T1xC5 - Mataplana

Microfons funcionant. Preparada? Estic preparada. Fem un xec? Una altra vegada. A veure, que no som agents de la CIA, eh? Ok, ok. Anem, anem. Ai, calia venir de nit. Però si encara no s'ha fet fosc. No, ja, ja. Però què queden? Cinc minuts? Així ens assegurem que no hi ha ningú. És més discret. Ah, sí, potser sí. També és molt més creepy. Què va, tia, però si això de la por és psicològic. Ah, sí, sí, clar, com si no tinguéssim psicologia, oi? Per molt racional que pugui semblar, jo segueixo tenint la meva amígdala, eh? Però l'amígdala la pots controlar respirant, per exemple. Ah, sí, sí, clar, que em posaré a respirar com si anés de part. Va, vinga, va. Va, som-hi, som-hi, som-hi. Comença Variables Ocultes, en aquest cinquè episodi de la segona temporada, gravant des del castell de Mata Plana i de nit.

Buf, sort que hi ha lluna plena. Amb tot el que està passant, no sé si és una bona notícia. Tia, almenys ens hi veiem una mica. Sí, un moment, però fa un vespre rúfol, eh? Sí, això sí, però mira, tia, si no ens cal ni la llanterna. Ja, ja, val més tenir-la preparada, però. Guau, és preciosa la porta, eh? Molt. Quina passa. Ai, no. No, no, no, no pot ser. Què passa? Però com? Què passa, tia? M'estàs espantant? No pateixis, no és res, però t'has fixat en l'arc? Segur que no tant com tu. Mira, compta les dovelles des de l'esquerra. A ver, una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou. T'has fixat que la segona i la tercera tenen un color diferent? Sí, estan com més gastades, no? Sí, sí, sí, això les divideix en tres grups. Un, d'una. Un de dues i un de sis. No. Saros, 126. No pot ser, tio. Que sí, que sí, que això és així, és un fet. És molta casualitat, no? Total, però. No, no, no, no tanta com perquè el pilar esquerre estigui format per quatre pedres grosses i el pilar dret per vuit pedres una mica més petites. Com, però com. A veure, un moment, com ho has vist això? No ho sé, senzillament veig aquestes coses. O sigui que als piles hi ha un quadre i un buit. Sí, amb això ja tenim el número 48 de la sèrie, 126. O sigui, l'eclipsi del 12 d'agost. Un moment, un moment. A veure, aquesta església quan es va construir? És que és molt bèstia. Sí, el segle XII. Fuà. Saps quan va ser el primer eclipsi de la sèrie Saros 126? No. Sí que pot ser, sí, sí. El 10 de març del 1179, o sigui, el segle XII. No té cap sentit, és massa coincidència. No, no, Carla, no és una coincidència. Ah, no, i doncs què és? No ho sé, però casualitat segur que no. És massa improbable. És un patró que encara no entenem. O sigui, tu creus que els que van construir aquesta capella al segle XII fa. Em sento i em sembla surrealista, però tu creus. Que sabien o que intuïen d'alguna manera que passaria alguna cosa justament ara, durant l'eclipsi de l'agost del 2026. No, no té cap sentit. No, no té cap sentit, és que és una absurditat com una casa. A veure, el sentit ja l'hi trobarem, no? O ho intentarem. Ah, i ara fem el que hem vingut a fer, que fa fred. Sí, sí, sí, a veure, la porta. Està tancada. Sí, a veure, això ja ens ho esperàvem. Sí, no hi ha cap cadenat ni res extern al pany, o sigui que només està tancada amb clau. Sí, correcte, i el pany, com vam preveure, és d'aquests antics, per tant, fàcil d'obrir. Va. Ai, Déu meu, que ens perdoni, que ens hagi de perdonar. De veritat que només volem inspeccionar la tomba i que no hem trobat una altra manera de. Hem de resoldre aquest misteri, d'una vegada. No hi ha res com YouTube.

Ja veus, tio. A veure. Ja sé que hi ha espècies de ratpenats que viuen en construccions de pedra. Però això ja sembla massa una pel·lícula de por, no? La veritat és que sí, però no pateixis. Això no és una pel·lícula de por. Carla, començo a dubtar. Què? Entrem? Sumi.

Està molt buit, això. I molt fosc, eh? Sí, sí, però mira, allà hi ha unes escales que baixen, no? Sí, però. Escolta, per què xiu-xiuegem? No ho sé, fa com cosa parlar fort. Una mica. Una mica, sí, però per què, tia? No ho sé, no ho sé, és igual. Anem cap a les escales. Sí, sí, vale. Segur.

Qui baixa primer? Tu, no? Perquè jo? Perquè tu dius que això no és una pel·lícula de por i que la por psicològica. Però és que aquestes escales són com molt estretes i molt fosques. Va, si ja em conec això. D'acord. Sí, sí, surt, surt. Passa, doncs. Ah, passa, doncs, diu.

Ai, ai, ai, què passa? Estàs bé? Ai, és que. Què? Ai, que no sé què, que m'ha passat una cosa, com aquí, molt a prop, no ho sé. Ai, no ho sé, d'on sé, m'he resolat penant. Ai, jo què sé, tia, és que no veig res aquí dins. No pateixis, no pateixis, que això no és una peli de por. Ai, no pateixis, és una peli de por. Va, seguim.

Ja hi som. Mira. La mare que em va. Però un moment, un moment. Ja tenim la resposta que volíem, no? Segur, eh? Tia, que hi ha una tomba, només una, i està oberta. Segur que no les deixen així. Esclar que no, és evident que algú l'ha obert. Però. Però què? Des de fora? O des de dins? Ah! Ah, la porta! S'ha tancat, s'ha tancat amb el vent. No, no. Ho has sentit? Sí. Ei, ei, ei, algú! Però què està passant aquí? No ho pots ser, és que això ja és massa. No em diguis que ens han tancat aquí? No, no, obriu! Ei! Obriu! Ei, obriu la porta! Ei, de què aneu? Per què us penseu que fa gràcia això? No, no, no, obriu! No, déjau, déjau, si és que no s'obre. No s'obre. Quina llauna, tia. Amanda, què fem? No sé què vols que et digui. Algú ens ha tancat premeditadament aquí dins. Llavors, no podrem sortir. És el que té quan et tanquen en una església al mig de la muntanya de nit. No hi ha ni un bri de cobertura. Ja. Carla, va, va, no pateixis. Ja trobarem la manera de. Ai, no m'espantaves, no! Va, va, no, ja està, ja està. Carla, ja veuràs com ens en sortim. Però si està tot tancat, ja, que no podem sortir. Sí, sí, sí, però podrem, podrem, ja veuràs, ja veuràs. Sí, esclar que sí. Potser ara és de nit, ho veiem molt difícil, però quan es faci de dia tot, ja veuràs com. Va, va, que només hem de tenir una mica de paciència, ja està. No podrem sortir. Sí que sí, que sí que podrem. Això no és una pel·lícula de por. Oi que havíem quedat així? Sí, tia, però. Va, que això ho veuràs. Que ho podrem. Ja veuràs com s'hi podrem. Mare, això no. Mare, no. Mare, això no és una pel·lícula de por. No, esclar que no. Esclar que no hi trobarem la manera de sortir. Sí, sortirem. Esclar que sí. Això no és una pel·lícula de por.

Variables ocultes és una ficció sonora del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, creada per Eduscopi i dirigida per la Virgaria.