T1xC7 - Especial: aprendre i explicar

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast.

Quan era petit, al poble hi havia dos pastors, en Pere i en Martí. Amb ells m'hi passava moltes estones acompanyant-los amb el ramat. Bé, de fet, m'hi passava gairebé totes les estones lliures que tenia. No sé explicar gaire per què, però des de ben petit aquesta feina sempre m'ha agradat molt i tenia bastant clar que de gran volia fer de pastor.

Camí de cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

En Pere i en Martí eren pastors d'abans. Ells havien fet l'ofici des de petits i l'havien après de les generacions anteriors. Amb ells vaig aprendre moltíssimes coses, però anys més tard vaig fer una cosa que quan l'explico a vegades a la gent se li escapa una mica el somriure. I és que me'n vaig anar a una escola de pastors. En el meu cas vaig anar a l'escola de pastors del País Basc. I és que sí, per fer de pastor també va bé tenir una certa formació. Això vol dir formació teòrica, des de màrqueting, comptabilitat, i és clar, moltíssima formació pràctica, i conèixer moltes maneres de fer i molts maneig diferents. A mi el pas per aquella escola em va obrir tot un món nou. I m'atreviria a dir, sense equivocar-me gaire, que si no hagués anat a estudiar allà, segurament no faria de pastor, o almenys no ho faria com ho estic fent ara. Ara soc jo qui, de tant en tant, acull alumnes de pràctiques tant d'escoles de formació agrària com també de l'Escola de Pastors de Catalunya. I quan els veig, sovint em faig la mateixa pregunta, i és, què els ha portat fins aquí? Què pot portar algú a voler fer aquest ofici? No només al de pastor, sinó a tot el sector primari en general. Què fa que algú vulgui fer de pagès avui? Com ens expliquem als pagesos com s'explica la vida pagès i com s'aprèn la feina de pagès? Avui, a camí de cabres, ens farem totes aquestes preguntes. En Martí intentarà esbrinar com s'explica la vida pagès parlant amb gent que es dedica a comunicar i, entre altres coses, explicar com és la feina pagès. I jo avui faré una cosa que no faig gaire sovint, i és que deixo el remat a casa i me'n vaig a veure com és el començament de curs a una escola de formació agrària que comença en plena feina, en plena varema. Avui me'n vaig a l'escola de formació agrària de Gandesa.

A Camí de Cabres, parlem d'aprendre i explicar.

Som al setembre, som a l'inici de curs i avui he vingut a veure com és l'inici de curs en una escola agrària. Núria, hem vingut a l'escola agrària de Gandesa, que és una escola una mica particular, almenys pel que fa a l'inici de curs.

Sí, sí, sí. Aquí a l'escola de Gandesa fem un cicle formatiu de olis i vins i un de grau superior de vitivinicultura i el primer dia de curs els alumnes ja se'n van a Verma.

És a dir, que aquí una mica és en aquestes escoles que feu directament més pràctica que teoria, gairebé, no? Sí.

Quan comencen és molta, molta pràctica. Després, durant el curs sí que van aprenent tot el que han fet al celler a l'inici. Perquè ara ja tenim algun alumne que diu, és que no estic entenent el que estic fent. No, ja t'ho explicarem. Ara és la campanya de la verema i ara és el que toca. Celler, finca i finca, celler. I d'aquí un mes estem en campanya d'oliva i mos passa exactament el mateix. Després de gener a juny és quan els alumnes aprenen o entenen tot el que han fet durant el primer trimestre.

Avui he vingut a aquesta escola agrària a l'altre punt del país perquè vosaltres treballeu amb un conreu que és molt emblemàtic, que és el de la Vinya i el de l'Olivera, però hi ha moltes altres escoles a Catalunya, no?

Nosaltres som una xarxa de 15 escoles agràries, n'hi ha una que és nova, fa un parell d'anys que la tenim, la de Cabrils, i llavors cada una està especialitzada en algun conreu. Nosaltres tenim els mateixos cicles que l'escola agrària d'Espieig, però llavors hi ha escoles que fan cicles relacionats amb ramaderia, d'altres que és agricultura ecològica, d'indústria alimentària a l'Empordà, que treballem com molts temes diferents. Llavors estem repartits per tot Catalunya i això ens permet que tothom pugui tenir algun accés a la terra alta. Estem especialitzats en vinya i olivera, treballem això. I després sí que també fem formació contínua, que això sí que fem cursos que són comuns, que els oferim a totes les escoles o a la majoria d'escoles.

I el perfil d'alumne que ve en aquestes escoles, creus que és més gent que ja ve de família pagesa que vol millorar una mica l'ofici o creus que és gent que vol aprendre-ho sense saber-ne gaire res? Jo, quan vaig començar aquí,

la majoria érem de família de pagesos i és veritat que cada vegada més ens trobem gent que ens ha conegut i ha dit, ostres, vull tornar o visco a la ciutat i vull anar a viure en un entorn més rural i els agrada tot això i se fiquen amb això.

I tu, des de la teva experiència, des del teu punt de vista, creus que és fàcil per a algú que no ha fet mai de pagès formar-se com a pagès?

Formar-se sí, perquè d'opcions n'hi ha moltes. Tirar endavant, doncs, s'ha de ser valent, però és com amb tot, no? Vull dir, quan comences des de zero, però és veritat que aquí hem tingut alumnes que han vingut i s'han acabat comprant unes finques i ho estan treballant i se guanyen la vida amb això. I pel que fa als que venen de pagès,

també us heu trobat que hi hagi una mica de recel per part dels pagesos, diguem-ne, tota la vida a incorporar nou coneixement o altres maneres de fer?

No tant, amb la gent jove no tant, amb la gent jove és més fàcil i tenen la ment més oberta i sí, i a més aquí la gent jove que venen de pagès molts després volen acabar la universitat, tenim alumnes que després el coneixereu que ell té un celler a casa i llavors vol seguir estudiant Enologia per a poder treballar a casa i fer diferents maneres o fer-ho d'altres maneres que no com s'ha fet tota la vida.

Cada escola agrària té una mica la seva especialitat, té els seus cursos, per dir-ho així, diguem-ne estrella. Creus que hi ha prou formació, creus que hi ha prou oferta i també creus que hi ha prou demanda?

Sí, d'oferta sí que n'hi ha, perquè al final estem oferint tots els cicles que hem anat veient. Aquí a l'escola de Gandesa abans oferien uns cicles i a mesura que s'han anat fent plantacions diferents, doncs ens hem anat adaptant als cultius que teníem. La demanda ja canvia. Aquí a Gandesa som una comarca molt petita i la realitat és diferent a una altra. És veritat que sí que hi ha gent que s'hi vol dedicar i en general a les escoles els cicles tiren i van tirant. Però és veritat que també hem de ser conscients de la realitat i que no és un sector fàcil per a ningú.

Hem arribat aquí al camp i per mi és un paisatge que és totalment diferent del que jo estic acostumat. Això és ben bé, terra de secar, és ple de vinya. Som al setembre i apreta la calor. I aquí hi ha els alumnes, hi ha tota una colla d'alumnes, entre els quals l'Àlex. Àlex, bon dia. Bon dia. Què tal, com va això? Molt bé, molt bé. M'ha sorprès una mica veure que els primers dies, la primera setmana d'escola, estigueu aquí treballant ja.

Sí, perquè s'han d'entrar els raïms que estan a la finca i necessiten l'ajuda dels alumnes. Així també bremem i veiem el procés. Tu, Àlex, vens de família pagesa.

Sí. A casa teva s'hi han dedicat de sempre, de tota la vida?

Sí, a casa meua, de tota la vida no, però ja va començar amb un llao i després van a ser uns fills, un dels quals és mon pare, a ajudar al celler que teníem a la finca, en el tractor, i ara me toca a mi.

I què tal això d'anar a una escola agrària tinguent la família de pagès?

Sí que és veritat que en la família aprens bastantes coses, però tampoc és que ho coniguen tot. I sempre va bé anar a una escola, format, aprendre coses noves que no sabies. Per un futur tindràs que ensenyar tu als teus pares, en este cas, noves formes de treballar o mètodes nous que han sortit que ells potser no ho sabien. No és el primer any que estàs aquí tu? No, ja és el quart. És el quart any. Has fet, entenc, un altre curs abans que aquest i ara estàs? Ara estic al segon del grau superior. Ara he fet el primer del mig, el segon del mig i primer de superior i ara estic a segon de superior.

Entenc que si estàs al quart any és perquè de moment t'ha agradat, t'ha servit, estàs content amb el que estàs aprenent.

Sí, al final vaig fer el grau mig, una miqueta així a veure què m'explicaven i m'agradava bastant i ja vaig decidir continuar perquè a part vull entrar en Logia, que és a la universitat, i necessito també tindre el grau superior.

O sigui, tu no acabaràs aquests estudis i et ficaràs a fer de pagès de seguida, sinó que encara tens perspectiva de formar-te una mica més. Sí,

vull acabar aprenent tot lo possible, per després una vegada acabar d'estudiar ja ficar directe al celler i a la finca i saber tot lo possible. Tu creus que la feina de pagès està ben vista per la gent en general? Doncs no gaire. Jo trobo que com més passa el temps ja queda com una cosa que és més dels abuelos o dels pares i la gent jove ja diuen que és una feina molt cansada i no li fan gaire cas.

Molt bé, doncs no t'entretindrem més i et deixarem seguir treballant. Ens veiem per aquí. Vale. Fins ara.

Com s'explica i com es veu el món rural? Ens entenem?

Si parlem de com s'explica i com s'entén el món rural, ens havíem de trobar amb una persona que de comunicació en sap una estona i que té un peu sempre en això que diem, en el món rural i en el món no rural. Peyu, què tal? Com estàs? Bé, prou bé, per ser català. Tu que tens això, un peu al món rural i un peu al món no rural, ¿creus que són dos mons que s'escolten i que s'entenen o hi ha feina per fer en aquest sentit?

Hi ha molta feina per fer i em sap greu, ja us avanço, que jo soc de tarannà molt pessimista en aquest sentit. No crec que ens en sortim massa perquè pel que veig cada cop anem a pitjor. Crec que és difícil perquè a més a més ha arribat, ja no és una. El rural i el no rural. És que fins i tot dins l'àmbit rural, dins dels pobles, hi ha gent que desconeix com funciona el sector primari i la indústria de l'alimentació a aquest país. Ja no és Barcelona contra Catalunya, és que la pròpia gent que viu als pobles no veuen el seu veí ni valoren la feina que fa el seu veí allà mateix.

¿La pagesia té l'espai suficient als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, per exemple?

No, però és una qüestió d'oferta i demanda. És pel poc interès. És un tema cultural, és un tema educacional, un tema que ha de venir de base. Llavors, si la gent tingués interès. També és veritat que en els mitjans públics a vegades has d'anar abans tu per davant de l'interès de la gent. Això Telecinco sí que és oferta i demanda, però en el cas dels mitjans públics tu has d'oferir i la gent quan ofereixes qualitat llavors ja s'hi van agafant també. Té poc espai i a vegades espais desaprofitats. Quan intentem parlar del sector primari després fem un reality show d'unes olimpiades de gent traginant merda en un carretó amunt i avall, encara a més a més fent. Potenciant la imatge que té la gent que està desvinculada del sector primari d'aquests són aquells bojos que corren en un carretó i treuen merda. Escolti, el sector primari, si vol que fem proves, oita, jo obri un ordinador, comencem a fer un Excel i comptem quantes cabres tenim i quina producció ens donen i tota la història. I comencem a omplir papers i a demanar l'adunt i la PAC i la mare que ho va a marir. Per tant, després de diagnosticar

una mica quina és la situació. La solució, vos. Anem a buscar una solució, va. Anem a jugar a ser solucionistes. A més a més, jo l'he de fer.

Fem la carta als Reis. Hi ha una Generalitat de Catalunya i una Conselleria allà, tothom pensant, però te la donaré jo, la solució. Fem la carta als Reis. No sé quina és la solució. La solució sí, clar que la sé, el que passa que és impossible de dur a terme perquè la indústria alimentària té molt poder. La solució seria limitar, limitar les exportacions, limitar que el poder pugui quedar concentrat en quatre personatges millonaris a Catalunya, en quatre marques, afavorir i cuidar els projectes petits. Hòstia, nosaltres, quan vam arrencar lo de les cabres a Montanyola, la Metxicot és veterinària, quan en aquell moment tenia 29 o 30 anys. Hòstia. Una tia que és veterinària, que podria anar a qualsevol escorxador a cobrar un sou de funcionari, es lia la manta al cap a cardar un ramat de semi-extensiu de 80 cabres a Montanyola, en un poble desfavorable, petit, amb gestió del bosc i tota la història, hòstia, hauries d'estar vetllant, hi hauria d'haver un tio del departament allà vetllant perquè això tiri endavant, tio. I en comptes d'això, doncs no, va, tots els problemes del món, tota la burocràcia del món i tots els problemes del món. En fi, ja t'he dit que era molt pessimista. Hòstia, no marxarà tothom, desconnectarà tothom d'aquest podcast, perquè diran, jo no vull sentir més. Per això, això és el problema que tenim, que hi ha tantes coses a millorar que llavors, quan t'expliques, sempre tens la sensació que plores. És que, clar, a més, jo, tio, jo em dedico a la cultura, la metgegol del sector primari, som catalans, sempre és tota una visió tan pessimista que no pots parlar enlloc perquè sempre quedes com el que s'està queixant tot el dia.

Bueno, gràcies pel teu temps, Peyu, i a veure si entre tots podem. Sí, home, algo s'ha de fer. Podem ajudar a comunicar una mica més.

Algo s'ha de fer perquè quedarà un pet, arribarà un punt que només menjarem coses envasades en plàstic i tot dependrà dels mateixos. Llavors, suposo que algú al final s'encansarà i començarà a valorar una mica el que tenim. Ja ho veurem, no ho sé. Endavant, ànims.

A casa no veníem de família pagesa i malgrat tot jo em vaig llençar a la piscina i he acabat fent aquesta feina. Sempre m'han dit que és molt difícil això, fer de pagès sense venir de pagès. I crec que tenen raó. Evidentment, les condicions materials, tenir accés a la terra, a les eines, fan que sigui una mica més difícil, però també el coneixement, aquests coneixements petits que les famílies pageses passen de generació en generació. Els que no tenim tot això ho tenim una mica més difícil, però difícil no vol pas dir impossible. A Gandesa he volgut parlar amb la Sarai, una alumna que ha deixat la ciutat per anar-se'n a estudiar a una escola de formació agrària.

Hem deixat els camps i el sol i la calor una mica i ens hem resguardat en aquest celler, que és on arriba el raïm, i ens hem trobat amb la Sarai, una alumna de primer curs, ho dic bé? De superior de Vitimnicultura. Sarai, tu ets una alumna, diguem-ne, una mica atípica, potser, perquè no vens de família pagesa. Exacte. La primera pregunta, des de t'ho pregunto com a pagès, és ja saps on et fiques? Crec que sí. Com et va venir la idea de venir a estudiar aquest curs?

Bueno, ja fa anys que vaig començar a fer servei en restauració, em vaig titular amb el grau mig, vaig fer escola de barmans i a l'escola de barmans van tocar més el tema dels vins i ahir vaig veure que era algo que m'agradava, que sempre era algo que anava a salvar, el prenies, però. Però quan vas veure una mica, no? Vas tocar una mica com es fa i tot, és com molta intriga, no? Llavors, bueno, vaig estar buscant i buscant fins que vaig trobar això i sense pensar-lo vaig fer cap davant, sí.

Però clar, jo ara et volia preguntar, una cosa molt diferent és beure el vi o servir-lo en un bar, l'altra és estar al camp collint raïm com estàveu ara. De moment, com ho portes?

A veure, és una feina molt cansada, no? Però és com tot. Si t'agrada, da igual si et canses o no. O sigui, la veritat que de moment el porto bastant bé.

Però esclar, és un canvi de vida, això. Un canvi de vida una mica gran. El teu entorn, la teva família, els teus amics, què els ha semblat això? Què n'opinen? Que estic boja.

Estic vivint en un poble i jo he viscut sempre en ciutat. És un canvi molt gran i un canvi que m'agrada. Estic molt contenta. I els meus amics i la meva família m'apoyen, però sí que al principi és com, ostres, estàs segura? És molt canvi. I és lluny, sí, sí.

Quan acabis aquest curs, tens ganes de seguir estudiant o ja tens ganes de buscar una feina dintre aquest sector?

Bueno, la veritat és que al principi havia pensat acabar el curs i ficar-me a treballar. Potser quan acabi igual canvio i dic, ah, doncs mira, segueixo estudiant. O faig les dues coses, que també es pot, no?

Feines de sempre al segle XXI. Com s'explica la pagesia a les xarxes socials?

Si volem parlar de com s'explica la pagesia a les xarxes socials i com es dona a conèixer tot aquest coneixement, volíem trucar i volíem parlar amb la Georgina Mollà, del País Valencià. Què tal, Georgina, com estem? Hola, bona vesprada, moltes gràcies per convidar-me. Comencem pel principi. Com creus que s'està explicant a dia d'avui la pagesia a través de les xarxes?

Doncs crec que estem vivint un moment superinteressant perquè de fa, jo diria que uns dos o tres anys cap aquí, molts pagesos s'han animat a contar el seu dia a dia a les xarxes i al principi era una cosa. Diguem, molt puntual. Era molt poca gent la que feia aquest tipus de contingut. I ja et dic, jo he detectat que en dos o tres anys s'ha multiplicat. Aleshores, la meva visió és molt positiva en aquest aspecte. Sí que s'està fent una grandíssima pedagogia a xarxes del dia a dia de la gent que treballa a la terra.

Per tant, ¿tu creus que a través d'aquest canal hi ha un públic amb un interés real o, per contrari, és un tema més de curiositat, per exemple?

Crec que al principi pot ser sí que els seguidors, els pocs seguidors que teníem, la gent que sí que divulgàvem aquest tema, era gent que realment li interessava. Però a poc a poc s'ha anat obrint a ixa gent curiosa, inclús que viu molt lluny de, podríem dir, d'un ramat o del camp, i sí que per consciència de consum, d'alguna forma, s'ha pogut anar interessant i obrir un poc i ser públic a més tipus d'inquietuds, podríem dir, no?, a ixe tipus d'inquietuds.

Tu i els que us dediqueu a divulgar aquest tipus de contingut, més enllà de fer un contingut atractiu a xarxes, esteu fent una mica de pont entre un coneixement que segurament les generacions més joves no s'hi han interessat o s'ha perdut, i que les generacions més grans no han tingut massa ocasió d'explicar-lo. ¿Creus que més enllà d'aquest possible divertiment a xarxes hi ha una càrrega de responsabilitat en fer aquest contingut?

Sí, en el meu cas 100% per responsabilitat i perquè vaig veure que la gent responia molt bé a aquest tipus de contingut perquè necessitaven o d'alguna manera hi ha una demanda real per un contingut que els arribi més endins, no? Algo que toqui fibres com l'arrelament a la seva terra o als seus avis, no? Aquest tipus de contingut que d'alguna forma no és superficial. Estem parlant de temes molt sensibles, de cultura, del nostre paisatge, no? Aleshores, Crec que per aquest motiu, per aquest motiu tan darrere, la gent va respondre també des del principi. A banda, jo vaig veure aquest punt de trencament, no sé si generacional, no sé si aquest punt de trencament rural o no rural, quan vaig fer un vídeo que no pensava que no tindria aquest impacte. Estic arrencant les meves tomateres perquè arriba a finals d'octubre i així ja comença a fer fred i he d'arrencar les tomateres i deixar pas als cultius d'hivern. I el vídeo deia literalment, ara només em queda que plorar una miqueta fins l'any que ve, que no tornaré a menjar tòmaca fins l'any que ve, a no ser que siga després de conserva que he fet. I la gent em deia, però no plores, dona, si vas al supermercat hi ha tòmaca tot l'any, no? I aleshores vaig dir, uau, així hi ha una pedagogia que s'ha de fer, perquè la gent està molt lluny de la realitat i inclús tan lluny de les estacions, no? I vaig fer un vídeo després d'això, explicant que toca menjar en cada temporada, algo que per a mi era tan obvi, doncs no és tan obvi, perquè va ser un vídeo que també va tindre molt bona acceptació. Aleshores, sí, hi ha un trencament del món no rural, però també a vegades aquesta ignorància és elegida, 100%, perquè no t'has interessat gens pel que et toca menjar en cada temporada o si el que estàs menjant és d'aquí o és de fora. Georgina, moltes gràcies pel teu temps. Moltes gràcies a vosaltres per haver-me convidat a estar a Txarradeta. I et seguim a xarxes. Clar que sí, moltes gràcies. A la dreta, a la dreta.

Prou, prou. Vale, prou. La feina pagès és una mica més dura del que normalment la gent sol pensar. Sí que tenim moments molt macos que ens agrada molt gaudir-los, però també hi ha moments en què la paciència s'acaba i moments en què les coses no van com un voldria o moments en què simplement estàs terriblement cansat. Tot i així, la majoria de pastors i de pagesos que conec del que és la feina, pròpiament la feina, no se'n sol encaixar gaire. De fet, un pagès em va dir un dia que els que fem aquestes feines és perquè som una mica bojos i potser no s'equivoca gaire. A Gandès el curs comença molt atrafegat. A la vinya, a tractors amunt i avall, als motors, al celler, hi ha molta feina per fer. Tot i que és evident que ells no ho viuran amb la mateixa intensitat que algú a qui tota l'economia de l'any li pot anar d'aquests pocs dies, segurament aquest tràfeg i aquesta intensitat va molt bé perquè aquests alumnes posin al peu el que serà després el dia a dia de la feina de pagès.

Hem arribat aquí al celler. Sisku, tu ets el mestre que portaves el tractor? Ja heu descarregat el raïm? Sí. Però veig que teniu problemes

tècnics, eh? Bueno, siempre, cuando menos te lo esperes, surten problemas. Però això també és una mica la vida pagès, eh? Que quan estàs fent feina, les eines. La veritat és que aquí a l'escola és el dia a dia, i és el pa de cada dia, i són coses que passen habitualment, i per tant també hi ha moixents o cametes, va bé que els alumnes vegin la realitat i el que acaba passant. Ara ens hem quedat sense motor darrere del tractor, i res, aniré a mirar de solucionar perquè tinc la gent, la resta d'alumnes coi un raïm i és com si tinguessin que gestionar la logística en este cas. Clar, clar, vull dir que al final,

per molt que sigueu una escola agrària, també esteu fent feina de pagès, esteu fent la feina de pagès tal com és.

Sí, sí, avui mos ha passat això, un altre dia passarà una altra cosa, per tant, és lo pa de cada dia, vull dir, és lo que mos trobem al món de la pagèsia.

Ja l'heu arrencat, eh? Sí, al final, solucionat. A tornar-hi.

Aquí, al celler, hi ha molts altres alumnes treballant. Per exemple, com te dius? Ferran. Ferran, tu estàs aquí treballant amb els teus companys. A quin curs estàs, tu?

Jo estic. Bueno, ara he començat a segon i vinc de DF Dual, que són unes pràctiques intensives de 1.000 hores. I actualment estic treballant en una empresa del meu poble. I tu vens de pagès, a casa teva, a la família? Sí, a la casa sempre m'ha agradat perquè a mon pare se dedica als pagès, tenim una empresa agrícola a casa i estic aquí perquè m'interessa molt el món dels vins i dels olis i m'hi vull dedicar.

I el tema de fer formació agrària, hi ha molta gent que pensa que a pagès les coses s'aprenen fent-les. Com ho veus tu? Què et sembla? És important fer formar-te, diguéssim, fer formació més teòrica?

Sí, a veure, clarament és important. Hi ha una gran part que l'aprendràs treballant, perquè les coses pràctiques. Les entens més i el món no és perfecte, cada any és diferent, cada any hi ha una història, però és important formar-se perquè veus les coses des d'un altre punt de vista.

Tu creus que formar-te en aquestes formacions agràries et servirà per fer millor la feina al camp després? Creus que et serà útil?

Sí, ja no només per fer la feina al camp, sinó per tu mentalitzat de la feina que estàs fent i del que repercuteix al món en què vivim, a la societat. Vull dir, això està molt enfocat a l'elaboració, també fem hores de camp. Pero eso ha servido también para ser conscient del producto que estás haciendo y para qué es este producto.

I tu creus que la feina de pagès està ben vista per a la gent, per a la societat? No, clarament no. És una feina A casa, al teu entorn, per als teus amics?

Bueno, els meus amics sí, perquè aquí vivim en un poble petit, que tothom està familiaritzat en esta feina, però en general no, està molt mal vist, està molt mal valorat i molt mal pagat. Bé, doncs, amb aquest missatge optimista, tu t'hi vols dedicar, eh, malgrat tot? Sí, jo m'hi vull dedicar, és el que m'agrada, és la meua passió. O sigui, no et fa por lo dura que sigui la feina? No, no, o sigui, ja sé la dura que és, però, bueno, les coses són clares. El món està com està i intentarem fer tot el possible per millorar-ho. Vinga, va, doncs et deixo treballar. Vinga.

Pensem en el demà. Qui vol fer de pagès avui?

Si algú ha trobat la fórmula per fer arribar la pagesia al jovent i al gran públic, aquest sens dubte és Miquel Montoro. I per això fem aquesta trucada.

Bon dia, Miquel. Sabem que la feina a pagès no para mai i que estàs ben enfeinat, però gràcies per trobar aquest temps per nosaltres. El plaer és meu. A veure, explica'ns, qui creus que vol fer de pagès avui?

Avui està complicat, és un tema que està un poc complicat, perquè la gent jove no vol fer de pagès, ja sigui per la feina en si, que és una feina que ha de ser, i després també és hora de la venda del producte final, que aquí també hi fa molt.

Em dona la sensació que a vegades, des del públic més jove, la pagesia es veu com una cosa d'abans, com una cosa que feien els avis, els padrins, i que potser a dia d'avui costa que es vegi com una possibilitat actual. Creus que hi ha aquesta distància?

Jo crec que sí, jo crec que sí en el sentit de, avui en dia la gent se pensa que això és una cosa que ha passat a la història. No, no, això no ha passat a la història. Necessitam pagesos dia a dia, necessitam noves generacions i s'ha de donar a entendre molt clar que sense un pages no mengem i sense menjar no fas res a la vida. És a dir, la feina del camp, avui en dia, ja sigui per el que sigui, un govern o el que sigui, està un poc com aquella gent d'allà. No. El que s'hauria de fer és demostrar un poc més el que és el camp, tenir-li més valor, perquè tant és important. Un pagès, com és important un metge, com és important el que sigui. Vull dir, això és una roda i tots som part d'aquella roda. Uns més grossos, uns més petits. Però sempre necessitam aquella roda perquè tot circuli.

Enmig de tot aquest panorama i amb l'era de les xarxes socials, de cop surt un noi de Mallorca a l'Instagram i al YouTube que ens explica feines, tradicions i maneres de fer en el camp i, pròpiament dit, també a la teva terra. ¿Creus que les xarxes socials són útils i la pagesia se les hauria de fer una mica més seves?

Mira, les xarxes socials avui en dia és una eina molt bona i a la vegada molt dolenta. Per això, és ver que sí que la pagesia se podria vendre molt pel tema de xarxes socials, perquè és una de les fonts que avui en dia el líder, perquè mos entenguem, és una cosa que va pionera. Però també hi ha coses que la gent avui en dia, les xarxes socials, te fan una vida preciosa. I no, també hi ha problemes i s'han de mostrar. Vull dir, són problemes que són part d'aquell ofici o d'aquell estil de vida, no? I sí que és vera que se podria mostrar molt i no ho estem explotant en el 100%. Sí que és vera que s'està demostrant un poc, però crec que encara podríem fer alguna cosa més.

Et demanaria per acabar si pots fer una mica de mirada al futur. Moltes vegades, quan anem a parlar amb diferents pagesos, especialment si ja són d'una edat més avançada, i els demanem pel futur, són un punt pessimistes, la veritat. Però, bueno, tu ets jove, tens tota la vida per davant, com veus la pagesia? Jo això realment des

del punt de vista que és així més veig, que és de Mallorca, de ses illes. I la veritat és que tampoc vull crear una pel·lícula de fantasia, però està bastant malament, és un tema que està bastant malament. La veritat, s'estan tancant moltes granges, la producció està baixant moltíssim. També és vera que a les illes, per desgràcia o sort, vivim de gran part del turisme. Però no hem de deixar de banda el que són les nostres bases, que això és molt important. Però a Mallorca la gent jove no s'aficiona a fora vila, no? Perquè, primer de tot, perquè se'n van a fer una temporada a un hotel i guanyen bastant més que haver de fer una inversió per posar un animal, per posar el que sigui, un cultiu, el que vulguis. I no se vol complicar la vida d'aquestes maneres, perquè també tenen altres maneres d'aconseguir el que volen. I és un problema que afectarà a llarg plaç, perquè si comencem a llevar els pagesos de per aquí, que això se veurà, i després s'enyoraran, que això és un altre tema, que després s'enyoraran, que no hi seran, i després hauran de córrer a ser capaçosos. Miquel, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé.

En aquest episodi de Camí de Cabres ens hem fet moltes preguntes. No sé si haurem trobat totes les respostes, però almenys ens haurà servit per pensar-hi una mica. Vivim en un món en què l'esquerda entre el sector primari i la resta de la societat cada vegada és més gran. Però per sort tenim gent que es dedica a explicar la feina pagès i sobretot d'on ve tot allò que mengem. Solen dir-nos que els pagesos no som gaire optimistes pel que fa al futur. I penso que tenim motius de sobres per no ser-ho. A Gandesa, però, he vist jovent amb empenta i amb il·lusió per fer aquesta feina. I a mi això m'ha donat una alegria i una mica d'esperança que sempre va bé. Perquè de pagesia en necessitem. I com molt bé ha dit en Miquel, si perdem la pagesia, un dia la trobarem a faltar.

Fins la propera!

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.