T1xC3 Shenzhen: la ciutat del futur

Som podcast.

Soc el Sergi Vicente. Vaig ser corresponsal de TV3 a la Xina durant 12 anys. Ara, més de dues dècades després d'arribar-hi per primer cop, retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Retorn a la Xina. Avui, Shenzhen.

Si algun dia aneu a Shenzhen, us explotarà el cap. Sobretot si us diuen que aquesta ciutat de 18 milions d'habitants i amb més de 400 gratacels, fa poc més de 40 anys no existia, sinó que era un poble de pescadors al costat de Hong Kong. Al delta del riu de la Perla, en ple bressol de la revolució industrial xinesa com a gran fàbrica del món, Deng Xiaoping va escollir aquest indret per fer-hi un experiment. Aquí va ser on la Xina va començar a obrir-se al capitalisme. 40 anys després, ja és el símbol del model híbrid de socialisme amb característiques xineses, o sigui, socialisme en mercat. Avui, aquesta Shenzhen imponent és també un referent de com podrien ser algunes ciutats del futur.

És com la manera de mostrar què ha passat a la Xina i les capacitats màximes del país. I tenir-ho tot en un mostrador fantàstic que és la ciutat del president del futur. És el vint a cent gent per conèixer la Xina.

La Rita Jiménez tenia 12 anys quan la seva mare, que feia negocis a la Xina, va pensar que el millor que podia fer per ella i pel seu futur professional era escolaritzar-la en aquest país. Més tard va estudiar política xinesa a la prestigiosa Universitat de Fudan i el 2018 va tenir clar que volia establir-se a Shenzhen. Vaig tornar a Shenzhen,

vaig visitar-la només i vaig dir aquí és el present i el futur de la Xina i gairebé del món, així que he d'estar aquí.

Rita, què teixen gent que fa que es vegi com a ciutat del futur?

Una part és la vibració de la ciutat. Aquesta ciutat vibra perquè no para ni un moment. Sents que la gent es mou, que la gent parla, que sempre hi ha aquesta connexió entre un projecte i l'altre. Les possibilitats són infinites i aquesta és una vibració que notes d'entrada. I també hi ha tot un focus a la ciutat i això òbviament es trasllada a millors infraestructures de transport, millors serveis, tot i que la ciutat s'està construint encara, realment. És a dir, que s'està construint una ciutat cap al futur immediat, no molt més enllà.

Avui la Rita s'atreveix a dir-nos la frase que millor descriu Shenzhen. La dita xinesa.

Com la Rita, Shenzhen és una ciutat molt jove, amb 32 anys i mig de mitjana, força per sota de la mitjana xinesa. La majoria ni tan sols ha nascut aquí. Són la generació que, fos a una fàbrica, a la construcció o a les oficines, van anar aixecant la ciutat. Ho descrivia molt bé la cançó Si vens, ja ets de Shenzhen, de finals dels 90, que parlava de Shenzhen com una ciutat d'immigrants, plena de joventut, plena de somnis.

Uns somnis que per a molts s'han fet realitat a una velocitat de vertigens. La velocitat Schengen l'anomenen, com si el topònim fos una unitat de mesura pròpia. Miro enrere i penso en la crònica per TV3 que vaig fer aquí el 2009 sobre una marca de cotxes amb seu aixengent aleshores desconeguda a Catalunya. BID. La xinesa BID ha entrat de ple en el mercat dels vehicles híbrids. Però la principal novetat arribarà a finals d'any amb un model totalment elèctric a un preu assequible. Avui, tots els autobusos i la gran majoria dels vehicles de Shenzhen són elèctrics. Però no només això, aquesta és una de les ciutats que més ha impulsat el desplegament dels vehicles autònoms. Dos milers de taxis ja van sense conductor i s'espera arribar als 30.000 en pocs anys. I com que no podia deixar de passar per Schengen sense provar-ne un, he quedat amb un vell amic, el Joan Ferrer, que porta Schengen des del 2015.

Ara ens fixarem en el matrícula que té, que ens dona aquí l'aplicació, i el reconeixerem per això, perquè abans no gastàvem de prova, però és que ara n'hi ha tants que potser per un no és el teu. Ja està arribant, eh? És aquest. És el 057. Aquest és el nostre. El condutor és millor que els locals d'aquí. Un local que es parat al mig del tràfic. Aquest busca un xamperà. Com ha de ser? Sí.

Escolta'm, jo, per tant, per on he d'entrar? Per la porta d'abans? Per la porta d'abans. Però per aquesta d'aquí o per la del. És a dir, el lloc del condutor no m'hi puc posar. No, no, no, el condutor no s'hi pot posar ningú.

Bon dia. No hi ha ningú? Acabes de sorpresa, no pots evitar-ho, eh? Ja he vist que porta aquesta cònsola perquè no puguis tocar el volant, eh? No puguis modificar. Està a dintre, et pregunta si està tot bé controlat, ens posem el cinturó, si no, no arrenca. Ara et pregunta qui t'està preguntant si està tot bé, apretes la tecla blava i es posarà a marxar.

Porta una de ràders que mira aquí, com pots veure, té una previsió de l'entorn, un escàner de l'entorn, que és espectacular. I ara aquí dintre pots tirar-te la música que vulguis, l'emisora que vulguis, cinema. És a dir, amb la pantalla tu pots

fer totes les coses que faries igualment. En el teu cotxe, sí, sí. En el teu cotxe. L'únic que no pots fer

és tocar ni el volant, ni cap funció. No, hi ha una tecla d'emergència, en el cas que passés alguna cosa, que pararia. Veus que t'ho diu aquí? No touching.

Enfilem una de les rondes de Shenzhen, artèries de sis carrils per banda que travessen la ciutat. El paisatge és una barreja de vegetació subtropical i de gratacels com els de les seus mundials, de marques com Tencent, DJI, Huawei, totes elles líders en sectors estratègics. Admeto que la meva primera experiència en un taxi autònom és divertida. Suposo que el més desconcertant de tot. És que no hi hagi ningú al seient del conductor, o el que sempre hem tingut habitualment com a conductor.

Sí, crec que t'entenc. Podries salviar-se el seient, no? Exacte. Podries salviar-se'l. Sí, jo crec que és la tendència, no? El nou Tesla, em sembla que no porta el taxi de Tesla, em sembla que no porta seient de conductor. Podríem ser un taxi de cinc places, oi? A més de quatre. ¿T'ha estimulat la sensació alguna vegada que feia alguna cosa que no era exactament la que tocava? No, alguna frenada brusca, perquè jo, no tu el primer, quan conduixo un nou cotxe i veig que un d'aquests està venint, aprofito per si he de fer una tallada, una tallada de trànsit, el faig. És a dir, el poteges una miqueta. Una miqueta, sí, perquè saps que dius que xeran entre el dit per la finestra, saps? No, però I sí que es una fregada brusca, però sense més conseqüències, no? No sé les altres ciutats del món que ho fan, com als Estats Units, allà que ho fan, a San Francisco i a diversos llocs, no sé com està de. Perquè aquí està molt normalitzat, de com pots veure, parar amb un semàforo i tenir dos o tres taxis d'aquests al costat és molt normal. Sí, sí, ara justament ara en tenim un altre aquí a la vesa. Sí, sí. Com pots veure. Sembla com si s'haguessin posat d'acord.

No, és que n'hi ha molts. Un dia m'he trobat rodejat. Pel camí veiem altres vehicles autònoms, com les furgonetes, que reparteixen paquets. N'hi ha pertot arreu i circulen barrejades amb la resta del trànsit. Ara li acabem de donar instruccions per reconeixement de veu i hem regulat la temperatura, la posició del seient.

Saps en què penso, Joan, quan ara mateix que soc en un cotxe autònom per primera vegada, en la pel·lícula aquella, Total Recall, del Schwarzenegger, que es va traduir com desafió total, al final s'emprenya amb el que el porta des de l'aeroport o des de l'heliport o el que sigui, fins al lloc on vol anar, i la renca del seient. Ah, és veritat, sí, sí, sí, no me'n recordava. Molt bé, ja hi som. Doncs que vagi molt bé.

I ara pots veure com se'n va, mira. Tanques. Tanquem. Apa, nano. Ciao.

Ens ha costat 14, encara no ha arribat a dos euros, trajecte de cinc o sis quilòmetres. Està molt bé.

Mira que difícil és la frontera, una de les fronteres. Hem tocat a Hong Kong. Mira com ha canviat la tendència, que abans fa cinc anys i durant molts anys hi havia una llau de gent de 60.000 persones al dia que creava una de les tres fronteres de Shenzhen. Per anar a comprar productes a Hong Kong. Ara ha caigut la gent que creua, encara has d'emprar algun producte de perfumeria, però tot l'altre ja ha canviat la tendència. Ara ve gent de Hong Kong que ja confia en la qualitat d'aquestes gent per restaurants, per compres, venen al Walmart, al Costco, perquè els preus són quasi la meitat. I s'han invertit els papers. S'han invertit els papers totalment.

El Joan em porta al Parc Cultural de Shenzhen, una immensa zona verda guanyada al mar, a la vora de l'abadia de Shenzhen. Aquest Shenzhen no té res a veure amb el que vaig viure en el meu primer viatge. Aleshores era una ciutat discontínua, tediosa, amb poca ànima. La qualitat de vida ha millorat molt i amb el seu clima subtropical és un lloc que atrau a molts estrangers que busquen oportunitats.

Com venen els nostres familiars, els nostres pares, la gent s'adona del verd, a part dels parcs que són immensos, n'hi ha molts a cada àrea, al costat dels carrers, les zones verdes, és espectacular. I sobretot el ben cuidat, que abans encara veus brigades de gent, i ara acaba, a més a més, rumba gegants, per posar gespes, i s'haurà de canviar de mica en mica, anirem veient de tot, no? Algú allà també.

Robotització de les tasques. Sí, sí, totalment, totalment. Al costat d'aigua molls i daus migratòries, un dels edificis que més destaquen és el flamant Centre Cultural de l'Abadia de Shenzhen, de l'arquitecte Mai En Song, també autor d'edificis icònics arreu de la Xina i, entre d'altres, del Lucas Museum de Los Ángeles. Aquest recrea uns còduls gegants al costat de l'aigua, que queden mig enterrats en la gespa, tot integrant-se en el paisatge. Ben a prop s'erigeix la imponent Torre Hua Run, un dels principals conglomerats públics de la Xina. Li diuen col·loquialment la tija tendra de bambú, però recorda més aviat a una bala. És com una torre glòries punxeguda i, això sí, dues vegades i mig més gran, amb gairebé 400 metres d'alçada. La història arquitectònica i urbanística de Shenzhen

la coneix molt bé el Vicent Guallart. Si Pekín és més la capital política i Shanghái és l'econòmica, la capital tecnològica en la qual havien de atraure empreses, però també talent, estava allà en un lloc, en un clima molt bo, molt a prop d'altres ciutats, i d'alguna manera han recreat. La bahia de San Francisco l'han recreat allà a la Xina d'una manera absolutament exitosa. Si em diguessis on vols anar demà, on no t'importaria anar? Shenzhen, sense cap dubte. Si el Vicent Guallart,

fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya i exarquitecte en cap de Barcelona, té una visió privilegiada de Schengen, és perquè ha participat en una dezena de concursos en aquesta ciutat.

Una de les coses que he après, perquè jo vaig guanyar un concurs l'any 2018, allà a Shenzhen, un lloc que es diria Shanbi Hu, és que en realitat estaven projectant una reforma total sobre un lloc que en realitat s'havia construït en els anys 90. És a dir, per ells els anys 90 era arqueologia i per tant havien de reinventar, transformar, etc. Construir ponts increïbles sobre una bahia i pensar que 15 anys després els enderrocaran perquè aquest pont el fan de manera provisional per fer que la mobilitat funcioni, és una cosa que és impensable per nosaltres.

Una de les particularitats de Shenzhen és que no té un sol centre, sinó que en té uns quants, un per cada districte.

I el cas de Shenzhen és que és un paradigma d'aquesta ciutat descentralitzada que en realitat no té un downtown, sinó que té 4 o 5 downtowns. I això vist des de l'òptica d'avui també és molt sorprenent. És a dir, pensar que començàvem amb un downtown tradicional més americà i que en realitat anirien creant altres centres perquè una ciutat de 14 milions d'habitants com tenen ara no pot funcionar d'una manera radial, perquè seria com Moscú i estaria col·lapsada. Però no hi ha dibuixos dels anys 80 en el qual ensenyéssim el Shenzhen d'avui. A Barcelona sí que podíem veure en els anys 70, en el pla general, com s'imaginaven la ciutat d'avui. Per tant, el seu propi model va evolucionant a mesura que detecten que tenen èxit amb les seves idees.

El Vicent destaca també que, tot i estar travessada per diferents autopistes, Schengen pensa molt en els vianants.

El tamany de la superilla no és de 400x400, sinó que és com de 2.000x1.500, perquè en realitat ells el que fan és concentrar un tràfic d'una velocitat més aviat dinàmica en els límits d'aquesta superilla, però després peatonalitzen una superfície que fa. Dos quilòmetres o fa un quilòmetre, vull dir, que no tenen por de poder fer transformacions radicals

com aquestes. Certament, aquesta és una ciutat que no s'està per romansos. Shenzhen és atrevida. I el Joan Ferrer, que s'ha conjurat a ensenyar-me el bo i millor de Shenzhen, m'ha convidat a esmorzar a un lloc on l'experimentació s'ha convertit en tota una atracció. És un dels punts on drons de paqueteria hi van deixant enviaments durant tot el dia. I tothom s'engresca, així que els veu venir sortint d'entre els gratacels.

No estàs a punt d'arribar, eh? Ah, mira'l, sí. Mira, porta el teu nom, aquest, eh? Ara està comprovant que és el seu, el nostre.

No tenim el nostre delivery.

Mira, no m'havia fet mai il·lusió un delivery com aquest.

Carai, de nou. Ara ha arribat el meu. Aquest és el meu, ja. Ara, ara, ara cobre la porta. Pops, imagina't que això el dia que t'arribi el balcó, eh? Que tinguis la mà. OK.

En el moment de màxima activitat comptem fins a vuit drons anant amunt i avall al mateix temps. Han sortit d'un centre comercial i un cop recollits els nostres paquets, retornen buits per carregar més comandes. Veus que bé?

Aquesta caixa és reutilitzable. Veus? I tu agafes i es plega, no? Ah, sí. Apa, pel proper. Anem a disfrutar el que fem gel i l'esmorzar.

Qui està portant la mobilitat amb drons a un altre nivell és Ehang, o Ehang si ho llegim en català, la primera empresa certificada de la Xina per portar drons amb persones. Però vull que m'ho expliqui bé la Victoria Xiang, responsable d'Ehang Espanya i Llatinoamérica, que viatja sovint a Shenzhen, on l'empresa ja ha inaugurat un centre de demostració, una estació per a vols amb passatgers de curta distància. Però, ¿qué fan els drons que no facin ja els helicópteros? Pues, por lo menos,

este tipo de aeronave es 100% eléctrico. Y también hay una diferencia grande, es que no hace para piloto. Sin piloto. Así que es un dron autónomo. Está controlado desde un centro de mando y control. Por eso está diseñado para que lo utilicen todos los ciudadanos. No hace falta que sacas una licencia de piloto para poder volar un dron o el taxi. Somos todos pasajeros para este tipo de aeronaves. Sí, es una transformación de la movilidad aérea. Entramos en la era de aviación, movilidad aérea eléctrica y autónoma.

Veint com han anat les coses fins ara a Shenzhen, m'ho crec quan m'assegura que això serà una revolució.

Hay un problema real en Shenzhen, en China, en muchas ciudades grandes. Las ciudades tienen cada vez más congestión y prácticamente toda nuestra movilidad urbana se concentra en una superficie bidimensional. La movilidad aérea abre una tercera dimensión. No significa que vaya a sustituir el metro, el tren o el coche. Lo que hace es añadir una nueva capa de movilidad para determinados trayectos donde puede ahorrar mucho tiempo. En China, la economía de baja altitud se ha convertido en una prioridad nacional de desarrollo económico e industrial.

La Victoria insisteix molt en seguretat o el llarg camí de les certificacions, però jo no puc evitar fer volar la imaginació i li pregunto si veurem mai el cel ple de cotxes o drons voladors, com a les películes que imaginava en el futur. Tu y yo lo veremos, esto.

Por supuesto, es justo lo que estoy haciendo durante estos años, convertir la visión del futuro en la realidad. Es mi trabajo. Te veo muy convencida. Estoy totalmente convencida.

Muy bien, me alegro porque yo tengo ganas de verlo. Cuando de pequeño veía películas como Regreso a Futuro, me pensaba una cosa extraordinaria y que seguramente nunca llegaría a ver. Pues el futuro es el presente. Gràcies, Victòria, per fer-me somiar i per transportar-me alhora al passat i al futur, o al present, ja no ho sé, perquè aquí perds la noció del temps. Aixent gent, els somnis de molts inventors es fan realitat. I el lloc on comencen a créixer moltes d'aquestes idees és Huaqiangpei, el principal mercat majorista de tecnologia del món. Aquí hi pots comprar productes acabats, però també sensors, circuits, components I si en saps prou, muntar un prototip en 48 hores, perquè ho tens tot a l'abast. Carretons de transport, camions, repartidors amb motos elèctriques. El tràfec és constant. Entro en un de molts centres comercials que hi ha a Huachampey. Passo per la zona d'instruments musicals, per la zona de drons. La de walkie-talkies, la de salut, la de joguines. Com que hi ha molta gent de fora, aquí molts van amb traductors automàtics. I constantment el so de la cinta adhesiva per precintar les capses amb les comandes. Deixo Hua Chenpei i em torno a trobar amb el Joan Ferrer. El Joan va fundar a Shenzhen Drop from China, un servei per a comerciants electrònics que venen productes fabricats a la Xina en plataformes occidentals. Que Shenzhen estigui al bell mig de la gran fàbrica del món ha contribuït enormement a la innovació. La ciutat convida a experimentar. Ho veiem a llocs com l'Innocent o Inno100, una mena de centre expositor de prototips, plataforma de finançament per a emprenedors i punt de trobada d'això que anomenen makers.

Tenim marques consolidades i productes de tot tipus. També pots venir aquí amb un disseny de producte, imprimir-lo i veure si la gent el compra.

El Desmond, que és qui ens fa la visita, ens mostra impressores 3D que no necessiten saber programar. Un taulell d'escacs amb peces que es mouen a distància, un lavabo automàtic per a gats, però, com si fos un dia de reis, el que volem és provar sí o sí l'exoesquelet que potencia el moviment del cos.

Serveix per quan fas exercici, et permet moure amb menys força i cansar-te un 50% menys. M'ha tret 15 kg de zona. Ara et posaré la potència al màxim, que va molt bé per la muntanya.

Amb l'exoesquelet a màxima potència, travessem passadissos i pugem escales com si fóssim

Kilian Jornet. Veus com canvia?

Sí, és molt potent. Notes com t'estira molt. Sí, t'ajuden les pujades.

M'hi quedaria tot el dia veient i provant gadgets. Però m'esperen al Robo Valley, el més semblant al Silicon Valley de la robòtica a Shenzhen. Visito RoboTuo, un projecte de promoció del sector. Dues hostesses em reben en un vestíbul sobri i amb sostres altíssims. Sembla de ciència-ficció. Em fan passar per unes portes automàtiques i em condueixen a l'ascensor. Pugem a la planta 53, la més alta. Allà en rep Liu Tuo, fundador del projecte, que mostra les vistes impressionants de Shenzhen.

Des d'aquesta terrassa podem veure tot el RoboValley. Veiem les seus de moltes empreses tecnològiques, i en especial les de robòtica, que estan agrupades aquí, al districte de Nanshan.

Veiem robots que cuinen, robots recepcionistes, robots que carreguen paquets, i les mans robòtiques, que cada cop les fan amb més sensibilitat.

Els components més complexos en robòtica són les mans. Totes les petites articulacions fan que tingui una enginyeria molt sofisticada. I això fa que els humanoides siguin encara tan cars. Però amb el temps, i a mesura que els entrenem amb dades, acabaran sent molt autònoms i ens ajudaran en moltes tasques d'oficina o domèstiques, com netejar-te la casa.

Igual que els humans, encara és d'hora, però hi arribarem.

Veiem també el robot que fa boxa i balla. I em demanen que m'aparti una mica. Té molta força, m'adverteixen. Igual que amb la intel·ligència artificial, la robòtica és un dels sectors que la Xina considera estratègica. Tant que a Liu Tuo li han denegat el visat, per exemple, als Estats Units.

Crec que entenc per què. Perquè treballo en robòtica i tinc aquí un paper rellevant. Potser pensen que tinc un perfil sensible, però aquí creiem que estem fent el correcte per al món.

Com ha passat a Shenzhen amb els drons, també Liu Tuo descriu un futur de la robòtica fascinant.

Ara ens focalitzem en els robots de consumo, perquè creiem que són companys molt útils per a les tasques diàries. Però més endavant ens centrarem en robots que ajudaran a la humanitat a crear bases permanents a la Lluna o a Mart. I potser en 10 anys veurem moltes coses xules que podrem fer amb ells.

Estic segur que Isaac Asimov hauria vingut sovint a la Shenzhen moderna si l'hagués coneguda a temps. De totes les empreses tecnològiques que hi ha a Shenzhen, la més important és sens dubte Huawei, un gegant que fa xarxes, mòbils, xips, vehicles elèctrics, l'impuls de la qual ha estat i segueix sent extraordinari. Wang Kai era un jove licenciat de Hunan que, com tants altres, va provar sort el 2005 a Shenzhen i va entrar a treballar a Huawei. La seva història recorda la cançó que potser ningú no t'ho ha dit.

¿Hay alguien que te diga que puedo amarte? ¿Hay alguien que llore en tu diario?

La lletra parla de la nostàlgia i el desconcert d'algú que es busca la vida a Shenzhen, una ciutat que no dorm, plena de llums, de gent que crida d'alegria o que plora.

Quan vaig venir a Shenzhen estava molt perdut. Buscava feina aquí i vaig entrar a treballar a Huawei. Perquè pels estudiants acabats de graduar, sincerament, la sensació era que Huawei era com un oceà de coneixement. Allà podria aprendre moltes coses. I és que Huawei té una cosa molt bona. És relativament justa. I igual que Shenzhen, és molt inclusiva.

Wang encara recorda que va fer una presentació davant del fundador de Huawei, Ren Zhengfei. Tot un honor, tractant-se d'una empresa de 200.000 treballadors.

Fins i tot un empleat de base, si tenia una recerca especialitzada en un camp, podia fer una presentació a un directiu superior. Huawei en aquest punt no és gens jeràrquica.

Després, Wang Hai va canviar de feina i des de fa uns anys té dos restaurants. En una ciutat tan competitiva, els inicis no van ser pas fàcils.

Sempre havia pensat en emprendre, però vaig descobrir que en aquest camí calen molts recursos i jo no els trobava. Vaig parlar amb molts amics i no hi havia manera. Vaig anar sovint a prendre el té amb molta gent, però tothom estava molt ocupat i al final tampoc tenien massa temps per preocupar-se per mi. Així que vaig acabar sentint-me molt sol i passant nits sense dormir.

Va obrir un primer restaurant i molts li deien que no duraria ni tres mesos, el temps que triguen a fracassar la majoria dels negocis aquí. Avui ja té el segon restaurant i les coses li van bé, això sí, a la velocitat Shenzhen.

La rapidesa està en la genètica d'aquesta ciutat, perquè aquesta ciutat en poques dècades s'ha convertit en una gran metròpoli internacional i això no és gens fàcil. Aquesta genètica fa que tothom vagi endavant i sempre ràpid.

Segur que el que he après aquí en molt poc temps m'hauria costat potser 10 anys en una altra ciutat o un altre país.

A Shenzhen hi pots menjar qualsevol plat del món, però li he demanat a Wang Kai que ens deixi provar el pollastre guisat amb herbes medicinals. Els guisats de pollastre són molt habituals a tota la província de Guangdong. El plat típic.

Primer hem de tenir un bon brou concentrat, on hi posarem els trossos de pollastre. Després hi posarem un tipus d'orquídea medicinal, bolets, cumbalària, baies de goji, juzubes vermelles i una mica de gingebre en làmines. Després, una salsa a base de galanga, all, oli de sèsam i salsa de soja. Aquest plat elimina la humitat i neteja els pulmons. Molta gent gran venen expressament de Hong Kong al meu restaurant per menjar-lo i diuen que el meu grau és el més autèntic de tot Shenzhen.

He entrat al restaurant de Wang Kai Suan i surto fresc, com una rosa, després de menjar un plat ben calent un dia de calor. La medicina tradicional no em decep mai. És el moment de deixar aquesta ciutat. Agafo un taxi, qui sap si per últim cop amb conductor, i vaig a l'aeroport de Pauan. De camí m'enveeix una sensació molt familiar. Passo per llocs que sé que ja havia vist, però que ja no reconeixo. Al gran vestíbul de l'aeroport m'aturo davant d'un piano automàtic que toca versions de cançons populars. Al terra, una catifa amb una inscripció. Viatge a través del temps. La ciutat del futur em va deixant senyals. No sé què hi trobaré el pròxim cop que hi torni, però el que tinc clar és que a Shenzhen ja no serà igual i que, de ben segur, tornarà a sorprendre'm.

I en el pròxim capítol, Chengdu.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.