T1xC7 - El peix Nicolau

Aquest és un podcast del Super3!

Però que t'ho passaràs bé. Que no vull. A mi també em feia por la primera vegada i després no volia tornar a casa. Què li passa al Lluc? Que el Lluc no vol anar de campaments.

Però si són campaments de bàsquet. I a tu t'encanta el bàsquet, oi Lluc?

Sí, però com que no ha estat mai tants dies fora de casa, diu que no hi vol anar. Deixeu-me estar pesats.

A veure, ¿qui em sap dir què li passa a un ocell si no surt mai del nim? Que no pren mai a volar. Exacte. Jo em pensava que quan

surten de l'ou ja saben volar.

No, cal que les seves mares els esperonin a sortir del niu perquè s'atreveixin a fer servir les ales i alcin el vol. Si volem créixer, hem de sortir del niu, com ho va fer un nen de la vostra edat que es deia Nicolau, un nen que estava enamorat del mar.

La mare diu que aquella cova ara és plena de pescadors, així que no hi podeu tornar d'acord, haureu de buscar menjar a una altra banda.

El Nicolau era un nen molt trapella, que vivia en un poblet de Tarragona. Li encantava el mar i podia parlar amb els peixos. Com? De debò? I tant. De fet, els seus millors amics eren els llussos, els llobarros i les orades. Com que la seva mare era peixatera, sempre els avisava d'on anaven els pescadors perquè no els pesquessin.

He de marxar, que em crida la mare. Fins després! Es pot saber que hi feies, allà, sol? Re. Parlava amb els meus amics. Tot el dia a l'aigua. Mira com tens els ulls de vermells. I els dits més arrugats que una pança. I l'esquena tota plena de sal. El pas que vas t'acabaràs convertint en un peix. Oh, com m'agradaria convertir-me en un peix, mare. Ah, sí? I on dormiries? I què menjaries? I com t'ho faries perquè no se't mengessin a tu? El mar és un lloc molt perillós, Nicolau. Pregunta'ls als teus amics els peixos. Ja veuràs què et diran.

La mare del Nicolau tenia raó. El mar és ple de perills pels peixos. I el primer de tots és acabar en una peixateria envoltat de gel i rodanxes de llimona. Seguint. Com va, Guillermina? Li poso una mica de rap per fer brou? El Nicolau estava acostumat a veure la seva mare despatxant clients a la peixateria. I anava cada tarda i feia els deures darrere el taulell. Així, si tenia dubtes, la mare l'ajudava.

8 i 9, 17, en porto una, més 3 en fan 5. No, senyor, en fan 4.

Ai, sí. El Nicolau i la seva mare eren inseparables. Ho feien tot junts. Però aquell dia, el nen va sentir que alguna cosa no anava bé.

Seguent. Manel, ja ho sento, però no tinc més llobarro. Aquest fill meu es dedica a avisar tots els peixos del Baix Penedès perquè no els pesquin. Ara no, fill. És que no em trobo bé. Nicolau, què tens? No sé què passa a les mans. Deixa'm-ho veure. Se t'han aplanat els dits. I no puc separar-los. I què tens als braços? Semblen. Semblen escates. Mare. Però què t'està passant?

Mare. El pobre Nicolau es va desmaiar i va caure de la cadira. No s'imaginava el que passaria quan tornés a obrir els ulls. El Nicolau va passar-se una setmana dormint, i quan per fi es va despertar, estava a la banyera de casa seva, envoltat d'aigua i sal, i no se'n recordava de res. On soc? Què ha passat?

Mare? Soc aquí, fill. I què hi faig a la banyera? Li he hagut d'omplir fins dalt d'aigua, i estic tirant sal marina, perquè no et penseixis. No t'hauria d'haver dit mai que et convertiries en un peix. Com? Ja no tinc mans. Això són. Aletes. I en comptes de cames i peus tinc. Una cua de peix. Sóc un peix. Sóc un peix! Però com pots estar tan content, Nicolau? Tu saps què et passarà, com algú t'enxampi? Acabaràs a la cassola del primer pescador que et trobi. No tornaràs al mar fins que tornis a tenir mans, peus i cames com la resta dels nens. Però, mare. Et quedaràs aquí a la banyera i t'hi posaré tota l'aigua i tota la sal que faci falta. No em moure del teu costat, t'ho prometo.

I així va ser com el Nicolau es va transformar totalment en peix. I com més temps passava atrapat en aquella banyera, o més ben dit, peixera, pitjor estava. Ja no li brillaven les escates i tenia les aletes molt flonges. Amb prou feines respirava. Pobret, i no va anar al metge? La seva mare va fer venir metges de tot arreu, però la seva transformació era imparable.

Li canvio l'aigua cada dia i li tiro quilos i quilos de sal, però ja gairebé ni es mou. Què puc fer?

La resposta dels metges sempre era la mateixa. El Nicolau no tornaria a ser mai el mateix nen d'abans. Ara era un peix. I necessitava anar al mar urgentment. Nicolau. Nicolau.

Em sents? Sí. Has de marxar al mar, fill. Els metges diuen que si viatges a altres oceans, deltes i canals, podràs recuperar-te i continuar creixent. Però, mare, i si acabo la xarxa d'algun pesquer? O menjar un tauró? Què faré tan lluny de casa?

La mare del Nicolau tenia les mateixes pors que el seu fill. Sempre l'havia cuidat i protegit. Eren inseparables. Però no podia deixar-lo pensint-se en una banyera. Escolta'm, fill. No hi ha ningú en aquest

poble que conegui el mar tan bé com tu. I tampoc hi ha ningú que conegui els peixos tan bé com jo. Així que t'ensenyaré tot el que sé perquè puguis marxar d'aquí dos mesos, quan comença la tardor, com fan la resta de llobarros. Jo confio en tu. Tu confies en mi? Sí, mare. Doncs som-hi.

Mare i fill, van començar un entrenament molt dur perquè el Nicolau pogués migrar amb la resta de llobardos a la Tartu.

O fas més cops de l'eta per minut o no podràs seguir la resta de peixos del bancal. Però si, no puc més! I tant que pots. Imagina't que et persegueix un tauró.

I així va ser com el Nicolau es va anar convertint en un llobarro de primera categoria. Entrenava nit i dia amb l'ajuda de la seva mare.

Va, no te'n cantis, que t'he d'ensenyar a remuntar rius. Rius? I tant! Que no sabies que els llobarros poden nedar en aigües dolces i salades?

Per fi va arribar la tardor. El Nicolau estava llest per marxar amb la resta de llobarros a aigües profundes, lluny de la costa. Era emocionant veure com s'havia transformat en un peix ràpid, fort i àgil, preparat per viure tota mena d'aventures.

I recorda que has de tornar a la costa quan comenci la primavera. Però no t'acostis al port, que els pescadors ja coneixen les nostres rutes migratories. No m'hauria imaginat mai que diria això, però estàs fet un bon llobarro, fill. Va, vés, que se't farà tard. Però et trobaré molt a faltar. Sempre em tindràs aquí, fill. Si necessites res, només has de trobar el camí de tornar de casa. I sé que, siguis on siguis, el sabràs trobar. A més, no estaràs sol. Mira qui t'ha vingut a buscar.

La veritat és que el Nicolau tenia més amics dins que fora de l'aigua. Allà, a prop de la platja, ja l'estaven esperant els llobarros, els llussos, les orades. T'estimo, mare.

I jo a tu, fill! Torna la primavera!

I des d'aleshores, el Nicolau recorre els mars i oceans, fent amics i descobrint llocs nous.

I la seva mare? La va tornar a veure a la primavera?

I tant! Cada any torna al poble i li explica totes les aventures que ha viscut. I no l'han pescat mai? Ho han intentat moltes vegades, però ell sempre se'n surt. Penseu que té molts amics a tots els oceans del món que l'ajuden sempre i coneix tots els secrets del fons marí. I si algun pescador l'empipa gaire, esgrata l'esquena a la seva barca i la fa ballar fins que els pescadors treuen el dinar per la borda.

Àvia, tu creus que si vaig al campament m'ho passaré bé?

T'ho passaràs tan bé com el Nicolau. Coneixeràs llocs nous, faràs amics nous, aprendràs coses noves. Només t'has d'atrevir a sortir del niu. Del niu o de la banyera?

Aquest és un podcast del Super3!