T1xC4 - Temps de sega

Pusa, va, vine, seu, seu aquí, seu. Pusa, seu. Molt bé, molt bé, molt bé, guapa, molt bé. He sabut que a l'estiu tot a cuca viu. És època de moviment, de feinejar a primera hora i corre davant de la calor esperant que no t'atrapi. Com de tardors i de primaveres, d'estiu cadascú té el seu. Per mi l'estiu és la dura espera d'un nostàlgic de la bufanda i la tassa de caldo, però un bon plat de tomata amanida i compartir l'ombra de mitja tarda amb amics fan més passable el compte enrere. Molts de nosaltres associem l'estiu al noble art del descans i la pausa anual, però aquest, sens dubte, és un punt de vista urbanocentrista. A Pagès es fa molta feina a l'estiu i les jornades s'allarguen tot allò que la temperatura ho permeti. Només cal mirar el camp i veure com el verd ha passat el groc i que les màquines aixequen pols al seu pas durant la cega. Si l'any és bo, la vianda es presenta generosa a l'hort i al camp i cal estar atents al millor moment per collir-la. Fa calor, fa molta calor, i em consolo dient allò de és el que toca. I és que és estiu, i és estiu a la vida, i és estiu a Camí de Cabres.

Camí de Cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Ei, Marc. Bon dia, Martí. Pots baixar la música?

Hem tornat, eh? Sí, tant i tant. Esperes que la baixo. Que quan munyim posem música.

Això sí que és mimar el bestiar, eh? Catalunya Música, aquí munyint.

Música clàssica perquè estiguin una mica més tranquil·les elles i també jo, eh? Ambient relaxat.

Això ens evidencia que el paisatge ha canviat, del paisatge que veiem i el paisatge sonor també. Fa un temps, a la primavera, aquí se sentien molts petits i ara el que se sent és això.

Clar, estem munyint, és l'època de munyir, i com bé sents hi ha una màquina petita que m'ajuda, i la resta ho faig a mà. Jo, de fet, sempre ho havia fet a mà, però des de fa uns anys tenim una màquina petita que ens ajuda. I ara és això, les feines van canviant, aquí al corral, a pagès, i ara toca munyir, que és una feina molt de temporada, és una feina molt del bon temps, de l'estiu, i res, és una feina que també ens fa aixecar molt d'hora, molt aviat al dematí, com has pogut veure. Sí, sí, ni que ho diguis.

¿Era necessari que em fessis venir a aquesta hora?

Sí, també està bé fer-te aixecar aviat. I a part d'això, és que ara farà molta calor, i llavors aquestes feines s'han de fer aviat per elles, perquè estiguin bé elles, i per nosaltres també, perquè ara és un moment que podem parlar, podem treballar i podem fer les coses bé. D'aquí dos, tres hores farà calor i ja no serà tan còmode tot plegat. Nosaltres a l'estiu com veus aquí tenim molta feina, però suposo que és molt diferent dels teus estius.

Sí, per mi l'estiu és descans, és que baixi la feina, és realment llevar-me més tard, però bé, veig que aquest estiu serà diferent i que em tocarà anar a primera hora.

Bé, això depèn. En les feines com aquesta amb el bestiar sí que toca matinar, toca posar-s'hi molt aviat, però hi ha feines com la que veurem a l'episodi d'avui que en realitat no, en realitat s'han de fer al pic del dia i de fet a vegades sorprèn i tot, perquè s'han de fer a l'hora que fa més calor, però és perquè depèn del grau d'humitat del camp i de molts altres factors i esclar, les feines s'han de fer quan toca.

Bé, deixa'm mentalitzar que m'hauré d'anar adaptant i jo et deixo acabar de munyir. Si vols torna a pujar la música i en parlem d'aquí una estona.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Cereal ve del llatí cerealis, és a dir, pertanyent a Ceres, deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat. No és pas casualitat que una paraula com cereal prengui el nom d'una divinitat clàssica. La mitologia explicava tot el que passava, també el pas de les estacions. Segons diuen, la filla de Ceres, Persèfona, va ser segrestada a Paradas, Déu de l'Inframont, i només podia tornar a la Terra durant mig any. Per això, la seva mare feia créixer les plantes durant aquests 6 mesos, primavera i estiu, i les deixava morir l'altre mig any, tardor i hivern. Ceres també va ensenyar als humans a treballar la terra i en protegir a les collites. Els camps d'aurats de blat o d'ordi són la imatge més icònica de l'estiu mediterrani. I si el cereal és un dels principals conreus a casa nostra, un dels moments més importants del calendari agrícola és la cega. El que va ser una feina col·lectiva de colles de cegadors amb volants, fals o corbelles, avui ha donat pas a màquines recolectores, tractors i embaladores. També la producció cerealista s'ha especialitzat, sobretot en algunes zones com la Sagarra, l'Urgell o la Conca de Barberà, comarques que paisatgísticament semblen talment consagrades a la deessa Ceres.

A mi una de les coses que m'agrada més de fer aquesta feina, de fer aquest podcast, és que viatgem molt, ens movem i anem passant de paisatge en paisatge. I una altra de les coses que m'agrada d'aquest podcast és que molts dels dies de feina els comencem esmorzant. I aquí estem, esmorzant a Targa, a l'Urgell, amb l'Antoni, la Blanca i la Núria. Moltes gràcies per atendre'ns. Antoni, explica'm una mica, què és el que està passant ara amb el Cereal?

Bueno, ara és el moment de recollir una miqueteta el que hem sembrat, és a dir, el que hem cuidat durant els últims vuit mesos, i ara és el moment de recollir-ho. Clar, és puntualment. Ha de reunir unes condicions molt clares perquè puguem separar-lo, mai tan ben dit, l'ogre de la palla, i ha de construir unes condicions d'humitat perquè puguem allò almacenar-lo i guardar-lo pel rest de l'any.

Per situar els nostres oients, Núria, hem provat de fer aquesta conversa i aquesta trobada i és el tercer intent per poder-nos trobar. Però bé, és interessant explicar això perquè ha estat el temps que ens ha condicionat aquesta trobada.

Estem completament pendents del temps i estem en un moment de l'any que potser és el moment de l'any que tenim més fenya i portem ja més d'un mes i mig de campanya, són moltes hores cada dia. Surten molts imprevistos i a part també el temps, el factor temps, que per exemple havíem de quedar la setmana passada, marcaen molta pluja pel cap de dos dies, jo ho sento, però vaig haver de dir, em sap greu, ha de ploure, hem d'aprofitar totes les hores del dia perquè abans de la pluja vols fer el màxim possible i sí, sempre estem pendents del temps.

Blanca, explica'ns una mica per què ens situem. Com és l'any del cereal?

Comencé al sembrar, al setembre, es comença sembrant, després ja l'ha abonat, ara per exemple ja s'ha començat a tirar el fem, les persones que tiren fem, després s'ha d'ensofatar, s'ha d'abonar, esperar que passi el temps, les dones de reg, reguen, nosaltres que estem a secar no podem regar, esperem la pluja. Si plou molt bé, si no plou bé, si hi ha gelades no tan bé. Vull dir, al final, el que diem ara, el temps, influeix molt, perquè tu has sembrat quant ho cabe, però aquell any hi ha hagut fortes gelades, un any que no ha gelat la jenguita, que bé no ha gelat, però llavors hi ha una sequera. Cada any, el temps ens fa això, que tu no puguis fer una previsió del que tindràs al final de l'edat.

Per tant, ara estem tranquils fent un cafè, però pot ser que d'aquí. Tranquils no gaire, què?

Tranquils no gaire, què? Que d'aquí una estona, digueu, hem de sortir, no?

Sí, sí, sí. Hem d'aprofitar. És que pots dir una altra cosa? Aquestes hores que hem dit són les hores que realment estem al camp i estem arroplegant, és a dir, la nostra màquina està tallant, ficant l'ordre dintre de la sila, diguéssim. Escolta, abans de fer això, han engressat la màquina, l'han bufat, l'han netejat, han preparat totes les màquines perquè després no hi hagi cap coixinet que ens deixi treballar les 8 o 10 hores més o menys tranquilos.

Blanca, jo crec que hi ha una cosa que potser estem donant percebuda, però molts dels nostres oients probablement no coneguin. Clar, vosaltres no recollecteu, ni segueu, ni envaleu, només el vostre cereal, sinó que sou persones que aneu a treballar a finques d'altres persones, no? Exacte, sí.

Sí, perquè és el que diem, com que hem de tenir un volum molt gran, clar, al final la terra que tens tu, si poguessis anar a comprar terra, però la terra també té un preu, és cara, i per tant, al final la terra ja està molt repartida. Llavors el que fas és treballar per altres persones, jo vaig embalar per molta gent, que, per exemple, no cosechem, només embalo jo. I així igual, cosechem per altres persones, Al final és tenir terra.

Hem començat aquesta conversa que jo m'havia brigat una mica, va sortint el sol, el dia va millorant, anem mirant els mòbils, sembla que potser començarem a haver-nos de moure. Tenim temps per dues preguntes més? Jo voldria conèixer una mica quin tipus de cereal es fa aquí, estem parlant del cereal en genèric, és només un tipus de cereal, tenim diversos tipus de camp, com.

Aquí el que es fa majoritàriament a la nostra zona és ordi, potser en majoria es fa ordi, blat, també se'n fa molt, però potser més cap a les zones més frescals. Els últims anys també s'està fent bastants pèsols i colze. Serien els quatre cultius, però amb molta diferència ordi i blat serien els dos majoritaris. Colze i pèsols vindrien a fer una part més minoritària, però també se'n fan.

Ho hem aconseguit, el tercer intent hem pogut tenir aquesta conversa. Això que dèiem, avui hi ha bon temps, per tant la jornada promet. Moltes gràcies per aquesta estona i us seguim a la feina. Perfecte, gràcies.

Sapiguem-ne una mica més. Un apunt històric.

Rosa, mira què tinc aquí. Saps què és això? Un budall.

O una falsa, en diríem ara. O d'aquesta família. És d'aquesta família, és una falsa.

Nosaltres aquí a la Garrotxa en diem un volant. Jo la tinc aquí a casa perquè havíem fet fa anys exhibicions de cega a mà. I una cosa que havia vist és que segar mà havia de ser una feina dura abans.

Segar mà és molt cansat, és molt dur, i sobretot posa-hi un altre element, i és quan has de segar i la fulla no és ben bé metàl·lica, o no és ben bé de ferro. Què vols dir? Perquè el ferro és car i es necessita algú que el sàpiga manipular, que el sàpiga convertir el ferro en una fulla tallant, sabem, per exemple. Que és un dels motius del creixement rural a l'època medieval, és que arriben eines de ferro a tot arreu. Però és clar, és una feina cansada, dura, i sobretot que implica que t'has de jupir, que no treballes dret, que t'empotres a la terra, i per tant, en una societat absolutament estamentària com és la societat des del segle V, com a mínim, endavant, doncs veus molt clar qui. Plega l'esquena per treballar i qui treballa amb l'esquena dreta.

Molt gràficament, eh? Sí. Rosa Lluc, historiadora, benvinguda a Camí de Cabres. També és una feina on es necessitaven mans, és a dir, que aquesta imatge a vegades que tenim de la pagesia, una mica cada pagès al seu mas fent la seva feina, en el moment de la cega és molt evident que un pagès sol no ho pot fer-ho.

Exacte, i sobretot que és una feina que no només és masculina, perquè també l'altra cosa que veiem és, és impossible que un pagès d'un mas pugui segar tot el camp ell sol en el moment en el que cal, perquè a més a més hem de tenir present que la sega s'ha de fer quan toca, és a dir, i per tant sabem que hi participen altres persones, és de les primeres notícies que tenim de gent que cobra un un preu, és a dir, un sou fix per una feina, i l'altre element que hem de tenir present és que el moment de la cega és un dels moments en els quals, com a mínim, molts pagesos catalans havien d'anar a primer a cegar les terres dels seus senyors que a cegar les seves terres, i per tant, part de la renda feudal que es feia. Amb treball passava per la cega, perquè la cega és visual, perquè la cega es veu i perquè a més a més tothom sap que s'ha fet. És com una activitat comunitària que acaba amb una festa, esclar.

Deixem la comarca de l'Urgell i ens endinsem al paisatge de la Conca de Barberà. Aquí l'horitzó és lluny i permet la mirada llarga. Entre mig es divisen polsegueres de les màquines recol·lectores que pentinen i canvien el paisatge a temps real. Els rodets de la màquina recol·lectora empenyen el cereal cap a les seves entranyes de manera misteriosa. És una màquina colossal, immensa, que fa molt soroll i molt respecte quan la tens a pocs metres. A dalt a la cabina, al volant i comandant la feina hi ha la Núria. Aleshores atura la bèstia davant meu i passa allò que no m'atrevia a demanar però que estava desitjant feia estona. Estem davant la màquina, és immensa, la Núria ja ha pujat les escales. Bones, què tal? Com anem, Ramon? Molt bé. Pujo? Sí? I ens convida a pujar. Pugem les escales, som-hi.

És com si pujés a una nau espacial. M'enfilo als 6 o 7 graons en vertical que hi ha fins a la cabina i un cop damunt d'aquest artilogi gegant, assegut davant una panoràmica preciosa de camps i sol, empassant-nos l'ordi sense descans, entenc la passió per aquesta feina.

Tenco, eh? Sí, sí, tanca, tanca. Bueno, bones vistes des d'aquí, eh?

Això sí, aquest tros és fantàstic, les vistes que hi ha. Sí, sí, realment. A veure, lo millor que tenim. Bueno, lo millor, una de les coses que a mi m'agrada molt d'aquesta feina és les vistes que tenim cada dia. Vull dir, treballar aquí és un és una passada.

I ara davant nostre estem en un camp de blat, estem en un camp d'ordi.

Si t'hi fixes, per veure bé la diferència, els que no ho coneixeu gaire, l'ordi és el que fa el ganxo. Mai no veus l'espiga dreta, sinó que quan està sec fa el ganxo i l'espiga queda com caragolada. En canvi el blat, l'espiga queda dreta.

Ara aquí davant tenim com un rodet amb unes pues, amb unes pintes que entenc que estan empenyent l'ordi

cap a sota. El molinet, que és això que dius tu, és el que pentina el gra perquè no caigui en banc i entri a dins del molinet, allà dins del concavó. A baix hi ha les dents que ho tallen, llavors un cop a dins, és el que us explicava abans, llavors ja comença a separar el gra de la palla. I aquí dins de la tolva pots veure com entra el gra i la palla, si et fixes per fora, quan girem ho veuràs, veuràs que el rem de palla està a fora.

I vol dir que hi ha un moment que la màquina s'omplirà i que l'hauràs de buidar en un remolc.

Sí, per això tenim el remolc aquí a la finca. I quan jo ja veig que la tolvada està plena, doncs vaig cap al remolc i descarrego.

Núria, es nota que t'agrada explicar-ho, que t'agrada la teva feina? Home, és que és una feina preciosa.

La veritat que és una feina molt maca. És una feina que realment es disfruta molt. És una feina que és molt vocacional, t'ha d'agradar. Perquè si no t'agrada, malament. És una feina que has d'implicar moltíssimes hores, no hi ha caps de setmana. Quan estem en campanya treballem set dies a la setmana, totes les hores del dia, però que si la disfrutes és que no se't fa gens de llarga el dia, és que al contrari. I aquest ritme frenètic de les campanyes, ostres, acaben enganxant-hi tot. És que realment és una feina molt xula. Veure el pas del temps, veure que tu sembles, quan neix, que neix bé, si l'any acompanya, la pluja ens acompanya, veure que la collita es fa maca, que tira endavant, ostres, és una satisfacció immensa.

Segurament en els últims anys, i per sort, ens hem acostumat cada vegada a veure més dones al capdavant d'explotacions, però potser estem poc acostumats encara a veure dones amb màquines grosses i comandant com estàs fent.

Sí, jo crec que potser se'n comencen a veure més, però no estem gens acostumats. Se'ns fa molt estrany. I a mi la pregunta de, ah, però tu també portes tractors? Aquesta pregunta crec que me l'han fet, no sé quantes vegades, però me l'han fet moltíssimes vegades. Perquè tu dius que ets pagesa o dius que treballes al món agrari i el primer que es pensen és que tu portes la part dels papers i ja està. En cap moment es pensen que tu facis la feina quan qualsevol noia et diria que és pagès tu ja entueixes que si és pagès porta el tractor, porta la cosechadora, porta el que fa les feines que toquen a cada època de l'any. En canvi quan ets una noia ho has d'explicar, ho has de puntualitzar i sempre ho pregunten com una cosa estranya.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Bé, Joan, comencem pel principi. Què és el cereal? Què entenem per cereal?

Bé, els cereals són un conjunt de plantes de la família de les gramines, bàsicament, que constitueixen un dels principals aliments. Són probablement la principal fons o una de les principals fonts que tenim de midó per a l'alimentació de l'home. I ha sigut la base de l'alimentació, nosaltres que estem aquí a Catalunya, de la civilització occidental durant molts anys.

Joan Serra, tu ets investigador aquí a l'IRTA. Quan hem arribat aquí a l'IRTA hem vist camps de cereal, que deuen ser camps d'assaig. Quin és el paper dels centres de recerca per trobar solucions o per adaptar-se en aquest futur que parlaves del canvi climàtic? Bé, en primer lloc,

important és identificar el problema. Identificar el problema és que també són problemes de l'agricultor i un cop tens identificar el problema és intentar buscar tecnologies, bé sigui material vegetal, bé sigui pràctiques de cultiu, etcètera, que et puguin donar solucions davant d'aquestes plantes. Podem posar exemples concrets. Què ens està passant? Que ens estan augmentant les temperatures. Per exemple, una de les formes que podem fer és buscar material vegetal, varietats, que tinguin un cicle que ens permeti fer front a aquests canvis climatològics i així en cada qüestió. Hi ha un aspecte que no hem parlat i que també és un repte molt important per a l'agricultor, que podríem posar-me una paraula així una mica genèrica, que seria sostenibilitat. I és que l'agricultor no només ha de produir, sinó que la societat cada vegada li demana més que produeixi d'una forma, diguem-ne, amb impactes molt baixos o sense impactes en el medi ambient.

¿És compatible la productivitat amb la sostenibilitat?

Bueno, fiquem-hi que si no ho és ho ha de ser-ho. És un dels reptes que tenim, és a dir, no tenim cap altra opció. Hem de produir perquè si no produïm no generem recursos per l'explotació i hem de fer-ho de forma sostenible perquè si no la societat tampoc ens ho permetrà. Segurament hi ha molt de camp per córrer, entre altres coses perquè hi ha molts reptes que tenim per aquests cultius. I probablement quan tens reptes, la recerca, la innovació, és una de les principals eines que tens per donar-hi resposta.

Tornem a agafar el cotxe. Hem deixat la Núria treballant a la màquina i nosaltres deixem enrere la conca de Barberà. Hem tornat a travessar l'Urgell i ara estem entrant a la Sagarra. Ens anem a buscar la Blanca i el Magí per entendre i veure quin és el pas següent del cicle dels camps de cereal.

Blanca, venim de veure com la Núria estava cegant i recolectant i tu estàs en el pas següent, no? Exacte, sí, a empalar, recollir la palla. Vas amb un tractor que sembla una nau especial, amb una pantalla ple de indicadors, molts comandaments, però vas mirant enrere i vas escoltant i segurament al final les orelles i els ulls són els que acaben manant més en aquesta feina, no? Sí,

al final les màquines et diuen coses, però tu has d'estar en tot moment al cas del soroll, al cas del que estàs fent, perquè porten molts sensors i porten molts indicadors, però al final l'experiència i el que tu saps al llarg del temps és el que et guia més. La màquina et pot dir una cosa, a vegades la màquina detecta una cosa i tu, en canvi, veus una altra diferent.

Quan fa que vas damunt d'un tractor fent aquestes feines i dóna't bé l'ofici?

Bueno, jo no fa bueno, ara sí, ara ja fa deu anys, perquè jo no sóc de pagès, jo sóc de poble, però no de casa pagesa, llavors em vaig casar amb un pagès. I jo havia estudiat, soc fisioterapeuta, soc mestra, vaig fer les meves coses, i va haver un dia que al final es de fer relleu i és contractar algú o entrar a treballar. I vaig entrar a treballar. Estàs enamorat d'aquesta feina? Sí, jo sempre dic que és el meu moment de meditació. A vegades és un moment sol, perquè és solitari, i pots estar. Hi havia moments que penses molt i altres moments que has après a relaxar la ment.

Sentim que de tant en tant el tractor et va avisant. Què t'està dient? Està dient que he fet una bala,

que he lligat una bala. Allà darrere, aquelles banderetes d'allà, són les que claven, fan el nus, i després aquí, veus, ha sortit la bala darrere. Cada cop que pite, faig una bala.

Si anem voltant pel país i anem mirant diferents camps on s'han anat embalant, hi ha bales més petites, hi ha bales més grosses, hi ha bales rodones, hi ha bales que estan embolicades en una espècie de plàstic. Per què cadascun d'aquests formats?

Bueno, perquè al final depèn de per què n'hi ha la palla. Llavors, per exemple, a les granges la palla amb bala rodona està molt més tova i llavors a vegades el granjer decideix que li va més bé la palla rodona. Les bales petitetes ja no se'n veuen gaire, d'aquelles tan petites que s'agafen a mà. Bueno, hi ha algú, aquí hi ha algú que té una màquina de bales petites, però bueno, ja és una cosa que es ve extinta. I després hi ha aquestes més grans que a nivell de camions van molt bé perquè es carrega molt bé la mida del camió, a nivell de transport, portes molts quilos amb una sola bala. No trebala. No trebala, ja està bé. He tret dinerets.

Hem parat el motor del tractor i estem a mig del camp parats amb el silenci que també l'envolta. Tant tu com la Núria heu parlat de manera molt positiva de la feina que esteu fent i hem donat un missatge bastant esperançador i això també està molt bé. Si haguessis de fer una mirada al futur, si haguessis de pensar una mica amb les generacions que venen, com veus aquesta feina i la possibilitat del relleu?

La realitat, jo ho veig una feina dura, perquè al final és el que estàvem parlant, cada vegada treballes moltes hores, els preus cada vegada no han augmentat, per tant cada vegada has de treballar més per guanyar el mateix. Clar, la terra és la que hi ha, no ens la podem repartir més. Llavors, clar, no pots tenir més terra, no guanyes més. Jo crec que si no canvien moltes coses. És un món dur, perquè al final és el que dic, són moltes hores, has de tenir terra, però bueno, al final, com que ho tens i és teu, saps que sempre hi serà, i si volen treballar ho podran treballar.

Si tornem a passar d'aquí 10 anys, ens tornarem a trobar sobre un tractor, ens tornarem a trobar en velant, ens tornarem a trobar treballant la terra? Espero que sí, espero que sí. Doncs moltes gràcies pel vostre temps. Sabem que avui us hem robat una estona i que el temps us demana pressa per treballar, però moltes gràcies per rebre'ns, pujar-nos al tractor i explicar-nos com funciona tot això del cereal.

Moltes gràcies a vosaltres.

Gam Obert, l'espai on la gent de pagès hi diu la seva.

Hola, el meu nom és Víctor Rojas. Tinc un ramat de 250 ovelles en extensiu a l'Alt Empordà. Ara porto unes 600 ovelles i estem fent franges en prevenció d'incendis. I estem entre Port de la Selva, Selva de Mar i el Monestir de Sant Pere de Rodes. I estem aprofitant tot aquest herbatge vora mar, que sempre es deia que era com la millor usada que podies trobar a l'Empordà, ja que la sal de les Llevantades i el caràcter únic d'aquí del Cap de Creus fa que les pastures siguin úniques i la qualitat també. Així que netegem i ens alimentem a parts iguals.

Hola, bon dia, sóc en Raül Molis. Soc un pagès d'aquí del Vallejo Oriental. Nosaltres a ple estiu el que estem fent és, principalment, esperar que els sembrats es tornin grossos del tot i començar a batre. Amb l'horta tenim algun problema més ara mateix pel tema de l'aigua. Cada estiu ja menja aigua i tenim menys aigua per regar. És una època bastant atabalada, la veritat.

Jo soc la Júlia Viejo Bueno Caballer, pagesa de la Figuera, del Priorat. La vinya és el moment que el raïm canvia de color, que tinta. Toca fer algun tractament, toca fer alguna allaurada i sobretot esperar que acabi de madurar. I cap a finals d'agost, principis de setembre o meitat setembre és el moment més feliç, que és el de vermar i recollir tot el fruit.

Hola, sóc la Lini, sóc per a Madeira. Tinc vaques, vinc 5 vaques a Brasil Molló, Catalunya Nord. A l'estiu, primer, he de pujar les vaques a muntanya, cap a muntanya. Perquè quan les vaques són a muntanya, nosaltres daiem, preparant les pasturas per la tardor. Bé, a

l'estiu, sobretot, es tracta de. Desbrossar, que és la feina que ocupa més temps. I després també revisem la poda. Vigilar el rec, també, l'abonat i fer pulveritzacions amb abono foliar per a mantenir també la fertilitat, com s'abri.

Cada cosa al seu temps. Què hi diu el calendari dels pagesos?

Arriba la calor, i amb ella arriba també la feina pagès. Al camp ara és temps d'assega. Assega el cereal, blat, ordi, cibada, i s'embala la palla. Ara és quan deien allò de "segueu errant, que la palla va cara". També es d'alla l'herba de prat i les espècies ferratgeres com la userda, l'alfals, tant per fer ferratge en sec com per encitjar. El blat de moro, que també podem anomenar moresc, panís o dachsa, encara es pot sembrar segons el clima i la varietat, però el més habitual és fer-ne la collita a final d'estiu. Amb la calor tot creix, i això vol dir que és temps d'horta. Les dues grans feines d'aquesta època són desarbar i collir. És ara quan l'hort llueix. Encara podem plantar tomàquets, fesols d'enramar o cocombres, però sobretot el que cal és collir tota la verdura d'estiu, que és moltíssima. També es coll l'orenga, el merduix i les mentes. Als arbres encara es pot fer poden verd, així com amb pèls d'escudet. És hora de collir préssecs, la bresquilla, pomes i peres. Per la ramaderia extensiva, si poden fer-ho, tant vaques, ovelles com cavalls, és temps d'estar en muntanya, cercant la pastura verda i l'aire fresc. Arremengueu-vos, doncs, que és època de feina. Ja ho diu la dita, del bon estiu al pagès en viu.

Què marc m'has vist sobre la màquina? He vist que t'ha agradat

això de pujar al cim de la màquina, al cim del tractor. Sí, sí, una sensació de dominar el món des d'allà dalt, molt guai. I calor? A dintre la cabina potser

estaves fresc. Sí, sí, sí, teníem aire acondicionat, s'estava molt bé. De totes maneres, he quedat parat del poc que en sabem del món del cereal.

Sí, el cereal, a més a més, és la base de la nostra alimentació, tant l'alimentació humana, perquè pràcticament tot el nostre menjar sempre hi ha cereal, com també l'alimentació animal. Per tant, és un d'aquests conreus que a casa nostra és importantíssim.

I a més, els camps de cereal confeccionen bona part del paisatge del nostre país. Sí, sí,

de fet és el paisatge mediterrani, és el camp de cereal. El que passa és que és això, és una feina que no està suficientment valorada segurament. Avui hem conegut gent molt apassionada a la seva feina, hi ha molts altres pagesos i pageses que fan aquesta feina i que la fan també, tinguem-ho clar, a l'estiu, que per molt que dintre la cabina del tractor s'hi pugui estar més o menys bé, has de treballar a l'estiu a les hores de més calor i és una feina dura, és una feina intensa.

Doncs sí, la veritat és que hem conegut una feina que sense l'amor pel territori i sense l'amor per la mateixa doncs seria molt difícil de fer. Et sembla Marc que continuem amb l'estiu?

Sí, continua la calor, continua l'estiu i tenim moltes més coses per explicar i per aprendre. Doncs va, a buscar l'ombra.

Camí de cabres és un podcast de Marc August Montanya i en Martí Alvesa, amb les veus de la Neusa Sim i l'assessorament lingüístic de la Carme Kelmer. Fins la propera!