T1xC2 - Proves impossibles

12 d'agost del 2026. Si ara mateix no teniu present aquest dia, ja us ho recordo jo, és el dia que Catalunya serà el centre del món. Per què? Doncs perquè hi passarà un d'aquells fenòmens que des de fa segles ha captivat la imaginació de totes les civilitzacions, oi Amanda? Efectivament, sí.

I per això ja se n'ha parlat a tots els mitjans i ho estan seguint els centres de recerca i les universitats del país. Ens referim a l'eclipsi solar número 48 del cicle Saros 126, que serà total. És a dir, que la Lluna se situarà davant del Sol i el taparà completament durant uns dos minuts. Serà més o menys temps en funció del lloc des d'on s'observi.

Ara bé, aquest eclipsi només serà total en una franja situada aproximadament entre València i Vilanova i la Geltrú i entre Santander i la Corunya. O sigui, que es veurà perfectament a gairebé tota la meitat sud de Catalunya.

I la qüestió és que, com recordareu, vam rebre un missatge, una mica tenebrós, amb un enigma, que ens ho ha portat fins a l'eclipsi. El missatge, signat per un tal Onofre, deia que aquest individu se'ns apareixeria d'una manera com rara.

Sí, no sabem ben bé què vol dir, encara, però sembla que el que hagi de fer ho farà en principi el dia de l'eclipsi. Sí.

A veure, ara en parlarem de tot això perquè hem preparat un programa ben farcidet de novetats. Parlarem d'eclipsis. El Guillem Llop ens oferirà l'última hora sobre els estranys fenòmens que s'estan produint al Camp de Tarragona i us explicarem, atenció, que ha revelat l'anàlisi química de la carta que vam rebre juntament amb el missatge de l'Onofre. Som l'Amanda Bosch i la Carla Montaner. Comencem, variables ocultes.

Què, Amanda, per on comencem?

Comencem per la carta, si vols. Ai, sí, sisplau, sí, va, va. A veure, tal com vam dir en l'últim programa, hem demanat a unes investigadores catalanes, expertes en química, que analitzin la carta signada per un ofre de Dé, on ens deia que havíem de ser molt responsables com a comunicadores científiques i tal, i que, això és el més sorprenent, signava amb data del 5 d'octubre del 1837.

Ho hem fet per confirmar que això bàsicament és impossible, no?

Sí, aquesta era la idea. Sí, però compte amb els resultats. A veure, moment, què vols dir? Doncs que et sorprendran, Carles. Amanda, sisplau, pots explicar-ho ja? Primera cosa, a veure, el paper està fet amb fibres de cotó i lli, que és com es feia antigament. No pas amb pasta de fusta, com es fa ara. O sigui, el paper podria ser antic? Doncs tot indica que sí. Perquè, a més a més, té una marca d'aigua que diu. J. Watman Turkey Mill, que es veu que era un fabricant de paper anglès molt famós al segle XVIII. Carla. I què més, què més, què més? D'acord, doncs l'anàlisi de la tinta ha revelat que els dos components principals són sulfat de ferro, que s'obté de minerals, i acetànic, que tradicionalment s'ha extret d'una mena de pústules que formen el roure i altres arbres quan pateixen una infecció. I això què vol dir? Doncs vol dir que ens trobem davant d'una tinta de les anomenades ferrogàliques. Les ferrogàliques que es van utilitzar molt entre el segle V i XIX perquè eren molt permanents. Les primeres tècniques per fer aquestes tintes es remunten a l'historiador romà Plini el Vell del segle I. I es van utilitzar, per exemple, atenció, per escriure el codex Sinaiticus. El què? Sinaiticus. Sí, sí, ho he dit. La primera bíblia de la qual tenim constància. Ah, uau! No t'ho perdis, al segle IV es va escriure. Déu-n'hi-do, o sigui que en principi la tinta també podria ser antiga, no? Correcte, molt antiga, perquè la tinta moderna es fa directament amb pigments o colorants. Però a veure, un moment, un moment.

Tot això no vol dir que la carta s'escrivís al 1837, només que s'han utilitzat el paper, la tinta, que es feien servir en aquella època.

Sí, sí, exacte, exacte. Però hi ha una manera de saber-ho del cert. Que és analitzar el grau d'oxidació del ferro de la tinta. Perquè a mesura que passa el temps, el contacte amb l'oxigen de l'aire fa que el ferro s'oxidi. I si se'n calcula la proporció d'òxid, es pot estimar el temps que fa que la tinta és el paper. A veure, aquest càlcul és clau, doncs? Sí, sí, sí, és clau. Però aquest resultat encara no m'ha arribat molt. Perquè per fer els experiments corresponents és una mica més complicat i necessitarem una mica més de temps.

Amanda, quina ràbia, per favor. Ja ho teníem, això. La ciència necessita temps. Sí, sí, clar. A més que segurament sortirà que no està oxidada. No, no, això seria el més raonable.

Doncs a veure què ens diuen les expertes en química. Ja sabem que la paciència és la mare de la ciència, oi? Sí, ara toca esperar. Doncs mentre esperem, com que el primer missatge d'aquest tal Onofre ens va portar a l'eclipsi que hi haurà d'aquí poc a Catalunya, vam dir que parlaríem d'eclipsis. A veure si ens podem orientar una mica i trobem alguna pista del que pot passar segons el missatge.

Parlem d'eclipsis, va! A veure si se'ns recorda alguna manera d'interpretar el missatge. A veure. Així d'entrada, jo tinc una primera pregunta. A veure, dispara. Vinga. Se sap que a pràcticament totes les cultures els eclipsis sempre s'han considerat un fenomen amb alguns significats, però l'altre dia pensava que fins i tot abans que fóssim humans, vull dir, homo sapiens, ja n'hi havia d'eclipsis. Sí, sí, esclar, sempre han passat, des que la Terra és Terra i la Lluna és Lluna, no? Sí, sí, esclar. I per això em faig una pregunta que no té resposta. Malament rai, doncs? Que no, no, tia, que mola, ja veuràs. És conya. Digues, a veure què és aquesta pregunta. A veure, no sé què en pensareu vosaltres, però a mi sempre m'ha semblat interessant provar d'imaginar-me què devien pensar els nostres avantpassats d'altres espècies quan veien un eclipsi. Els australopitecs de fa tres milions d'anys o els homo erectus de fa vuit milions d'anys, per exemple, els feia por? Ja l'interpretaven d'alguna manera o potser passaven de tot i seguien el seu rotllo?

Uau, és interessant això, Amanda, però clar, no ho sabrem mai. Que no, que ja t'ho deia, que era un pensament una mica random. Sí, però relacionat amb això, el que sí sabem és que el primer registre d'un eclipsi podria ser realment antic, tot i que no estaríem parlant de fa 3 milions d'anys quan hi havia Australopitecs. No, no, només faltaria. Però de quan és? Doncs mira, aquest registre està datat amb exactitud i és de l'eclipsi que es va produir el 30 de novembre de l'any 3340, ojo, abans de Crist, i es va veure a Irlanda. Uh! Fa molt de temps, això, eh? No, no, fort. Com se sap, això? Doncs es sap gràcies a un monument megalític que hi ha a 80 quilòmetres de Dublín, concretament a Lough Crewe. Lough Crewe? Espero a veure. No sé si ho he pronunciat dignament, però. El tema és que aquest monument conté uns petròglifs, és a dir, unes inscripcions antigues sobre pedres, amb uns cercles que representen el sol i la lluna. És com una mena de còmic sobre l'eclipsi. Ai, que bonic. No, no, la veritat és que és molt xulo i jo. Mira, ho pengem a l'Insta perquè ho pugueu veure. Ah, sí, perfecte, perfecte. Després hi ha d'altres registres, en homòplats de bou, closques de tortuga de fa 3.000 anys, i després ja comença la simbologia.

Esclar, suposo que durant molt de temps es van interpretar d'alguna manera, però no s'ha sabut fins que algú va deixar constància escrita per primera vegada, esclar.

I també. Hi ha una història molt antiga d'uns pobres astrònoms xinesos de fa 4.000 anys. És molt forta, Amanda. Vale. Astrònoms xinesos, fa 4.000 anys, no van predir un eclipsi, d'acord? Llavors, a l'acord de l'emperador Song Kang es va interpretar com que un drac s'estava menjant el sol. I clar, què fas tu si veus que un drac gegant s'està cruixent el sol? Jo? És que no ho sé, és una pregunta que no m'ho he plantejat mai. Doncs aquella gent tampoc s'ho havia plantejat mai, però instintivament van començar a fer soroll per espantar-lo, cosa que, evidentment, van aconseguir al cap d'uns minuts. Ah, boníssim, esclar. Però compte, compte, perquè els astrònoms. Van ser decapitats, perquè no ho havien previst, no havien avisat a l'emperador. Ai, no, pitjor que quan els homes del temps no l'enceten, eh? Ui, no, no, molt pitjor. Sí, sí. I a quin eclipsi correspon aquesta història? Doncs, el que hi va haver el 22 d'octubre de l'any 2136 abans de Cris. Uf, però encara estem molt enrere. Sí. Sí, sí, i espera't, perquè després també hi ha moltes històries d'eclipsis que han significat, més que avisos, mals o bons auguris, com per exemple l'eclipsi de Lluna, que és quan la Terra es posa entre la Lluna i el Sol, que van presenciar les tropes d'Alexandre el Gran l'any 331 abans de Crist. Què va passar? No, fortíssim, resulta que. 40.000 macedonis havien de lluitar contra 250.000 perses. I quan van veure que la Lluna s'enfosquia, tots es van esporuguir, tant els d'una banda com els de l'altra. Però Alexandre va fer una interpretació, diguem-ne, una mica lliure del fenomen. A veure què es va inventar aquest home, Alexandre. Agafa Alexandre i va dir, amb tota la tranquil·litat del món, que la desaparició de la Lluna significava que l'imperi del Sol, que era el símbol dels macedonis, aniquilaria el de la Lluna, que era el símbol dels perses.

I aquesta farsa els vas peronar tant perquè 40.000 soldats guanyessin contra 250.000? Sí, doncs es veu que sí. Ja veus, eh?

El relat. El relat, sí, sí. Després, també s'han relacionat amb els moments clau de la història de les religions. Ah, això, que ja ens apropem a l'any zero. A veure, es veu que en alguns textos de la tradició cristiana està documentat que la Lluna es va tornar del color de la sang després de la crucifixió de Jesucrist, cosa que correspondria a un eclipsi de Lluna. I a partir d'aquí, alguns historiadors han dit que això podria haver passat el 3 d'abril de l'any 33, perquè justament aquell dia hi va haver precisament un eclipse de lluna. Ah, tot quadre. Tot quadre, això sembla. I després, a l'Alcorà també es menciona un eclipse de sol abans del naixement del profeta Mahoma i el dia de la mort del seu fill Ibrahim.

Ah, i també recordo el del Tintín al Temple del Sol. Els inques, sí, ja l'anaven a cremar a la foguera, però com que ell era el més llest de la classe i sabia que estava a punt d'haver-hi un eclipsi, que quines casualitats narratives, no? Doncs ho va anunciar amb una gran pompa i els inques el van alliberar pensant-se que era una mena de.

Sí, però jo crec que això ja és una altra història, no? Sí, sí, és una altra història. Doncs d'històries com aquestes n'hi ha moltes més, perquè els eclipsis sempre s'han interpretat com un símbol de canvi o d'esdeveniments que canvien les regles del joc.

Ja, però el que no sé és com nosaltres ara podem interpretar tot això a partir del missatge del.

Podríem dir-li un ofre misteriós. Per què no? Sí, sí, sí. Doncs Onofre el Misteriós parlava del seu adveniment, però jo, sincerament, no acabo d'entendre què vol dir.

Jo ho interpreto com una mena d'arribada d'algú important, no? Sí. Però el missatge es referia a ell mateix i tampoc el coneix ningú.

Jo crec que s'està flipant molt, no sé ni què es pensa que és, de veritat. Això és el que hem d'esbrinar nosaltres. A veure si ens en sortim, doncs. Però escolta, què et sembla si donem pas al Guillem Llor perquè ens actualitzi la situació al camp de Tarragona, ja que ell està seguint-la sobre el terreny? Em sembla perfecte. El tenim ja? Hola, sí, sí, sí, em teniu. Fantàstic, Guillem, benvingut de nou a Variables Ocultes. Què tal? Encantat de ser-hi. Què? Què ens expliques, Guillem?

Doncs mireu, són moltes coses i molt estranyes en la línia del que ja vam comentar, però encara més rares.

Doncs a veure, comencem pel principi, no? Alguna novetat sobre els cavalls? Se sap què els hi va passar?

A veure, és que no sé per on. Primer de tot, que quedi clar que el que jo us explicaré són fets i informacions contrastades,

entesos? Sí, sí, sí, clar, ja hi comptem amb això, però nosaltres ets un

científic de referència. Sí, sí, ja ho sé. Vull dir que sempre he intentat fer les coses bé, i en aquest cas també, clar, però és que ara. Ara què? Doncs que ara això que us explicaré és una mica. Una mica què? És que no sé ni com qualificar-ho. Tu explica'ns-ho, que jo ja m'estic posant la presa. Jo us dono la informació contrastada, la que tinc, o sigui, els fets, i després vosaltres ja fareu les interpretacions que considereu. Anem als fets. Endavant. A veure. La primera cosa és que he pogut parlar amb un dels tècnics de la Secretaria General d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació que van fer les proves als cavalls. I què? Què t'han dit? Doncs que tots els cavalls malalts, que eren nou, nou, sí, doncs es veu que tots aquests nou cavalls tenien el mateix tipus de ferida i gairebé al mateix lloc.

Un moment, Guillem, això no ho sabíem. No, no, no, és informació nova, això. I de quina ferida estem parlant?

Tenien dos forats al coll, sempre separats per una distància de cinc centímetres. Però, un moment, com eren aquests forats? Forats? Com fets amb una mena de cilindre punxegut o O què? O ullals. Com ullals?

Vols dir les dents d'un altre animal? Sí, sí, clar.

Però és que això seria molt estrany. I ara aquí sí que estaríem entrant en el terreny de l'especulació.

Ja, ja. Sí, tens raó, però què vols que fem? És inevitable. Ja ho sé, ja ho sé. I, Guillem, com a expert en salut animal, ¿no tens cap hipòtesi sobre la causa d'aquests forats? És que. Home, a veure, perdoneu,

però l'explicació més raonable seria que els forats els hagués fet algun depredador natural dels cavalls, oi? No hi ha gaires explicacions més. Tret. Tret que. Tret que què?

Tret que ho hagi fet l'onofre el misteriós. Home, però això seria un delicte. Sí, clar, totalment.

No es poden atacar animals així com així. El que passa és que aquí no hi ha depredadors. Els ossos, i ja no parlem dels llops, no arriben tan avall. I a més, si ataquen un cavall no li fan dos foradets i ja està, com a mínim se'n mengen un tros, si és que l'aconsegueixen matar o li fan ferides més aparatoses. Clar, clar.

Llavors, si suposem que ho ha fet aquest un ofre, que és molt bèstia, no sabem per què ho ha fet ni per què ho ha fet així. Què vols dir? Que si volia atacar cavalls per implementar no sé quina mena d'enigma perversi i retorçat, per què els havia de fer dos forats al coll? Potser per. Potser per dessagnar-los.

No, no hi havia sang. Com? Que els cavalls no tenien cap rastre de sang ni al coll ni a cap altra part del cos.

Uau, uau, uau. Déu-n'hi-do com s'està posant això.

Cada cop és més estrany. Sí, sí, és el que us deia. Sí.

Espera, perdó, escolteu, és que estava pensant i he buscat si hi ha algun animal una mica gros que s'alimenti de sang, però a part d'insectes, sangoneres i coses d'aquestes, només hi ha tres espècies de ratpenats. El que passa és que són molt petits, no fan ni 10 centímetres, amb prou feines pesen 30 grams, o sigui que no podrien fer forats separats, 5 centímetres entre si, tampoc són d'aquí, no són d'aquí, vull dir, perdó, que són espècies exòtiques. Sí, no crec que aquesta sigui l'explicació. I quina és, doncs?

No ho sé, no ho sé. Jo ja us ho he dit, que tota la interpretació us ho deixava a vosaltres. Jo em porto fets, i encara en tinc més, eh? Més? Però a veure, què ha passat? Què ha passat més? Recordeu que us vaig dir que aquest any a molts pobles no hi havia oranetes? Sí, sí. Doncs resulta que en aquests mateixos pobles els veïns diuen. Que els gossos es neguen a sortir al carrer i que es volen passar tot el dia a casa. Però dins, eh? No al pati, no, no.

Volen estar sota cobert. Ah, no, això és molt estrany, no? I tant. Això sí que jo no sé

ni per on agafar-ho, de veritat. És que no té ni cap ni peus. Perquè he anat a veure alguns d'aquests gossos i estan perfectament. Però sembla que estan com espuruguits. Ai, mare meva. No, no, espereu, espereu, que encara hi ha més coses. Encara més? Sí, sí, sí. Perquè hi ha molts veïns que diuen que hi ha més ratpenats que mai. I això pot ser una percepció, però és el que diuen els veïns.

Sí, però potser com que no hi ha urenetes, hi ha més insectes disponibles com a aliment i han pogut proliferar més. Això podria ser, oi?

Sí, això podria ser. De tota manera, ja us dic que això podria ser una percepció de la gent. Però clar, seria una percepció que, sumada a tot el que està passant, fa que hi hagi comportaments una mica paranoics o exagerats. Però de quins comportaments parles? Què ha passat? Doncs que la gent està penjant verdolaga a les portes de les cases. Verdolaga? Què és verdolaga? És una planta silvestre que abans es posava a les amanides, però que ara ja pràcticament no es menja. I que algunes llegendes diuen. Que espanta els mals esperits. Ai, mira, escolta, doncs si la gent es queda més tranquil·la, doncs que pengin verdolava. Sí, sí, allà, perquè també estan penjant altres coses. A les finestres, a les portes, hi ha qualsevol obertura que comuniqui l'interior de les cases amb l'exterior. Però què estan penjant? Estan penjant rastelleres d'alls. Alls? Sí, sí, sí, alls. I crucifixos. Què? Variables ocultes és una ficció sonora del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, creada per Eduscopi i dirigida per la Virgaria.