T1xC6 - Mercè Bona: humor, veritat i misteri digital

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

Com es viu quan la teva vida es comparteix a milions de pantalles? Com es manté l'autenticitat quan la immediatesa, l'humor i la frescura són la teva manera de connectar amb el món?

I què passa quan darrere d'un gag hi ha una mirada sensible, curiosa i fins i tot oberta a l'invisible? Soc la Miriam Victoria i això és Estil de Viure. Perquè els hàbits i també el relat que expliquem de nosaltres mateixos marquen el nostre camí. Avui a Estil de Viure parlarem de creativitat, de límits i de veritat digital. Descobrirem com viu, sent i respira una dona que ha convertit l'humor en refugi i la naturalitat en bandera i que ara també obre la porta a històries que van més enllà del que veiem. Benvinguda Mercè Bona, Xicabona, Estil de Viure.

Ostres, quina presentació més maca, moltes gràcies. Està feta a mida, eh? Sí, sí, i tant, i tant. És per tu. I tant, i tant, m'ha encantat. Gràcies a vosaltres per invitar-me, és un plaer. Gràcies per venir.

Ja saps que estic encantada que vinguis, encara que veure't és fàcil a través de les xarxes. És veritat. No en persona, però a les xarxes sí. I volíem saber una miqueta i conèixer el teu estil de viure. Volem veure com vius com vius tu i com viu una creadora digital que té tanta feina i tantes coses que donar al públic. Tens algun ritual per matí, els matins abans d'entrar al món de les xarxes?

Mira, és que jo com soc mare i tinc els dos nens i tal, el ritual és el de els matins d'una mare normal. Què passa? Que jo és veritat que comparo amb altres creadors de contingut que em pregunten, tu t'organitzes, tens un horari? I clar, que el tinc, des que deixo els nens al col·le fins que els recullo. Llavors, el meu ritual per començar a crear, com és una cosa que em surt natural, de fet, si estic un parell de dies sense crear cap vídeo o res, és com que ho necessito. No és que hagi de preparar-me per crear, sinó que estic esperant el moment per fer-ho. Que maco, o sigui que realment fas el que necessites de tu, no és una obligació per tu. No, no, no, per res, és que era un hobby, el que passa que s'ha convertit en la meva feina i el meu estil de vida, però jo ho feia si calia a la una del matí, després de treballar vuit hores, quan vaig començar era. Un hobby, jo no sabia. Això és una sorpresa.

Que arribaria fins aquí, fins tan lluny aquest hobby, no? I tu planifiques el contingut? És a dir, per exemple, al principi de setmana saps més o menys el que faràs tota la setmana o vas improvisant? Hi ha dues coses que sí,

perquè faig moltes coses. Llavors, el podcast i el YouTube, el canal de YouTube, sí que l'organitzo de gravo el dilluns perquè l'editora tingui temps, perquè publiquem el divendres. El podcast es grava en dos capítols un dimarts, es puja en els dos següents dijous, però després de tot això, tot el que jo creo em surt de dins en el moment. Si jo estic potser en un tren i se m'acut una idea, l'apunto, però si estic a casa la gravo. Ah, molt bé. Llavors hi haurà dies que pujo quatre vídeos, hi haurà dies que no pujo cap. Molt bé, té a veure també amb el teu estat d'ànim? Molt, la creativitat és molt, però l'estat d'ànim no és que em limiti a l'hora de crear, sinó més aviat modifica la meva creació, perquè al final jo estic transmitint una mica el com estic, si em passa alguna cosa. Potser el vídeo té alguna cosa a veure amb això que m'ha passat.

Amb el que t'ha passat, evidentment. ¿Hi ha algun moment del dia que protegeixis com si fos sagrat? Que no el vulguis perdre per res? Tens un moment del dia que t'agrada tant que aquest és sagrat?

L'esport que faig no són tots els dies, però sí que és veritat que jo tinc una rutina d'esport que són dos dies a la setmana, dimarts i dijous, de 9 a 10, i tot ho munto sempre fora d'aquests horaris. Perquè per mi és essencial l'esport. Fer la meva rutina em fa sentir bé, és una cosa que. He fet històries per no modificar-ho, perquè no em serveix passar-ho el dimecres, és com el dimarts i el dijous, són els meus dies, perquè cames un dia, perquè l'altre dia esquena, que és el millor que he fet, entrenar l'esquena, perquè em feia mal i ja no. Perquè no només fer esport és un tema de veure't bé, sinó que com et sents fent-ho és impressionant. O sigui, jo sempre ho estic, ara ho estic dient molt perquè ho dic sempre, sempre estic intentant promocionar l'esport. Que la gent faci esport, el que sigui, que es mogui, perquè per mi és un abans i un després, però jo el que vaig sentir més aviat és deixar de fer-ho, perquè jo des dels 3 anys jo feia patinatge, rítmica, natació, tot. Vaig tindre fills, vaig parar i vaig notar. Jo vaig sentir que guanyava 20 anys i malestar emocional i de tot llavors jo he sentit aquest abans i després al contrari que el meu marit que va ser a qui li vaig dir escolta, fes una mica d'esport tota la vida fins als 41 anys sense fer ni un salt i va començar ara farà 44 mira que està millor que fa 10 anys quan ens vam casar. Però ell, d'actitud, de tot, és que. Llavors aprofito qualsevol micròfon per sempre fer la meva aportació de. Fes esport, és la teva senyal. És la teva senyal. Si ho estàs pensant, fes-ho.

Per tant, és imprescindible per tu. És una cosa fonamental. Saps que la teva vida gira també en trobar-te bé i això també gira en fer el teu esport. Sí, però.

A banda d'això, no tinc res, vull dir, soc bastant flexible, eh? Això perquè ho puc fer, però vull dir que si hi ha alguna cosa que no puc modificar, no sé, bueno, el cafè del matí me l'has de donar, però jo me'l puc prendre de peu, asseguda, com sigui.

Molt bé. L'humor és la teva marca. D'on neix aquesta forma de ser? És realment el teu caràcter? Del meu pare.

Si coneixes el meu pare, diràs, ah, però si ets tu. Ah, sí. I a més, tota la família Bona, perquè Bona és el meu cognom, tenen aquest caràcter. És que és un caràcter, ja no és humor o no, sinó és un estil, una forma de ser molt, com es diu, sentit de l'humor davant la vida. No tal que estiguis fent riure tota l'estona, sinó que realment. Bueno, és. És una filosofia. Sí, és una filosofia, més aviat. Correcte, de vida. De vida. I ho veig molt contrastat amb altres famílies i, a més, amb la meva pròpia família, ho veig contrastat. La família de mon pare, la família de la meva mare que són divertidíssims, la de la meva mare, però tenen una actitud més pessimista, més tal I veus totes les generacions i et dónes compte que el sentit de l'humor I cada vegada que et trobes una pedra, perquè pedra és el camí de la vida tota l'estona, tots els dies, de totes hores, però clar, amb l'actitud de. Bueno, va, i de seguida hi ha un xiste, i de seguida. Jo tinc una actitud. Sempre penso que passa tot per a algú, que no. No sé, no m'enrosco allà amb el malestar del que m'està provocant allò, i sempre dic, mira, un aprenentatge, perquè tots els aprenentatges gastes temps i diners. Doncs mira, sàvia, sàvia, soc molt sàvia ja.

I els de la vida, aquests són gratis. A veure, prendre's les coses de bon humor, o el millor possible, com tu bé dius, és part de la salut, jo ho tinc claríssim. I tant. Llavors, això és una cosa que també crec que s'agraeix molt, el poder compartir-ho a través de les xarxes socials. Tu no creus que s'accedeixen a les xarxes amb el tema també de les penes, dels problemes, per empatitzar amb els seguidors? No creus que de vegades és massa?

Bueno, és que al final és una finestra, una porta a la vida de O sigui, és com que existeix de tot, no? I tu al final connectes amb la teva tribu, amb el que vibra amb tu. Jo crec que existeix de tot i hi ha una part de la població que no connectarà amb mi, tot i que jo estigui amb el bon humor, tot i que tothom estigués de bon humor, no connectaria amb mi. En canvi, sí que connecta amb aquesta persona que va més de negatiu i tal, i se sent acompanyada perquè pensen igual i tal. I al final, a les xarxes hi ha tanta varietat i tanta quantitat que crec que està molt equilibrat. No veig que guanyi. L'humor guanya, sempre. No veig que guanyi res, però en realitat, pensant una mica, sí, guanya l'humor. La gent vol riure.

¿Tu creus que ja ha acabat per tanta gent a les xarxes? Perquè realment arriba un moment. Bueno, jo pensava que no.

Jo pensava que no al principi, quan vaig començar érem quatre. I era molt nou i ara va sortir un baremo que hi ha 200.000 creadors de contingut a Espanya que ser creador de contingut no significa que visquis d'això que és la sort que jo tinc per exemple i molts altres companys però crear contingut i tindre una base de persones que et veuen que dius, ostres. És que gravo un vídeo i em veuen 30.000 persones. Hi ha moltíssims. I cada vegada més hi caben. Sí, hi caben. El que no hi haurà és temps als que miren. Els que miren, cada vegada miren més, que també és una cosa que s'ha de fer un pensament. Jo, com a creadora de contingut, també és veritat que consumeixo molta xarxa social, perquè al final és on m'inspiro i és la meva casa, però també paro. Paro molt, eh?

Sí. Perquè et consumeix. Hi ha algun límit personal que mai creuaries per fer contingut que no faries, que no compartiries?

Bé, primer la meva opinió de tot. Fer opinió de tot, parlar de religió, de política i ensenyar als meus fills la privacitat de la meva llar. Perquè pot semblar que jo t'estic compartint tot, però no és cert. En el fons no és cert. Jo t'estic compartint una part que està molt. Bueno, és un personatge que no és un personatge, que sóc jo, però és com. Estic interpretant, t'estic fent una anècdota o et faig una recepta, però no t'estic ensenyant els meus horaris, la meva vida, els meus fills, les meves manies. Si jo t'explico una pena, serà perquè hi ha una moraleja. Perquè té algun sentit. No que t'estic simplement explicant tot de la meva vida. És com. Hi ha una part de privacitat

que sí que no m'agradaria saltar. Que sempre la mantens. Sí. Que sempre la mantens. Hi ha algun vídeo que quan l'hagis fet hagis pensat, mira això, no sé, no sé, no funcionarà potser, i de cop i volta dius, ostres. He remontat amb el vídeo, no m'ho esperava pas.

El primer que es va fer viral és un exemple perfecte, perquè jo vaig pujar un calendari d'advent, d'aquest que estàs obrint, amb els ditets, i es va muntar, no me'n recordo, 14 milions de reproduccions, o 20 milions de reproduccions. I ara ens va ser com, i això li agrada a la gent? Però després, quan jo ja estava assentada i jo ja feia molt de contingut, em canviava l'ortodòncia a càmera perquè un dia ho vaig fer de broma i la gent li va encantar. I jo cada divendres em tenia que canviar l'ortodòncia i ho feia allà davant i jo no entenia per què a la gent li agradava, però si li agradava, doncs jo ho feia. Ah! Em canviava l'ortodoncia, els alineadors invisibles, saps? Tenia que fer el canvi i jo, oh, esto se aprieta mucho,

y le agradaba a la gent. Bueno, comparties algo que molta gent també emporta o els ha servit. Però no sé què tenia

aquell contingut, et dic, és que milions i milions de vistes aquells vídeos cada divendres.

Tens un podcast que parles de fenòmens paranormal normals. Que normalment ho parles amb experiències el que fas és que comparteixin altres creadores a continuació

les experiències m'escriuen les seves històries tenim un correu i agafem cada setmana tres i jo les narro les explico les explico com com jo parlo normalment i a la gent li va agradar molt la forma aquesta perquè jo estic parlant de temes paranormals i la gent escriu m'he reído que divertit ostres no sé si agafar una manta perquè tinc por o riure perquè és la combinació aquesta que tot i que estigui explicant alguna cosa que dona por, perquè són històries de por de paranormal, la forma de ser està allà, i és aquesta de bon humor i tal, no sé com, és com m'ho diuen, eh, la gent, és que és algo que no trobem en altres narradors de paranormal, que és pura por, saps? I llavors, bueno, no sé si m'estic explicant, però. Bé, bé, bé. I quina seria la teva

història personal més forta, així, paranormal?

La meva va ser a la casa on estic ara, que la vaig comprar fa tres anys, que és la casa dels meus somnis, té tres pisos, la piscina, tot tal. Quan ja estàvem, bueno, teníem obres, llavors ja havien obrers a casa, i jo notava coses, com que es movia un quadro, com que, no sé, coses mogudes, que jo deia, ai, que raro, que raro. I quan se'n van anar, aquestes coses seguien passant. I van aparèixer unes mans molt estranyes, unes marques d'unes mans, un cristal. Bueno, ho vaig explicar, ho tinc a YouTube, i va sortir per l'avantguarda i tot la història, perquè era bastant impressionant. Vaig pensar que he d'anar a la policia, perquè primer que paranormal penso que és una persona, però és que no tenia cap sentit. Però va haver algun investigador paranormal? Sí, em van vindre a ajudar. Tant de fantasmes? Sí, sí, em van vindre a ajudar, perquè clar, com li vaig donar difusió, va haver-hi molta gent que em va voler ajudar, i va vindre just una persona que em deia, jo no vull que diguis res de mi, i és la que em va donar confiança, perquè clar, com jo tinc tants números, vaig pensar. Jo pensava, si algú vol ajudar-me, potser el que vol és que li doni difusió del seu rotllo. I aquest em va donar molta confiança per això. I ja està. I van deixar de passar coses que passaven. I els meus fills em deien coses, que això és el que més por em dona. Que no era una sensació meva, sinó que els meus nens venien a dir-me "és que ha venido un hombre en la ventana". Ya, ostras. Muy alto, muy alto. Es un segon pis, pero ¿cómo? No, no, llega los pies al suelo. Y bueno, quedaba boja, boja. Y ya está, ya no van a decir res más, ¿eh? Desde que van a venir.

Molt bé, o sigui que va funcionar. Sí, sí. I com gestiones, Mercè, les crítiques quan creus que són injustes?

Bueno, l'opinió de la gent sempre està. El que és veritat és que jo ara estic en una situació molt privilegiada de les xarxes. Fa poc vaig fer un vídeo d'agraïment perquè tinc la comunitat més sana de tot l'internet. Jo tinc molt poc. Comentari negatiu. És veritat. Però no sempre va ser així. Al principi, el 2020, vaig tindre, bé, milers d'insults, cada vídeo, era impressionant. I què vaig fer? Doncs seguir fent el que a mi m'agradava perquè no vaig connectar. Em va enganxar amb una edat. Perquè m'enganxa amb 20, potser em destrueix, però jo tenia 31 anys, dos fills, i jo ja estava curtida. Fea, vieja, no em calava, perquè ni em sentia vella, ni em sentia lletja, però sí que m'impactava molt la gent. Que li quiten l'internet em deien però ara no

la veritat és que el teu perfil és molt agradable i no hi ha haters com els que diuen però ja

de fa anys i estic molt contenta d'això i si algú ve. A dir-me alguna cosa, és la seva opinió, tampoc. Has tingut algun moment personal on has dit, ho deixo tot, desconecto absolutament? Sí, vaig tindre un. El 2023 vaig tindre que anar a teràpia, que jo no m'esperava que en un moment tan dolç de la meva vida, perquè a mi em va semblar increïble poder viure de la meva passió, fer feliç a la gent fent el que a tu et fa feliç, conciliar perfectament la teva vida personal amb la laboral el reconeixement i totes les oportunitats no em cabia que a mi m'entrés aquest moment que es veu que té un nom que és de un síndrome, el de l'imposta o algo així,

el burnout és que m'han parlat dels dos i realment

existeixen sí, sí, no, doncs. Sí, el síndrome de l'impostor està sempre, sempre, sempre.

Sí, és que m'ha parlat també, com si pensessis que no mereixes el que t'està passant.

Jo penso com jo, mil, perquè jo I jo mil, no, i millor, hi ha per allà fent coses que són uns artistes i no tenen la mateixa I sí que m'ho penso, molt, molt, però bueno, dic. Tinc que parar de pensar així per poder gaudir del que sí tinc, no? Perquè al final ho tinc i què faig? Però el que em va donar és un moment molt. No em podia moure, és que era físic, però venia d'un tema emocional. Un dia no em vaig poder aixecar del llit i m'ho vaig haver de tractar perquè jo, com vaig començar a tindre una estabilitat econòmica que no m'havia imaginat mai, vaig pensar, si jo guanyo tot aquest diners, m'haig de matar. Perdona? Per què? M'haig de matar treballant. Ah, ostres. Perdona, eh? M'has espantat ara. No, m'haig de matar treballant. Vull dir, m'haig de O sigui, se m'han de caure els dits. Si jo estic guanyant. Perquè jo tenia una forma de pensar de. Els diners és amb llàgrimes i amb sang i amb molt d'esforç. I jo ja venia d'aquí guanyant molt poc. Molt poc. Durant 15 anys jo era consultora de recursos humans, però estava en el sector industrial i, bueno. Com sempre dic, diarrea cullerades que jo menjava treballant i bueno, i hores extres i guanyant un salari super curt. I llavors començo aquí, fent el que estimo i tal, i començo, està molt ben remunerat perquè no deixa de ser publicitat i la publicitat es paga, i ja està. Vaig dir, des de les 8 del matí fins a les 1 del matí, gravant vídeos, editant, obrint canals. Jo tinc dos canals de tot. Dos canals de YouTube, dos canals de TikTok, dos canals d'Instagram, un llibre, un podcast, un altre podcast.

És que a mi no em fa la sensació que et regalin els diners. No, no, però. Quan jo t'he trucat per alguna cosa, tens una agenda molt completa i això vol dir feina, feina i hores de dedicació. Llavors, vull dir, no t'ho regalen.

Clar, però vaig haver de fer una miqueta de pensament perquè, clar, jo dic, si guanyo tot això ha de ser a costa de la meva salut. És que no m'entrava que podia jo estar guanyant diners sent feliç. No sé, és que era. Com si fos incompatible, que per guanyar diners has de patir, entre cometes. I allà va ser un peron heavy.

I la teva imatge, com cuides la teva forma de vestir? Vesteixes tal com t'agrada o prepares una mica la imatge que vols projectar a través de la roba?

És una mica el mateix, perquè realment si el que vull projectar, vull projectar algo que m'agradi. Vols projectar el que ets, vols dir. El que m'agradi i també em vesteixo com m'agrada, no? És com que està lligat. A més, fa poc vaig trobar una cosa que és si vols anar perfecta, tens que vestir-te com tens A veure, com era? Venus en la carta natal. On tinguis a Venus? A la carta natal? I on tens tu Venus a la carta natal? A Sagittari. Venus, Sagittari, va bé. És com vesteixo.

No tinc el Leo, llavors es nota, no? Venus en Leo. Ah, sí? Teoricament se'm nota, també.

Ah. I ho fas a propòsit també. No, no. Pues és que vaig començar a fer-ho i sí, m'ha agradat molt. És així un estil. Bueno, és que quan em va sortir l'estil de Venus en Sagittari, vaig dir, així em vestia amb 15 anys. És que jo crec que sempre quan connecto amb la meva jo petita, o jo més jove, jovíssima. Allà hi ha una veritat que jo he anat ocultant i tapant per validació aliena o perquè he cregut creences limitants, però si tu treus tot això, te'n vas a la nena que sabia perfectament el que volia, el que li feia feliç. L'autèntica, l'autèntica essència de la teva personalitat. L'autenticitat és fer-li mimos a la teva nena interna.

Mercè, cuides alimentació? Bastant. Tens alguna dieta?

Hi ha coses que no menges? No és una dieta. Mira, no menjo sucre. No menjo sucre i faig. És que és molt normal la meva dieta, però, per exemple, no menjo bolleries, res industrial, menjo menjar. Carn, peix, verdures, hortalisses. La dieta mediterrània, podríem dir. Sí, però de tot, menjo de tot, però no faig postre, normalment. A mi m'agrada més el picant i el salat. Si faig un postre, potser és un formatge o una cosa així, excepte les meves receptes. Les meves receptes sí que me les menjo, perquè són sense sucre.

Molt bé. I t'agradaria. Com et visualitzes tu dintre de cinc anys? T'agradaria seguir fent el que fas? Jo crec que ets molt inquieta, vull dir que sempre aniràs incorporant coses.

Estic evolucionant sempre, i a més se'm presenten les oportunitats perquè és un tema com la sort, no? La sort està allà, però t'has d'exposar a ella, no? Fent coses, movent-te i així. I això és el que m'ha fet expandir-me i quan em deien. Fa cinc anys em van fer una entrevista, molt semblant, que em deien, tu t'imagines d'aquí cinc anys com t'imagines? I jo li deia, més o menys així, però sabent més. Doncs és el que et dic ara també, perquè és el que ha passat.

És el que ha passat en els últims cinc anys, fins ara mateix. I respecte a la salut, jo dic salut, vida saludable, què seria per tu realment tindre una vida saludable? Comptar amb quins ingredients? Primer,

organitzar-te de la forma menys estressant per tu. Si tu t'organitzes la vida i els hàbits que no t'estressin, vull dir. No muntar-te mil coses en un dia, t'estresses el cos i llavors et poses malalt i estàs cansat i no pots fer coses. És com cuidar molt l'estrès, intentar evitar l'estrès i després menjar, alimentar-te. Grasses saludables, proteïna, menjar fruits secs i esport.

I el teu entorn tria molt bé les persones amb les que tens contacte?

Ah, sí, perquè jo soc molt ermitània, jo tinc cinc persones al meu voltant. Tinc molts coneguts, però que no entren, saps? Soc molt ermitània, però de tota la vida.

Bueno, això també vol dir que és exigent, no? Amb les persones que

són les teves amistats. Bueno, més que exigent, és que jo dono tant. És veritat, quan tinc algú que jo l'estimo i està amb mi, a nivell d'amistat o el que sigui, jo dono tant que jo no puc permetre'm tenir més de dos.

Bueno, anem acabant, Mercè. Ens queda un minut de recomanacions que aquí li diem, que seria un objecte o una peça que t'acompanyi. El mòbil. Bueno, també et dóna sort el mòbil vist així. Un llibre que t'hagi agradat o una pel·lícula que t'hagi inspirat especialment?

Blackwater, és l'últim que he llegit, que és una saga increïble de paranormal, com a mi m'agrada bastant, i és xulíssima, xulíssima, està super ben escrita i l'acabo de llegir. És format llibre, no està encara com a sèrie. No, no, no és format llibre només.

I una creadora o influencer que a tu t'agradi o que

t'hagi agradat quan vas començar? Ui, m'encanten molts. Però quan vaig començar, mira, la Novo Disagli, que és Camila, que és una creadora que fa la teoria del color, que t'explica tot molt bé, és una artista que es pinta la cara de tot, et fa una edició increïble, i és tan bona persona i tan artista i tan involucrada i tracta tan bé a tothom i és tan bonica que de veritat hem acabat sent amigues. Però jo era seguidora fan, eh? I ara som amigues.

Doncs moltíssimes gràcies, Mercè. Mercè Bona, xica bona, coneguda per tothom per estar aquí. I al final, hem de dir sempre que darrere d'un cac, d'un filtre i d'una pantalla, hi ha una persona que busca el mateix que tots. Ser escoltada, ser estimada i ser lliure per explicar allò que sent. La Mercè Bona ens recorda que l'humor no és només un entreteniment, sinó una manera preciosa de sobreviure, d'apropar-nos. I fins i tot d'obrir la porta a allò que no podem explicar. Ha estat un plaer enorme parlar amb tu, Mercè. Gràcies per compartir la teva llum, la teva frescor i la teva valentia. Avui hem après que la naturalitat és una força poderosa. Gràcies per escoltar Estil de Viure.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.