T1xC2 - Hangzhou. La capital digital de la Xina

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.

Soc el Sergi Vicente. Vaig ser corresponsal de TV3 a la Xina durant 12 anys. Ara, més de dues dècades després d'arribar-hi per primer cop, retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Retorna a la Xina. Avui, Han Zhou.

Fa 5.000 anys que, ben a prop de l'actual Hanzhou, ja existia l'extraordinària civilització Lianzhu. En les planes fèrtils del delta de Lianzhe, aquests coatanis d'egipsis i mesopotàmics hi canalitzaven l'aigua, conreuaven arròs, feien ceràmica i estris amb jada preciós. Milenis més tard, Hanzhou ja era una de les ciutats més pròsperes de l'Àsia. Christopher Colom la cercava navegant cap a Occident per arribar a l'Orient, la ciutat dels 12.000 ponts, la més gran del món. Així l'havia descrita Marco Polo al segle XIII. La avui capital de la província de Zhejiang té prop de 13 milions d'habitants i segueix sent una de les ciutats més dinàmiques de la Xina. Però si alguna cosa la fa diferent és que és la capital digital del país. El 1999, un jove professor de Hangzhou anomenat Jack Ma, usassona, va iniciar un projecte de comerç electrònic convencent 17 amics per invertir-hi entre tots uns 50.000 euros. Li van posar de nom Ali Baba i la resta ja és història. Alibaba és avui un gegant del comerç electrònic. Amb projectes com Alipay, el principal sistema de pagaments del país, va impulsar un ecosistema innovador i emprenedor al seu voltant que no ha deixat de créixer.

El més determinant va ser, primer, que Alibaba va convertir-se en un gegant, en una empresa de bilions de yuan en capitalització. Després, que va formar tota una fornada de talent. Molts empleats de l'Ibaba, després de treballar-hi 3 o 5 anys, van muntar la seva pròpia empresa en ple boom dels telèfons intel·ligents, quan van veure que qualsevol sector es podia reinventar gràcies a internet.

Tao Xinyan és un exemple d'allò que ell mateix descriu. Va deixar una feina en un diari per muntar el seu propi canal digital d'informació econòmica. En tot cas, a remolc de l'Ibabà van néixer projectes digitals que ja són hegemònics, com Titi. Sí, ja ho sé, és tot molt onomatopeic a la Xina, però oi que és fàcil de memoritzar? Titi no és una app per demanar taxis, és el més semblant al monopoli del taxi. De fet, a les ciutats xineses ja només algun despistat o algun turista demana el taxi amb la mà alçada, ni encara menys paga el trajecte en metàl·lic, perquè els cobraments són, des de fa anys, automàtics.

Jo ja fa uns 15 anys que no utilitzo diners en infantil per pagar. Ja no cal portar. Puc agafar un avió o un tren d'alta velocitat i amb el mòbil puc resoldre-ho tot. És una gran comoditat. Ha millorat molt l'eficiència.

La gran diferència amb Europa és la integració. L'IPEI i també la superapp WeChat integren tot tipus de transaccions, des d'identificar-se fins a demanar, a pagar, a validar, tot en un únic entorn sense saltar d'app en app. Amb Tao Xin Nian hem quedat en un local de Nezha, allò que fora de la Xina s'anomena bubble tea. Demanes el té des de la taula via mòbil i simplement el reculls al mostrador, quan una vista automatitzat sona pels altaveus i apareix a les pantalles del local. Han Zhou promou l'eficiència i per això ve liderant el camí, fins i tot en temps en què l'economia xinesa pateix més.

Hangzhou és molt dinàmica. Quan el sector immobiliari s'ha estancat, han aparegut altres coses. Els últims anys ha estat l'Streaming en directe, que és la versió millorada del comerç electrònic. Si abans la gent comprava el web de Alibaba o de JD, ara ho fan a través de les plataformes de venda en directe. I això ha fet que des de Hangzhou hagin sortit molts streamers famosíssims.

Un dels indrets que millor exemplifica això que diu Tao Xinyan és l'edifici X27. Aquest va ser un projecte fallit de centre comercial i encara preserva els espais pensats originalment per a botigues. Però aquí no hi ha dependents, ni aparadors, ni clientela badant aviam què se'n prova. Avui és un gran centre de vendes en directe, amb facilitats per a l'streaming de venda ràpida, o hauríem de dir superràpida. Entrem en allò que sembla una botiga de cosmètics, però que en realitat és un set.

Podeu veure que al mig i als costats, a les vores de les celles, la saturació és diferent.

Aquí els streamers els anomenen zhubo, i aquesta té al costat un ajudant que modera, comenta i atén les comandes en temps real. La zhubo està estirada en una camilla. I per què? Li pregunto a la Fei Ye, la meva guia.

Com que la majoria d'estreamers estan en peus, quan la gent en veu una que està estirada té més curiositat i és més fàcil que cliquin per entrar a aquell directe.

Mentre mig país va clicant i comprant, avancem cap a un altre punt on una altra noia, ben vestits, que va traient de burros penja robes. L'èxit de l'X27 rau en oferir un bon servei i ser tan ràpids com el mercat demani.

El creixement de l'X27 ha estat molt ràpid. El 2022 ja vam ser els primers a desplegar-nos a totes les plataformes més orientades a la venda, Douyin, Guaishou, Taobao. Després n'hem integrat d'altres com Xiaohongshu o canals de WeChat. Ens anem adaptant al que demana el negoci.

Arribem a la sala central, on hi tenen una pantalla LED gegant.

Aquí podeu veure aquesta pantalla electrònica que fa uns cinc pisos d'alçada. Aquí fem molts tipus d'activitats, com grans esdeveniments en famosos, especialment en dies com el 6, 1-8 o el 11-11.

No us atabaleu amb els números. El 6-8 és el 18 de juny. I és un dels dies que més es ven, perquè aquests números sonen en xinès a fortuna. El doble 11 és l'11 del més 11, l'11 de novembre. Altrament anomenat el dia dels solters perquè hi ha 4 uns seguits. Molta gent sola. Parlo amb Ji Jie, responsable d'una agència de directes. Els seus streamers solen fer entre 4 o 8 hores en directes seguides. I en casos extrems, 12 o 13.

Hi ha dos grans reptes. Un és fisiològic. Primer, cal atraure audiència dins la plataforma. I això vol dir posar-li hores de directe.

A més, durant l'emissió,

has de mantenir constantment l'emoció. Has de fer que sentin la teva alegria perquè estiguin disposats a comprar. 6 hores amb alegria és, en realitat, un repte molt gran.

No deu ser fàcil si aquell dia no estàs content. Sí, i l'altre repte és psicològic. Què acaba passant? Que si et va molt bé i guanyes moltíssims diners, tens ganes de continuar. Molts streamers nous diuen he descobert que en una hora puc guanyar tants o tants diners i fàcilment s'animen a fer 12 o 13 hores i l'endavant el mateix i s'enfruten el seu propi desig psicològic de guanyar més diners.

A Jijie li costa dir-me quan poden arribar a cobrar. En una ciutat on un sou mitjà ronda els 1.200 euros. Què cobra un streamer? Uns 10.000 euros al mes? No és estrany. Més de 100.000 mensuals, potser?

Sí, la teva imaginació és massa conservadora. M'estàs dient que alguns streamers guanyen més de 100.000 al mes? 100.000 és la gran majoria. N'hi ha desenes de milers que els cobren. I després, hi ha uns quants centenars que guanyen més que això. No està malament. Potser hauria de canviar de feina. Ara vols canviar de feina?

M'ensenyen una sala amb fotos de les figures

que s'han fet d'or venent per internet. Moltes eren estrelles del cinema. Aquí ara guanyen més calés. I ni influencers ni conyes marineres. Els famosos d'internet aquí s'anomenen Wang Hong. Wang, internet, Hong, vermell. Algú que triomfa a internet. El rol d'ajudants ja hem dit que és imprescindible. Van parlant i reforçant conceptes clau perquè el discurs tingui més ritme i per si després de tantes hores els streamers principals obliden detalls importants. El ritme és frenètic, l'ambició insaciable.

Compreu aquesta màscara amb confiança, sobretot aquelles noies que no teniu temps de coder la pell, que feu hores extra, que cuideu la canalla i no dormiu.

Mentre parla, va traient rètols amb ofertes o missatges clau per reforçar l'impacte visual, a banda dels fons generats amb realitat augmentada i els filtres de maquillatge de les apps en directe. Per l'X-27 vas veient senyals demanant que els visitants mantinguin la distància, per no distreure els streamers ni trepitjar cap cap. Hosti, hosti, l'he cagat. Em fan fora del centre. No, era conya. Abans de marxar, em fixo en un prestatge força cutre on hi deixen els paquets als kuaiti, els repartidors o missatgers. Avisen els clients i aquests ja passaran quan puguin. En un país on s'han pràcticament erradicat els furts, ningú s'endú el que no és seu. I si ho fa, hi ha càmeres per comprovar-ho.

Hola, ja he arribat. Li deixo el paquet a la porta. Soc aquí. És vostè. Tingui.

El comerç electrònic xinès seria impossible sense una logística de rècord. Milions de Kuai Ti muntats amb motos elèctriques competeixen en immediatesa en el país del 9-9-6. 9 hores de feina i 9 de descans, 6 dies a la setmana. Con més comandes, més ingressos. Per això aquesta és una professió de risc, molt exposada als accidents. Arribo a l'hotel esquivant els kuaiti que entren i surten per deixar paquets a recepció. El grup de l'hotel, el senyor de la porta, va introduint-los en els ja imprescindibles robots d'últim tram. Són simpàtics, com una mena de R2D2 de la Guerra de les Galàxies. Obren les comportes perquè hi fiquin el paquet, van tots solets cap a l'ascensor, pugen fins a la planta que calgui i et truquen a l'habitació per avisar-te que ja són a la porta. Qui ha vist molt de prop créixer el Hanjou tecnològic és el consultor mallorquí Gabriel Morell, des que va arribar-hi fa 14 anys.

Tot aquest creixement respon a una planificació estatal. I està tot connectat. Qualsevol que ha llenat aquesta escena veu càmeres per tot i veu control. Sí, però aquest control, aquestes càmeres estan recopilant dades constantment. No només les càmeres, les estacions d'autobús, les entrades del metro que tu arribes i poses i pagues i entres. I amb aquestes dades el sistema va aprenent. A nivell climàtic, quants són les pluges, l'humitat, els drons que sobrevolen la ciutat mirant si hi ha qualsevol incendi, si hi ha qualsevol embotellament de trànsit. A quina hora hi ha més cotxes per aquí? Bé, idò, canviarem el trànsit d'aquí a aquí. Això permet que el sistema de governança pugui anticipar-se en els problemes i també permet que se generin models productius molt més eficients.

I com s'organitza una ciutat com Hangzhou per fer possible aquest gran ecosistema industrial modern?

En Occident, la gent sol pensar que la Xina avança molt ràpid perquè té mà d'obra molt barata i perquè copien tot i per tot això. Però la realitat és que el sistema productiu xinès, l'ecosistema industrial xinès, és un ecosistema clustralitzat i està molt especialitzat. A Hangzhou tenim. El districte de AI, a Yuhang. A Pingyang tenim el districte de IoT, Internet de les coses, que són tots aquests sensors que hem dit. Tenim el districte de la computació, a Limping. Tot això està dins d'una mateixa ciutat. I no només això, és que després el govern posa diners, posa subsidis perquè això se desenvolupi. Tendràs subsidis molt forts, espai d'oficina gratuït, tindràs ajuts a la contratació per als tres primers anys i accessions fiscals. I d'aquesta manera tens oportunitats de créixer.

Vinga va, Gabriel, avui ens diràs tu un proverbio dit a xinesa.

Significa, si pots renovar-te un dia, renova't cada dia. I renova't sense aturar. Quan sembla que aquesta tecnologia ja ha arribat a un punt que no se pot superar, se supera un altre pic. I s'utilitza aquest desenvolupament tecnològic com a base per al següent desenvolupament tecnològic, i això no aturarà.

Qui no ha parat sóc jo, que ja estic baldat. Per sort, el català Jordi Prunyonosa m'ha suggerit quedar al Llac de l'Oest. Patrimoni mundial de l'UNESCO, els seus més de 6 km2 de superfície es troben al vell mig de la ciutat. És com si el temps s'hagués congelat per donar-nos una mica de treva al vertigen d'aquesta capital digital de la Xina. Com has vist,

estava ple, ple, ple de gent. Però això és un puesto molt tranquil, que m'agrada molt. Aquí a Hangzhou, el que veig és que tot està a un radi de mitja hora. Estàs al mig del caos, aquesta rapidesa, els cotxes pitant, els nens cuidant I res, o sigui, no has d'anar gaire lluny per trobar aquest tipus de puestos. Com veus, estem envoltats de natura.

El Jordi es dedica a l'exportació de maquinària industrial, però m'interessa que m'expliqui la seva experiència com a actor, i més recentment, com a actor de microdramas, el format de major consum avui a la Xina, pensat per mòbil, en vertical i amb capítols ben curts, d'un minut de durada. La veritat és que quan

em van oferir això no sabia ni lo que era. Un drama vertical que li deien aquí, no? Em diuen, escolta Jordi, tens temps per fer això de gravar un episodi d'això? I quan vaig arribar a l'estudi de gravació em van donar el guió i em van donar com 15-20 minuts per aprendre-me-ho. I bueno, era molt senzill. Molt senzill. Vinga va, ho tens? Sí. Va, doncs comencem. On estan les càmeres guais, no? Bueno, al final vam gravar, vam trigar uns 40 minuts a tenir-ho llest. Va ser com. Un dia rebem un missatge del WhatsApp. Cota, Jordi, m'ha semblat veure't amb un. Ets tu? I a veure, passam una captura. Sí, sí, em va passar una captura. Ostres, tu ni me'n recordava. Calla-te! Què he fet? Solo queríamos un collar, pero ella fue grosera y nos acusa de robar. ¿Así trata su tienda a los clientes? Lo siento.

Disculpe su mala actitud. Su compra de hoy es gratis.

¿De verdad? No és que el Jordi imiti

molt bé l'accent llatinoamericà. Ell va rodar en anglès, però l'han doblat als idiomes de tants mercats com faci falta. Com en altres sectors, el de les sèries també canvia molt de pressa, perquè ara el que està més de moda són els microdramas o animacions fetes amb intel·ligència artificial, un format que aquí ja ensenyen a la universitat. Que lluny que queda la televisió d'abans, com la sèrie més famosa de totes les que es van gravar a Hanjou als anys 90, que va popularitzar la llegenda de la serpa blanca. La llegenda de la serp blanca és una història d'amor entre una serp convertida en dona i el seu amant, un humà, i de com aquesta provoca una inundació per rescatar-lo. La mitologia de Hanjou és plena de bèsties aquàtiques, de serps, de dracs, que volten pel delta. Un altre exemple, el Longjing, el famós te que creix a la vora del llac de l'oest i que vol dir el te del pou del drac. O un altre, el drac platejat, el fenomen que té lloc al riu Chendang, un corrent que va riu o amunt per l'efecte de les marees i que en el seu pic anual fa onades de més de 40 km l'hora i més de 9 metres d'alçada. No és tampoc coincidència que el 2025 el govern de Hanzhou anomenés els 6 petits dracs el pla d'impuls de 6 indústries estratègiques. Algunes de les empreses implicades ja no són pas petitetes, sinó dracs, dracs, com la robòtica Unitree o DeepSeek d'intel·ligència artificial. Ho descriu poèticament el periodista Tao Xinyan.

Ens tornem a enfrontar a un canvi gegant revolucionari. I davant d'aquesta oportunitat històrica, Hangzhou de segur que capturarà aquesta gran onada. Es posarà al capdavant de l'onada de l'època, com si estigués cavalcant la marea del riu Qingtang amb força.

També el Gabriel Morell creu que els dracs del futur conqueriran el món.

Hanjo s'està convertint en un referent mundial en totes aquestes tecnologies avançades. Jo, per exemple, he controlat una cadira de rodes amb cement. Em van posar un casc de ascensors, jo me vaig seure a la cadira de rodes i jo pensava per endavant i això anava per endavant, pel darrere i anava cap enrere. Aquesta és una altra revolució que encara no podem imaginar. La manera com ens relacionem amb les màquines.

I qui se'n beneficiarà? És difícil de respondre, però el que sí insisteix la Xina és que el progrés ha de ser compartit. Acompanyat del concert coral de les Cigarres, ressegueixo la vora d'un tram del Gran Canal, el canal artificial més llarg i més antic del món, i que des de fa uns 1.400 anys connecta Hanzhou i Pekín. Hangzhou ha rehabilitat moltes zones com aquesta, abans contaminades. La gent es relaxa i s'ho passa bé. Uns antics grans dipòsits de combustible són ara una cafeteria, un umbernacle, una sala de concerts. A la zona verda hi ha una festa amb un DJ occidental i paradetes amb begudes i menjar. Demano un suc i escanejo el QR. QRs per pagar, per demanar, per informar-te, fins i tot per donar el moina o pagar l'home que toca la guitarra al mig del pont, perquè ningú porta ja monedes a sobre. I qui en sap una mica de passejades per Hanjou és la Silvana Tomàs, una valenciana que va arribar-hi fa 15 anys.

Tots els dimashos anem a la muntanya i fem 9 km. Cada vegada la ruta és diferent. En Xina és que n'hi ha unes aplicacions super bones. Està el de Ampulu, que és una aplicació per al hiking, per a subir a la muntanya, superbuena.

Parlàvem de senderisme i acabem tornant a la tecnologia. La llista d'apps de la Silvana és molt extensa, començant per Meituan, coneguda com l'app dels restaurants.

Però és que no només n'hi ha el tema de restaurantes, també hi ha el tema de bellesa, de massatges, de comprar coses. Per exemple, ara jo me'n vaig a Japó i no tinc targeta. I vull que en menys de mitja hora, ara o després, quan acabi la conversació aquesta, jo vull que a través del Meituan que en menys de 35 minuts me traiguen una targeta de mòbil per anar una setmana a Japó. I entonces en seguida ho faré, que no és broma. Tu demana, demana. I, escolta, ¿qué més hi tens al mòbil? El primer que utilizo mucho y que parlo mucho es el Toba. El Toba es como el chipití vuestro. Después también utilice el Xiao Hongshu. El Xiao Hongshu es el libro rojo. Y ese es el mejor de los mejores cuando vas de viaje.

Com veieu, la Xina té el seu propi univers digital. A vegades s'assembla al nostre, però no és exactament el mateix.

Utilice també el TikTok xino, que és el Towing. Així te pots ensenyar un muntó. Per exemple, les relacions internacionals ara de Xina en el món. Hi ha ahí de professors, professors eh, que se posen gratis a ensenyar-ho tot. I jo em poso a sentir-ho, me'n vaig a caminar, que vull fer ioga, m'apeteix ara fer ioga. A punta i mitja sempre n'hi ha, a nou i vint. Però clar, que m'està mal, jo no vaig a estar-hi tota l'estona. Si vaig a moltes classes i m'agrada molt ser professor, doncs jo li compré, vaig a comprar-li les gomes elàstiques d'ahí, o vaig a comprar-li un poc de fruitos secos. I què més hi tens al mòbil? Taobao i el Pinduoduo. Taobao i el Pinduoduo són aplicacions per comprar com si fos el Temu. Per al nou vingut,

que no tingui tot això al mòbil, pot ser laberíntic pagar, orientar-se o comunicar-se. Serveis occidentals com Gmail o WhatsApp estan censurats. Els estrangers també tenen alguna limitació més.

I està el timó també per comprar coses internacionals per a motos com per a ser estrangers no poden comprar. Tens que tindre DNI xino. Per exemple, jo me'n vaig a comprar un bitllet d'avió i dic a mi que m'ho vull cronar a Chongqing. I dic, ostres, que prisa més xulo. Vaig a comprar-lo. Va i resulta, no, no, tens que ficar-te l'ID xino. N'hi ha coses que estan limitades sols per a xinos.

La Silvana, que té dues criatures, recomana també les apps infantils educatives. La competència entre adults, de fet, ja comença en edats molt joves, perquè del rendiment escolar en dependrà a quina universitat estudies i a quina feina i quin sou podràs aspirar.

I la major parte dels pares dediquen un monto de temps, un monto de diners, als fills en el tema de l'educació. Però arriben a límits molt forts en què els nens acaben mal. No és tan fàcil controlar quan estàs dins d'aquest ambient. I pots fer-li mal al xiquet. El tema de l'institut és molt difícil, superdifícil, és exagerat, és increïble. Els xiquets no tenen temps de res, arriben a les 9 de la nit a casa i ensopaten el col·le i tot, i en unes muntones de llibres impressionants. I la veritat és que no me pateix molt que els meus fills passen per això.

Mira, deu ser allò que has demanat. Va, que deus tenir pressa per marxar de viatge. Ens dius un plat de Hanjou per acabar? El plat típic.

Així el bambú creix a tot arreu. Les famílies de Hanjou totes les setmanes, quasi tots, fan la oyapao. La oyapao és el pato con el bambú seco que tu el fiques a remullar. El bambú unas cuantas horas y después le pones un poquito de jengibre y el pato tal cual y ya está y se hace una sopa súper buena.

Doncs ja tenim un altre plat pel receptari. Porto uns dies a Hanjou i ja m'he fet amic del robot que puja i baixa a l'ascensor de l'hotel repartint paquets. Avui no agafaré el taxi, sinó el bici de Hangzhou. I val la pena, perquè la primera hora és de franc. Recordo quan vaig fer la notícia per TV3 de la prova pilot, el 2008. Van començar amb menys de 3.000 bicis. Ara són més de 100.000, i això sense comptar les d'empreses privades. Una mica l'aventura, arribo a un lloc inesperat. Un carrer amb molts gossos. És el passeig de les mascotes. Un husky babeja quan li donen una llaminadura a un cadell de Border Collie. Les mascotes són l'excusa per a converses espontànies. Un tio jove ho està petant amb el seu cadell de Shiba. I aquest gat de quina raça és?

És un gat normal, però l'acabem d'esquilar. Dona, però és que també li heu tallat els bigotis, pobre mi. I què et passa, eh? I la gent no vol obrir els ulls? Ai, reia tu!

Una altra noia empenya un carret amb dos canills ben blancs i amb un llacet al cap, com si fossin nadons. Xiu-lo a un Bedlington Terrier que s'acosta. És d'un pelatge blavós. El passeig de les mascotes sembla una competició. Aviam qui té el gos més cuqui. Gossos de raça, cotxes d'alta gamma. Tot sembla sospitosament perfecte. Leo Messi em somriu des d'un anunci i m'adono que li han esborrat els tatuatges del braç. Per trencar l'encanteri, per sort, veig un West Terrier que espixa en una porta i dos Bichon Frise que forniquen sense complexes. Qui sí que en té molts de tatuatges és un noi amb el cabell tallit de ros, cadenes i texans estripats. Té a la falda un Yorkshire que du el cabell recollit i un panjoll amb una mena de pedra preciosa. La noia del costat crida la bestioleta perquè em miri mentre els grabo. En el país que només podia tenir un fill fins fa una dècada, avui neixen més mascotes que criatures. I qui nantes ve el potencial de negoci és una start-up de Hangzhou que no fa gaire va ser notícia arreu del món.

¿Qué significa que Marley puede hablar conmigo ahora? ¿Puedo hablar con Marley?

Li Jinghua és el creador d'aquest culleret que interpreta les converses entre humans i mascotes per traduir-les en IA. IA, qui diu que tampoc és 100% fiable, però no sé si a ell li importa gaire. Perquè en només un any de vida l'empresa ja ven milers de gadgets arreu del món.

L'any passat vaig veure que DeepMind, de Google, havia publicat un estudi sobre les balenes. Dèrien que podien entendre el llenguatge de les balenes a través de les zones sonores. Em va semblar molt interessant. Vaig pensar, si ho poden fer amb balenes, també es podrien fer amb mascotes. Com Li Jinyuan,

molts dels nous talents de la intel·ligència artificial han sortit d'aquí, de la Universitat de Zhejiang, tota una referència acadèmica mundial.

Hi ha molts tallers que han sortit de la Universitat de Zhejiang. També tenim molts acadèmics de programació. L'antic rector de la Universitat de Zhejiang era acadèmic d'informàtica. Així que el nostre nivell, en aquest sentit, és molt profund. Pel que fa als algoritmes, a models de llenguatge, al capital humà, crec que Hanzhou és el primer.

Parlem de les previsions catastrofistes entorn la IA que han generat tant de debat, especialment als Estats Units.

Crec que els Estats Units tenen una capacitat d'IA un nivell per sobre de la Xina. I potser han vist coses més avançades que els han fet tenir més ansietat sobre si la IA pot tenir un impacte en la humanitat. No sé si és que els Estats Units fabriquen ansietat deliberadament. Nosaltres no li veiem cap problema en aquest sentit. No en un lloc com Hangzhou. A més, la seguretat pública a la Xina és molt bona. El cost del crim és molt alt. Així que ningú no s'atreveix a fer mal amb la idea, perquè si ho fas t'acaben empresonant.

A Hangzhou, la innovació creix en qualsevol sector. Li Jianhua és el fundador de Wensley, la marca de seda més coneguda a la Xina. Gràcies a la IA han recuperat centenars de milers d'elements de disseny. També treuen seda amb colors més vívids. També estalvien aigua. Però la gran fita ha estat la millora en l'estampació a dues cares.

Les marques europees poden aconseguir un 80 o un 90% de simetria, que ja és extraordinari. Però nosaltres hem aconseguit que les dues cares siguin 100% iguals. Hem trencat aquesta barrera.

Li Jianhua s'enorgulleix d'haver renovat el sector de la seda, que considera un símbol de Hanzhou i de tot el país.

A la Xina hi ha una expressió que fa. La Xina més bonica, la més finament brodada i brocada. El brodat i el brocat són dues tècniques de la seda. I aquesta expressió fa referència a la riquesa de 5.000 anys de civilització de la nació xinesa. Ningú no ha estat capaç de trobar paraules més adients.

Captivat per l'essència de la seda milenària, torno als orígens, al llac de l'oest. Contemplo de nou l'escena, amb estores de lotus surant sobre l'aigua calmada, i de fons, la famosa pagoda Leifang abraçada per la boira. Fa 1.200 anys, el poeta i governador de la ciutat, Pae Chiu-Yi, va ordenar fer una gran obra perquè el llac de l'Oest no s'assequés. Des d'aleshores, el llac ha estat una gran font d'inspiració. Quan Pae va marxar al seu següent destí,

va escriure Mai no podré marxar del tot de Hanjou. La meitat del que em irrà té és aquest llac.

Encenc una mica d'incens i aquest cop, per fi en calma, faig una pregària en honor a Pai i a tots aquells que han fet i seguiran fent de Hangzhou una ciutat tan memorable i tan optimista.

I en el pròxim capítol, Shenzhen.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.