T1xC6 - El túnel de les rates

Estàs gravant? Sí, sí, sí. Tot això s'ha de mètre en algun moment. Què? Has pogut descansar? No gaire, la veritat és que aquests bancs són incòmodíssims. No estan pensats per dormir. No. A més, estic glaçada. Uf, jo també. Encara tremola. Quin fred. Adeu. Sembla que a fora fa bon dia, però A fora, clar. Sí, a fora. Amanda, digues, com sortirem d'aquí? No ho sé, però amb llum tot és més fàcil. Esperem que sí. Ho veus, com això no és una pel·lícula de por? Potser no, però algú ens ha tancat aquí dins i això no fa cap gràcia. Ja, ja, ja. Jo ho sé. Però estem bé. S'ha fet de dia i ara trobarem la manera de sortir. Si tu ho dius. Sí. Eh! Què és allò? És una corda? Què? Algú ens sentirà, no? No sé si a aquestes hores hi haurà algú tan amunt. No crec que aquestes campanes sonin gaire sovint, o sigui que a algú li haurien de cridar l'atenció. A veure. Uf, tindre l'atenció i el fred que hem passat m'estic mourint de gana, eh? Ah, a la meva motxilla hi ha barretes. En vols una? Sí, per què no? Mmm, mmm, mmm, boníssima. Així, freda, com de nevera. Just al punt, al punt just de temperatura. Això seria el sisè episodi de la primera temporada de Variables Ocultes, no, Amanda? Sí, sí, sí, el sisè, sí. Doncs, estimades oients, som l'Amanda Bosch i la

Carla Montaner, i així, sense música ni res, ja veurem si l'afegim després, i, com veieu, amb més pena que glòria, des de l'interior de la capella de Sant Joan de Mataplana, a Gombrén, comarca del Ripollès, on hem passat la nit, i quina nit comença Variables Ocultes. Molt bé, i ara què? Doncs no ho sé, serà qüestió de paciència, no? Sí, sí, esperem que sí. Ja que hem començat el programa i no tenim cap material de rabiosa actualitat. Home, més actualitat que aquesta, no sé si és possible. Sí, sí, però vull dir que ara tenim un temps d'espera, que tant de bo sigui curar, però que no podem fer una altra cosa que esperar. Doncs m'agradaria aprofitar aquest impàs per agrair a les nostres estimades oients que ens escoltin tan massivament i que cada dia siguin més. Ai, sí, tenim dades. Sí, sí, sí. Justament les vaig mirar ahir abans de sortir. Ai, què? Doncs, per ser la nostra primera temporada. No està gens malament, eh? Però de quantes escoltes estem parlant? Atenció, perquè ja en portem 280.000! Tremoleu, estrellabasté! Amanda. Sí? Ara em preguntava si durant l'eclipsi de sol del segle XII, el primer de la sèrie de Saro 126, si també va sonar aquesta mateixa campana. Ah, ni idea, però podria ser que ni tan sols fos visible des d'aquí. Ja, però aleshores, quin sentit té tot això? Com devia ser aleshores aquest lloc?

Doncs l'església no crec que hagi canviat gaire. Segurament feia més fred i hi havia el castell, no? Això sí que li devia donar una mica més de vigor medieval. Però tu creus que ja hi havia la tomba? Suposo que sí. Buida. A veure, si es fa una tomba no és per deixar-la buida gaire temps. Ja, ja. Ja, i ja hi havia el mateix que ens va escriure la carta? Un ofre de dip. Un ofre de dip? No ho sé, sobre això només podem especular ara mateix. En canvi, sobre el que no podem especular perquè ho hem vist amb els nostres propis ulls, és que la tomba on suposadament descansava aquest presumpte vampir des del 1837, està oberta i que no hi ha res a dir. Això és així, sí. Ja, però tu creus que realment vol dir que estem davant d'un. Qui? D'un vampir. De moment, tots els fets són compatibles amb aquesta hipòtesi. Encara no podem estar-ne segures del tot. I què necessitem per estar-ne segures? No ho sé, alguna prova més directa. Més directa? O sigui, més directa que una carta escrita el 1837? Que una tomba oberta? Que els cavalls amb dos forats al coll? Que la gent dels llocs amb llegendes vampíriques protegint casa seva amb alls, verdolaga i crucifixos? Sí, doncs sí. Més directa. Més directa? Com? Què hem d'esperar? Que et clavi els ullals al coll i et comenci

a xuclar la sang, o què? Ai, pare, pare, que m'estàs donant molt mal rotllo, ara. Sort que ja és de dia, eh? Tu, això és molt cansat. Em rellevas. Estava pensant. Tornem a veure la tomba? Ja la vam veure ahir, no? Sí, però és que ara és de dia. Sí, no crec que entri gaire llum allà baix, però anem-hi, si vols.

Aquí la tenim. No ha canviat gaire, no. Home, fa menys impressió, no? Ahir era una tomba tirana terrorífica i ara res més aviat una pedra. Sí, i segueix buida. Només faltaria. Ai, i allò d'allà què és? Ahir no ho vaig veure. Ah, sí, deu ser una mavera, no? Tan petita. O un armariet. A veure. Què fas? Compte, eh? Bé. Estava mig podrida allà. Però què hi ha dins? No ho sé, res. Sembla A veure, passa'm la llanterna. Sí. No. Què? Què hi ha? Tia, no t'ho creuràs. Sembla un túnel. Un túnel? Sí, no es veu el final. Podria ser que fos un túnel d'aquells d'emergència per si s'havien d'escapar del castell? Sí, sí, és que em fa tota la pinta. Però i que ve? Justetes. Què? Ho provem, doncs? Ara mateix, aquesta petita obertura és l'única via que ens connecta amb l'exterior. Qui va a primera? Crec que et toca a tu, no? Ah, d'acord. Sí, d'acord, d'acord. Em toca a mi, sí. De dia, tot és diferent. Sí. No passa res. Però, escolta, vigila molt, eh? Que si no ho veus clar, tornem enrere. Sí, sí, sí. Tranquil·la, no pateixis. A veure. Què passa? Què passa? Res, que està ple de teranyines. Això no és res. Vinga, tira, tira. Vas bé? En principi el castell no hauria de ser gaire lluny, eh? 20, 25 metres com a munt. Sí, sí, bé, bé, de moment bé, però si això dura 20 metres més, acomiade't de l'outfit, eh? Això ho tinc assumit. Ai!

Ah! Què és això? Ho has notat, no? Alguna cosa ha passat com molt de pressa per aquí? Sí, sí, no ho he vist, però. M'ha fragat la cara, tia. Què? Ai, què era? Ai, què? Ai, ex, ex, ex. Què, què, què, què hi ha? Què passa? Hi ha ratis, tia! Ai, quin fàstic! No, no, no, no, no, no, m'està tocat. Sí! A mi també, quin fàstic! Ai, ja prou! Ah! Ah! Ah! Ja està? Jo què sé. Però il·lumina amb la llanterna, tia, a veure si hi ha alguna cosa fastigosa més. De moment no veig res més. Són repulsives. Calla, calla, que ja està. Ja està bé, no? Rates d'aire, rates de terra. Només ens falten les rates d'aigua. Calla, calla. ¿Vas a ver ahora o qué? Sí, sí, no me. Hi ha cucs de terra, que comparats amb la resta són de bon rotllo, eh? Però I tant, són els més xil que hi ha ara mateix. Què passa? Que hi ha aquestes coses, com que fan una mica més angonieta. Quines coses? No sé, tia, com aquests cent peus d'aquests. Ah, va, no, no, per aquests no pateixis. Ja, no, però han de tenir tantes potetes i moure-les totes alhora. Ja està bé amb els insectes, de veritat. Els. Els insectes són aliens, com els pops. A veure, no comparem, eh? No comparem la ment prodigiosa dels pops amb aquests grills vinguts a més que. No, no, no comparem, no. Ei, ei, ei!

Què? Què hi ha ara? Quina bèstia repugnant tenim. No, no, tia, tia, que veig una porta. Una porta de fusta allà al fons. Això vol dir que ja arribem, no? Va, va, vinga, un últim esforç. Sí, sí, ja la tinc a tocar. ¿Qué? ¿Está tancada? No, no. Espera, yo creo que no. ¡Ah, yes! ¡Sí, señora! ¡Yumi, tú! ¡Ya está! ¡Ya lo teníamos, Amanda! Va, va, va, sortim, doncs. ¡Guau! ¡Guau! ¿Qué? Tenen cap guapas, eh? Vaya, veus. Anem calvo cap al cotxe, o què? Ai, sisplau, tia, necessito una ducha, pero ja. Déu n'hi do. He oído. Sí. Estimades oients, si no heu flipat amb això, és que no teniu sang a les venes. Parlem de sang. No! No, no, no. De debò? No, no, no, no, no. Però això què és? És sang? No ho sé, ho sembla, sí. Ho sembla. Amb un missatge inclòs. Però. No m'ho puc creure. Però qui es pren la molèstia d'empastifar-nos el cotxe amb pintura vermella? O sang, tio. No, tia, no. Doncs el mateix que ens va tancar l'església. No pot ser, de veritat, que no m'ho puc creure. Carla. Què? Pots llegir a les nostres estimades oients el missatge que aquest pertorbat ha escrit amb algun tipus de líquid vermell i espès al vidre del cotxe? Ens veiem a Pratip el 12 a O.D.D.

Variables ocultes és una ficció sonora del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, creada per Eduscopi i dirigida per la Virgaria.