T1xC4 Chengdu, la ciutat més tranquil·la de la Xina

Soc el Sergi Vicente. Vaig ser corresponsal de TV3 a la Xina durant 12 anys. Ara, més de dues dècades després d'arribar-hi per primer cop, retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Retorn a la Xina. Avui, Chengdu.

Passeja amb mi pels carrers de Chengdu fins que tots els llums s'apaguin i ni així no ens aturarem. M'agafaràs de la màniga i jo et posaré la mà a la meva butxaca. Anirem fins al final del carrer Yulin i ens asseurem a la porta d'una petita taverna. Si alguna cançó representa millor l'esperit de la ciutat que avui us presento és precisament Chengdu de Zhao Lei. El carrer Yulin que surt a la lletra és una parada imprescindible si vas a Chengdu. Aquí trobem un reguitzell de bars, restaurants i parades amb volants que mai no dormen. Com no podia ser d'una altra manera, comencem de nit i amb un sopar entre amics la nostra visita a la ciutat que molts consideren la més tranquil·la o relaxada de la Xina.

Crec que Chengdu realment es pot considerar una ciutat molt relaxada. Chengdu té actualment 21 milions d'habitants, però manté un estat fort harmoniós i des de fa 17 o 18 anys apareix sempre als rànquings com la ciutat més feliç de la Xina.

Li Jianzhang fa 30 anys que treballa pel govern de Chengdu, la capital de la província de Sichuan. Mentre sopem, m'explica que la ciutat, situada en una plana i envoltada de muntanyes, li deu part del seu caràcter a una gran obra d'irrigació feta durant el segle III abans de Crist, quan la dinastia xin va passar a controlar l'antic regne de Shu.

Una de les primeres coses que va fer el nou governador va ser el sistema de Dujiangyuan. Una obra hidráulica que avui és patrimoni mundial com a sistema de rec i canalització. L'obra va permetre regular l'aigua en més de 6.000 km2 i això va fer que la producció agrícola fos abundant.

Aquest gran projecte és l'origen d'una frase aquí molt coneguda. Segons Li, és una frase que defineix molt bé la història de la ciutat i que ja recollien els registres del gran historiador, les cèlebres memòries xineses de fa dos mil·lenis.

La dita xinesa.

Les inundacions i les sequeres segueixen la voluntat humana. Passen els anys i no hi ha fam. El nom d'aquesta terra? El País de l'Abundància. És a dir, tant la sequera com les inundacions es controlaven i la gent no passava fam. Aquest és l'origen del nom del País de l'Abundància escrit fa més de 2.000 anys.

Mentre els meus anfitrions demostren la seva particular abundància i generositat, convidam a un sopar on no hi falta de res. Li m'explica que Chengdu també està marcada per la història recent i per les diferents onades immigratòries que hi ha hagut des de la Revolució Comunista.

Chengdu és una ciutat d'immigrants. Aquesta immigració ha creat un esperit urbà molt important, la inclusió. Aquesta obertura té dues conseqüències, la tolerància i la falta de rebuig cap als foresters. Tothom se sent bé aquí.

Un altre bon amic, Sun Yu, em recorda que ciutats com Chengdu són una bona mostra del que ha passat a la Xina en temps rècord, que el país ha passat de tenir sobretot població rural a tenir una població sobretot urbana.

Als anys 90, Chengdu tenia 4 milions d'habitants i en menys de 30 anys ha passat a més de 20 milions. Aquests 4 milions potser haurien crescut una mica, però mai tant sense l'arribada de forasters, que van acabar sent unes quantes vegades més que els locals. T'agradi o no, és així com acaba sent una ciutat oberta.

Chengdu té una vibració màgica. Molt a prop d'aquí van descobrir fa un segle les restes arqueològiques de Sanxing Tué, vestigis del regne Xu, entre els quals hi havia objectes com màscares d'or, mig humanes i mig d'ocell. Els historiadors mai no han entès per quins motius va desaparèixer el regne de Xu, però tenen clar que el que van trobar no tenia res a veure amb altres civilitzacions d'aquella època a la Xina. Sí, Chengdu té una sensibilitat especial, una sensibilitat que va madurar encara més després de la cicatriu emocional que va suposar el gran terratrèmol del 2008. Chengdu no en va ser l'epicentre, però l'impacte d'aquell desastre, amb 69.000 morts a tota la regió, va fer que aquí es prenguessin les coses d'una altra manera a partir d'aleshores.

Després del terratrèmol, la mentalitat de la regió va canviar. La gent es va tornar més decidida a tirar endavant. Res ja no podia fer tanta por després d'allò. Ara es diu que, si un arriba a un terratrè molt gran, no cal córrer perquè tampoc te n'escaparàs, i si és petit, tampoc no cal, perquè no passarà res. Això ha fet que la gent de Chengdu sigui encara més relaxada i tingui una actitud més forta davant la vida o la feina.

Normalment en aquesta sèrie us parlo d'una Xina canviant i que va de pressa, però ja us he avisat que a Chengdu tot va una mica al revés. El parc del poble, el centre de la zona antiga, és un punt de trobada per a gent gran que fa tai chi o que balla. És una escena molt habitual arreu de la Xina, però aquí tenen un punt d'espontaneïtat, tot plegat menys coreografiat. No els distreu, per exemple, la presència d'un laowai, d'un estranger com jo, que els està gravant. Paso pel costat d'un grup d'homes que juguen als escacs. Els escacs xinesos, esclar. En xinès, Xiangqi, que són com els nostres, però amb un aire més militar, amb canons i elefants, i fins i tot amb un riu pel mig del tauler de joc. Badant pel parc, topo amb una estampa que, per als occidentals, és molt desconcertant. Al llarg d'uns quants camins, hi pengen currículums, alguns amb fotos, de gent que busca parella. De dones per un costat i d'homes per un altre.

Homes i dones que no tenen parella i no estan casats poden venir aquí a buscar muller o marit. Pingen la informació i si algú s'hi interessa els pots trucar al número que han deixat.

Inclou trets físics, com l'alçada i el pes, i també la formació i l'experiència professional. Un aspecte importantíssim, ja que a la Xina la compatibilitat econòmica condiciona el matrimoni. I és que aquesta mena de mercat de cites que hi ha arreu de la Xina no és precisament per divertir-se un cap de setmana, sinó que les famílies estan planificant el futur dels seus fills. De casualitat, em trobo amb unes germanes catalanes, la Júlia i la Naixang Valiente.

Sí, hem vingut expressament perquè sabíem que era un lloc curiós per venir. I mira, hi hem vingut a veure i hem flipat una mica. A mi ja me n'havien parlat perquè estudio xinès i la meva professora ha estat a la Xina i tal. Però és bastant surrealista veure-ho aquí. No m'ho imagino a Catalunya, això. Que sigui tan explícit de totes les dades superpersonals, com la diferència potser més cultural entre. Que això a Catalunya, jo crec que no existiria tant així, seria més per xarxes i tal.

Això, això, que no teniu aplicacions aquí, li pregunto a una altra dona que em trobo al parc.

Sí, aquí també en tenim, però potser això és més còmode i també és més lliure. Si vas a una agència o a un intermediari, et cobren, aquí no. Això és del govern, és una mena de servei públic. I no hi ha enganys, perfils falsos o informació falsa? No, de cap mena, perquè tot s'acaba comprovant. Si la informació és falsa, la gent normalment ho sap detectar. A més, després de conèixer-se, hauran de visitar la família i veure coses com quina feina fa l'altra persona.

Una altra història d'amor que no va néixer en un parc com aquest és la del documentalista català Xavier Campreciós. Va conèixer la Xian Xiang, la seva dona, a Barcelona. Però a més tard, ell també va fer el seu particular retorn a la Xina, després d'haver-hi viscut en una etapa anterior. És veritat que em vaig cansar, fa vuit, fa deu anys em vaig cansar.

Això massa, eh, amb la Xina. Sí, sí. Ja no sé si em tornarà a passar, ara realment estic en un moment molt diferent i aquí a Chengdu és veritat que tens una vida, la vida és que és molt agradable. Hi ha arbres, no hi ha soroll i de fet li diuen la ciutat parc, és una ciutat que té com 14.000 parcs. Sembla una exageració però perquè compten com tota l'àrea metropolitana i tal. Però bé, crec que també és un reflex que la ciutat es preocupa per donar espais de tranquil·litat, per passejar, i la gent els utilitza realment. I tenen una cosa que és espectacular, de les millors coses d'urbanisme que he vist en la meva vida, que és un cinturó que es diu Lü Tao, que vol dir cinturó verd, que al voltant de tot Chengdu són 100 km de carril bici o per passejar sense semàfors. Llavors s'ho munten a través de ponts que travessen autopistes. Pots no posar el peu a terra en tot el recorregut. I passes per llocs magnífics de parcs o zones urbanes. I és molt recomanat. És el millor que té Chengdu per mi, el Cintura Verde.

Amb bici o amb cotxe, Chengdu és una ciutat molt extensa. L'Avinguda Tienfu, una mena d'artèria que travessa la ciutat de nord a sud, permet fer 55 quilòmetres en línia recta. És com cinc vegades l'Avinguda Diagonal de Barcelona.

Les distàncies són molt grans, però tu tens dos carrils de cotxe d'un sentit, dos d'un altre o tres, un carril de bici enorme per un puntet, per l'altre també, i un espai enorme per passejar, inclús verd, els hi cap l'espai pel verd. Llavors, és aquest urbanisme a lo gran,

El que sorprèn encara més és com de ràpid han construït una de les xarxes de metro més grans del món. Van posar-s'hi des de zero l'any 2010, fa 16 anys, i ja tenen més de 680 quilòmetres de xarxa, la quarta més gran de la Xina, o el que és el mateix, la quarta més extensa del món. On encara no hi arriba el metro però aviat hi arribarà és a la base de conservació dels ossos panda de Chengdu Parada obligada si voleu visitar el símbol més universal d'aquesta ciutat Aquí van començar amb 6 exemplars que van rescatar quan els pandes encara eren animals en perill d'extinció. El seu paper en la reproducció en captivitat ha estat importantíssim i, de cara al públic, funciona en realitat com un zoo de grans dimensions. En xinès, l'os panda es diu xiong mao, que vol dir, encara que us soni estrany, gat, os. Però què hi té a veure l'os panda amb els gats? No hi ha una explicació clara. Alguns diuen que és perquè primer es van catalogar els pandes vermells, que s'assemblen més aviat a una fera, i potser d'aquí la confusió. En tot cas, el panda s'ha convertit en símbol de la diplomàcia xinesa, ja que la Xina encedeix exemplars zoològics de països amics. I Cheng Tu li ha sabut treure tot el partit. Els aparadors de botigues, els noms d'empreses i marques, peluixos, joguines, gelats en forma de panda, els dibuixos a l'escuma quan et fan un cappuccino. El panda és omnipresent, a vegades excessiu, però funciona. La imatge d'animal maldestre i dormilega, però simpàtic, encaixa perfectament amb la promoció de la ciutat que no té pressa i que desperta simpatia.

La primera vegada que vaig anar a l'estranger, entre el 1996 i el 2006, quan presentava Chengdu, gairebé ningú no la coneixia. Llavors els deia que era la terra dels panda i responien, ah, i així ja més o menys la podien ubicar.

Tong Xiaowen és música i s'ha convertit en una mena d'ambaixadora cultural de Chengdu des que amb 16 anys li van demanar que anés de gira internacional amb el seu arhu, un instrument xinès de dues cordes. La música que sentiu de fons és seva. Per sort, avui a Chengdu el panda és només el reclam, perquè, com reivindica Tong Xiaowen, la cultura local és molt rica. I això es deu, en part, al fet que aquesta terra era antigament una cruïlla de la ruta de la seda i de les rutes comercials per l'Himalaya que es feien a cavall i que tenien un paper fonamental en el comerç del te. Un te que, com no, a Chengdu el prenen a la seva manera.

A Chengdu el te s'ha d'aprendre amb molta informalitat. És molt diferent a d'altres llocs de la Xina, on el ritual del te es pren molt seriosament. A Chengdu la gent segeu i beu un glop de te. El te de Chengdu es pren en el Kaiwan. El Kaiwan té un simbolisme. La tapa representa el cel, el plat representa la terra i la tassa al mig representa la persona. El taoísme xinès parla de la unitat entre els tres. El té també té els seus propis codis. Per exemple, si estic prenent té i no m'agrades, però no ho puc dir obertament perquè t'ha portat un altre amic, puc girar la tassa cap enfora per expressar que no em caus bé.

Per la posició que m'ha deixat el Kaiwan, interpreto que li he caigut bé. Amb Tong hem quedat en una de tantes cases de te que hi ha a Chengdu. N'hi ha pertot arreu, tantes com bars a Catalunya. I és que aquí són el centre de la vida social.

De petita, acompanyava l'avi cada matí amb la gàbia de l'ocell i anàvem a les cases de te. Allà hi podia sentir tot el que passava a cada carrer i a cada casa. Totes les xafarderies de la ciutat.

Com a lloc de trobada de cultures de tot arreu, a Chengdu és habitual veure i força gent d'altres ènies, a més de la Han, la majoritària.

Aquesta ciutat és com l'úter d'una mare. És molt acollidora, compassiva i tolerant. Per això és una ciutat relaxada, on es viu molt bé. Aquest lloc té una manera completament diferent d'acollir. Es podria dir que el cor de tota la Xina occidental és a Chengdu, i aquí conviuen moltes cultures ètniques, tibetans, chiang, yi, uigurs, kazaks i moltes altres cultures que s'hi han integrat. Aquí, quan coneixes per primer cop un tibetà, per exemple, li preguntes de quina zona concreta és. Igual passa amb l'ètnia yi. I el mateix amb els xiang. A més, com que totes tenen cultures musicals molt obertes, sovint ens posem a ballar o a cantar quan ens trobem.

Tong Xiaowen m'explica que la diversitat també es nota en la gastronomia local. De Chengdu és famosa la cuina ma la. El la és el picant, perquè tot té molt de bitxo, extremadament picant per al gust europeu. I el ma és un gust que prové del ma jiao, el pebre sitxuanès, una espècie que no té res a veure amb el nostre pebre ni amb el bitxo, i que té un efecte anestèsic sobre la llengua i els llavis. Però Tong remarca que la cuina local va molt més enllà de tot això.

La cuina de Sichuan no és només el picant. Aquí diem 100 plats, 100 gustos diferents. Per això la anomenem la cuina dels 100 gustos. Quan era petita, els cambrers dels restaurants ens portaven el plat a taula cridant o cantant el nom del plat. Per tot arreu senties els crits dels plats que servien i com estaven elaborats. Podia sentir tot tipus de crits pertot arreu. Per presentar un plat, explicaven com havia crescut a la terra, quin plat era i quin gust tenia.

Atenció, perquè el plat típic d'avui és un plat cantat. El plat típic.

A Chengdu hi ha un plat que no el trobes enlloc més. Es diu Dong Hang Sai, la verdura del fred de l'hivern. Només apareix quan hi ha gelada i fa molt de fred. Quan érem petits i era temporada, el menjàvem sovint. I tenim la cançó de quan

un cambril anunciava. Deia així.

A Chengdu canten i criden, però també saben seduir parlant fluixet.

Les dones de Chengdu saben fer molt bé la veu dolça. Quan es tornen molt tendres, et tornen boig. Parla en fluixet i amb el to al final i aconsegueixen que els homes els facin cas. Per això, quan aquí parlem d'oïdes fluixes, volem dir que els homes fan cas de les dones i que les dones tenen una mica més de poder.

Vull conèixer com conviu tot això amb la Chengdu més moderna, i he quedat amb una altra amiga, la Rita Zhang, en un dels llocs on això és més evident. Tongfangjití és una antiga zona febril, ara plena de bars, restaurants, botigues i centres d'art, amb grans espais de vianants on hi veus gent de tota mena, i molt menys acomplexada que en altres llocs de la Xina.

Chengdu és una de les ciutats de la Xina amb més lesbianes i gais. Té una cultura homosexual molt present i un nivell d'acceptació molt alt. Però aquesta acceptació tan alta no es limita a les relacions afectives. També passa amb tot allò que té a veure amb l'esfera privada i les decisions que prens. La gent no es queda mirant-te per dir-te, com és que avui vas vestit com una noia sent un noi, o com és que t'agrada una noia sent una noia. Simplement, no hi ha aquests estàndards de judici. O dit d'una altra manera, tothom respecta molt les decisions personals dels altres.

Entrem un moment en un local on hi fan un espectacle d'opera de Sichuan. Tot i que molts d'aquests locals són una atracció turística, la gent de Chengdu també hi sol anar a distreure's. De l'òpera de Sichuan sempre m'han agradat els pianlian, els personatges que canvien de cara. Són intèrprets que van amb una capa i una mena de casc que, al ritme de la música i amb moviments de cap i de braços, van canviant de màscares o membranes de seda de colors vívids que generen expressions facials diferents. Em diuen que no puc marxar de Chengdu sense fer dues altres coses que representen molt bé com es relaxa la gent de la ciutat més relaxada de la Xina. La primera potser us sona, i no és el domino. El mahjong, o mahjong en xinès, existeix arreu de l'Asia, però a Chengdu té gairebé una funció social. Hi ha locals per tot arreu dedicats només a aquest joc. Aquí, per descomptat, tenen la seva manera pròpia de jugar.

A Chengdu juguem la batalla cruenta fins al final. Quan algú guanya una mà, la resta continuem jugant. Quan guanya una altra persona, els dos que queden encara continuem fins que guanyi l'últim. En altres llocs, acaba molt abans.

La segona cosa que sí o sí he de provar abans d'anar-me'n de Chengdu és agafeu-vos fort el massatge d'orella. Sí, ho heu sentit bé. Massatge d'orella.

Anem-ho a comprovar a Kuanjiae Shanzi, un barri de carrerons amb cases centenàries, rehabilitat i convertit en un dels punts més visitats de Chengdu. Sembla mentida que enmig de tanta gentada, en un dels seus locals hi puguis trobar la pau, deixant que algú t'hi vagi passant tot tipus d'instruments per l'orella, per fer massatge i alhora neteja.

Ara et faig una respetllada pels punts yang, pels punts d'acupuntura de dins l'orell. Els estimulo perquè t'acostumis al ritme de la neteja. És una tècnica manual

per la qual fem vibrar l'orell.

Fa una mica de pessigolla. Sí. I de què serveix?

Produeix una vibració a dins del canal auditiu.

Perquè l'orella és delicada i no hi pots fer un massatge normal.

Així que ho fem amb aquesta vibració suau.

Al client del costat li diuen si vol que li treguin un tap de millor no us ho descric. Prefereixo tancar la meva visita a Chengdu amb aquest so hipnòtic per relaxar les orelles. M'acomiado de la terra de l'abundància, dels pandes i del ritme tranquil. Vaig arribar de nit, i acabo també de nit, i mitja adormit. I sense cap pressa, per marxar de Chengdu, la ciutat més relaxada de la Xina.

Música.

I en el pròxim capítol, Chongqing.