T1xC3 - La gran serp de Raimat

Aquest és un podcast del Super3!

Fem-la fora amb aquests troncs. No, espantem-la amb el bufador. I si ens ataca? Es pot saber què està passant aquí? Àvia, hi ha una serp verinosa al jardí. L'hem de fer fora abans que ens ataquin.

A vosaltres us agradaria estar prenent tranquil·lament el sol al jardí de casa i que de sobte apareguessin tres esperitats amb quatre troncs i un bufador? Però aquella serp és perillosa. A les serps se les ha de deixar tranquil·les, que facin la seva feina i marxin quan hagin acabat. I quina feina fan les serps? Com que quina feina fan? Les serps poden salvar pobles sencers. Com? Va, veniu aquí, a la vora del foc, que us ho explicaré.

Aquí falten mans! El raïm no escollirà sol! Atenseu los carros!

On hi ha més estells? Porteu llanternes?

Fa molts i molts anys hi havia un poblet petit i tranquil que, com que estava envoltat de vinyes, es deia Raimat. Hi havia tant de raïm per collir que, quan els nens sortien de l'escola, anaven al camp a ajudar els pares. Això és el que feia la protagonista d'aquesta llegenda, la Pilarín. Mare!

Mare! Aquí, Pilarín. Sóc aquí. Què, filla? Com ha anat l'escola?

Molt bé. Avui la senyoreta ens ha ensenyat la història del nostre poble. Diu que raïmat es diu així perquè, mirem on mirem, només hi ha camps de vinyes. I què més has après? Doncs. Ah, sí! Li he preguntat per què collim el raïm de nit i m'ha dit que ho fem així perquè, amb la fresqueta, es conserven millor les vitamines i el gust. La Pilarín era una nena

molt curiosa i li encantava acollir el rei. Cada nit s'enfilava un tamboret amb un cister i s'hi passava hores. Arreinat hi havia molta feina per tothom, famílies senceres que venien de tot arreu. Així que ella hi tenia molts amics, fins que un dia tot allò es va acabar. Què és això?

No pot ser! Mare! Mare! Mare! Què passa, Pilarín? Aquesta vinya! Mira-la! No té ni fulles ni raïm!

Aquesta vinya està malalta. No passa res. I tota la resta?

Per què totes les vinyes estan malaltes? Verge Santíssima!

Aquell estiu, les vinyes van començar a perdre fulles i fruits. Cada vespre, quan la Pilarín i la resta de jornalers arribaven al camp, s'adonaven que els brots de la vinya havien desaparegut. El problema era molt gros perquè, si no hi havia raïm, no hi havia feina. I si no hi havia feina, tots haurien de marxar del poble. Després de setmanes i setmanes intentant esbrinar el que passava, per fi ho van descobrir. Cada dia, quan sortia el sol i els jornalers marxaven del camp, uns animals petitons sortien en grup i es menjaven tots els brots de les vinyes. Aquells animals que estaven deixant tothom sense feina eren conills! Milers de conills!

No permetrem que los conills continuïn crospint-se les nostres vinyes. D'ara endavant, sortirem dia i nit a caçar-los. I no en deixarem ni un de viu.

Els jornalers van canviar els cistells per escopetes i van organitzar batudes per acabar amb els conills, però no els va servir de res. Com més conills mataven, més n'hi havia. En van caçar tants, que tothom menjava conill cada dia. Fins i tot es van inventar una recepta especial.

Mare, què hi ha avui per dinar?

Conill a l'arraimat. Un altre cop conill a l'arraimat? A veure, Pilarín, què vols que fem de tants conills? No veus que són més ràpids que els caçadors i que tenen unes orelles tan grosses que els poden sentir d'una hora lluny? S'amaguen en forats petits a terra on ningú pot entrar. I allà és on crien i crien sense parar mentre es van menjant les nostres vinyes. Si els caçadors fossin més ràpids i silenciosos i prou petits per entrar als seus forats. Mare, què penses? Què pot ser? Necessitem l'ajuda d'un altre animal.

Vigileu! En compte! Que no s'obrin les caixes! A poc a poc. A poc a poc.

Arraimat estaven tan desesperats que van canviar les escopetes per aquells altres animals. Més ràpids, silenciosos i més prims que els conills. Les serps. Exactament, Pol. Les serps. La Pilarín no es va perdre el dia que van arribar caixes i caixes plenes de serps enormes. Venien des d'Austràlia i tenien molta gana, perquè havien viatjat molts dies en vaixell.

Pilarín, es pot saber què hi fas aquí? Només vull veure les serps, mare. La senyoreta diu que són inofensives. Què hi fa aquesta nena aquí? No havíem dit que los nens es quedaven a casa? Ja ho has sentit. Cap a casa, com la resta.

Però mare, sisplau. No he vist mai serps australianes. Prou, Pilarín. La curiositat té un límit.

La Pilarina es va enrabiar moltíssim. Estava disposada a fer qualsevol cosa per veure aquelles serps, fins i tot a desobeir la seva mare. I ho va pagar ben car.

Aquella nit, mentre tot el poble dormia, la Pilarín va obrir la porta de casa amb molt de compte perquè ningú la sentís i se'n va anar ben decidida cap als camps de vinyes.

Però no li feia por, àvia? I si l'atacava una serp?

La senyoreta li havia dit que aquelles serps només atacaven els conills i ella volia veure-les en acció. El que no s'imaginava és que una d'elles la veuria a ella. Hola, que hi ha algú?

La Pilarín era una nena molt llesta, però no gaire àgil. En intentar escapar, va caure a terra. Ai, quin mal! Quin mal! Quan va al salt cap, davant seu hi havia una serp tan alta com un edifici de tres plantes i tan llarga com deu cotxes. Tenia els ulls grocs i brillants clavats en ella i quan treia la llengua, que era negra i llafiscosa, gairebé li tocava el nas. No tenia escapatòria. Aquella serp se la cruspiria allà mateix. I què va fer? L'únic que se li va acudir en aquell moment.

Vols conill a la Raimat? Oh? És boníssim. Mira, talles la seva ben petiteta, la sofregeixes bé fins que es caramelitze i ratlles una tomata o dues.

La serp es va quedar quieta escoltant la recepta i va començar a salivar. Li van passar les ganes de menjar-se la Pilarín perquè només pensava en un conill a l'arreimat.

M'he deixat el timó. La mare sempre em posa un ramet. I al final de tot, un raixet de vi de les nostres vinyes. Mmm, deliciós!

Estàs bé, filla? Quin ensurt que m'has donat. Mare, m'ha salvat el teu conill a l'arraimat. Mare, mira, les vinyes.

Els brots estan intactes. Ha funcionat. Ha funcionat. Estem salvats, Pilarín. Les herbes ens han salvat.

I des d'aquell dia no hi va haver cap rastre dels conills. Les serps els caçaven de dia i els jornalers treballaven de nit. Cadascú feia la seva feina sense molestar-se i cap a casa. Gràcies a les serps tothom va poder continuar vivint arraïmat. I aquella serp gegant? Aquella serp que s'havia trobat la Pilarina es va fer tan gran de menjar tants conills. Diuen que encara ara, just abans que els jornalers i les jornaleres arribin als camps, es passeja com una reina entre les vinyes, demanant a la resta de serps que tornin als seus caos. Per això no s'ha de caminar pels camps a aquella hora, no fos cas que us enxampi. Jo vull anar a raïmar a tàvia. I jo, i jo. I anirem quan s'hagi d'acollir el raïm, que és quan els nens del poble es disfressen de conillets i se'ls menja la gran serp. La gran serp? Una serp gegant de mentida, feta de cartró i metall, que serveix per recordar a les serps que van salvar el poble i les famílies que encara ara hi viuen i treballen. Jo vull disfressar-me de conill. I jo també. I tu, Pol? Jo? De cert. Aquesta sí que és bona.

Un podcast inspirat en les llegendes que ens han explicat a la vora del foc.

Una producció de la Manchester per a 3CAT.

Aquest és un podcast del Super3!