T1xC4 - Marina Comes: viatjar, crear i inspirar

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.

Com és viure sempre en moviment? Com es troba l'equilibre entre l'aventura i la calma, entre descobrir el món i cuidar-se mentre ho fas? I què vol dir, avui, sentir-se a casa quan la casa és el món sencer? Soc la Míriam Victòria i això és Estil de Viure. Perquè viatjar no és només desplaçar-se, sinó aprendre a evitar el present.

Avui parlem de destins, de ritmes i d'aquells hàbits que ens mantenen connectats fins i tot lluny de tot. Benvinguda Marina Comas, Estil de Viure. Moltes gràcies, Míriam. Gràcies per vindre.

No, no, jo encantada de venir aquí a xerrar una miqueta i a compartir idees.

Bueno, ja saps que ens haia molta il·lusió poder entrevistar-te perquè volíem parlar dels hàbits de vida, però sobretot Estil de Viure d'una persona com tu que no para.

Doncs sí, curiós, a veure què surt de tot això, però jo sí, us diré una mica com visc i com me les apanyo, perquè una cosa és el que vols i l'altra és el que acabes fent, però sí, sí.

Doncs mira, la primera pregunta seria, quin és el teu no puc viure sense quan viatges?

A veure, no podria viatjar sense una càmera, això és que és així, però ni ara ni abans quan no em dedicava a la fotografia de viatges, o sigui mai a la vida em deixaria una càmera de fotos, mai a la vida, llavors això seria el primer. Si em preguntes una altra cosa, serien els meus barrets. Soc adicta als barrets, a tot tipus de sombreros, i no hi ha viatge que jo no marxi amb un dels meus barrets. Crec que hi ha forma per una mica de la meva imatge quan viatjo. Marxes o els compres allà on vas? Els dos. Sempre me'n vaig amb algun dels meus, que tinc una col·lecció de I després és que ja et dic, em vaig adquirint a determinats llocs que dius, ostres, aquí un barret més maco, tal, vinga. Llavors sí, sempre torno amb algun de més, sí.

Tens algun ritual a mans d'un vol o d'algun viatge llarg?

M'agradaria, però la realitat és que abans d'un vol el que vaig és de bòlit. No tinc cap ritual. O sigui, el meu ritual és anar de bòlit a última hora i fent les coses amb pressa. Aquest és el meu ritual abans d'un viatge. O sigui, sempre dic, va, fes un calma, fes un temps, però no. Però no hi ha manera.

No hi ha manera. És complicat. Sí. Però tu ets més a planificar? Abans d'un viatge el planifiques tot? O agafes el bòlit i després sobre la marxa vas fent?

Clar, una cosa són els viatges que jo faig per plaer i que no són per feina, i els viatges perquè jo al final em dedico a fer reportatges de viatges per clients, destins, marques del món del turisme. Llavors, clar, per mi hi ha una diferència quan viatjo jo i quan viatjo per feina. De totes maneres et diria que tendeixo més a la desplanificació. M'agrada sorprendre'm i no soc una persona molt planificadora en cap àmbit de la meva vida. Amb els viatges tampoc. Clar, quan treballo amb un client, normalment és ell el que planifica tot i vaig als llocs on el client vol que vagi, no? A fer els meus reportatges, tal. I quan viatjo jo, home, una part l'he de planificar perquè no hi ha ningú que m'estigui fent res. Però m'agrada deixar-me sorprendre i dedicar-li temps als llocs que veig que li vull dedicar temps. No vull anar encursatada, m'agrada poder dir, ostres aquest lloc, m'ha sorprès, per què no fem nit aquí? Bueno, va, canviem-ho, ens quedem aquí. M'agrada això.

Molt bé, molt bé. I té molt de sentit, perquè clar, no saps si t'agradarà molt o poc fins que hi arribes. Sí, sí. I quin seria l'objecte que mai faltaria a la teva maleta a banda dels ferrets?

A veure, a banda dels barrets, no falta mai un banyador, perquè et sorprendria la de vegades que em va passar quan no me'l portava. Ostres, ara un banyador. El típic lloc que dius aigües termals, el lloc menys esperat. Possibilitat de, jo què sé, piscina climatitzada en un hotel que no t'ho esperaves. I dius, ostres, el banyador és una cosa molt difícil de comprar quan estàs en un destí. I de veritat et dic que si hi ha alguna cosa que he après en aquests anys és que portar un banyador a la maleta, ojo, que l'utilitzes més del que t'imagines. És un bon consell perquè

a mi m'ha passat també alguna vegada, típic, que no el portaves i dius, ara m'aniria bé. Hi ha algun lloc que et deixi fer replantejar la teva manera de viure?

Home, a veure, jo crec que una de les gràcies de viatjar és que et fa replantejar-te moltes coses contínuament. Llavors, el fet d'anar a llocs on les coses es fan diferents, on es pensa diferent, on es resa un déu diferent, tot això et fa una mica replantejar-te coses. Llavors, lloc concret, no et podria dir cap, és que et diria que una miqueta de tot arreu on vaig et mostra un bon contrast amb la teva manera de viure.

I viatjar tant t'ha fet sentir més lliure o més arrelada?

És curiós perquè et diria que les dues coses. O sigui, em sento lliure perquè tinc un estil de vida molt, diguéssim, poc encursatat, perquè no vaig a una oficina ni tinc uns horaris concrets. I com que he de viatjar per feina, em sento molt lliure i a la vegada. Arrelada en el sentit de valorar les teves arrels i d'on vens, aquest sentiment de tornar a casa, i també d'arrelar-me als llocs que vaig. És que fixa't el que et dic, soc fàcil d'arrelar-me jo. O sigui, hi ha molts de llocs que he anat i he dit, em veig vivint aquí, em veig vivint aquí, em veig passant una temporada aquí, o sigui. Quan trobo un lloc que no em costa gaire amb el que connecto emocionalment, és que les arrels surten soles.

I has après coses a tu mateixa quan estàs lluny de casa? Sí. És veritat que és important agafar distància, per exemple, dels problemes?

Sí, home, jo crec que precisament. Mira, jo crec que una de les coses. Bueno, és que he viatjat i no li he trobat cap cosa dolenta encara, però un dels punts forts precisament és aquest, que et dona perspectiva, que. Que quan estàs tu en altres llocs, a vegades necessites aquest moment de sortir de casa per entendre coses, per conèixer-te a tu mateix, trobar-te en situacions que no són. Si al final no surts mai del teu cercle, del teu grup, de la teva ciutat, del teu. Al final el teu món es redueix amb allò. Quan surts d'aquesta zona que coneixes i que la tens controlada, és quan t'ajuda a conèixer-te. Per què? Perquè et poses en situacions que no són les habituals i coneixes parts teves que, si no haguessis donat aquest pas, no les hauries conegut. Situacions que potser són més arriscades gent d'altres cultures, converses incòmodes que potser en aquella societat, doncs, no sé, saps? Dius, ostres, no m'hauria trobat mai en aquesta situació si no hagués fet aquest viatge. Llavors, et vas coneixent cada vegada més.

Clar, Marina, jo volia preguntar per aquí, per aquesta direcció, també, una dona guapa com tu, vistosa, viatjant sola, t'ha passat alguna vegada alguna cosa així forta?

La veritat és que creuem els dits, no, no m'ha passat mai res, no, no he tingut mai cap mala experiència, l'única vegada que sí vaig ser conscient una mica dels perills que porta dedicar-te a les xarxes socials, En el tema dels viatges, és que estava en un viatge a Nova York i ja saps que les stories a Instagram són instantànies. Llavors, jo estava compartint a l'hotel en el que estava, que era molt maco i tal, i em va contestar un seguidor i em va dir, ostres, no em puc creure que estàs a dos blocs d'un vis guió. I no va ser desagradable, però va ser un moment que vaig dir, ui, cuidado, perquè clar, jo estic compartint on estic. A vegades fins al punt de que, si és una col·laboració amb un hotel o tal, clar, és que estic dient on estic, a l'hotel, com és I clar, estàs com dient, eh, estic aquí. Va ser un moment que vaig dir, potser hauria d'anar amb una mica de. No a temps real, sinó compartir les coses amb uns dies de diferència. Per un tema de seguretat, que ja et dic, no es basa en cap mala experiència, gràcies a Déu, perquè si. Si m'hagués passat algú dolent, també t'ho explicaria, però no ha sigut. Però sí que va ser una manera de dir, potser no cal estar dient on estàs sempre, perquè al final estàs a expenses de que la gent sigui maja o sigui una mica complicada. I dius, tampoc vull tenir aquesta situació. Sí, i dius com que també a vegades sents historietes i coses, dius mira tampoc cal posar-ho tan fàcil llavors intento anar sempre amb una diferència de dos o tres dies de la realitat perquè així tampoc estiguis posant un cartell de estic aquí, no cal. No cal, així evitem problemes. Això, molt ben fet.

Per això ja existeixen unes app que et localitzen si és que vols. Sí, sí. Que no seria el cas. Practiques algun esport? Jo ja m'agradaria,

però regular A veure, jo m'he preocupat pel físic i la salut i tal de sempre, i sempre he estat en esport de gimnàs, no d'equip. Ara faig, ara no, ara faig, he hagut èpoques de ioga, he hagut èpoques de ballet O sigui que no puc dir que no sigui una persona que no ha fet coses, ara mateix no n'estic fent i estic sempre una mica intentant trobar l'equilibri, perquè amb aquesta vida que porto és complicat. És complicat, m'imagino.

Contra més temps estàs fora, tens a cuidar més alimentació perquè més complicat es fa poder fer-ho.

Sí, el que sí intento cuidar sempre, perquè és el que em resulta més fàcil, és l'alimentació, perquè tinc la sort que m'encanta la dieta mediterrània, som mediterranis, i jo, doncs mira, una de les coses que la meva mare m'ha incorporat més és aquesta dependència, t'ho diria, de la dieta mediterrània. M'encanta menjar sal, tinc. La sort que em poses un plat, una amanida, un plat de verdura al forn, amb ol i sal, i soc la persona més feliç del món. Llavors, això sí que ho respecto moltíssim quan viatjo i quan no viatjo. És com el meu punt de dir, d'acord, puc estar desubicada, canvi d'hora, no estic fent el gimnàs que voldria fer, però menjar sa és com el meu punt. De dir això sí que ho puc fer perquè allà on vaig hi puc menjar-se perquè tens l'opció de dir no em demano la pizza, em demano l'altre i home, em dono capritxets però amb això intento ser

bastant estricta i hi ha algun plat o ingredient concret que baixis o en baixis sempre el busques? l'oli d'oliva soc addicte a l'oli d'oliva i és

que ho busco allà on vaig i és veritat que hi ha llocs que ja saps que serà un no però no em canso de preguntar-ho. No tindreu oli d'oliva. Hi ha països que això és com demanar or, perquè és molt car, no els tenen, els importen, però jo sempre ho pregunto, perquè l'oli d'oliva és el que trobo més a faltar. Mira quina cosa, però no sé, és que és com un ingredient que està tan present en la nostra vida. És curiós que sempre el busco allà on vaig.

Bueno, és molt sa, és saníssim, la veritat que sí. I la moda quin paper juga? Perquè clar, tu viatges però comparteixes el que viatges i per tant també et veuen a tu. Jo crec que el teu físic, la teva imatge, la teva forma de vestir també la tens que cuidar.

Sí, sí, perquè jo al final faig uns reportatges de viatges. Al començament, quan vaig començar a Instagram era fotografia, ara ja és videofotografia, una mica tot, i surto jo en aquest contingut. No és que jo faci una foto d'una aurora boreal i ja, jo estic allà, estic a les coses que comparteixo. Llavors que formo part del contingut que creu. Des del dia 1 que vaig començar a compartir els viatges a Instagram. Per tant, sí, la meva imatge està allà. Forma part de la meva marca personal. I la moda, doncs sí, no soc una adicta a la moda. O sigui, sí que m'agrada vestir bé, a la meva manera, però tampoc m'definiria com una persona que està super pendent de les tendències, o sigui, tinc les meves tendències i la meva manera de vestir, però no és una obsessió, diguéssim, però sí, clar que ho cuido i clar que ho penso i forma part del meu contingut, sí, sí, efectivament.

I tens algun uniforme de viatge? Perquè, esclar, quan estàs aquí pots combinar com vulguis, però quan te'n vas a viatge tens una maleta. Allà tens a veure realment què hi poses perquè a sobre després tens a estar bé davant de les fotos. Sí. Com ho fas?

No negaré que les meves maletes solen ser sempre el màxim pes per mes. Sempre vaig amb 23-24 quilos al límit i m'agrada portar moltes opcions. Jo, a veure, les meves fotos, els meus vídeos solen tenir molt de color i per tant els meus outfits segueixen aquesta tendència, no? Colorit. A vegades els penso una mica d'abans d'on vaig, quin tipus de vestit vull veure en els meus vídeos, en les meves fotos. Et diria que el meu uniforme sol ser, que excepte si estem parlant de destins d'hivern, que no cal dir-ho, m'agrada molt l'estil de vestits bohemis, faldes llargues, saps? Una mica l'eterno verano, no sé com dir-t'ho. Sí. Però clar, quan vas a Finlàndia al gener, obvi que això no. Llavors tinc moltes cares. Però la meva imatge típica de la gent que em seguirà a Instagram ho sabrà, és els meus barrets, els meus vestits així com bohemis, no sé com dir-t'ho, així com molt vaporosos, movent-se amb el vent. Això és el meu, la imatge típica de la Marina Comas a Instagram viatjant.

És així. Bueno, és el segell de la casa, correcte. Creus que la moda també et serveix per expressar allà on vas? Tu intentes allà on vas també vestir-te amb peces tradicionals de la zona.

A veure, potser no ho porto tant al límit, en el sentit que si vaig al Perú no m'acabo comprant una roba indígena peruana perrana vestida d'aquella manera. El que sí intento és respectar els codis ètics de vestimenta als països on encara n'hi ha, perquè estem acostumats a que aquí tenim una llibertat total a l'hora de vestir. Però quan vas a països musulmans no tots tenen els mateixos còdics perquè alguns estan supermodernitzats, altres no tant. Llavors sí que crec que forma part de l'educació del viatger adaptar-se al que és acceptable al lloc on vas. Això ho faig i si no he d'anar tan destapada o tal, m'adapto, m'adapto. Inclús si m'he de comprar alguna cosa per. Per estar una mica més d'acord amb com ells esperen que vagis, ho faig sense cap problema.

Què és el que va passar o què és el que vas fer per acabar fent aquesta feina? Perquè és molt original, també. Vull dir, com vas començar a fer creació de contingut, entorn, el que és viatge, lifestyle. Bueno, i acabar sent un referent en el tema de tots els viatges.

Doncs jo crec que saps què vaig fer? Començar en un moment en el que no ho feia ningú. Aquesta crec que és la clau, perquè avui en dia quants de creadors de continguts tenim a les xarxes socials? Quanta gent es dedica al contingut de viatges o al contingut d'alimentació? Som tants, però vaig tenir la sort de començar a compartir la meva passió per la fotografia dels viatges el 2015, que és que molt poca gent ho feia. I vaig començar sense cap tipus d'intenció d'arribar a cap lloc perquè en aquell moment no existien els influencers, no existia res. Ho vaig fer perquè. Perquè t'agradava. Perquè Instagram era l'única plataforma que et permetia connectar amb gent que li agradava també la fotografia, els viatges I vaig començar de la manera més innocent, compartint les meves fotos perquè m'agradava i de seguida vaig veure. Que a la gent li agradava, no?, i que la gent em seguia, em comentava, Marina quin estil, quines fotos, tal, i llavors va ser quan vaig dir, ostres, jo per aquell moment treballava d'advocada aquí a Barcelona, jo soc advocada, advocada d'empreses, bé, en fi, tenia una vida completament diferent, molt ordenada, horari d'oficina, tot això, i bé, i va ser, ja et dic, és que va ser una casualitat de dir, ai, mira, M'ho van recomanar, per què no ho poses a Instagram, això, aquestes fotos? I va començar així, de la manera més innocent del món, i la cosa va començar a créixer, a créixer, també perquè ja et dic, és que era un moment que érem quatre gats, és que jo no recordo cap noia a Espanya compartint contingut de viatges en aquell moment, i ara, què serem, les noies que fem viatges? És que no t'ho sé ni dir, és que no sé, 500, 1.000, 2.000, és que no ho sé.

No ho sabem, sí, ara hi ha molta gent, realment. Però, i quan va ser el punt que vas haver de decidir? Entre la feina que feies. Doncs va ser al cap d'uns mesos,

molt pocs mesos. Jo vaig començar a compartir com el setembre del 2015 i va ser l'abril del 2016. Que va haver un moment que vaig tenir el primer cas de viralitat, que jo vaig tenir, que va ser un viatge que vaig fer al Marroc amb unes fotos, en aquell moment no hi havia vídeos a Instagram, unes fotos que es van viralitzar en un poble del Marroc, i a partir d'ahir la cosa va començar, estava creixent, però en aquell moment ja va ser com molt ràpid tot, començaven a publicar les meves fotos a un munt de comptes de viatges, tothom era Marina, Marina va entrar, molts de seguidors diaris, i allà vaig dir. Aquí està passant algo que no sé què és, perquè ja et dic, no existia el marketing d'influencers, no existia ni la paraula. Però jo vaig tenir com una sensació, saps això que dius? Està a punt de passar alguna cosa i no me la puc perdre. Si treballo. I no viatjo, i només viatjo a l'agost i als ponts, que és el que feia jo en aquell moment, em perdré una mica l'aventura aquesta. I llavors vaig dir, doncs vinga, año sabático al canto, vaig a viatjar, els estalvis, vaig a pagar-me viatges, vaig a crear contingut, vaig a alimentar aquesta compte d'Instagram que està creixent, i vaig a veure que hi ha. Si darrere d'això no hi ha res, doncs, xica, torno a treballar d'advocada, que tinc no sé quants anys d'experiència, mi màster, mi todo, i torno a treballar del que estava treballant. Vull dir, què puc perdre, no? I aquest moment va ser crític, va ser el moment. Va ser el moment, perquè era el 2016 on. Instagram, ja et dic, funcionava d'una altra manera i aquell any, vaig acabar l'any amb més de 100.000 seguidors, que ara això és res, però en aquell moment, ja et dic, va ser un any de creixement i a partir d'allà ja no vaig tornar enrere. Ja em vaig donar d'altra d'autònoms, ja em van començar a arribar propostes i he anat aprenent en aquests anys de què es tracta la meva professió, perquè ja et dic que el 2016 i el 2017. No es podia ni definir. No sabíem ni què era. I ja no t'han deixat tornar enrere. I ja no he tornat enrere. Ni ganes que tinc, per favor. Ojalà duri. Ojalà duri aquest estil de vida que tinc tan estrany i tan apassionant a la vegada.

T'agrada molt, llavors. Sí, m'agrada molt. No te'n penedeixes.

No me'n penedeixo de res. Però sacrifices coses. I tant, que sacrifico. No, no. Molt més sacrificat del que puguis imaginar tu i tothom. Perquè, òbviament, Quan tu et dediques a viatjar i a fer reportatges de viatges, i no em queixo perquè ja ho dic, és que m'encanta, perquè no hi ha res al món que m'agradi més que viatjar. I fotografiar les coses, fer vídeos, m'encanta. Però és sacrificat i com tot autònom, no em poso la mà d'allò sola, els autònoms vivim en una eterna. No sé com dir-t'ho. Una muntanya russa. No saps mai com serà. No aquest mes, ni aquest mes, ni aquest any, ni l'any que ve. La gent que té una feina i treballa per una empresa té altres problemes, però es pot planificar. I tu saps el que guanyaràs aquest any i més o menys tens un plan de futur. Però els autònoms estem en aquest limbo d'aventura constant. Que és apassionant i superemocionant, però que et fa com curtir-te, de dir, no sé com anirà aquest any, no sé com anirà l'any que ve, però és com tirar-te sense paracaides, ser un emprenedor, vull dir, és el que té.

Com veus els viatges? Hi ha més ara, hi ha menys, hi ha més però de menys qualitat. Com veus el futur del que seria el món del viatge?

A veure, per una part, bones notícies en el sentit que s'ha globalitzat i que està a l'abast de molta més gent viatjar. Abans era un tema molt elitista, molt car, parlo de molts anys, o sigui, no estic parlant. Però cada vegada és com més assequible i, per tant, la gent pot viatjar més. Això és bo, perquè jo crec que viatges boníssim per 20.000 coses, no? I per l'evolució personal d'una persona, com més viatgis i més vegis coses diferents i maneres de ser diferents, millor per tu. Però què passa a la vegada? Que clar, estem vivint com una massificació, globalització de determinats destins que estan fent perdre l'essència dels propis destins que viatgem. Perquè veiem com uns patrons que es repeteixen, vagis a Barcelona, a Roma, a Londres, a tal. Hi ha un tipus de viatge. Que potser s'està abusant de foto aquí, foto allà, lloc famós, i potser s'està perdent una mica l'anar més a dins dels destins, pensar més en com connectes amb aquell destí. Veig una manera de viatjar últimament, que no m'agrada, que és com d'anar a. Els cinc llocs deu que t'has marcat, que quedi la foto feta, que quedi a les xarxes, que tothom vegi que he estat aquí. Però que no el gaudeixes, realment. Però i què t'estàs emportant d'això? La foto? S'acaba amb una foto? Aquest viatge és trist, també. Que a mi m'encanta la fotografia, no jutjo ni critico. Però a part de fer fotos, podem intentar connectar i anar una miqueta més a dins del que viatgem i interactuar, aprendre d'aquell lloc, interactuar amb la gent, parar, reflexionar, disfrutar de moments que no són fer foto i que són observar, no sé com dir-t'ho. Sí, sí, te entens perfectament.

Em fa pena veure. Aprofundir amb els viatges. Aprofundir més. La imatge bonica que penges al final de les xarxes no és el que seria el correcte. Sí. Quin consell li donaries a dones que els fa por viatjar soles? És que jo ho he sentit moltes vegades. Sí. No me'n vaig sola perquè em fa por. A veure.

Jo ho entenc, és una cosa que si no ets dona no ho pots entendre, perquè pocs nois se senten insegurs fent coses. Nosaltres tenim aquest problema que és així. Ara, també et dic una cosa, em porto des del 2016 treballant. Per temps complet, o sigui, dedicant-me íntegrament a això, i ja et dic, no m'ha passat mai res. Però bueno, per desgràcia no tothom pot dir això. Jo també et diria que a vegades no tenir por. Pot ser un problema també no, diria que a vegades no tenir por va bé perquè a vegades atreus les coses quan tu vas amb por vas, no sé, és com que estàs com molt receptiu a que t'acabi passant el que estàs pensant entres en un bucle obsessiu i estàs, i això, i això, i això i al final dius, bueno, és com que ho atreus una mica. Per mi la recomanació seria confiar més, però a veure, sense passar-nos, però jo soc una persona que confia bastant quan vaig als llocs, perquè el que m'adono, el que m'he adonat viatjant tant, és que al final hi ha molt bona gent a tot arreu. Són les excepcions els problemes, i els problemes els pots tenir aquí passejant per Barcelona també. Tendim com a demonitzar els llocs als que no hem anat i als que no coneixem, no? Perquè són el focus de tots els mals, els llocs que no coneixem. I dius, ja, però si no els coneixem, per què els etiquetem tant, no? Això m'ha passat moltes vegades amb molts de destins, sobretot de destins musulmans, no? I la gent que no ha estat mai en aquells destins dient-te que per què vas i per què vas, estàs boja, i dius, però tu has estat? No. No. Llavors, per què tens tots aquests prejudicis? Si no hi has estat, ja m'estàs advertint de tot el que em passarà, que és res, perquè no m'ha passat mai res. Llavors, et diria, aconsell, obrim una mica la ment. No anem amb aquestes etiquetes i prejudicis que tenim, perquè és normal, l'entorn ens els dona. Ens donen inputs de que si vas aquí sola si vas allà sola la realitat és prova-ho i veuràs que hi ha bona gent a tot arreu i que hi ha noies soles viatjant per tot arreu i que la gent és maja per natura les excepcions són excepcions.

Molt bé, m'agrada molt el missatge, perquè jo crec que tens tota la raó i a més també ho podem posar al món de la vida normal, és a dir, que tenim perjudicis no només al món dels viatges sinó també a les relacions personals. Tornant a les relacions personals, i això sé que no t'he preguntat, has sacrificat molt relacions personals en el que rima de vida?

Efectives? No, gràcies a Déu no, perquè mira, jo ja quan vaig començar amb això, jo ja estava casada. I precisament l'única persona que no va pensar que estava boja en aquell moment per donar aquest pas va ser el meu marit. Que tampoc entenia molt bé quina era la sensació que jo tenia i tal, però ell va dir, és que et veig tan emocionada, tan entregada, tan tot, que no sé què és el que pretens fer, però tens el meu suport. Això és fantàstic. I per mi això va ser un punt d'inflexió, perquè no m'entenia ningú, ni el meu entorn, ni els meus pares, ni els meus amics, tothom trobant que se m'havia anat la bola completament de dir, però Marina, si tenies una carrera, si tens una feina, si tens una vida ja solucionada, què vas a buscar ara amb això d'Instagram? Llavors, no, estem junts, és la persona que més m'ajuda en aquest tema, m'entén, home, òbviament. I mira, nosaltres sempre hem viscut una mica amb el problema de la distància perquè des que ens vam conèixer vam haver de fer front a distàncies, vull dir que estem molt acostumats. Marina, ens queda un minut justet. Vinga, vinga. Un llibre que t'hagi agradat. Ostres, un llibre que m'hagi agradat, mira, te diré, no té res a veure amb els viatges, però bueno, potser sí. El Señor de los Anillos, la trilogía. Va ser un llibre que em va enganxar moltíssim i mira, ara que ho penso sí que va sobre un gran viatge, de fet.

Sí, un viatge. O sigui que sí. I una peça de roba, objecte, que simbolitzi per tu la llibertat?

Per mi els meus barrets. Els barrets de viatgera són llibertat total.

Fantàstic. I un hàbit de benestar que t'ajudi a sentir-te centrada baixis on baixis?

Caminar per la muntanya és una cosa que faig a gairebé tots els destins que puc. El senderisme per mi és espiritualitat. Les muntanyes per mi són connectar. Connectar amb alguna cosa que no et sabria explicar. Que va més enllà de. No soc religiosa. No soc religiosa ni tinc cap religió, però sempre dic una cosa, si per mi hi ha alguna cosa que és religió, és la natura, és la connexió, i a les muntanyes és on més ho sento. Doncs Marina, moltíssimes gràcies,

hauríem pogut compartir amb tu molt més temps, però crec que ha sigut molt interessant, ens has donat molts inputs que seguirem. Perfecte, me n'alegro. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, Marina. Viatjar és expandir la mirada, però també cuidar el centre, perquè no es tracta només d'arribar lluny, sinó d'aprendre a tornar a un mateix. Gràcies Marina per compartir amb nosaltres el teu estil de viure i el món, per recordar-nos que el viatge més important és el que fem cap endins. I gràcies per escoltar Estil de Viure.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.