T1xC5 - Els eclipsis com a font d'inspiració

97 segons. Instruccions per seguir l'eclipsi. Amb Óscar Fernández i Joan Anton Català.

Doncs com qui no vol la cosa hem arribat al cinquè i últim programa del 97 segons. Ja tenim a tocar l'eclipsi. Ja us hem explicat per què es fa un eclipsi, com hem de mirar l'eclipsi, com l'hem de fotografiar, tota una sèrie de coses per tal de viure l'eclipsi. Però avui ens volem fixar en algunes coses diferents. Ho farem de seguida, però no volem perdre els costums. Sempre comencem amb algú que ens explica de primera mà i de manera molt entrenadora què és un eclipsi. Un eclipsi és quan.

Està de dia i la lluna ve i se fica per davant del sol. Llavors torna a sortir i torna a ser normal. L'eclipsi passarà. I no sé. Doncs és el Nil, de 7 anys,

que té molt clar què és un eclipsi, tot i que acaba amb aquest no sé. M'ha fet la impressió que no sabia molt bé què més dir. Avui ens volem fixar, com us dèiem, en una cosa molt diferent. No té a veure amb l'eclipsi d'aquest 12 d'agost que tenim aquí a tocar, sinó amb els eclipsis en general i com han exercit durant molt de temps. Atracció a la humanitat i també a les arts i per tant trobem moltes referències a eclipsis en pel·lícules, en música en llibres, a la llengua per fer-ho ens acompanyen el Marc Garriga i el Mario Serra benvinguts al 97 segons a tots dos moltes gràcies al Mario Serra, no sé si cal presentar-lo novelista, lingüista autor de l'Enigmarius al matí de Catalunya Ràdio

m'agrada molt quan em diuen no cal presentació perquè llavors jo replico, soc impresentable.

L'impresentable de Màrius Serra i el Marc Garriga, el cap de cultura de Catalunya Ràdio. Sembla mentida, però l'eclipsi sempre ha tingut com aquesta mena d'atracció a la humanitat que fa que hagi estat motiu fins i tot d'inspiració pels artistes, no?

Font d'inspiració absoluta perquè en el primer moment era tot un enigma i per tant això despertava tota mena de teories filosòfiques fins i tot, però també matemàtiques i a més a més que ha estat motiu de conversa en diversos àmbits acadèmics i per això jo us he preparat una llista d'obres que si voleu podríem començar parlant de música. Ah, molt bé, a veure.

Hi ha un disc molt famós, molt característic, que es diu The Dark Side of the Moon, La cara oculta de la lluna, de Pink Floyd. Has començat amb uns clàssics, eh? Tot és molt, ja saps que tenim una edat ja,

per tant, som una miqueta clàssics. No, però també el carro gros, eh? Perquè Pink Floyd són paraules majors, no?

Això és un disc de l'any 1973 i aquest tema concretament es diu Eclipsa i és el tema amb què acaba aquest disc. Aquest disc és una icona del rock progressiu, és un clàssic en totes les playlists d'Eclipsis. Aquí Pink Floyd va utilitzar uns efectes sonors per evocar aquesta sensació de foscor, de reneixer, que és quan torna a aparèixer el sol, però clar, metafòricament el que estan parlant és que l'eclipsi és com una mena de tapa, es tapa la raó, es cobreix la salut mental i quan acaba l'eclipsi hi ha aquest moment de revelació.

De referències lingüístiques també n'hi tindríem moltíssima.

Sí, començar per la pròpia etimologia, diguem, perquè hi ha com. Eclipsis ve del grec, que vol dir desaparició, ecleipsos. Però si tirem enrere, hi ha el verb abandonar, ecleipo, i anem a leipo, al final, que és deixar. I aquí és molt curiós perquè la ciència n'ha fet un ús que xoca amb un altre arrel grega, que és el greix, que és l'hipo. Una liposucció, diries, mira, deixa, no, succiona el que és el greix. En canvi, de l'hipo vol dir que desapareix, i d'aquí ve l'eclipsi. Hi ha hagut una confusió sempre, també, amb l'eclipsi, perquè és el que dèiem ara, trenca l'expectativa, i allà on hi hauria d'haver llum, de sobte hi ha foscor quan no toca, no?, Per tant, hi ha un abandon, hi ha una desaparició, i això és el que ha fascinat més històricament els artistes.

Això pel que fa a l'etimologia. Tens més referències? Una pel·lícula. A veure.

Aquest és un altre grup conegut dels 80, els Alan Parsons Project, que van fer la banda sonora de Lady Falcó, una pel·lícula de Richard Donner de l'any 85. Richard Donner, director de Mític Superman de Christopher Reeve, dels Goonies, de la saga d'Arma Letal, un clàssic d'aquella època. Aquí una pel·lícula amb uns intèrprets també superestrelles d'aquell moment, Roger Howard, Michel Pfeiffer i un jove Matthew Broderick. I és una pel·lícula de fantasia medieval, èpica, romàntica, on hi ha dos amants maleïts, un es converteix en llop de nit i ella es converteix en falcó de dia, i per tant l'eclipsi solar és el moment, és aquell moment en què hi ha dia sense nit, que hi ha nit sense dia, on els dos són humans i poden tenir aquesta relació. Per tant, hi ha una escena final mítica en una església amb aquest eclipsi, on ja sona aquesta música dels Alan Parsons Project, una pel·lícula que, per tots aquells que ja han, diguéssim, fet desaparèixer totes les seves col·leccions en format físic, doncs no es pot trobar a cap plataforma. Per tant, jo sempre aconsello que els DVDs, els Blu-rays o els VHS, aquells que no el tinguin, els guardeu, perquè pel·lícules com aquesta. S'ha clipsat. Alguna referència més?

Un llibre, afegim un llibre, una mica en la línia d'aquella etimologia que hem parlat ara del grec, és una novela que es diu en francès La Disparition, que és de Georges Perrec, i té una novela negra, hi ha una desaparició d'un cadàver, tu vas llegint, però el que desapareix realment en tota la novela és la lletra E. En francès, eh? Aquesta desaparició, més enllà de ser un joc, diguem, el que ho porta és que Perrec va perdre la seva família als camps de concentració nazis, no? I la desaparició sempre ha estat, diguem, un motiu central en la seva obra. Aquesta novela està traduïda? Sí. Està traduïda al català? Sí. Adrià Pujol Cruells, com es diu aquesta novela en català? L'eclipsi. I es diu l'eclipsi perquè el que desapareix és la lletra A, en català, que té una dificultat diferent, no?, diguem, però és aquesta mateixa desaparició portada a l'eclipsament d'una lletra. Imagina't, una vocal, posa't a escriure un guió.

Més coses. Un altre llibre.

És una novel·la curta, una novel·leta, però que té molts seguidors perquè el seu autor és Stephen King. Dolores Claiborne és un relat que parla d'una dona de Maine acusada d'assassinar la seva rica propietària, la propietària de la casa on ella porta uns 20 anys treballant. Com a dona de fer feines, la filla intenta ajudar-la, però a mesura que va parlant amb ella i va forgant, descobreix un passat fosc, podríem dir, com ara, que l'eclipsi solar total real, que es va viure el 20 de juliol del 1963, doncs era el taló de fons en el moment en què ella va assassinar el seu marit, que abusava d'ella. El que fa aquí Stephen King és que l'eclipsi crea com un moment de foscor literal, però alhora també simbòlica, que simbolitza l'acte de revenja, podríem dir, de justícia, segons com ho miris. Se'n va fer una pel·lícula l'any 1995, que es va titular Eclipse Total, que protagonitzaven Kathy Bates i Jennifer Jason Leigh, d'aquí aquesta música de Danny Elfman, que va crear la banda sonora. Aquesta pel·lícula sí que es pot trobar, però has d'apagar a Prime Video o Apple TV, perquè només està de lloguer.

Molt bé, doncs una altra pel·lícula, i també és basada en un llibre de Stephen King. Deixeu-me dir, ara que parlem de llibres, qui també va trobar inspiració en els eclipsis solars per crear una història va ser Hergé, que va donar a aquest fenomen astronòmic un paper destacat al llibre, a l'àlbum, El temple del sol. És el catorzè àlbum de les aventures de Tintín i Milú. El va crear Hergé l'any 1949. A Catalunya Ràdio tenim una malalta, entre cometes, de Tintín. És la Carme Lloberes, comentarista de bàsquet a Catalunya Ràdio i també col·laboradora de diversos programes. I vesteix com un tintinòleg. Sí, vesteix bastant com un tintinòleg, exacte. També fa referència, la Carme Lloberes ens ha deixat aquest àudio parlant d'aquest àlbum d'Hergé, de Tintín, El temple del sol del 1949, en què també apareix un eclipsi.

Aviam, doncs jo la primera vegada que vaig tenir consciència del que era un eclipsi va ser en el catorzè àlbum de les aventures de Tintín, El temple del sol. Era el que tancava una de les trames més misterioses i èpiques del còmic, diguem-la, la continuació de Les set boles de cristall. En Tintín, el capità, jo, clar, el Milú, viatgem cap a Perú, perquè havíem de rescatar el professor Tornazol. Passem la serralada dels Andes, creuem la selva amazònica i per fi descobrim la civilització inca. Però és clar, és que llavors ens van capturar i condemnar a ser cremats vius per delicte d'intrusió. I aquí el gran inca ens concedeix el dret de triar dia i hora. I per una d'aquelles casualitats, en Tintín, gràcies a un retall de diari, va veure que tal dia hi hauria un eclipsi solar total. I davant d'això, fa creure als inques que té el poder de controlar el sol, els va espantar i va aconseguir alliberar-nos de tots. Home, és cert que nosaltres no vam necessitar ni ulleres per mirar aquest eclipsi en aquells temps, però Erguer en realitat va contractar un científic escriptor que es veu que es va inspirar en Mark Twain en el Yankee a l'acord del rei Artur i ell no en va quedar gaire content d'aquest desenllaç.

Doncs mira, la Carme Llobregat és que parla en primera persona, eh? Nosaltres vam travessar el Perú, vam travessar els Andes per arribar al Perú. Sí, sí, entre la història. Sí, sí, totalment, totalment. De Erguer. He dit Erger, es nota que no sóc tintinòleg, he dit Erger i, clar, l'autor és Erguer. Però vaja. Més coses? Més coses?

A veure, jo faria una pinzellada només per als nostres oients, perquè no és ben bé un eclipsi, però tota la gent que hagi anat a veure alguna vegada els Pastorets d'en Folch i Torres, hi ha una de les escenes de reconeixement quan tots s'adormen per una sal malèfica que porta un dels diables, diguem, dels dimonis, que resulta que es subverteix tot, n'hi ha dos que no emprenen, i hi ha com el miracle que apareix el Sol en plena nit, diguem. És com un eclipsi invers. La inspiració és clarament astronòmica. El que hi ha aquí és de dir, busquem els fonaments, i el fonament és que cada dia el Sol surt a una hora determinada i es pon a una altra. I en aquest cas, per donar-li una pàtina de màgia, de màgia religiosa o divina, en aquest cas, en Folgui Torres, agafa aquest paper i tants i tants nois, per exemple, a Horta, allà al Foment Hortenc, cada any, s'han emocionat veient com surt un sol, és a dir, un eclipsi a la inversa.

Molt bé. Doncs fins i tot als pastorets d'en Folqui Torres hi apareix un eclipsi, ni que sigui a la inversa. Estem al 97 segons repassant algunes aparicions, algunes inspiracions en el món de l'art dels eclipsis. Amb el Màrius Serra i amb el Marc Garriga en tens més, eh, Marc?

Com que el Màrius parla de teatre, doncs parlarem d'un musical.

Little Shop of Horrors, la petita botiga dels horrors. Aquí la cultura ja sabeu que sempre es retroalimenta, tot això neix d'una pel·lícula de Roger Corman de l'any 1960, i a partir d'aquí es va fer un musical de rock còmic i còsmic, podríem dir, creat per Howard Ashman, que va fer la lletra, i Alan Menken, la música, Alan Menken el gran compositor després de les pel·lícules de Disney. I després aquest musical va tenir una versió cinematogràfica l'any 86 amb Rick Moranis i Steve Martin. En fi, és un musical que parla d'una planta carnívora, l'Odri II, perquè l'Odri I és la noia de la qual està enamorat el protagonista. Aquesta planta carnívora que arriba de l'espai durant un eclipsi solar i que després el noi que l'ha comprat l'ha d'anar alimentant en persones perquè és una planta carnívora. És un clàssic del teatre musical que aquí s'ha representat tant en català com en castellà al Teatre Victoria, l'hem pogut veure. De moment no hi ha prevista cap versió en un futur immediat, però vaja. No trigaran, perquè sempre van tornant els clàssics. Si hi ha un eclipsi pot ser que algú s'inspiri i digui, tornem-hi. Per tant, de moment, fins que no torni als escenaris, podeu veure la pel·lícula original de Roger Corman a Film India Netflix i el remake de Francós de Lloguer a Prime i Apple TV.

Molt bé, doncs una altra referència dels eclipsis en el món de l'art.

Jo ara faré el salt, perquè és important de vegades, lingüístic, del llenguatge literal, del llenguatge figurat. Figuradament, el verb eclipsar, ja el tenim introduït a tots els diccionaris, com a pronominal, cessar d'ésser visible o de brillar una persona o cosa que abans es deixava veure molt o predominava, allò, un artista que de sobte s'ha eclipsat, o un altre, transitiu, ofuscar, privar de veure un objecte fent més claror que ell. Que això és el clàssic moment de dir, ui, el xupapantalles, no? Aquest m'ha eclipsat. Aquest m'ha eclipsat. Surt una estrella. Ha pres el protagonisme. Hi ha pel·lícules I fins i tot entre dos principals hi ha algun que brilla més, no? Això succeeix molt. Però jo això ho volia portar, aprofitant que el festival grec es va inaugurar aquest juliol, a finals de juny, diguem, amb l'Opera de Tres Rals, al cas de que Bertolt Brecht en realitat va eclipsar la seva coautora. Això amb els anys s'ha anat canviant i ara ja es parla d'Elisabeth Hauptmann com a coautora. Hi ha molts altres casos d'artistes femenines que estaven al costat d'un gran nom, no sé, al costat de Picasso, l'escultura d'Oramar, seria un altre cas. Però en el cas d'Elisabeth Hauptmann fins i tot es diu que va redactar. Tota l'òpida de tres rals, no? De manera que aquesta, diguem, en llenguatge figurat, aquest fet d'eclipsar-la, ara s'hi està posant una mica llum a la foscor.

Per tant, fins i tot també això, personatges eclipsats, perquè hi ha hagut algú que els ha pres el protagonisme en algunes de les obres d'art que han firmat, en teoria entre els dos, però que al final més aviat ha passat a la història un dels dos perquè l'altre ha quedat eclipsat.

Doncs aprofito aquest eslògan que fa el Marius de Crimps per parlar d'una sèrie.

I have to tell you something. Something insane.

És una sèrie de ciència-ficció que es diu El problema de los tres cuerpos. Està basada en una trilogia de llibres d'un autor xinès que es diu Liu Xixin i que ho peta, podríem dir, entre els fans del gènere. I la trama aquí també parlem d'aliens, igual que la planta carnívora, que venen d'un planeta que es diu Trisolaris, perquè té tres sols, i això genera un caos absolut perquè, clar, es van eclipsant entre ells, no?, i cada vegada que hi ha un eclipsi determina la supervivència de la civilització d'aquell planeta. Els eclipsis són imprevisibles, d'aquí ve el problema dels tres cossos, que de fet és un problema matemàtic real complicadíssim, perquè quan hi ha dos cossos que fan elipsis es pot preveure, més o menys, quan hi ha aquests eclipsis, i per això estem parlant. D'un eclipsi que es produirà d'aquí molt poc, però quan hi ha tres cossos celestes la predicció es fa absolutament complicada i els matemàtics s'hi han dedicat molts anys a resoldre aquest problema matemàtic. La sèrie que és a Netflix i que té només un parell d'anys és molt, molt interessant, molt atractiva visualment, molt entretinguda, potser no tant com els llibres, però vaja, d'aquelles que passen bé.

Molt bé. Us en queden de recomanacions? Jo faria un últim de dir.

I estareu amb mi, que l'esport també és cultura. Però la línia dels eclipsats, jo ho he posat damunt la taula perquè em va cridar l'atenció més enllà del fet esportiu. Si jo us dic el nom Iòmic Kejelka. Us sona de res? No. Doncs és. Va baixar de les dues hores a l'última Marató de Londres. Que té molt mèrit. Però va quedar just per darrere del que n'hi ha. Sebastián So, que és qui ha passat a la història per ser l'home que va fer. Es va endur tota la glòria i el va eclipsar. Aquesta mena d'eclipsament sí que ha estat inspiració per molta gent i només el deixo apuntat. Hi ha una novel·la que es diu Número 2 del David Franquinos, que està traduïda al català, i que ell s'ho inventa. És una història de l'hipotètic noi que va quedar segon en el càsting per fer del Harry Potter. I que per tant va quedar

segon que té molt mèrit, queda segon però en canvi no passes a la història

i després ningú no el creu i ell ho viu i fins i tot té una relació sentimental i va amb la nòvia i el primer dia que va a casa seva té el número 1 el Harry Potter per tot arreu al costat de la tauleta de nit del llit on geuen i allò és un drama doncs bé, a mi aquest jo mig que gelca m'ha semblat que era una història molt èpica que un paio baixa de les dues hores. Però queda segon, queda eclipsat per un

en el mateix moment. I tens una última recomanació? Sí, si vols en tinc tres, les podem fer breument. Jo m'he guardat una perleta pel final. Doncs les faig ràpid.

Que aprofito per posar el tot a l'Eclipse of the Heart de la Bonnie Tyler. Clàssic en clàssic, eh? Hi ha una obra, El Manac, que es diu Eclipsi de Sol, d'Alexandra de Riquet. És una obra de principis del segle XX, que, malauradament, el Manac té tant de material que no costuma estar exposada, però que aquests dies podríem aprofitar per recuperar-la, que és. És una obra clàssica del modernisme català d'aquest pintor de Calaf i que representa un eclipsi solar fosc amb una dona en primer pla d'aquestes dones típiques modernistes de l'època. També us volia parlar d'un joc de taula. Es diu Eclipse, el segon amanecer de la galàxia de Maldito Games, un joc divertit. És un Eurogame, que és el que es diu quan és un joc d'aquests d'estratègia, que la sort no hi pren part i que és elegant, suau, etc. I que parla també de temàtica còsmica i no podia acabar sense posar aquesta música.

Home, Beti Mar Garriga, Star Wars, ja ha d'aparèixer amb calçador, si cal. Calçador relatiu,

però sí, calçador una mica, perquè us volia recomanar un videojoc, Star Wars Eclipse. És un joc que no existeix encara. Que s'està fent i que ha d'aparèixer en algun moment. Pensava que proposaves. Algú l'està desenvolupant. La companyia Quantic Dream, perruques, film games, però que es veu que està tenint dificultats i estem els fans espectants a veure si al final això veu la llum o no després d'aquest eclipsi que està patint l'empresa perquè ha hagut de fer uns acomiadaments, però vaja, esperem que tard o d'hora el puguem jugar.

Molt bé. Hem tingut tota una sèrie d'obres d'art llibres, música obres de teatre fins i tot alguns noms il·lustres ara també videojocs, jocs de taula però us heu deixat és que la influència de l'eclipsi arriba a tots els àmbits de l'art inclòs l'humor i fins i tot eclipsi pot ser una font d'inspiració per algú que explica acudits com l'Eugenio. Dice que eran un cuartel.

Un día el coronel le dice al comandante, mañana a las uno y media habrá un eclipse de sol. Hecho que no ocurre todos los días. Que formen los soldados en el patio un traje de campaña para presenciar el fenómeno. Yo les daré las explicaciones necesarias. En caso de que llueva, que formen en el gimnasio. Dicen sus órdenes, mi coronel. El comandante da la orden al capitán y le diu, por orden del señor coronel, mañana a las 9 y media habrá un eclipse de sol. Según el señor coronel, si llueve no se verá nada al aire libre. Entonces, en traje de campaña, el eclipse tiene lugar en el gimnasio, hecho que no ocurre todos los días. Digo a sus órdenes y mi comandante. El capitán da la orden al teniente y le digo, por orden del señor coronel, mañana a las nueve y media en traje de campaña, inauguración del eclipse de sol en el gimnasio. El señor coronel dará las órdenes oportunas de si debe y al ver, hecho que no ocurre todos los días. Se hace buen tiempo y no llueve el eclipse tendrá lugar en el patio. Digo, esas órdenes a mi capitán. El teniente da la orden al sargento y digo, mañana a las 1 y media, por orden del señor coronel, habrá en el patio del cuartel. El señor coronel en traje de campaña dará las órdenes en el gimnasio para que la eclipsa se celebre en el patio. A sus órdenes, mi teniente. El sargento da la orden al cabo y le digo, mañana a las nueve y media tendrá lugar el eclipse del señor coronel en traje de campaña por efecto del sol. Si llueve en el gimnasio, hecho cuando corre todos los días, se saldrá al patio. Le digo, vale, tito. Y el cabo les dice a los soldados, de un mañana a eso de las nueve y media, parece ser que el sol en traje de campaña eclipsará al señor coronel en el gimnasio. Lástima que esto no ocurra todos los días.

Doncs fins i tot l'Eugenio el va influenciar a l'eclipsi. Gràcies a tots dos per haver fet aquest repàs. Segur que ens hem deixat algunes coses, però en tot cas la gent ja té un tastet d'obres d'art per tal de poder gaudir de l'eclipsi que queda en pocs dies. Això els que vulguin gaudir d'aquest eclipsi, però ja sabeu que cada dia algú que ja n'ha viscut un d'eclipsi ens explica com ho va viure. I avui que ens explica el seu eclipsi particular, és una companya d'aquí, de Catalunya Ràdio, una de les lingüistes de Catalunya Ràdio, l'Olga Clapés, ho va viure així.

Doncs jo vaig viure l'eclipsi del 1999, vam anar de viatge a París i vam aprofitar per intentar arribar a Noaillon, que era 100 quilòmetres de París i era la ubicació de la franja de totalitat. I dic que vam intentar-ho perquè no vam poder arribar. Les autopistes estaven col·lapsades, tot i que van apujar barreres, i el que vam fer va ser parar el voral, tots els cotxes parats, amb uns vidres especials que ens vam endur des d'aquí, I us podeu imaginar, 11 d'agost, les 12 del migdia, una calor que devia estar a 30 graus, i de sobte, un canvi instantani de temperatura, de 30 graus potser van passar a 18 graus, un fred, una sensació estranyíssima, fins i tot els sorolls van canviar, I jo sempre dic que aquest eclipsi, més que veure'l, el vam sentir, el vam sentir d'una manera espectacular. Aquest que ve ara no crec que sigui igual perquè és més al vespre, però feu això, intenteu sentir-lo al màxim.

I avui, com sempre, com cada programa, també volem parlar d'una de les creences falses que hi ha al voltant dels eclipsis. Última vegada que saludem la Júlia Albacar. Hola, Júlia, com estàs? Bones. A veure, un nou mite per tal de desmentir. Aquest té a veure sobre els nostres animals de companyia o els animals que hi ha a la natura, perquè també corrien mites sobre si es veien molt o poc trasbalsats.

Sí, aquí també hi ha una mica de tot. A veure, què passa, perquè hi ha coses que són veritat, altres que no. Els animals també reaccionen a l'eclipsi, bàsicament perquè detecten que s'ha fet de nit i, per tant, els animals diurs comencen a segregar melatonina, nosaltres també ho fem, mentre que els animals nocturns es comencen a activar. Això fa que canviï una mica el seu comportament, per exemple. Ho explicava la catedràtica del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida, Irina García, que ens deia amb una mica més de detall què passa amb aquesta melatonina.

El que passa en un eclipse solar, aquesta melatonina, hi ha animals diurs i nocturs. En els animals diurs, com serien els humans, els ocells, secretem per la nit i ens fa que ens n'anem a dormir, que ens relaxem, que els animals gregaris que s'agrupin, i en canvi els animals nocturs justament al contrari.

A efectes pràctics, què veurem? Doncs, per exemple, els moixons potser notem que callen una mica, alguns fins i tot potser arriben a tornar als arbres, les vaques, si estan pasturant, doncs potser tornen cap a l'estable, però ja ho hem dit en altres programes, tenint en compte que l'eclipsi passa al capvespre, doncs serà una mica com avançar la nit, però no tindrà les mateixes conseqüències o no serà tan visible com, per exemple, si passés a les 12 del migdia.

I a les nostres mascotes, si tenim un gos o un gat a casa, hem de prendre alguna precaució? Hem de fer alguna cosa amb ells durant l'eclipsi o tampoc?

A veure, abans que m'ho preguntes, i sembla una broma, però no. A les mascotes no cal posar-los ulleres protectores.

Sort, perquè jo que tinc gossa, feina tindria intentar col·locar-li les ulleres, perquè no crec que li agradés gaire, no m'hi haig de preocupar.

No, no, són molt més llestos que en altres animals i no miraran el sol, exacte. I el que sí que podem notar aquell dia és que estan més nerviosos si són hiperreactius, però el més probable és que no sigui per l'eclipsi, és que sigui perquè nosaltres estem nerviosos i li transmetem una mica a l'animal, o alterem les rutines, o vegen a casa, per exemple, i això els pot fer posar nerviosos, però no perquè els passi res amb l'eclipsi. El que em dèiem és aquesta petita variació de melatonina que al final tampoc acaba tenint cap conseqüència. Per tant, els afectem més nosaltres que no pas l'eclipsi. Això segur.

Molt bé, doncs durant cinc programes hem desmentit cinc mites que hi ha al voltant dels eclipsis. Segurament ens n'hem deixat algun, però en tot cas aquests cinc sí que queden desmentits. Júlia, moltes gràcies, que vagi bé. Fins ara. Doncs va, posem el punt final al programa d'avui del 97 segons i, de fet, a tots els programes. Aquest és l'últim, 97 segons, perquè ja tenim a tocar aquest eclipsi. Queden res, tres dies per poder-lo viure. Quins nervis. I ens l'explicaràs al Francesc Garriga, que suposo que ja estàs nerviós.

Home, i més després d'escoltar un acudit d'Eugenio en aquest especial. No te l'esperaves, aquesta, eh? No, no, no. Ni el Mar ni el Mario, tampoc no s'esperaven. L'únic que m'hauria sorprès més era Òscar Fernández explicant un acudit. No, soc molt negat. Però això algun dia passarà. Però sí, sí, home, ara ja ho tenim a sobre. Tot preparat, espero. Sí, si no, demà, dilluns i dimarts, encara tenim una mica de marge per fer-ho, però. Els mals estudien sempre a última hora, de debò, eh? Sempre hi ha coses que s'han de fer a última hora, perquè si no. Sempre hi ha coses que s'acaben improvisant sobre la marxa. Home, i ara me gestiono. Doncs ja ens ho trobarem. No patiu, us ho explicarem molt bé a Catalunya Ràdio amb moltes ganes. Tu no el veuràs? No ho sé, encara, de fet, crec que no el veuré, perquè seré fora de Catalunya.

Estic de vacances i seré fora. Per tant, crec que me'l perdré. Ja ho sentiré. Posa la ràdio.

Clar, ja ho sentiré amb vosaltres. Serà com si el veiessis. Sí? Sí, tant. Doncs molt bé. Queda pendent, ja. Home, d'això es tracta, no? Home, sí, sí.

I no tinc cap mena de dubte que ho fareu de manera fantàstica. Per tant, jo em connectaré per tal de poder-vos escoltar. Doncs que vagi bé. Moltes gràcies. Un plaer compartir-te amb tu. Igualment. Que bé. Acabem aquí el programa d'avui i de fet tot aquest periple de 5 programes del 97 segons en què us hem explicat tot allò que heu de saber per tal de poder gaudir amb el Garriga i el seu equip de l'eclipsi de sol total que tindrem a Catalunya el dia 12 d'agost. Ha estat un plaer, gràcies i fins la pròxima.

Catalunya Ràdio.

Som 3K. L'estiu ets tu.

I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.