
T1xC7 - Famílies molt diferents?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Aquest és un podcast del Super3.
Soc la Mariona i m'agrada conèixer famílies que no són com la meva. Avui soc a casa. Tinc una llibreta plena de punts amb les coses que he vist i sentit gràcies a la meva curiositat. M'han fet riure, m'he emocionat. Ara ara m'agradaria tornar a pujar aquell ascensor tan antic que hi ha a casa del Jan.
O anar a la natura al Ripollès i passar una estona amb la Laida, ben a prop de les vaques. O anar caminant amb la Yasmina i parlar de les seves dues famílies, que se les estima a totes dues. La que li va donar la vida i la que l'acull. Si pogués, ella viuria amb les dues a la vegada.
Seria una setmana amb cadascun. Llavors, o si no, un dia invitaria que mangessin tots i així les coneixen una mica. És quan ens deixen escollir amb qui volem estar, però jo escolliré amb els dos. Clar.
Que interessant escoltar la Yasmina. Ara que ja he conegut diverses famílies em pregunto, són tan diferents com em pensava?
Famílies molt diferents? Som família!
Per cert, abans que me'n descuidi, la Laia i l'Iris van fer molt bon resultat a la cursa de cards. Van quedar terceres. Estic molt contenta. Sí.
I al final s'han estampat unes i hem aprofitat per avançar. Ui, que guai.
Em va encantar conèixer la Laia. Tant quan es divertia els cards amb l'Iris, que són amigues des de P3, com quan es posava més seriosa per parlar de la seva mare, que es va morir quan ella era petita.
És molt trist perdre algú que estimes, però també has de pensar que tu tens moltes altres coses bones, saps? Jo no tinc mare, però tinc avis, tinc pare, tinc amigues i que també m'estimen molt. Ella no hi és, però jo tinc altres persones que m'estimen, que em cuiden i que m'educen i tot això.
I em va sorprendre molt conèixer la Yasmina, que tampoc pot estar amb la seva família, però n'ha trobat una altra que la cuida.
Hi ha moments que m'he sentit una mica trista estar lluny de la meva família, ja fa com un any que no els veig, però la veritat amb ells m'he sentit molt a gust i m'han ajudat i és que la veritat per mi que el moment de la meva vida és especial estar al seu costat.
Una de les coses que més m'ha agradat és anar a la festa d'aniversari de la Júlia i conèixer la seva aviatella. Quina sort que en tenim dels avis i àvies.
M'agrada la curiositat que té per les coses. I les ganes de fer coses. Això m'agrada molt d'ella. I el caràcter que té. És molt empàtica, és molt amable i és molt. El ser empàtica és molt. Bueno, es preocupa de la gent, també. I després la seva creativitat. També m'agrada molt. Bueno, i clar, què has de dir? Soc la seva àvia. Me'n cau la baba. Me l'estimo moltíssim. M'emociona molt i m'emociona que s'emocioni ella. Els allos jo crec que l'herència que els hem de deixar són records, bons records. I aquesta herència és bàsica per la seva formació i per la seva persona. Que tinguin aquests bons records que puguin pensar que bé que m'ho vaig passar.
Ides, ides. S'ha petat un globus. El Bernat. Ui, un susto.
He fet moltes excursions, com ara a Reus. I vaig anar a conèixer una família amb dues mares increïbles. El Lucas, el seu fill, ens va explicar què vol dir que les seves mares s'estimin. Sí, lesbiana.
Són dos noies que són núvies o són casatia. I gais seria en nois, el mateix però en nois.
El Lucas i les seves mares ens van explicar molt bé com va néixer. Com vas néixer, Andor?
Ah, jo? D'on vas sortir? I de la panxa de ma mare. Sí, però. Doncs vaig sortir a l'hospital.
Abans, abans. No, que és per tenir un fill, per tenir un bebè, què hi ha d'haver? Un.
Sèmens i òvuls.
Aquí només hi ha òvuls, que són dones.
Vau anar a un hospital a que us posessin sèmens. I llavors així és que ho mirem. I aquest sèmen de qui és?
D'on ve? D'on va sortir aquest sèmen?
D'una persona, d'un home. D'una persona que deixa sèmens a l'hospital perquè les dones puguin tenir fills.
Ha sigut divertit veure com sopen alguns nens com el Jan. Quants ous?
Són tres germans.
No
penso entrar a negociar. Truita! Me he enfadado. ¿Mol? No toques. No la vas a borrar, si es nueva. No, si es nueva. ¿Ah, sí?
Només de pensar en tot això, que em sembla que ja m'estic cansant. Em fa pensar en l'habitació de la Laida, que té el llit ple de peluixos. Nines petites.
També uns que jo tenia de petita, que me'ls vaig posar aquí al llit per jugar. El monstre de la mort. Una tan gran es diu Lilita. Tinc la més mitjaneta que es diu Manxitas o alguna cosa així. I la petita que es diu Rosita. I també amb el Pikachu, moltes mantes, cossins i algun llibre per si no m'adormo.
Ho vaig trobar molt bonic, el que fan per anar a dormir amb la seva mare.
Diem mínim tres gràcies del dia, després respirem i la mama després em canta el vol de la son.
Al núvol de la Són bruda un blau suau.
Us han semblat famílies molt diferents de les vostres? O és que totes les famílies ho són, de diferents? En les coses importants s'assemblen? Podeu trobar totes aquestes històries en els altres capítols del podcast Som Família.
Som família és una
producció de You Planet per Trescat. Idea original i producció executiva, Pipo Serrano. Producció, Carlos Carretero. Direcció, Marc Serena. Redacció, Cecília Iris. Veus Emma Bartolomé i Lluís Roda. Lingüista Ignasi Oliver. Montatge musical BSN MediaHack.