T1xC3 - Temps d'abelles

Agafa els petits, Martí. Hem d'agafar tots els petits i separar-los. Així és bé, eh? Sí, sí, sí, sí. Com aquest, exacte. I aquest que està amb la mare, què faig? Espera que acabi de mamar i cap a dintre, també. I els dos que hi ha allà al final, també. No s'estiparà la mare si me m'enduc? Oh, una mica potser sí, però.

Escolta'm, i per què els estem separant?

Aquests els estem separant perquè són molt petits, n'hi ha que tenen dos, tres dies i no seguirien. Ara, quan les mares surtin a fora a pasturar, segurament es perdrien, tindrien problemes per seguir, les mares els buscarien. Seria una mica caòtic tot plegat, i per tant és millor que es quedin aquí. Petits tancats, què cal que fem ara? Doncs ara hem d'obrir les mares. Les mares surten a pasturar aquí fora, a menjar herba, i avui, en lloc d'anar, com hem fet altres vegades, que anem amb els gossos a engegar una mica més lluny, avui les deixarem aquí amb uns tancats que hi ha al voltant del corral.

Bé, no ens distraiem, que veig que estan totes esperant davant del portal, per tant, tu mateix. Tenen gana, tenen gana.

Abrim el portal. Vete, va. Vete, va.

Au, boniques, que vagi bé.

Suposo que és d'efecte professional, però el que està passant ara, després que les cabres surtin, és molt fotogènic, perquè estan pasturant enmig d'un camp ple d'herba alta i sobretot amb moltes flors i molt diferents.

Clar, aquí ara és un moment de l'any que és normal, és la primavera, i per tant és tot molt exuberant, és tot molt maco, és preciós. Però és que en aquest camp en concret el que veiem és que hi ha moltes espècies d'herba diferents, perquè és un camp aquí al costat de casa que el guardem, el guardem per èpoques concretes de l'any, perquè sempre hi ha una mica aquesta cosa de que el bestiar, el ramat, necessita l'herba, però l'herba també necessita el ramat, perquè a nosaltres ens interessa que hi hagi aquesta simbiosi, aquest diàleg i aquest manteniment dels ecosistemes perquè tothom visqui bé.

Les cabres i l'herba, però com tantes altres relacions a la natura que trobem d'aquest estil.

Amb bé, la natura, tot són relacions, tot és simbiosi i tot és la interacció d'uns i altres. A la primavera segurament això és més visible que en altres èpoques de l'any, perquè com veus aquí hi ha flors, hi ha ocells, hi ha més ocells de l'habitual, hi ha més insectes de l'habitual, i tot es relaciona amb tot.

I en el capítol d'avui en coneixerem una de claríssima, potser la més famosa, la més mainstream.

La més òbvia segurament, que són aquests insectes petits que tenim per tot arreu, que són les abelles, i anirem a conèixer-ho amb un apassionat de la seva feina, amb un apicultor d'aquells que s'estimen la seva feina, que s'estimen la natura i que s'estimen les abelles.

Doncs d'això, d'abelles, de flors, de pol·len, de cultius, de tot això anem a parlar.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

La paraula abella ens ha arribat del llatí apis. Bé, per ser exactes, prové d'apicular, que és el seu diminutiu. Però malgrat la seva mida petita, les abelles tenen una importància enorme en la nostra història, tant pels ecosistemes com també per l'aliment que fan. De fet, la mel ens ha portat de bòlit des de la prehistòria. No és en va que Pliny el Vell o Horaci utilitzin la paraula mel per referir-se, en sentit figurat, a la dolçor o la tendresa. A banda de la mel, les abelles també ens donen la cera, un material fonamental en la litúrgia cristiana medieval. De fet, com tot en aquesta vida, de la necessitat d'uns i altres neix la simbiosi. Per això, durant l'època medieval, l'epicultura va proliferar notablement al voltant dels monestirs. En trobem un exemple al monestir de Vinganya, al Sagrià, on el 1811 en Joan Ibarç ja hi tenia abelles. Parafrassejant els clàssics, però també en el parlar d'avui, direm que és mel que al mateix lloc, 200 anys més tard, encara hi hagi les abelles del seu besnet, Antoni. I pel que fa a les carreteres

de la guitarra, bon dia. Bon dia.

Entre altres coses, Camí de Cabres són quilòmetres. Portem una bona estona a la carretera i hem vist com es feia de dia amb un horitzó totalment diferent al que estem acostumats. I és que al nostre país, entre altres coses, hi ha una gran diversitat d'horitzons. És primavera i a mica a mica anem travessant paisatges i conreus de tot tipus. Des del cereal, passant per les oliveres i els atmetllers. I és que ens anem apropant a la plana de Lleida. Avui anem a Sarós a conèixer en Toni, un apicultor que ens explicarà el món de les abelles i tot el que els envolta. Haig de confessar que el reportatge d'avui em fa tanta il·lusió com respecte, i és que, per petits que siguin aquests insectes, a vegades fan més por que els animals més grossos. Així doncs, una estona més de cotxe i comencem.

Encara no han tocat les 9 del matí i estem ben a prop de Seròs i hem arribat a la nau on en Toni hi té tot el material per tirar endavant la seva activitat amb les abelles i amb la mel. Bon dia Toni, on estem i a on anem?

Bon dia, estem concretament a Seròs, aquí al Baix Segre. I anem a les abelles aquí a la Vall de Mora. Aleshores, en aquest moment estem en la primavera i hem de revisar que ja comencen a complir alces, que ja comencen a sellar quadres de mel i preparar per extraure mel.

Per tant, ens anem a visitar les abelles. M'acabes de donar un vestit que entenc que em protegirà. M'haig de preocupar o no m'haig de preocupar?

No t'has de preocupar si et portes bé, si no fas moviments raros, si no crides, si no et poses nerviós, no t'has de preocupar. Per tant, podem dir que les abelles noten la tranquil·litat, no? Noten la tranquil·litat, sí. Doncs va, som-hi. Molt bé.

Estem a la furgoneta d'en Toni i abans ens has dit que ens anem a revisar les alces. Jo t'he dit que sí molt ràpid, però no en tinc ni idea. Què vol dir això? Explica'ns.

Bé, en l'apicultura les abelles, com que són insectes que van creixent sobre el moment de la primavera, Doncs clar, ha passat l'hivern, la caixa d'abelles comença a criar, la reina comença a posar ous, fa la colònia gran i aleshores, ella, al fer la colònia gran, fa noves recolectores de mel. Llavors arriba el moment, ara aquest moment, que ja estem a mitja primavera i hi ha ja moltes recolectores de mel. I les abelles, quan hi ha moltes recolectores, ja comencen a sellar la mel. És a dir, aquesta primavera, que és una primavera bona, que hi ha molta floració al camp, i les abelles poden treballar com de humana i poden complir alces. Podem anar afegint com si fos un mecano, no? Vull dir, podem anar afegint alces damunt perquè vagin complint. Vas donant espai a la caixa d'abelles perquè vagin posant més mel. Sempre en vertical. Sempre en vertical, sí, correcte.

Perquè no ho donem per sentat. La mel, més enllà d'endolcir-nos la vida dels que ens agrada, què és la mel per a les abelles?

La mel és el seu aliment. Les abelles mengen mel, polen, que és el seu propi aliment. La mel són hidrats de carboni, el polen és proteïna. La mel pot vindre recolectada de nèctar o de melat. En aquest moment, de nèctar seria de flors. Les flors s'agreguen un líquid dolç que les abelles arropleguen, les abelles xupen amb la llengua, i amb la trofilàxia elaboren la mel. I com repeteixo, la poden elaborar de nèctar que ve de flor o de melat, si tots sabeu, allà el juliol, l'agost, les alzines i els roures, fan unes exudacions, que a vegades deixes el cotxe davall d'un roure o d'una alzina i et queda tot ple de gotetes negres amb enganxifoses. Allò és un melat i les abelles també ho arropleguen, ho llepen i ho converteixen en mel. Aquelles mels són mels negres i fosques i tenen més antioxidants i més ferro que les mels clares.

Toni, de la manera que ho expliques, està clar que portes mel a les venes. Tens passió pel que expliques.

Sembla que et ve de lluny. Sí, el meu pare era apicultor també. El meu pare era apicultor i agricultor. Venia la mel a granel i la fruita també. Perdó, a l'engròs, i la fruita també a l'engròs. I jo, quan vaig plegar, vaig dedicar una mica la fruita més. Però després ja vaig veure que el tema de la fruita, pues claro, si no tenies mercat no te la venies tu, no eres prou rentable, i vaig fer un canvi, vaig agarrar i dius, ostres, amplio el món de l'apicultura, amplio el món de les abelles, que és el que el meu pare em va ensenyar bé, i comercializo el meu producte. Claro, què em reporta? A part que m'ho passo bé, perquè al final jo considero que soc una persona que. M'agrada la meva feina i m'ho passo bé en la meva feina. Soc un afortunat, vull dir, no puc ser més feliç, no? El que està a gust de la seva feina i li agrada el que fa, per mi avui en dia és un afortunat.

Saber-ne una mica més. Un apunt històric.

Avui soc amb la historiadora Rosa Lluch. Rosa, benvinguda. Gràcies, bon dia. Les abelles són d'aquests animals que sempre ha estat allà una mica que sabem que hi són, però no en parlem gaire. Jo, per exemple, no et sabria dir com era l'apicultura fa 100, 200 o 500 anys. Ha canviat gaire, això?

L'apicultura em sembla que n'ha canviat poc, és a dir, la feina la fan les abelles, els humans van aprendre a domesticar-les o a utilitzar-les i tenim imatges de ruscos, és a dir, de nius d'abelles, alguns fets pels homes des de fa molts segles. Sabem, per exemple, que a l'època medieval la feina de les abelles és clau, sobretot pels dos dels productes que fan. Per una banda, la cera. La cera en tot el món medieval, tot el món modern, és absolutament necessària per a il·luminació. I per tant sabem que hi ha molta cera i l'altra banda és la mel. La mel és un nutrient, és un aliment, és un complement que a més a més dona molt gust, que ofereix, que té una alta capacitat i que endolceix.

Rosa, llavors la producció de mel era una cosa, diguéssim, a petita escala o eren grans produccions? Com era a l'edat medieval?

A l'edat medieval sabem que hi ha producció familiar, és a dir, producció per consum propi, però hi havia mels que venien de lluny, hi havia mels de molt bona qualitat, hi havia mels com ara, no? Però mel en tenim a tota la conca mediterrània, a més a més, com la mateixa feina que comporten ara. És a dir, és una feina d'un temps que et permet fer moltes altres activitats i, a més a més, tenir aquests ruscos.

Toni, hem arribat al lloc, ens hem de guarnir.

Sí, ens hem de posar, no podríem entrar al lloc si no ens poséssim una careta, un mono. Que sigui de color blanc, és per alguna cosa en concret? Sí, perquè les abelles, el blanc i el groc no el veuen tant com els colors foscos. Tot el que són colors clars no els veuen tant. Llavors, per això, els vestits d'apicultor són blancs o grocs. Aleshores, ara revisarem, ens posarem els trajes, encendrem la manxa, el fumador, i farem fum davant d'algun dos o tres caixes d'abelles. Que han fet les abelles durant aquests dies, a veure si ja podem començar a deleitar la mel que ens agrada tant, que ens agrada tant, i també revisarem alguns aixams que hem agarrat aquesta temporada silvestres, també els revisarem a veure si les rines s'han fecundat bé. Va, anem a mirar. Anem a mirar, anem a mirar.

Antoni ha obert la tapa de la caixa i de cop han sortit un gran grup d'abelles que,

de moment, estan força tranquil·les. Sí, perquè ara estem al matí. Ara, en aquesta hora, les abelles, tots els recollidors, com que ara fa bona temperatura, no hi són a la caixa, estan fora, no estan a buscar nèctar. Aleshores, en aquest moment del matí, a la caixa d'abelles hi ha menys gent, per dir això, perquè les recolectores que són les que piquen estan a fora treballant. I a partir de les 5-6 de la tarda ja comencen a entrar cap a dintre i comencen ja a depositar el néctar que han arreplegat durant tot el dia. Tot això d'aquí és mel que ja està, que les abelles ja han elaborat. Per què et dic això? Mira, si jo ara aquest quadre l'agarrés i el girés cap a baix i l'accessa, començaria a caure gotes, papapapapapam, gotes i es mullaria tot. Això, si passés això, seria nèctar, encara no estaria transformat en mel. Però veus que no ha caigut ni una gota? Doncs aquesta mel ja està preparada per poder recolectar.

Perquè ens entenguem una mica com és una caixa, en Toni té a les mans un marc de fusta on les abelles, en principi, ja han anat fent les seves cel·les, no? I que a dintre cada caixa hi ha una bona colla d'aquests marcs de fusta.

Correcte. I aquests marcs, les abelles van fent cera i depositen mel. Veus? Que bonic. Ara l'únic que hem de fer és acabar-la d'opercular, de sellar. Hem picat aquestes. Aquesta mel, encara que no estigui operculada, ja es podria treure perquè està elaborada. Vine, vine, vine. Veus com ja van sellant? Veus com ja van sellant aquí? Al món hi ha 18.000 espècies d'abelles diferents. Però l'apis melífera. Recolecta més d'un 70% de mel que ella necessita. Aleshores, per això els humans vam amagar les abelles per extreure mel, perquè les abelles aquestes, la Apis mellifera, arrepleguen més mel de la que ella necessita.

Toni, quin enemic o quins problemes tenen les abelles? Un dels enemics principals,

i t'ho he comentat abans, és l'abellerol. Un segon enemic és els pòlens transgènics o els pòlens que estan envenenats amb insecticides, les llavors que estan envenenades amb insecticides durant el desenvolupament de la planta. Quan les abelles consumeixen aquell pòlen, jo m'estic trobant que les abelles deterioren, inclús moren.

Per tant, podríem dir que el pitjor enemic que tenen les abelles és el mateix ser humà? Avui sí.

Les abelles van i venen del voltant on en Toni té les caixes, el voltant està ple de flors de tots colors, en veiem de liles, en veiem de grogues, en veiem de blanques, i aquest anar i venir evidencia que les abelles estan en simbiosi amb l'entorn, i que un viu dels altres i els altres viuen de l'un. Això fa, Toni, que moltes vegades agricultors que necessiten de la polinizació us demanen, no? Sí, nosaltres també ens dediquem

a polonitzar, ens lloguen les caixes d'abelles per garantir les produccions de cirera, obercoc, poma, i depositem les caixes d'abelles allí uns dies, entre 15 i 20 dies, i també ens les lloguen. Ells garantitzen la producció i garantitzen la qualitat del fruit. Recordem que els fruits com més ben polonitzats, més grossos i més calibre tenen i nosaltres també traiem un benefici econòmic.

¿No pot ser, Toni, que per la seva condició de medir prop d'un centímetre, de ser un animal petit, se l'hagi despreciat una mica?

Sí, sí, això és un dels factors de que, al ser un insecte tan petit, que moltes vegades no el veiem, no passa desapercebut, tu ara aquí veus, obres una caixa d'abelles i en veus moltes que estan aquí dintre, però a l'àmbit natural no es veuen. I això fa que. Que no se els doni el significat que ells tindrien. Una persona molt famosa al món, Albert Einstein, va dir que les abelles, si desapareguessen, a l'espècie humana li quedaria entre 3 i 4 anys de vida. És una petita escala de l'eslabó medioambiental que hem de cuidar. Hi ha feines, com la feina d'apicultura, com la feina de pastor, com la feina de patgers, com la feina de productor d'aliments, que s'han de respectar i s'han de cuidar molt. Un país sense tindre una sobirania alimentària és un país mort, un país que depèn de tot el que és produccions de fora i d'exportacions de fora va a un país a no poder, en un cas de qualsevol cataclisme o qualsevol desequilibri momentani, va a una pèrdua total de la població. S'han de cuidar totes les produccions i s'han de cuidar totes les feines que nosaltres tenim aquí.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Soc a l'IRTA, a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, amb la Georgina Alins. Avui que parlem d'abelles i de polinizació, és un tema que sempre ha tingut aquesta aura de que les abelles són imprescindibles pels ecosistemes. És veritat, això? Absolutament.

Són imprescindibles. Pensem que més del 80% de les espècies vegetals necessiten les abelles, en més mesura o en menys mesura, per ser polinizades i, per tant, que hi hagi un fruit, una llavor, que després doni continuïtat a aquesta espècie. Per tant, són fonamentals.

I com afecta el canvi climàtic a les abelles?

Bé, a les abelles les afecta bastant perquè canvia les temperatures a les quals elles es desenvolupen. Com tots els éssers vius tenen el que en diem un rang, un interval de temperatures en els quals el seu desenvolupament és l'adequat. Si, per exemple, a l'hivern, que és una època en la qual algunes espècies fan la seva parada, si les temperatures són molt altes, està gastant energia, està gastant greix que elles acumulen per sobreviure. I quan a la primavera surten, surten amb menys energia. Per tant, aquests hivers cada cop més calorosos pensem que afectaran negativament a algunes poblacions d'abelles.

És a dir, que el futur per a les abelles no és massa optimista.

És canviant, és canviant. De fet, el que estarem observant és que hi ha espècies que disminuiran, altres es mantindran, per què no? Perquè hi ha una plasticitat biològica i ens n'apareixeran de noves. Si això passés poquet a poquet com passava abans, es forma part de l'evolució pròpia de la vida del planeta Terra, però en aquests moments s'està accelerant. Nosaltres el que hem de fer també és intentar fer mesures per compensar dintre del màxim possible els efectes adversos que provoca el canvi climàtic. Com mesures com per exemple? Des de l'agricultura podem fer moltes coses en aquest sentit. Jo crec que les bones pràctiques agràries fan que l'agricultura sigui proveïdora de serveis ecosistèmics. Què vol dir això? Vol dir que si a les nostres finques agrícoles deixem espais de biodiversitat, és a dir, no ocupem tota la superfície per cultivar, sinó que hi ha un espai que el deixem lliure per les abelles o d'altres insectes que ens ajuden a la gestió de les plagues. Per què no? Nosaltres estem contribuint a fer que aquest canvi climàtic intentem, dintre del possible, que els seus efectes no siguin tan nocius.

Hem tornat a la nau on en Toni extreu la mel i envasa la mel, però estem en una taula i a davant en Toni ens ha portat. Què ens has portat, Toni? Què és això?

Bé, com heu vist al costat amb les abelles, que hi havia aquell tros de panal, que, com aquella caixa que li faltava un quadre, havíem fet un tros de bresca. Aquest tros de bresca, o l'he portat un latret perquè provéssiu la mel realment com és quan surt dintre del rus de les abelles. Podeu fer una mosada i mastegar-ho com si fos un xiclet. Això és un menjar, vamos, exquisitíssim.

Perquè ens entenem, farem una mosada directament de la cera on les abelles depositaven la mel. Jo el que no faré és parlar més. Vaig a provar això. Toni, directament, eh? Directament. Boníssim.

I aquí ha sortit una quantitat de mel amb una mossegada petita. Increïble. I si veu aquestes cosetes

d'aquí de color taronja, m'has dit, d'aquelles abelles que portaven una mica de polen, poses això. El pots mastegar, també. Pots mossegar i mastegar.

Segurament és un dels moments més difícils de transmetre en un podcast. Però bé, imagineu-vos una explosió de dolçor.

Portes uns anys dedicant-te a això, vas viure com ho feien el teu pare i el teu avi, quina predicció de salut fas en el món de l'apicultura de cares endavant?

Bueno, jo crec que és bona, perquè de cada vegada hi haurà més demanda de producte local, més demanda de producte fresc, I el que estem veient també de que no podem deixar que explotacions es perden, siga d'apicultura, de cabres, de ovelles, de vaques, perquè hem de ser sobirans alimentaris, hem de tindre garantit un mínim de produccions perquè es desenvolupi i perquè no pugui hi haure una falta de producte en aquell moment als supermercats i a les nostres botigues de proximitat.

I el futur de les teves sòcies, de les abelles? Ens estem portant bé amb elles?

Jo intento portar-me el màxim bé possible amb elles perquè em donen la vida, em donen el sostén econòmic i hem de cuidar-les el màxim possible. Intento portar-me bé amb elles i que elles se porten bé amb mi.

Amb aquest missatge d'esperança i si no et fa res envueu una altra mossegada d'aquesta mel ho deixarem aquí Toni, moltíssimes gràcies per rebre'ns esperem tornar d'aquí un temps i que et veiem a tu amb els teus fills, a les abelles i que ens pugueu continuar explicant i deleitant amb aquest

fruit tan bo gràcies a vosaltres per venir.

Estàs escoltant Camí de Cabres, el podcast de pagès.

L'espai on la gent de pagès hi diu la seva.

Bon dia, soc la Carme, de Can Plana de Vallborguina, del Vallès Oriental. I ara, aquests dies que comença a venir el bon temps, nosaltres tenim molta feina a treure el ramat, a atendre els parcs de les ovelles i de les cabres. Sobretot, a atendre les visites de la gent que volen venir a veure la nostra granja, que estan a la seva millor efervescència, i a donar a conèixer el nostre bosc, que està florint i que està rebrotant d'aquesta època més adormida que és l'hivern.

Hola, sóc Nando Durá, sóc de Albalà de la Ribera, un poble de la ribera baixa del riu Xúquer. Entre altres coses, les feines que estem fent ara en primavera. Hem remenatxat la terra, hem de llaurar, obrir els camps perquè estem en un humedal i la humedat s'ha de secar, referir els margens que ens ajuden a controlar l'aigua i omplir les boqueres de sacs per poder controlar els nivells. I després tornar a obrir la terra per a que se seque i d'ací un temps començar a abonar els camps i tapar-los per a que vinga la sembra que farem aproximadament en un mes.

Soc en Jordi Sabater, de Jafra. Les feines que fem ara són recollir forratges pels vedells, sembrar el blat de moro i preparar les cossetxadores per començar a recollir el cereal.

Hola, soc la Marta Borràs, del Solsonès. Jo soc productora de porc ecològic de la marca de Pagès. Nosaltres tenim una granja de mares i el cicle tancat amb tot l'engreix. Les nostres feines a la granja durant tot l'any són les mateixes, és a dir, no tenim estacionalitat. I bàsicament el que fem és cuidar la part de mares, fer tot el tema de la inseminació, passar tota la gestació, assistir als parts, els desllotaments i llavors tenir cura dels ports de l'engreix fins que estan en un pes òptim per anar a l'esforçador.

Aquí a la Ribagorça fem pomes i peres ecològiques de venta directa, una casa de patxers molt petita. A la primavera, el més seriós que tenim nosaltres aquí a la muntanya, que aquí estem a mil metres d'altitud, i el més seriós són les gelades. D'inversió tèrmica que poden arribar. Fins al 26 de maig ha sigut el rècord d'una gelada forta que ens va deixar sense res de fruita. Aquest és el nostre depredador més important a la fruita d'alta muntanya. Si salvem les gelades, tot el que més hi arribarà. Que la fruita serà bona, segur.

Bé Marc, no ens n'hem adonat i s'ha acabat la primavera. Sí, malauradament les primaveres cada vegada són més curtes i els estius s'estiren per davant i per darrere. Però bé, hem pogut aprendre sobre cireres, sobre llana, sobre abelles, i hem pogut conèixer persones que ens han explicat com és la seva primavera i com la viuen. I esclar, per tancar aquests tres capítols havíem de fer una cosa una mica especial, i pel soroll de fons ja veus, Martí, que no estem al corral.

Doncs sí, per posar punt i final a cada estació, volem saber com viuen i com veuen aquest període de l'any algunes persones que, per la seva feina, són bones observadores de l'entorn. I és per això que avui hem decidit passar una estona amb la Pilarín Vallés, conegudíssima per haver dibuixat bona part de la nostra infància. Avui li hem vingut a preguntar sobre el fet d'observar i com veu ella l'entorn que després dibuixa. Pilarín, moltes gràcies per rebre'ns.

Molt contenta de rebre dos senyors guapíssims i que fan unes feines tan interessants. La nostra feina és solitària. Un pastor poder la feina és solitària. I llavors contactes amb gent de fora és maco.

Nosaltres portem uns quants episodis parlant de la primavera, de les activitats i paisatges protagonistes d'aquest període de l'any. Tu que has dibuixat tant i per tant has observat tant abans de fer-ho, què creus que és imprescindible en un dibuix perquè sense text a qui el miri sàpiga que és la primavera?

A mi hi ha un fenomen de la primavera que l'espero molt i que em fa molta il·lusió, que és la florida dels arbres, la florida dels arbres. Quan arriba aquest temps, que veus que estan a punt, que estan a punt, que estan a punt, que pel camí d'anar a Barcelona floreixen abans que vinc, perquè fa més calor. Trobo que cada any sembla aquest miracle de renéixer la vida. Els arbres havien quedat com mig morts. No, reneixen amb gran força. M'agrada molt. Penso que defineix molt la primavera. Llavors, fa allò que ara plou, ara sembla que fa una mica de calor. És variable, també. Que és variable. Això he dibuixat molts calendaris, moltes coses d'aquest estil, i ho has de reflexar. I no costa, eh? Perquè és que vas a aquest moment també que tots els camps verds, tot es va posant a punt perquè ens donin menjar.

Pilarín, tu has viscut i has vist la vida des d'Osona, des de Vic, que és una comarca que, malgrat la industrialització i les grans granges, encara és una comarca, diguem-ne, pagesa. Tu, que sempre has tractat molt de prop amb la mainada, creus que hem allunyat molt la mainada de la vida pagès?

Suposo que sí, que una mica sí. Esclar, jo era de Vic, jo era ciutadana, però molts cosins meus eren de pagès. Llavors hi anàvem, hi anàvem constantment, que sí per anar a buscar bolets, que sí perquè a l'estiu s'hi està molt bé. Per ajudar-los a certs moments de matar el porc. La vida de pagès l'he viscuda bastant i llavors quan em vaig casar la vaig viure molt, perquè el meu marit tenia una gran il·lusió de ser pagès i a casa seva tenien dues o tres finques que ho hagués pogut ser, però era el gran de dotze germans i també tenien una botiga que no li agradava gaire anar a la botiga, però el meu marit les vivia totes les coses de pagès, les vivia, jo diria que les vivia com amb reverència, perquè en el fons, és el primer sector, el sector que ens dona menjar, és un detall imprescindible, amb intel·ligència artificial encara no fan de menjars, Jo penso que és un coneixement que és molt important per la vida i per la vida d'un ciutadà molt més. En una ciutat petita tens contactes amb pagès i no ho perds tant de vista, però en una ciutat gran jo penso que avui dia es perd de vista bastant.

Però això que vostè explica és com un coneixement que té la seva generació i la nostra que s'ha volgut interessar per aquests temes també el pot tenir, però és evident que ara hi ha com un escaló i que correm el perill, o no, potser som capaços de salvar aquest salt, però correm el perill que les generacions futures no disponguin d'aquest coneixement, no tinguin aquest coneixement, no?

Tu tens una nena petita, ara la feina és que ella ho aprengui, que ella ho aprengui. El que passa és que a vegades les grau, com que els pares tampoc tenen gaire punyetera idea, però és igual, si hi vas, t'ho estimaràs. Perquè ho aniràs descobrint de mica en mica. Jo tinc l'esperança que a vegades les coses toquen fons i llavors rebroten per bé. Jo tinc l'esperança que l'estimació de la naturalesa i el respecte per la gent, com si diguéssim que la cuiden la naturalesa. Jo penso que és una cosa que haurà de tornar, perquè ja hi ha gent que hi torna. Doncs s'estendrà més.

Bé, com les estacions de l'any, aquest podcast també passa volant. Moltes gràcies per aquesta estona i per compartir amb nosaltres aquest primer final d'aquest programa, que és Camí de Cabres. Un projecte que volem explicar la pagesia, un pilar fonamental del nostre país, i acostar-lo amb respecte a tothom que ho vulgui, com els teus dibuixos, que han traslladat a les llars de tanta gent allò que, Pilarín, has vist des d'aquí, des d'Osona. Moltíssimes gràcies pel teu temps, ha estat un autèntic plaer. Visca la primavera!

I pel que fa a nosaltres, Marc, s'acaba la primavera però arriba la calor.

Sí, l'estiu és temps de feina, pagès, i per tant serà també feina per nosaltres explicar-la. Camí de Cabra seguirà amb més històries, més gent i més pagesia. Ens tornarem a trobar a l'estiu.

Camí de cabres és un podcast d'en Marc August Montanya i en Martí Alvesa, amb les veus de la Neus Acim i l'assessorament lingüístic de la Carme Kellner. Donem les gràcies a tothom que hi ha participat, persones, centres de recerca i entitats. Camí de cabres és una realitat gràcies a la pagesia del nostre país que ens obre les portes de casa seva i a vosaltres, que ens escolteu. Fins la propera!