
T1xC6 - Convivint amb el record
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Aquest és un podcast del Super3!
És diumenge a primera hora del matí i soc a Sant Just d'Esbert. Vaig cap allà, que hi ha ambient. Està a punt de començar la baixada de carts. Els carts són uns vehicles per dues persones que la gent de Sant Just es construeixen ells mateixos per veure qui baixa més ràpid. Soc amb la Laia i l'Iris, que estan preparant els coixinets del seu cart.
A veure, hi ha uns cars que han de passar pel control tècnic per verificar.
La Laia té 11 anys i està acompanyada del seu pare. Fa temps que viuen ells dos sols. La seva mare es va morir quan ella era petita. Li vull preguntar sobre això. Ja sabeu que soc molt curiosa. Però ara no és el moment.
Està per una altra cosa. Bueno, estem molt nerviosos, però als 80 finals es classifica tothom.
Atenció al semàfor!
Laia, convivint amb el record. Som família.
Som familia. Som familia. Som familia.
Uau, que bé que m'ho he passat amb això dels carts. Ha sigut divertit. M'ha agradat veure-les tan contentes. No ho coneixia, Sant Just d'Esvern. Ara estic amb la Laia. I des d'on som, es pot veure un bloc de pisos molt diferent de tots els altres.
Què és exactament? Davant de casa meva hi ha un edifici que es diu Walden. Fa anys era una antiga fàbrica de ciment. Aleshores la van tirar a terra, però la xamanella de la fàbrica la van deixar. I aleshores van construir. Aquest edifici de cases i ara a la Xamanella hi ha un restaurant que es diu el Mirador de Sant Just i hi ha un ascensor que hi pots accedir a dalt de tot de la Xamanella on hi ha un mirador i pots veure tots Sant Just i els pobles del voltant. Oh, el Walden. Que curiós. És un edifici amb una forma molt estranya. És roig i no té una forma rectangular o quadrada com els altres edificis. Ara hi ha una corba, ara no.
No et sento gaire convençuda. El trobes lleig?
Sí que és molt estrany, però lleig, lleig, tampoc.
Soc a casa de la Laia. Sempre ha viscut amb el seu pare, encara que també ha passat molt temps amb els seus avis. Aquí veig fotografies familiars. En aquesta hi surt la teva mare, no?
Doncs la meva mare, quan jo estava a punt de encara no havia fet els cinc mesos, crec, va tenir un tumor del cap i va morir. Sí que m'ha dit el meu pare molts cops que és molt complicat, o sigui, la teva parella es mort i tu t'has d'encarregar sol d'un fill. Sí que m'ha dit molts cops que això és molt dur.
Bueno, diguem-ne que va ser inicialment una situació, evidentment, conseqüència d'un fet que no esperes, d'un fet tràgic, en certa dit així, però que no que no hi havia cap altra alternativa. Llavors, doncs, fas el que pots i com pots. I al final, també, doncs, com tot, t'hi acabes adaptant.
Ha de ser dur haver-ho d'assumir. Vaig anar creixent, doncs, ell m'ha dit més coses, doncs, que va morir per un tumor al cap, que s'hi va passar no sé què i coses així, saps?
Ara entenc per què hi ha aquesta fotografia tan bonica al menjador. Que bé que ara ho puguis explicar així. He anat creixent,
doncs he estat com més conscient i a l'hora de anar creixent, doncs saps que ja no hi serà mai més, però te l'estimes igualment. Jo crec que. Perquè quan era més petita em costava parlar sense posar-me trista, però ara que no crec, doncs ja no em costa tant. Però sí, també una mica també és per això. Sí, m'agrada a mi explicar les coses. Sí, perquè això com t'ajuda és com. Et desofegues d'una manera, tu estàs explicant a unes persones que a tu t'estimen i que a tu t'ajudaran i que a més és normal que vulguin saber.
Conviuen en una absència. És qüestió d'adaptar-s'hi. Què hi diu l'Adrià, el pare de l'Alaia?
M'he acostumat i estic. Al principi sí que tens la sensació de buidor, però després t'hi acostumes i, de fet, jo m'hi trobo bastant bé. Que pugui canviar, evidentment, perquè la vida, en el fons.
L'important ha de ser no tancar-se en un mateix i buscar ajuda professional.
És molt trist perdre algú que estimes, però. És molt trist, però també has de pensar que tu tens moltes altres coses bones, saps? Jo no tinc mare, però tinc avis, tinc un pare, tinc amigues, saps? I també m'estimen molt. Ella no hi és, però jo tinc altres persones. M'estimen, que em cuiden i que m'educen i tot això.
La Laia i el seu pare, l'Adrià, han fet pinya. S'han donat suport l'un a l'altre. Ell és metge. Això, Laia, influeix en el que t'agradaria fer en el futur? Sí,
he anat canviant d'opinió bastant, però ara el que més m'agradaria ara segurament seria ser metge. I de tipus de especialització de metge segurament pediatra. Què hi diu el seu pare?
Sí que penso que se li pot donar, perquè és una persona sensible, per ser pediatra està molt bé tenir sensibilitat i empatia. Vull dir que jo crec que en aquest respecte penso que li agradaria.
També és veritat que a la Laia li agrada molt ballar. Balla a l'escola, va anar al campus a Euphoria, Sento que és una persona madura. Per això em diu que no digui que és una nena, que ja és una noia. Les noies,
almenys al meu curs, ens comportem als nois. Jo miro el que fan els nois al meu curs i jo penso. La societat està acabada. No, tampoc això, tampoc això. No. Ja entenc què vols dir. No, sí, com estiren els uns als altres o unes coses així, o no sé, fan coses molt rares. Tu pots veure el meu grup d'amigues assegudes parlant i tu pots veure un grup de nois tirant-se per sobre i no sé què. Ara m'has fet riure.
Gràcies, Laia, per no perdre el bon humor.
Som Família és una producció de You Planet per Trescat. Idea original i producció executiva, Pipo Serrano. Producció, Carlos Carretero. Direcció, Marc Serena. Redacció, Cecília Iris. Veus Emma Bartolomé i Lluís Roda. Lingüista Ignasi Oliver. Montatge musical BSN Media Hub. Som família.
Som família. Som família. Som família. Som família. Som família.
Aquest és un podcast del Super3!