T1xC4 - Catràdio Barming 106.7 (part 1)

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.

El 20 d'octubre del 2006. Pem i Fortuny deixa els lags en busto en un concert a la sala La Mirona de Sal.

L'escenari ara és el món.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família.

Capítol 4. Catradiu Barming 106.7. Primera part.

Si més no, amb Rita Marzó.

I el cinc que he convidat en aquesta taula, que suposo que també intenta transformar la vida d'algunes de les persones amb qui ha conviscut, és un cantant de l'Axem Bustó, Pemi Fortun, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Ara, i em perdonareu la castellanada, però la cançó deia això, que hace un chico como tú en un lugar como este.

Bé, no sé, això ha sortit fruita de la meva passió per viatjar, i bé, per diferents circumstàncies vaig acabar a Sierra Leona. I en principi la nostra idea, que a mi em va deixar impactat, són dues, l'objectiu d'aquest documental són dues. Una és muntar una ràdio a Medina Junction, al nord de Sierra Leona. Per una banda, la meva idea, i ara és el que estem lluitant nosaltres des d'aquí, és per poder crear la ràdio aquesta.

Jo sé que el PEMI feia temps que tenia això al cap, i la Yasmina també. Jo els havia convidat per altres coses, perquè ells també estaven en projectes solidaris d'altres històries, intentaven fer això, però el PEMI abans de dir-ho per la ràdio ja m'havia demanat a mi si jo podia fer com d'intermediària amb Catalunya Ràdio, perquè per fer un projecte així ells necessitaven tenir material. O sigui, el dia que el PEMI m'ho comenta en el programa, ja ho havíem fet. Parlat nosaltres. Per què? Perquè si jo li dic, hòstia, aquí no jugarà ningú, ell s'ho treu del cap, perquè el que necessitava eren micros antics que no funcionessin, o que funcionessin però que ja no es fessin servir a la nostra ràdio, auriculars. Aleshores, quan ell m'ho comenta, jo parlo amb el director d'aquella època de Catalunya Ràdio, amb l'Oleg Sarsenedas, Lola Gersasanes diu, hombre, i tant, clar que ho farem, i jo li dic al PEMI, venga, va, arrenquem alguna cosa. Llavors ell va dir al programa, tenim aquesta il·lusió, doncs mira, Catalunya Ràdio juga.

Recordo aquesta entrevista, però el que recordo més és quan el PEMI i la Yasmina em van venir a veure, van demanar per veure'm. I va ser molt immediat, em sembla que potser el mateix dia que van fer l'entrevista van dir si podíem veure el director. Jo el Pemi sí, el coneixia, ens havíem vist als temps que jo vaig ser a televisió fent de cap de programes. En fi, hi havia un programa que es deia Sputnik, que era l'època del rock català.

Comencem, doncs, amb la primera actuació, una actuació aperitiu. Un abans del que serà l'espútnic concert d'avui, els del Vendrell, i un conegut tema expressament creat per a la televisió. Aquí els teniu.

Per tant,

l'accent gusto, per tant, pem i furtuny, i em va demanar per veure, i em va dir, home, el Peny, i tant, i tant, que vingui, que vingui, i va venir amb la Yasmina, i em van explicar això, que volien fer una emissora a Sierra Leona. Jo aleshores vaig pensar, com ho podem fer, això? I se'm va ocórrer que nosaltres, per llei, jubilem part dels nostres equips quan encara són perfectament útils, diguem-ne, simplement perquè per llei són 4 anys o 6 anys o el que sigui, però continuen sent perfectament vàlids. I aleshores doncs vaig dir, espereu-vos un moment, parlaré amb el nostre director tècnic a veure si això és factible. Era el Toni Roig. Era el Toni Roig. I aleshores en Toni ho va rebre amb molt d'interès i s'hi van volcar al departament tècnic.

I va ser de les primeres coses que em van encarregar com a director tècnic de la ràdio. I clar, jo el primer que vaig pensar és, ostres, amb prou feina sé com funciona una ràdio, només falta que el primer que hagi de fer sigui muntar una ràdio a Sierra Leona. I així va ser l'encàrrec. O sigui, bàsicament, l'equipament tècnic que els hi preparem és el bàsic per fer una ràdio amb el mínim. I això és un control i un locutori amb una microfonia, uns cascos, una taula de so, diversos reproductors bastant antics, perquè eren una doble platina, era un CD, eren equipament d'aquest tipus, i després el fet de poder enviar aquest senyal fins a unes antenes. Que vam posar en una torre de telefonia mòbil que hi havia uns 500 metres d'allà i que per tant vam enviar el senyal via un ràdio enllaç que també vam muntar nosaltres. I després una altra cosa bàsica que vam haver de muntar és tota la part d'alimentació perquè fins allà no arribava corrent. I llavors vam haver de muntar en un primer moment uns grups electrògens que funcionaven en gasolina i després es van muntar unes plaques fotovoltaiques. Però tot això nosaltres l'únic que vam fer és preparar-los el material, dir com ho havien de connectar, els hi vam explicar, van venir aquí, els hi vam explicar i ells s'ho van endur tot allà i ho van muntar ells.

El Pem i la Yasmina són gent molt llesta i amb les explicacions d'en Roig ho van entendre tot. I entre l'empenta que porten, que és increïble, i les explicacions d'en Roig, doncs es va muntar la ràdio. I pel que sé, doncs ha funcionat molt bé.

La història de Cat Radio Barming parla de tenacitat. El PMI i la Yasmina es van reunir amb ministres, amb parlamentaris, amb caps tribals. Fins i tot van aconseguir modificar una llei del país per aconseguir la llicència. Tot va ser complicat, fins i tot coses tan senzilles com fer-hi arribar el material. D'aquesta manera ho recordava la Yasmina a la televisió del Vendrell.

Això des de l'any 2005 a l'any 2010 no podíem trobar llicències de cap manera perquè no donava llicències al govern. Llavors el que vam fer és unir-nos amb un grup parlamentari que ens ajudessin a canviar una llei, que aquesta llei és la que ens va ajudar a que poguessin tenir la llicència. Llavors la van aprovar el 19 de setembre de l'any 2010. Llavors nosaltres vam començar a emetre en aquell moment.

Que de ràdios comunitàries se n'havien parlat moltíssim. Ells necessitaven la ràdio perquè fos una escola, perquè fos un centre d'atenció primària, perquè fos un lloc on cridar l'emergència. Una eina imprescindible de comunicació. Comunitària i ho van fer possible. Gràcies als missatges

que donen en aquesta emissora, sigui de salut, que l'aigua no és potable, sigui durant la pandèmia, tot això va fer que l'any passat nombressin a la Yasmina pel Premi Nobel de la Pau, perquè està demostrat que gràcies als missatges que donava aquesta emissora va salvar moltes vides. A vegades penses, ostres, a vegades un petit esforç que has fet i resulta que té unes conseqüències molt bones, no?

Durant l'epidèmia de l'Ebola, Cat Radio Barming, que connecta diàriament amb la BBC, li enviava les actualitzacions amb el nombre de contagis a la regió. Com ens explicava el Toni, l'any 2024, la Yasmina va ser candidata al Nobel de la Pau pel projecte de la ràdio. Per sorpresa rebre un e-mail,

anam posar que soc candidata pel Premi Nobel de la Pau 2024 i automàticament m'arriba una carta d'un grup parlamentari de Sierra Leone que havia governat en el temps on estàvem emetent amb una ràdio que és el projecte base que hem fet a Sierra Leone. I ho hem fet per la feina que es va fer a la ràdio, sobretot durant l'època de la pandèmia d'Ebola, que es va evitar el contagi de dos milions de persones, que és el lloc de cobertura de la ràdio. Aquesta és la primera nominació i la segona ve d'una universitat, la Universitat de Helsinki, que tenen un observatori de pau, que és Polítiques Mundials, i llavors s'assumen i fan una segona nominació a la candidatura del Premi Nobel de la Pau.

Què ha passat amb aquest projecte? Que allà hi va anar l'home blanc ajudar a muntar una cosa, però al minut dos d'haver-la muntat allò ja era propietat d'aquella comunitat i ells s'han encarregat de mantenir-la i ells s'han encarregat de fer d'allò una eina útil per a la seva comunitat. Què li he d'explicar jo a una persona d'allà de com ha de fer la seva ràdio, com l'ha de fer servir?

El conveni de col·laboració, amb data de 6 de novembre del 2009, recollia la llista de material cedit per al projecte de la ràdio. Un tauler de connexions, 6 micròfons i auriculars, peus de micro de sobre taula, reproductors de CD, un compressor i un parell d'amplificadors. A la llista també hi constava un mesclador i dos monitors d'àudio. En total, més d'una trentena d'aparells com Tanti, cables i connectors diversos.

Avui és dilluns 3 de març del 2025. I són les cinc del matí. Avui serà un dia llarg i emocionant. Tenim ganes d'ensenyar-los a tota la tropa de Catalunya Ràdio perquè puguin veure el projecte, ensenyar-los i presentar-los a tot el personal de la ràdio, tant en director, que és el mister Dafí, com tots els col·laboradors. Gràcies a ells, sobretot a Dafí, hem tingut la sort que hem pogut tirar la ràdio endavant durant tots aquests 15 anys. I bé, doncs aquest projecte ha costat molt, li van posar Cat Radio Barmin, Barmin en limba, significa la nostra ràdio. I al final quedava com que no era la ràdio d'aquests blanquets que van muntar aquí fa 15 anys, sinó que era la ràdio de la comunitat limba. I el bar Min ha tingut molt de pes a l'hora de preservar i de conservar tots els aparells i tot el material que hi hem anat portant que hem fet servir per fer funcionar la ràdio. En principi tenim molts quilòmetres per davant avui d'anar fins al nord i bé, espero que flipin molt la tropa de Catalunya Ràdio i bé, ja veuràs com serà molt emocionant i segur que flipen.

Encara es fosc a Toquevich. El Pemi apareix sol, carregat amb bosses. Està molt despert per l'hora que és.

Uns passos més enrere, la Yasmina i l'Ot, una mica endormiscats, s'ho prenen amb calma. Per anar a Medina viatjarem separats. En un dels jips ja aniran els Fortuny. Els diners que van canviar a Freetown i que serviran per pagar el material i els sous de la ràdio ja són al maleter, dins d'una capsa de cartró desmanegada. A l'altre tot terreny hi viatgem l'equip de Catalunya Ràdio.

Anem a Medina, un municipi situat al nord del país, al districte de Càmbia. A més de quatre hores en cotxe de Freetown i a tocar de la frontera amb la República de Guinea. A Medina és on va néixer el projecte de la ràdio gràcies a l'exmissioner cheverià Chema Caballero, que hem conegut en capítols anteriors.

Així és com ho recorda. Era muy difícil moverse por allí. Entonces la idea era cómo llegar a toda esta gente, que no era fácil llegar a todas las aldeas, a todos los pueblos. Y la idea se nos ocurrió una radio, una radio que pueda transmitir, además que pueda transmitir en lengua local, en limba, que es lo que se habla en esta zona. A través de la cual podíamos hablar, transmitir mensajes, hacer cursos, alfabetización, trabajar con las mujeres, para la paz, la reconciliación y todo esto. Y esa fue la idea, y estaba dándole vueltas hasta que un día, por pura casualidad, aparecen Pemi y Yasmina por allí en un taxi. Y nada, yo no los conocía hasta ese momento, empezamos a hablar, empezamos a conocernos, Después yo estuvieron visitando de antetiempo allí y les comenté el tema de la radio y fue ellos, de repente, lo adoptaron el proyecto y lo pusieron en práctica.

Encarem el camí cap a les províncies del nord.

Davant nostre, el tot terreny de la família Fortuny avança de pressa. Comença a clarejar. L'horitzó imposa. Rebo un missatge del PEMI.

De totes maneres, volia gravar que potser és un dels moments més màgics del viatge. Està clarejant, ja són quarts de set, ja està a punt de sortir el sol. Es va fent de dia, es va fent de dia, i una estona sortirà una bola de foc que fliparem, com sempre.

La carretera és ampla i està asfaltada. Als poblats s'aixeca el dia. La canalla joguineja l'arena mentre les mares traginen cobells d'aigua. Els palmeràs són imponents. El Pemi m'envia un altre WhatsApp.

Acabem de passar per una mina de bauxita, que és on extreuen el coltan per fer els mòbils i aquestes coses. He quedat frappat perquè no havíem vist mai una mina d'aquest tipus aquí al costat de la casatera. Després també acaben de passar ara dos camions carregats de troncs de timba de teca, d'uns arbres gegants, rodanges d'uns arbres gegants que havien tenir 100 anys. I vas veient com van sortir tots els recursos naturals i vas quedant. I es van quedant secs totes aquestes llàstimes.

Després de gairebé tres hores de camí, ens aturem a Càmbia, la capital del districte que du el mateix nom. Ens queda pràcticament una hora i mitja de camí fins a Medina. L'última part del trajecte la faré amb la família Fortuny.

Ara sí, ens endinsem en un camí ple de sots.

Jo ja em puc pujar a l'estampida, que és el sabó més fort de la aventura.

Aquí una mica estampida també és, eh? Amb aquesta carretera. El paisatge és immens. La roja de la terra s'edigeix, majestuosa, davant nostre. La llum del matí fa florar els verds de la sabana.

És guapíssim per això, eh? És preciós, la terra tan vermella, tan roja, les palmeres.

Amb la Yasmina i el Pemi parlem de les dificultats amb què es van trobar per muntar la ràdio. L'Hot mira per la finestra amb Adelit. Canvia, no era? Sí, la ciutat aquesta, sí. Clar, a 10 minuts ja hi ha la frontera.

Sí, aquest era un altre tema. De fet, el conflicte venia per aquí. No, és que el conflicte venia perquè l'església volia fer servir la ràdio per evangelitzar Guinea Conakry, que és l'únic país del món que no està evangelitzat per l'església catòlica. Llavors volien crear Ràdio Maria a la ràdio aquesta i llavors emetre només per Guinea Conakry.

Nosaltres vam dir que no volíem muntar la Ràdio Maria ni res, i molt menys colonitzar o intentar-ho. I dèiem, no, això és per la comunitat i tal. Llavors va ser quan ens van dir, doncs podeu, acabeu de muntar la ràdio i fondeu el camp.

Bueno, i tu perquè tens manetes, no? I ho vas muntar tot tu, la ràdio.

Sí, jo amb l'ajuda de la gent d'allà, però jo anava dirigint i tot, i a més tenia el Toni Roig a l'altra banda, allò, escolta'm, que no sé què, doncs prova, no sé què, treu aquí, presa el botó aquell, no sé, a 40 graus, allò que estava esgotat i.

En aquest

punt del

trajecte ja hauríem de poder sintonitzar Cat Radio Barming. La Yasmina envia una nota de veu a Mohamed Dafí, el director de la ràdio. Hi, Mr Dafí.

Just I wanna ask you if you are broadcasting just right now, so we can listen the radio station from the car. Just let me know. Dafí com el. Qui és? O sigui. El manager. El Dafí és la persona que, diguem, que té més educació en el sentit de que va estudiar management, que té estudis en això. Havia treballat en una altra ràdio. Havia treballat sí en una altra ràdio, tenia ja coneixements, que és una persona molt d'iniciativa, capaç de buscar fondos a dins del país, de buscar col·laboradors. Coneix la llei del país i per tant sap que han d'haver-hi tants dones, tants homes, els salaris mínims que han de tenir.

Si no haguéssim tingut Amanda Fee, la ràdio no crec que hagués girat.

La Yasmina li pregunta al director per què no podem sentir la ràdio des del cotxe.

I el senyor Dafí li respon

que som en una zona complicada.

Ah, it's because we are not in a stable place now. Ok, no, no, stable is not because we are galop-galop. Ok, so we have the registration just. En el rodeo. Yeah, yeah, ok, ok. Ok, ok, ok. Super, super, super, super. Ok, see you now, see you now. Ni que ho diguis que estem al rodeo, amor. Digo, es que no estuve en un lloc estable. No, no, sí. ¿Estás segura?

One, four, six, point, seven.

I després d'uns quants quilòmetres apareix

Cat Radio Barney.

No falta gaire per arribar a Medina.

Parem a fer un mos. Són pràcticament les deu del matí. El sol comença a picar. Alguns passabolants s'aturen a saludar.

Radio Bami, I'm from. Soy de Radio Balmín, no soy un doctor.

Sí, Radio Balmín. Radio estación, sí.

Un noi amb moto alenteja el ritme. En veure un grup de blancs al mig de la ruta, aparca el vehicle i se'ns acosta. Li diu al Pemi que el coneix.

Perquè ha treballat a la ràdio.

Al Pemi li explica que fem un viatge a Llampec.

OK, so we are going to the radio. OK, no problem. How long will you be here? No, only one day, we're going back. You're going back today? Yes, yes, but we come to check the air from Cat Radio, Cataluña Radio.

Li pregunto al noi de la moto si habitualment escolta Cat Radio Barming. Do you listen easily

the radio station, Cat Radio Barming? Do you like it?

It's our radio station, it's our community radio.

I respon que la ràdio se la senten molt seva, però que el que fa falta ara és una cadena de televisió.

Venga, venga, baby. No hi ha collons. Aguanta el guata. Aguanta el guata. Tornem a pujar al jeep.

Ja som a l'última etapa de la ruta. I quanta gent treballa amb salari?

Ja som a l'última etapa de la ruta. I quanta gent treballa amb salari? Amb salari són sis, sis. I després, com a voluntaris, n'hi ha cinc, sis, set, i col·laboradors, després a part. De fet, quan arribem allà, el primer que farem serà mirar el pressupost. I veure el pressupost que hi ha anual, que és els diners que els hi portem. Llavors, el salari per persones tot és obert, eh? És públic, és a dir, aquesta persona cobra tant, aquests cobren tant, i llavors després els voluntaris, després la seguretat, després és partida per partida, i llavors els donarem el salari de tot l'any, els gastos de tot l'any, i les despeses governamentals. Allà no hi ha res que s'amagui, eh? És tot davant la reunió de tots i. Arribem a

Medina. Passem per davant de la missió catòlica on el Pemi i la Yasmina van conèixer Chema Caballero. Els carrers són amples i rojencs, com la majoria de cases, humils i amb porxo. Passa alguna moto esquivant els sots del terreny. Un vol de corbs travessa la calitja. Molt a prop de la missió, al carrer principal, veiem la seu de la ràdio, que visitarem en el pròxim capítol.

Cada cop que miro d'arreglar que no faig bé, sinto que estic pitjor encara.

Llença't és un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Direcció i guió, Mercè Folch. Redacció i producció, Mireia Isart, Mònica Roca i Sandra Novillo. Tècnic d'exteriors, Xavi Cussó. Disseny sonor i muntatge, Joaquim García. Doblatges, les veus de Catalunya Ràdio. Lingüistes, Marta Xofré i Concepció Colomina. Agraïments, Ràdio i Televisió Alvendrell.

Dues espaces afilades caminant damunt d'un fil que demà es pot trencar,

més val no esperar. Com sol a la nit, com lluna al matí, és com fot el vol. I no s'hi pot fer res, res.

Com que surto ara al

carrer miro a la gent, noto com si hagués estat fora. Cada cop que penso en el que fer, no em sap passar molt temps, no sé mai per on començar. Cada cop que respiro és com si l'aire em portés noves olors, mmm, dolces i amargas, que em fan estar en un altre món. Cada cop que desperto, me sento i penso si encara estic somiant. Però quan la sort t'abandona, no hi ha un camí per triar. No vas mai a cap lloc, més val esperar.

Com sol a la nit, com lluna al matí, és com foc al bosc. Meta el sol, se espera, puse ya se escribe y no se puede hacer nada. Bona nit. Quan tu ets amb mi no és poder voler ni tan sols és fer. Potser ja s'ha escrit i no s'hi pot fer res. Com tu ets, com lluna el matí, és com foto.

Som podcast.