dissenyadora, jo puc ser estratègica, però sí que nosaltres, per exemple, el que és la moda no la vivim. No la vivim com la pot viure el consumidor, que consumeix moda, òbviament. I com a persona, a títol personal com a títol personal jo puc dir que les tendències me les creo jo mateixa vull dir, tinc un estil molt propi no l'he canviat des que crec que tinc 15 o 16 anys sempre vaig vestida més o menys igual d'entrada que clar, ja no puc anar amb coses tan estretes o el que sigui, però és una cosa molt personal. Vull dir, jo això sí que ho visc com una cosa molt personal. No crec en les tendències, per exemple, pròpies, a no ser que sigui una cosa, sigui protocol, el que sigui. Cadascú s'ha de trobar a gust i sentir-se bé amb la roba que porta.

I hi ha alguna peça que sigui com el teu uniforme emocional, aquella que fa sentir poderosa?

Mira, em vaig comprar un mono a Brasil, un jumpsuit, que és molt còmode, a la vegada és molt elegant, però està fet amb un teixit cotó que el fan allà, només el fan allà. I me'l vaig comprar i el tinc des de fa deu anys, no se m'ha descolorit i me'l poso molt sovint. I t'agrada? Sí, important. Ho combino amb unes botes que em vaig comprar al Japó, també en un lloc així que no coneixia ningú, i vaig sempre, també t'ho dic, sempre vaig vestida de negre.

Ah, això és que t'ho nova dir, per això dic, i algun color. El negre, sempre vaig a negre. Si poguessis fer un swap d'armari amb algú, amb algun famós, m'imagino, algun conegut, amb qui seria i per què?

Aviam, aquesta pregunta per mi té doble joc. Jo, per exemple, estic molt en contra de gent que els altres decideixen moltes vegades que es posaran o ja és directament el que l'estilista diu. Crec que hi haurien de tenir una mica més de gustos personals i no guiar-se tant pel preu que els hi poden pagar per posar un vestit. No ho sé, soc d'aquesta forma de veure-ho.

Val, tu m'ho estàs parlant i has entrat ja forta, perquè ja estàs traient temes. Bueno, sí,

en el fons la moda és un negoci, no ens enganyem.

Sí, i tu el que vols sobretot és que la gent pugui escollir el que vulgui, però de forma lliure. Correcte. És a dir, que no hi hagi imposició a la forma de vestir,

que és el que tu fas. Correcte, és el que m'acabes de dir. Sí, tal qual. Jo no imposo. No imposem. No imposem. També és un estil molt lliure, vull dir, és un estil molt particular. O t'agrada. És una marca que sempre ho hem dit, o agrada molt o no agrada gens. Dintre de que és una alta costura. Per tant, clar, és el que diem, has de tenir lliure decisió, perquè si no el protocol, malament.

Cristina, amb el ritme intens de feina que portes, perquè jo ho sé.

Ara el tinc més tranquil, ja t'ho vaig dir, ja no soc la Cristina de fa 10 anys. Abans sí que et puc dir que podia viure en un aeroport, ara ja he renunciat a aquestes coses. Crec que a mesura que et vas fent gran, dones prioritat a unes altres a unes altres cuidar-se, com el que tu dius, no? Vull dir, per sobretot, i uns altres valors també més familiars, i bueno, però sí que et puc dir que treballem, treballem, estem allí.

I treus, el que m'estàs dient també és que treus, intentes treure temps per fer més esport o per fer rutines per despedir-te?

El problema és que treballant a Barcelona i vivint a uns 100 quilòmetres d'on treballo, Temps per mi, poc, arribes a casa, sopes i te'n vas a dormir i poca cosa més pots fer. Però si el diumenge que ja me'l prenc com un dia lliure, el que més m'agrada és anar-me'n d'excursió, al matí agafar, caminar tot el que pugui i tornar, fer el vermut amb els meus col·legues del poble i anem a veure algun partit de futbol o alguna sèrie de televisió que m'agradi.

Molt bé. Hi ha algun culpable plaer al teu dia a dia que no estàs disposada a renunciar? És que més que un plaer és un vici.

És una putada, perdó, però és el tabac. M'agradaria poder-lo reduir, però encara no sé com fer-ho. Des de la pandèmia, bueno, pumes més. I has d'intentar reduir això. Doncs sí, sí, el tabac hi ha que deixar-lo de banda. No és un plaer, és que realment és un vici.

Bueno, és un plaer per tu però que realment no és un plaer no és un plaer com a tal no és un bon hàbit plaer és una bona

conversa amb qui vulguis i amb qui estimis per

mi és un plaer fantàstic, què fa baixar les revolucions després d'una setmana caòtica plena de reunions o de compromisos?

a mi que em deixin estar realment, almenys un dia de desconexió. Que poder estar, que realment ni agafar el telèfon. Per mi és aquesta la més forma de desconnectar. En plan, ara ja està, he donat tot el que he pogut, almenys un dia d'això molt per mi. Per les meves meditacions, per les meves reflexions, que tingui temps de reflexionar i no estar, perquè si no, no surts del bucle, no surts. Necessites un temps de desconexió, que a vegades, ja t'ho dic, és un dia, és poc. I a vegades necessites més, depèn del projecte que estiguis ficada, és que depèn de moltes coses. Molt bé, Cristina.

¿Tens algun ritual de bellesa, d'autocura, algú que t'ajudi a mantenir-te centrada en un entorn tan exigent, però que sigui més un aspecte de cuidar-te, de mimar-te?

Per mi me l'importa l'higiene personal, és necessària i tot plegat. No, tinc un problema a la pell, també és una cosa. Que és una cosa, que és un hàndicap, i és que soc psoriàtica d'aquestes bèsties. Llavors, hi ha moltes coses que m'agradaria poder-me fer i no m'ho puc fer. Però bueno, que per mi no és un. El tenir, no poder-me maquillar o no poder-me fer un pentinat en un moment determinat, no em treu el son. Realmente accepto viure amb la condició que tinc i ja està, ho porto el millor que puc.

Aquesta condició és una condició que t'ha sortit, potser per el nivell de feina que portes tan fort?

Va començar a sortir als 8 anys, per tant, des de llavors tampoc he prestat gaire atenció, no em puc obsessionar. Tinc companys en la malaltia que sí que realment ho passen malament per les seves feines i perquè han de destacar al públic i és una necessitat, no? Fins i tot tenir les pestanyes perfectes o tenir un tipus perfecte o. Llavors, jo gràcies a Déu això no ho vaig a patir. Molt bé.

I com gestiones, llavors, ara que treus el tema, entre el teu estil personal i les tendències del moment? És a dir, com ho gestiones perquè tu.

Respecto molt la gent que vulgui crear, vull dir. Els fons de dissenyadors estan per crear tendències, d'acord? Jo la tendència no la segueixo perquè, bueno, potser sí, em poso una cosa que està perquè ja m'agrada. Vull dir, poso aquí una tendència, ara que es posi una cosa i me l'hagi de posar per obligació perquè és tendència, no ho faré. No ho he fet mai, tampoc. Ara, la cosa és que, si venc tendència. Tampoc la imposo, o me la compres o no me la compres.

Però vull dir, tu, les línies que traieu estan absolutament de moda, i tu, a banda, el que fas és portar el que vols. Vull dir, és a dir, sí que seguiu la moda, entre cometes, evidentment, amb un estil molt propi, però sí, una mica, els colors de temporada, hi ha coses que sí que no us podeu escapar com a marca, no?

Aviam, com és una empresa familiar i és el que diem, es fa tot a Barcelona i tot plegat, nosaltres no tenim els temps que poden tenir unes empreses multinacionals que fabriquen a l'altra punta del món i això. Llavors la sort és de tenir el talent i la intuïció. A vegades l'encertes i a vegades no l'encertes, també n'ets molt conscient. O a vegades et passes o a vegades no arribes o a vegades, però al final s'ha de vendre i s'ha de ser. Tenim la sort de poder jugar. Que ens podem arriscar en el sentit que volem, però també amb la necessitat que el mercat demana. En el fons és costura i aquí hi ha uns. Uns protocols i uns patrons que, hòstia, has d'anar molt en compte.

Però és una marca que realment està vinculada al 100% amb la sostenibilitat, que es parla avui tant, avui dia. Sí, ho intentem. Què creus tu? Sostenible,

sostenible al 100% no és cap empresa. Això ja, si no, ja t'ho dic, és impossible. És com dir, hòstia, sí, m'agrada molt el producte, zero, però no estic disposada a tenir una horta al costat vivint a Barcelona. Vull dir, és que és bastant complicat tot el tema de la sostenibilitat. És complicat, sí que intentem ser perquè anem sota demanda. Vull dir, com que anem sobre demanda, anem sobre comanda, doncs, clar, nosaltres residuos, zero.

Però és veritat que el vostre paper és absolutament sostenible, vull dir, perquè com que ho feu, com tu dius, comanda, és a dir. Un a un, sí. Un a un. Feu una peça quan la volen, amb la qual cosa no hi ha.

Hi ha unes dates que has de complir, no? Sí, correcte. Però sí que és un a un. Un a un. I mida per mida.

Fabriqueu perquè sigui usat, vull dir que no, fabriqueu per fabricar. Per un sol ús, en principi és per un sol ús. Correcte. Exactament, vull dir que però fabriqueu

Però que aquella prenda després la pots utilitzar totes les vegades que vulguis El que la tingui, evidentment, només faltaria No és de ser-hi tirar, una prenda que la rentes

i després l'has de tirar No, no, amb la qualitat que vosaltres teniu són prendes que amb una durabilitat absoluta Sí, intentes fer fons d'armari Fons d'armari Parlant de fons d'armari, què seria per tu fons d'armari?

Ui, amb aquelles peces que realment et sentis bé que la veritat siguin pràctiques amb les que tu et trobis bé. Això és un fons d'armari, independentment de l'edat que tingui, de si porta el pantaló 20 anys allí, o te l'acabis de comprar. És una peça que realment, algo que et sentis bé.

Com pot fabricar una persona el seu fons d'armari? Ell mateix? Sí, com ho hauria de fer?

Confiar-me en el seu dissenyador, suposo. Com ho pot fer? És que t'ho proves. Per això el tema de la venda online a vegades a mi em supera. Perquè com pots posar-te un no saps com et quedarà el cos. La roba s'ha d'improvar. Crec jo, saber si et sentes bé, si et pica, si no, si et diu, és que no ho sé. Fons armàries, qualsevol peça que t'agradi i que a tu et faci sentir bé. Explica'm una mica. O que no t'agraden, un penjar robes, però posat et sentes superbé.

Correcte, molt bé, molt bé. Em senten superbé aquesta expressió. Quina seria, si no treballessis en la moda, Què creus que hauries fet? La moda Tu estàs per la moda perquè t'agrada però també tens una tradició

familiar Dintre del que és el meu sector de la moda jo sempre he anat a coses més, ja t'ho dic La moda de la moda és la Iolanda perquè és passió per la moda No he vist una persona que senti més passió per la moda que mi germana, ja t'ho puc dir ara Jo sempre he dit que ella és el cor d'aquesta empresa i l'ànima d'això Nosaltres estem per ajudar, per poder que la gent entengui realment el que ella fa. I bé, i la cosa és que realment se senten bé les dones portant un vestit de la Iolanda de Iolan Cris. Sí, sí, són vestits que A mi m'agraden més posats que fissa en una foto, sempre ho he dit.

Sí, realment són vestits que són molt femenins.

Són molt femenins. Té un punt això la Iolanda que ho he trobat en molt pocs dissenyadors. Per tant,

ella sempre és la dissenyadora, però tu portes el que seria tot el tema comercial de la marca.

Ara ja més tranquil·lament. Ara ja he agafat comercials que ho porten i ho fan superbé també. I jo ja t'ho dic, per les meves prioritats avui en dia estic més localitzada a Barcelona i el que és la gent que vingui a Barcelona. Ja t'ho vaig explicar abans de conèixer-nos i bueno, és això.

Tu creus que ara mateix la moda és realment inclusiva o només juga a semblar-ho? És molt inclusiva encara. Sí. Que sí, creus que sí, que és correcte. Sí. I fins quin punt la pressió de l'Instagram i del freestyle mata la creativitat?

Això és que saps què passa? Que va molt paradats. Jo crec que la creativitat no és una foto en moda. Sí. És el vestit en si. Per tant, qui crea encara són els dissenyadors.

Tu creus que encara és possible ser autèntic en una indústria tan dominada pel marketing?

Això depèn de cadascú. L'autenticitat és individual. És l'elecció del consumidor. Correcte. Sí, sí, tal qual. Això és autèntic. No seguir. Venga, borreguis-me total aquí, no. Bueno, també potser és que ho dic per edats, eh? Jo ja tinc una edat i segurament una noia de 20 anys ho ve d'una manera diferent. Lo lleva Lady Gaga me lo pongo, ¿no? No sé, per exemple, a mi perquè m'agrada Lady Gaga, ¿no? No sé, ho porta un altre i s'ho ha de posar perquè l'altre ho porta. Això per mi és. Bueno, també vinc d'una societat en què no ens deixaven ser tan influenciables. Volíem ser més autèntics. Sí. I ara no ho sé si és al contrari.

És que, clar. El body positive, que es parla tant, s'ha convertit en una tendència buida o creus que encara té un impacte real?

Què és per tu? Què es considera body positive? Perquè per mi una noia que té una talla 48 és un body positive, també.

Això em refereixo. Body positive és qualsevol talla si un està a gust amb la seva talla.

És que jo crec que el que li falta potser a la societat és un punt d'acceptació, no? Jo, per exemple, accepto que la gent, si se sent millor en tema estètic o el que sigui, o que es pugui arreglar i tal, jo ho accepto perfectament si a aquesta persona, aquest arreglo, aquesta història, li fa sentir millor. És totalment acceptable, no estic en contra ni de les cirurgies estètiques ni de res d'això. És simplement que tu estiguis a gust amb la roba que portes.

Tu no estàs en contra, però no recorreixes a la cirurgia estètica?

Jo, com a persona? Sí. De moment no ho trobo necessari, d'aquí potser uns anys ja t'ho diré. De moment no, excepto el meu cos com el tinc. Correcte, no, jo tampoc ho trobo necessari. I això que tinc un cul carpeta, que és increïble.

No, però vull dir que cada vegada són més joves les noies que recorreixen aquest tipus de pràctiques, tant nois com noies, vull dir que ja independentment

de l'edat. Jo, per exemple, pel que he viscut i amb les milers de dones que m'he pogut arribar a trobar, perquè he viatjat molt i tot plegat, bueno. És el que diem, a vegades. Al Brasil, als 15 anys, el pare et regala els pits, no? Sí. Aquí els he buit. Als 15 anys? No ho sé. La cosa és. És que és cadascú. És que jo això, és que és cadascú.

¿Creus que la moda pot existir sense ego? En el consumidor o en el dissenyador? En ambes, en amb dues parts.

Jo crec que es podria arribar, però uf, uf, és que això és una història des que va començar la moda que jo no seré qui la canviï, no és la meva tasca. No serem nosaltres. No serem mi.

Hi ha massa correcció política en el món de la moda o encara li falta sensibilitat?

És que encara està molt institucionalitzada, molt polititzada i la religió és un factor important. Considero que depèn de l'avent o depèn d'on vagis. Si és una festa particular, aquí no hi ha imposició possible. Siguis de la classe social que siguis, ojo. I quan és una cosa més, no? Parlo com a Catalunya-Barcelona, no? Sí, sí, parles com a Barcelona. Encara som una mica bastant del que diran, no? El que pensaran.

Vosaltres sou una marca 100% catalana. Sí. 100% sostenible. Sí. I a més, molt internacional, perquè heu desfilat arreu del món. Sí. Tu creus que si poden haver favoritismes a l'hora de tractar una marca o no una marca a nivell institucional

o a nivell A països, hi ha països que són molt patriotes. Abans, per exemple, els Estats Units abans d'agafar un dissenyador americà que un dissenyador europeu. En canvi, hi ha altres països que són més internacionals en aquest aspecte, que busquen que el patró sigui el millor possible per a les seves clientes o que el disseny agradi les seves clientes.

Si poguessis cancelar alguna pràctica habitual dins l'indústria de la moda, quina seria? Alguna cosa que passa i que t'agradaria que no passés dins de la moda. La imposició de la multinacional.

La imposició aquesta de que ha de ser el que jo no, i això és el que rigeix perquè clar, tampoc veuen que tenen molt gasto en màrqueting però perquè tenen molt poc gasto productiu, no deixen de treballar països. Que les condicions salarials. Llavors quan el marketing i tal imposen a nivell d'imatge aquell tipus de vestit que per mi no és cap novetat, no és cap tendència i no és més de lo mismo per donar més diners a la fàbrica.

Sí, a les multinacionals. Correcte. ¿Tu creus que els influencers han substituït els dissenyadors com a veritables creadors de tendències?

És que un influencer dissenya en aquestes col·laboracions que dius per exemple la de multinacional influencer jo crec que és per gent jove per gent jove i a part que ho fan marques que realment tenen un públic molt des dels 15 anys fins als. Que és on hi ha més consumisme en tema de roba credito

cuero o de fast fashion. Si poguessis donar-li un consell a tu mateixa abans de començar la carrera, què et diries?

Madre mía, ¿dónde te has metido? Cristina, ¿qué et dirías? Madre mía, ¿dónde te has metido? Sí. Aquí és. No ho sé, perquè, en el fons, vaig estudiar empresarial, vaig estudiar Administración de Acción de Empresas. Ostres, quin consell em donaria. Bueno, tampoc me. No em vull empanadir de res del que he fet. Sí que l'he cagat com tothom, amb moltes decisions i moltes coses. Ves amb molt en compte. Vull dir, s'ha d'anar molt en compte. S'ha d'anar molt en compte. I una altra cosa que també desperta curiositat I les expectatives, saber-les gestionar. Sí. En molts aspectes, per no fotre d'una hòstia. Bueno, una frustració d'aquelles que no et remuntis. I treballar en família. És molt dur.

Bueno no m'has deixat acabar la frase treballar en família pot resultar molt intens és molt dur

perquè costa molt a mi no em costa tant però depèn separar a vegades el que és germà de soci de director financer de director creatiu hi ha tensions i tal i les confiances que agafes quan tens alguna posa que posar sobre la taula no és la mateixa que quan és un col·laborador d'extern òbviament. Les friccions poden ser més. Bueno, al final la cosa és que el projecte surti endavant.

I després els problemes se'n van cap a casa també, en les reunions familiars?

No, això és una cosa que jo ja quan vaig tenir 20-21 anys, encara vivia a casa de la meva mare, vam dir que si es parlava de feina els diumenges, per exemple, que era el nostre únic dia lliure, el dia que el teníem lliure, que millor me n'anava de casa, m'entens? Llavors, per no fer-me, vaig fer-me un xantatge emocional. Vull dir, arriba un punt que no es pot parlar, no, perquè és que si no, és el que et dic, entres en bucle i només ves feina, feina, feina, i et perds tot l'extern que tens. Perquè només veus allò.

Vosaltres vau agradar, no obstant, el tema de la moda. Vull dir que va ser la vostra mare, oi que sí? Ja t'ho explico.

Ma mare tenia les botigues a Sabadell i era cap de producció d'una altra empresa externa que ja plegava fa molts anys. Llavors, quan aquella empresa va plegar, ma mare no estava per estar a les botigues perquè no li han agradat mai. La botigues en aquell moment eren multimarques, veníem, el que fèiem més o menys a mi de nosaltres com a Sabadell, com a modistes de Sabadell, i després treballàvem amb altres marques. Isabel Sanxís, vull dir, costura bona, més o menys bona, i que no tingués tampoc ningú a la zona. Però va ser amb ma mare i amb ma germana que vam decidir crear una crea, perquè el que estàvem, ja el que vestíem no ens agradava. El vestit que t'havíem de vestir, tot plegat, que no pots fer tu, ja no ens agradava. I creia que hi havia un públic per al nostre vestit. O pel vestit que la meva germana dissenyava, produït per la meva mare, i jo amb els números allà, que quan comences no és fàcil. I bé, la cosa és que més o menys la meva mare m'ha encertat. Sí, sí, i tant. La mare m'ha encertat. Us esperàveu tindre tant d'èxit? No, va ser fàcil, perquè vam començar el 2005 i el 2008 va venir una crisi que una mica més ens deixa tuertos. Correcte. A mi i a tothom, no? Sí. Vull dir, van ser uns inicis complicats. Però bueno, te'n surts i ja està. Perseverància, 100%.

¿Hi va haver algun moment on vau notar aquest canvi? Arrel d'alguna cosa, alguna presentació d'una col·lecció? ¿Va succeir algun fet concret que fes? Crear el teu producte més que ningú. Creuràs sempre en el teu producte.

Sí, jo sempre he cregut en el producte que fa la meva germana. Si no creus en el que tens, malament.

Des de fora la moda sembla glamurosa. Sembla molt glamurosa, a la gent li agrada molt. Per dins hi ha molta, molta feina invisible. ¿qué t'ajuda a mantenir aquest equilibri? perquè vosaltres mostreu una cara que és tot fantàstic però després hi ha molta feina i vosaltres teniu que viure vosaltres sí que sabeu i coneixeu perfectament quines són les dues cares de la moneda sí,

però no l'hi pots dir al client perquè no és el teu psicòleg, m'entens al client hi ha més, són clients tampoc l'hi pots dir a tots els altres que maneges que hi ha darrere. Pots ser honesta i dir qualitat preus i tot això i comparar. Pots comparar, perquè potser t'ho poso molt exemple, que és un exemple que tothom entén. Per què val el jamón iberic el que val i per què val el jamón pernil, vull dir, el país el que val. Sí. I a partir d'aquí més o menys vas jugant, perquè coneixement de costura avui en dia la gent no en té. Tu creus que ha baixat, oi? Ah, bueno, dic en. Jo ara, per exemple, et parlo de núvies, no? Ara sí que he tornat a veure que ha baixat la mitja d'edat a les núvies, eh? Es casen més joves d'aquesta generació que no pas l'anterior, la dic la mil·lent, i ara les tenia casant les ETA, no? Penso. I sí que et puc dir que en la costura no entenen. No entenen.

Però bueno, amb tants divorcis, suposo que el mercat de la núvia sempre està. Va cap a dalt sempre, perquè avui dia aquí no es divorcia.

No com la primera vegada, ja t'ho dic. Teniu vestits de segons casaments? Sí, i també tinc de plata i d'or, eh? Gràcies a Déu. Bé, sí, sí. Bueno, dic gràcies a Déu perquè és un dia, eh? Però no és.

Dóna'm tres hàbits que siguin per tu importants, o millor dit, tres, per exemple, un llibre que t'hagi agradat, una pel·lícula que t'hagi agradat.

M'agrada molt Tot el que ho cabe amb la novel·la negra. Sí? Sí. I també m'agraden els llibres de filosofia, però. Quines recomanacions faries? No, perquè llegeixo per entretenir-me el tren o llegeixo per entretenir-me i. M'agrada molt la saga de del Larson. M'agrada molt aquella saga de llibres. M'agraden els llibres totxo, eh, a mi. Soc de les que llegeixo un llibre de mil pàgines en una setmana. I m'agrada si m'enganxa el llibre. La televisió t'agrada? També, però veig moltes coses de suspensa. De suspensos, el teu gènere imagina't una pelicula com un 7 a partir d'aquí molt bé, i una peça de roba que tothom hauria de tenir? ja t'ho he dit em sembla que ho he contestat moltes vegades aquella que li senti bé i cregui que amb això està bé a tot arreu la que cadascú li agradi la que cadascú

es senti bé amb això tanquem la molt bé però ens agradaria que ens donis algun consell per viure millor.

Ui, estigues en pau amb el que et diu el teu cor i el teu cap. Que estiguin, vamos, coherència total. Coherència total. No, vull dir que estiguin en equilibri. Jo sempre dic que, bueno, tot. Però quan estigues en pau amb el cap i amb el cor, vamos, és l'equilibri perfecte per mi. Almenys amb mi, millor estic. I tu tens alguna tècnica

per connectar el teu cos amb el teu cap? Fas algun tipus de tècnica com meditació.

Només que la meditació, perquè no crec que pugui aguantar els 20 minuts, que dura, el tema de la respiració crec que és molt important.

La meditació ja m'ha semblat que no, perquè havíem de lligar les mans per poder fer el podcast.

Sí, ja no. No sé pas. Respirar, a vegades, prendre el temps de respirar tres vegades. Sí. I ara, per exemple, m'estic gestionant molt el tema de la reacció. I la impulsivitat. Sí, sí. Molt bé, Cristina.

Ha sigut un plaer parlar amb tu. Igualment. Perquè, sincerament, ets una persona molt directa, molt honesta, suposo que ja ho saps. Gràcies. I que contestes sempre el que penses. Sí, només em faltaria la meva edat, ja. Per bo i per no tan bo. Home, no te facis joc tan gran, eh? Ets molt jove encara. Gràcies, Cristina. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta història tan plena de cor i continuïtat. Hem vist que darrere d'una gran marca hi ha un gran relat personal i que continuem fent que la moda sigui molt més que roba, que sigui memòria, que sigui emoció, que sigui futur i que siguin també hàbits. Gràcies per escoltar Estil de Viure. Gràcies.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.