T1xC4 - Les bruixes d'Altafulla

Aquest és un podcast del Super3!

I a les hores el noi va va fer servir

la rabeta? La vareta, la vareta màgica. La vareta mà. Màgica? Va fer servir la vareta màgica quinze vegades fins que el ratolí es va transformar en un lleó. Ho diu aquí.

Pol, deixa tranquil el teu germà.

Però com pot ser que vagi tan lent? Jo m'he llegit quatre vegades aquest llibre i sóc més petit que ell. Perquè té dislexia. Tu tanca la boca.

Però si és la veritat. No penso tornar a llegir aquest llibre mai més.

Em fa l'efecte que ja n'hem tingut prou de lectura per avui. Lluc, recull el llibre. Pol, porta més troncs. I tu, Blau, acosta'm al bufador. Avui ens toca una llegenda

de bruixes. Sí, de bruixes! Bruixes, bruixes, bruixes, bruixes!

Aquesta llegenda comença a Altafulla, un poblet de Tarragona. De bruixes n'hi ha hagut de moltes menes al llarg de la història. Dones que coneixien els poders de les plantes, dones que curaven amb remeis naturals o dones que, senzillament, eren diferents. Fossin com fossin, l'església les va perseguir durant molts i molts anys, especialment a Altafulla, on les bruixes eren dones amb poders màgics que podien convertir-se en animals per fer malifetes.

Benvingut al tafulla, mossèn. Soc la seva sagristana. M'ocuparé de netejar, cuinar, comprar.

Ja sé què és una sagristana. El que m'agradaria saber és d'on són aquelles bruixes.

Xxxt! No diguem el seu nom en veu alta. No veu que ens poden estar sentint ara mateix? Fixis en aquell ratolí. El veu? Eh sí. Segur que és una d'elles. I el gat negre que l'està perseguint? Sí. Una altra. Es transformen en gats, ratolins, gripaus i ratpenats per espiar-nos i fer malifetes. Ja han passat 23 mossens per aquí en menys d'un any. Els encongeixen la roba, els foraden les sabates, els tenyeixen els cabells mentre dormen.

No s'amoïni per aquestes desvergonyides, Sagristana. M'han enviat directament des del Bisbat per aturar-los.

Aturar-les, diu. Aturar-les.

Sense ànim d'ofendre el mossèn, Però què el fa diferent dels altres 23 mossens

que han vingut abans? Diguem que conec perfectament el punt dèbil d'aquestes desvergonyides. I és un punt molt dolorós.

Aquell mossèn sabia que no hi ha res més horripilant i dolorós per una bruixa que el soroll de les campanes. Però per què? A mi m'encanten les campanes. A mi també, brau. Però a les bruixes els fan venir molt mal de cap i fins i tot els impedeixen de fer maleficis i encanteris.

Malaïdes campanes de Déu! No aguanto més aquest mal de cap! Transforma't, germana bruixa!

Què és aquest enrenou, germana? Fa una setmana que tinc migranya i em surten totes les pocions al revés. El nou mossèn que cada

vegada que veu un ratolí, un gat, un rat penat o un gripau, fa sonar les campanes fins que li surten botllofes a les mans. Disculpa, germana bruixa. Amb tant de mal de cap no t'havia vist.

Transforma't! GERMANES! Vinc des de Tarragona per dir-vos que no aguanto més aquest Ciroll!

A Altafulla hi van arribar bruixes de tota la província. Totes tenien un mal de cap terrible i el pitjor és que s'estaven convertint en bones persones.

I fa una setmana que només em surten pocions d'amor i de felicitat. Doncs ja ho diu el meu veí i ja ha fet que li

toqui la loteria tres vegades seguides. Escolteu-me!

Germanes! Germanes! Si volem que aquestes maleïdes campanes deixin de sonar, necessitem un pla.

Les bruixes van rumiar i rumiar. Com s'ho podien fer per entrar al poble sense que el mossèn les veiés i toqués les campanes? Totes hi van dir la seva. Fins que la més jove, que era una mica insegura, però tenia bones idees, va fer una proposta.

Si el mossèn ja sap en quins animals ens transformem, per què no ho provem amb un animal diferent? Però què dius ara? Aquestes bruixes jovenetes. Deixeu-la parlar!

En quin animal estàs pensant, germana? Doncs en un animal petit que sigui ràpid i molt

intel·ligent i que pugui volar i que sigui d'un color fosc per poder-se camuflar quan és de nit. Un animal com aquest!

Un corb! Em sembla que ja tenim un pla, germanes!

I així va ser com les bruixes d'Altafulla van poder planejar la seva venjança contra el mossèn, que no s'imaginava el que l'esperava.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació. Ens deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén. Mossèn I ara què passa, Sagristana?

No han vist ni gats, ni ratolins, ni gripaus, ni ratpenats en tota la tarda. Diria que les ja no s'atreveixen a entrar al poble. Esplèndid!

Ara ja pot dir bruixes i deixar de tenir por. Sagristana, aquelles desvergonyides no tornaran a trepitjar el poble, i molt menys la meva església.

Reconec que el vostre pla ha funcionat bé, però no us refieu d'aquestes. Sempre se les empesquen per fer malifetes.

No em feu riure, Sagristana, i aneu a dormir. S'ha acabat això de fer sonar les campanes fins que ens surtin botllofes a les mans.

Les bruixes van esperar pacientment fins que el mossèn va quedar totalment adormit i aleshores va començar el seu pla. Les bruixes es van transformar en corbs i van travessar el cel fosc en silenci. Eren moltíssimes, més de 200, però gràcies a les seves plomes fosques i les seves ales lleugeres, ningú les va poder veure ni sentir. En arribar al poble es van fer un senyal amb les ales i van enfilar cap al campanar, on les dues campanes de metall brillaven amb la llum de la lluna.

Ara que ja som aquí, explica'ns el teu pla, germà.

Hem d'aprofitar que el mossèn dorm per desmuntar el campanar pedreta a pedreta. Però que t'has begut l'enteniment! En aquest campanar hi ha com a mínim 5.000 pedretes! Però si cadascuna agafa una pedreta amb el bec, alça el bol i la deixa a terra. L'anirem desmuntant a poc a poc i les dues campanes cauran! Trigarem hores i hores a fer això!

És un bon pla. Són moltes, més de 200. I tenim tota la nit al davant. L'important és treballar en equip i no defallir. Som-hi, germanes!

I així va ser com les bruixes van anar desmuntant el campanar, pedreta a pedreta. El mossèn dormia com un tronc i no es va assabentar de res. Però quan ja tenien mig campanar desmuntat i només quedava una campana en peu, tot es va començar a torçar.

Et trobes bé, germana? Estic cansada d'arrossegar les maleïdes pedretes amunt i avall. Doncs per què no descanses una mica? Descansar? I com s'acabarà de desmuntar el campanar?

El pla estava funcionant a la perfecció, però aquella bruixa empipada va sobrevolar l'església amb una pedreta al bec i de tant remugar i remugar. Aquestes bruixes jovenetes! Li va caure la pedreta just a sobre de l'habitació on dormia el mossèn. No, no, no! El mossèn va sortir amb pijama i espardenyes corrents cap al campanar i cridant. Malaïdes bruixes! Què n'heu fet del meu campanar? Només queda una campana, malaïdes sigueu! I des d'aquell dia, ni cap bruixa va tornar a Altafulla, ni cap mossèn va ser capaç de reconstruir el campanar. Ah, i encara avui dia continua sent una torreta baixa, amb només una campana en peu, gràcies a la perseverança de les bruixes.

Què llestes! I quina paciència! Aquella bruixa tan jove va tenir una idea molt bona.

Sí, Lluc, va tenir una idea boníssima, però va necessitar una bona empenta i la confiança de moltes bruixes per fer-la realitat. I això em fa pensar si les bruixes d'Altafulla van poder desmuntar un campanar de pedreta en pedreta. Com ho veus si tornem a obrir el llibre i l'anem llegint paraula per paraula?

Sí, Lluc, prova-ho! D'acord, però no em molesteu. No et molestarem, oi que no, Pol? T'ho prometo! I aleshores el noi va utilitzar la vareta màgica.

Un podcast inspirat en les llegendes que ens han explicat a la vora del foc.

Una producció de la Manchester per a Trescat.

Aquest és un podcast del Super3!