T1xC7 - Ferran Mas: velocitat, disciplina i vida real al motor

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.

Com es viu quan la velocitat és caça teva? Com es manté la calma quan la teva professió implica risc, precisió i un cor que batega sempre una mica més ràpid? I què passa quan, a més de competir, comparteixes el teu món amb milers de persones que volen veure, sentir i entendre què hi ha darrere de cada corba?

Soc la Míriam Victòria i això és Estil de Viure, perquè els hàbits i el coratge marquen el destí de qualsevol trajectòria. Avui a Estil de Viure parlarem de disciplina, de passió i de vida a dues rodes. Descobrirem com viu, sent i respira un canvió que ha creuat fronteres, que ha celebrat victòries aquí i arreu del món i que ha trobat en la comunicació una manera nova i creativa de compartir tot el que estima del motor. Benvingut Ferran Mas a Estil de Viure. Hola, Ferran. Què tal? Com estem? Què tal? T'ha semblat bé la intro? Em sembla molt bé. Segur que ens hem oblidat coses. No, no, està molt bé. De sobres. Està superbé. Sabem que has tornat recentment d'un pilotatge, d'un ral·li que has fet fora. Això m'ho explicaràs tu millor. I el que volem és conèixer i conèixer com són els teus hàbits de vida com et cuides, com et mantens en forma la teva alimentació què és el que fas el dia a dia i això és la informació que avui volem treure de tu molt bé.

Doncs sí, vaig arribar justament ahir, vaig arribar de Tunísia, que vam estar molt molt al sud de Tunísia, al desert del Borma, que és una zona militar, i vam fer un raid de set dies amb motos d'enduro. I dur, bastant dur. De fet, encara estic una mica tocat, perdoneu per la veu, perquè estic una mica encostipat i una mica. Suposo que m'ha fet una baixada al cos després de set dies molt intensos. De donar-ho tot, perquè m'agrada Déu. Sí, en etapes de 300 quilòmetres, 250 quilòmetres, tots de muntanya, hem travessat un mar de. Durant dos dies vam travessar un mar de dunes espectacular. La veritat és que el lloc era increïble. D'una bellesa que t'ha compensat. Sí, sí, sí, molt bonic, molt bonic. O sigui, llocs on només veies dunes, i dunes, i dunes, i dunes, i no sabies quan sortiries d'allà. Vam entrar i sabíem que el recorregut del roadbook ens marcava que eren uns 15 quilòmetres de dunes. I es van fer eterns, o sigui, molt bèstia, una aventura molt important.

Què és el que fa anar a aquestes aventures tan fortes, tan vitals, on has de fer tant d'esforç, també? Què és el que et porta? Què és el teu esperit que et porta allà?

L'aventura, què és el que et cau? Sí, el repte. El repte, durant aquest estiu, m'he preparat molt per anar-hi. Això és una cosa que organitza una empresa d'Igualada que es diu Sunriders, i hi havia gent de tot el món. Hi havia una noia australiana, hi havia gent d'Anglaterra, França, Itàlia, Portugal, gent d'aquí, o sigui, gent de tot arreu. I tothom busquem el mateix, la superació, el poder passar etapa a etapa, que la moto funcioni bé, que el teu cos aguanti tot aquest recorregut dur, perquè realment va ser etapes realment dures, d'aquelles que estàs al mig del desert i dius, què faig aquí? Per què estic aquí al mig? Quan s'acaba això? Busques el botó per dir, vale, pleguem ja, però el botó no hi és. Llavors, no, no, però ha sigut molt, molt, molt bonic. La veritat és que ha estat molt bonic.

I què és el que fa servir més per enfrontar-te a aquestes etapes tan dures? A part, té que haver-hi una condició física molt bona, però tu tens tot com plantejat prèviament? Sí, el cap. És més instintiu? No, el cap. Fa servir el cap.

El cap. Sí, sí, fa servir el cap. I l'entrenament que he fet durant aquest estiu ha sigut sempre, quan estava patint amb la bicicleta o estava patint amb la moto d'enduro, pensar, bueno. Estàs patint ara aquí per no patir quan estiguis a Túnez. I ha sigut així. L'entrenament m'ha anat molt bé. I allà no he patit. No he patit tant. Però sí, al cap. Si tens al cap. Ben amoblat i tens clar el que vols fer i com vols fer és millor que estar. Improvisant. Sí, sí, sí.

Com és el dia a dia o com és, millor dit, un dia dins d'una cursa com aquesta, d'un Rally?

Doncs mira, en aquest Rally Ride, és un Ride d'aventura, en lleval de matí molt d'hora, molt d'hora, com a les sis i mitja o a les set del matí, Em començava a moure, feia estiraments, feia algo d'exercici de calentament, i llavors anava a menjar, però menjar molt poquet, perquè tampoc pots. Llavors el que feia cada dia era menjar dos ous, dos ous d'usos, i amb això em donava la proteïna i em donava una mica la força per poder arrencar. Bevia i després m'enduia alguna cosa de menjar en una bossa i al migdia o alguna cosa així acabava tirant del que tenia en la bossa.

M'espantes, perquè jo amb dos ous durs no duro ni dues hores.

Sí, et dona molta energia. A mi em va molt bé. Em va molt bé. I com que cada dia no podia fer-ho, llavors el que feia era només menjar la clara. I el rovelló el deixava i menjava la clara. I llavors el que m'enduia la butxaca i portava una ampolleta d'aigua, també anava a la moto, amb un suport que vam fer especial per portar un vidó de bicicleta, però bastant gran, amb aigua, i amb això anava tirant tot el dia, anava dosificant l'aigua, el que portava la butxaca, ho anava menjant, i ja està, i llavors ja on arribava la tarda, quan arribàvem al campament, Ajustàvem la moto. Allí no paraves a menjar. No, no, no, pel camí menjàvem alguna cosa quan paràvem. I llavors allà ajustàvem la moto, arreglàvem que tot el que, si una coseta no estava com a mi m'agradava, l'arreglàvem, engressàvem la cadena, netejàvem el filtre de l'aire, posàvem l'oli al motor que estigués al nivell correcte, i llavors ja sí, feia un sopar correcte. T'he de dir que he perdut dos quilos. Jo t'he vist molt prim. Sí, en set dies he perdut dos quilos.

Esclar, també l'esforç. Hi ha algun gest que connecti amb la concentració abans de començar el dia? Fas qualcom per, no sé, meditació? Hi ha algú que facis? No, no, no.

Solo fer ioga, però durant els dies de cursa o els dies d'aquest raid no ho feia. No hi ha temps. Solo fer. Soc una persona que bastant. M'agrada pensar molt bé les coses, m'agrada tenir-ho tot una mica quadriculat, tinc una mica de toc que tenir-ho tot bé i que tot estigui com jo vull, però com que ja ho duia preparat i ja forma part de mi, ja tot està, potser per una altra persona seria un esforç fer el que faig, però ja. Com que jo ja soc així, ja ho tinc bastant controlat tot això. I a la teva vida normal? A la meva vida normal, el meu dia a dia. El meu dia a dia no és molt normal tampoc, perquè jo treballo, ja saps que treballo el solo moto, el mundo deportivo, i allà provem motos. I hi ha dies que provo motos, hi ha dies que no, hi ha dies que escric, hi ha dies que estic fent un vídeo, hi ha dies que estic preparant les xarxes socials per preparar una nova moto que anem a provar. I llavors cada dia és diferent però sí que intento tenir una rutina bastant correcta o almenys intento amb el menjar tenir una rutina correcta. Entrenar, això és una cosa important per mi. Sí, esport. Diàriament? Sí, diàriament. Intento fer esport diàriament. Estic fent bastanta bicicleta, ioga, com et deia abans, i moto. Això és el que faig normalment. I els dies que he de provar una moto, ja la moto ja tinc coberta amb la. A vegades sí que són motos de carrer, però a vegades són motos que són més exigents. Per tant, per fer aquesta feina sí que has de tenir una forma que potser per treballar en una oficina no et cal. I intento estar en forma perquè m'agrada gaudir de les coses que faig i sé que si no estic en forma no ho gaudeixo. Llavors és important, per mi és important estar en forma. M'agrada perquè també em despega molt el cap. El poder estar amb la bicicleta dues o tres hores per una carretera, vas pensant les teves coses, és com una manera de meditació, perquè una cosa és, pots meditar en una sala de ioga o on sigui. O pots estar anant amb una bicicleta sol per una carretera que no tens res més que fer. Llavors, és una manera de meditar també. Totalment de desconnectar.

Ets supersticiós. Sí, sí, i tant, i tant. No he canviat habitacions. Comparteix, comparteix.

Arriba un hotel i em donen la 13. Sí? Sí, home, i tant. O sigui, clar, el canvi sempre. Ah, sí? I a vegades em riuen i dic, no, no cal que riguis, dona'm una altra habitació. Home, però, dic que no, que no, que no dormiré a l'habitació número 13. Sí, sí, sí, sóc súper, súper superstitiós. Sí, sí, ho sóc.

I quines coses més, per exemple, no faries o no t'agraden abans de començar un rally? Doncs, no sé, hi ha alguna cosa que dius, val, ja sé que no dormiràs a l'habitació número 13, això ja m'ha quedat clar. Hi ha algun color de roba o alguna cosa que no.

No, però sí que abans de començar em concentro una miqueta, paro, miro el cel. Tinc una mica de ritual, que és supersticiós també, o sigui, sempre el faig, o sigui, és un ritual que sempre el faig. Sí, tots tenim més o menys cosetes d'aquestes, sí. I a més a més, és molt donat, eh?, amb pilots, aquestes coses, sí, sí, sí. Més que amb altres esports, amb pilots és com bastant donat, això de. De fer el treig, per exemple.

Jo ho havia escoltat, fins i tot havia escoltat alguna cosa dels colors dels mitjons i coses així.

Hi ha gent que porta uns calçotets que del mateix color sempre, o porta un mitjó de cada color. Jo a aquests nivells no he arribat. Però cosetes, cosetes vàries, sí. Sí, sí, lo del treig, 100%. Està claríssim.

I l'alimentació, hem quedat que fas una alimentació coherent, però hi ha alguna cosa que no toques mai dins l'alimentació?

Menjo molt poca carn, però no és una qüestió de ser animalista o. M'agraden els animals, però. És que no m'agrada, de petit em feia bola, allò que se fa bola la carn, doncs i ara no en menjo, però de fa molt de temps. Jo prefereixo verdures, hidrats, fruita, més que carn. Carn no en menjo gaire, molt poqueta. Poqueta vol dir que igual menjo carn un cop cada tres o quatre mesos. Molt poqueta. Sí, sí, molt poca. Molt poca. Quan mi mare fa canelons i ja està. I perquè són de la teva mare. I perquè són de la teva mare, si no, no en menjo. I fruites sí que en menjo molta, verdura en menjo molta, hidrats en menjo bols, però peix en menjo,

peix en menjo molt, sí, sí. Què és important per un pilot? Evidentment, tens que estar en forma, però hi ha alguna part del cos que tinguis que treballar més que unes altres? O és molt complet? És molt complet, eh?

I a més a més, ara. Ara mateix que toco tots els pals o sigui que estic amb motos de trail o motos de cross o motos de velocitat perquè el fet d'estar provant motos proves motos de tot tipus llavors sí que hi ha en segons quines modalitats has de treballar alguna part més alguna part més del cos que una altra però ara jo ja he d'estar en forma tot complet ja no es perdona res no, ara ja no es perdona res.

I bé, parlant del que fas, les proves de les motos que comparteixes per al YouTube són molt xules. T'inspires en alguna cosa, perquè són històries molt divertides.

Les fas tu sol? Sí, faig jo els guions i he agafat una mica l'experiència d'aquests 15 anys que vaig estar fent cinema amb el que jo sé de motos i ho he pogut ajuntar i he creat una mica com un estil. Sí, és que és un estil. Sí, el que passa és que ara se l'estan copiant i hauré de canviar-lo ja. Sempre passa. Sí, sí. Però si copia l'espera que ets bo. Sí, l'hauré de canviar per això ara. Vull donar una volta més a tot això. Però sí, m'agrada fer guions una mica diferents. Una mica diferents perquè al final ara hi ha tanta. Hi ha tant de material a YouTube que és tan senzill fer scroll i anar passant que has de crear alguna cosa perquè la gent s'enganxi. I els meus números són. Hi ha molta permanència en els meus vídeos. Això és molt important. Més que la quantitat de visualitzacions, és la permanència que hi ha. Per mi és molt important perquè la gent s'hi queda i els veuen i sempre busco cosetes divertides. L'altre dia vaig fer una amb el Miki Puig, el cantant de Los Sencillos i va ser una cosa que va funcionar molt perquè el Miki és una persona molt estimada i és una persona que molta gent el segueix i vam descobrir un Miki Puig motorista que jo ja ho sabia perquè som amics de petits però la gent no sabia que el Miki Puig era motorista. I va ser una cosa que ha estat molt bé, ha sigut molt xulo.

Doncs Ferran, a veure quin dia em portes a mi i fem alguna cosa de moda amb una moto.

I tant, com vulguis. A mi m'agraden molt les motos. Ja ho sé, sé que tenies una MBX.

Sí. M'agrada, podries fer alguna coseta xula. Clar, i tant. I parlant de moda, t'agrada la moda? Com t'agrada vestir? T'agrada anar còmode, casual? Soc casual. 100% sempre? Menys quan he d'anar.

Majoritàriament. Sí, majoritàriament. O sigui, per posar-me el traje he d'anar a un lloc que hagi d'anar amb traje. Normalment soc de bambes, de les bambes. No bambes de córrer, sinó bambes de vestir. Texans i camisa. I la comoditat, lo primer. Sí, sí, sí. I a l'hora d'anar amb moto, has d'anar protegit, no sempre? Sí, has d'anar protegit, sí, sí. Amb moto, sí, amb moto. Ara hi ha molta moda amb un tipus de roba molt estrit, però. Té les seves conseqüències, això, especialment a l'estiu, quan veus gent amb xancletes, pantalons curts, samarreta. Una caiguda la pot tenir tothom. O sigui, i l'asfalt. L'asfalt pica i pica molt, eh?

Sí, sí, jo crec que tots. Hem tingut una rascadeta amb l'asfalt. L'asfalt pica molt i et pot donar l'estiu. Sí, totalment. I a més s'acostuma a passar l'estiu. Sí, perquè és quan portes menys roba. Correcte. Com mantens l'equilibri entre ser pilot, que també és una vida arriscada, i la teva vida personal? El temps que li dediques a una cosa, que li dediques a l'altra. Com ho compagines? Quant de temps li dones a una cosa i quant de temps li dones a l'altra?

Diria que ja s'ha barrejat això. Sí? Sí. La meva vida personal és anar amb moto. Sí, ha arribat un punt que tot està dintre del mateix sac. Llavors, sí, home, clar, òbviament que tinc moments que no vaig amb moto, però molts moments. Però tota la meva vida i al meu voltant, la gent que estan amb mi, que estic amb ells, tothom tenim unes aficions que són molt similars, llavors. Tens amistats majoritàriament dins del món del motor. Sí, majoritàriament. La colla de sempre, la colla de granollers de sempre, n'hi ha algun que no sap ni anar amb moto. Estava molt bé quan era pilot professional dintre de la competició, quan estava fent velocitat, que em anava molt bé per desconnectar els meus amics, perquè en aquell moment tothom et parla. I què és l'última cursa? I com planteges el campionat? I, en canvi, quan anàvem ells, ningú parlava de motos i era com, buah, que bé, saps? Estava molt bé. I els meus amics més importants no saben anar amb moto.

No saben, millor. Sí, sí, sí. Perquè així pujaren al darrere. Sí, exacte. Creus que falta més divulgació en tornar al món del motor? O, per lo menys, més divulgació que sigui correcta, que sigui informació perquè la gent pugui conèixer bé el que compra, el que no compra, quines són les prestacions. No, estem ara mateix en un

punt que estan entrant moltes marques de fora, moltes marques xineses, i s'està no sé com explicar-ho, però. Són marques que són com molt oportunistes, no són marques de tota la vida com les marques japoneses o alemanyes o austriaces, sinó que són marques com molt oportunistes, que arriben aquí, estaran un temps i marxaran. I un producte que no és gaire bo. La majoria de marques aquestes no és gaire bo. Però sí que tenen molta acceptació, o sigui, estan venent molt. Per preu? Per preu. Bàsicament. Únicament per preu. Però això marca una mica l'economia del país, perquè jo estic segur que tota aquesta gent que compra marques xineses, si tinguessin la capacitat per poder comprar una marca japonesa, doncs compren una marca japonesa. Però s'està com la gent jove no està buscant la qualitat i la durabilitat i la sensació de marca d'una moto o d'un cotxe de tota la feina que han fet durant no sé hi ha marques de cotxes o marques de motos que tenen 100 anys d'història llavors. Estan arribant marques que tenen dos anys d'història. I no saben què passarà en el futur. I es volen posar al nivell d'aquestes marques o dir que són millors que aquestes marques. I això està enrerint una miqueta el mercat. Perquè la gent que està fent les coses bé, com són les marques de tota la vida, s'estan veient com no trepitjades, però amb una competència que jo diria que és desleial. I sí, i la informació. Està quedant una mica tapada amb aquestes motos. Hi ha molta gent que jo entenc que tothom té la seva manera de viure i com troba beneficis de la seva vida. I se'ls està donant molta amb tot el influencers, no marques de revistes especialitzades, sinó amb gent que igual són oportunistes també, i estan donant molta cova a coses que no.

Que no tindrien que fer-ho. Tu saps que ha sortit una nova normativa, eh? Vull dir, ara ja no tothom pot dir el que li dóna la gana, sinó que realment, inclús la gent que fa publicitat d'un producte tindran que respondre per aquesta publicitat, que això és bo.

Sí, això està molt bé. El que passa és que amb les motos és molt relatiu, perquè jo puc tenir la sensació que va molt bé. I no hi ha ningú que em pugui dir que no perquè jo puc dir no, no és que va bé, jo no tocava bé i aquesta moto no tocava bé aquí serà una mica difícil poder-ho dir però sí, està molt bé que hi hagi això perquè s'està escapant una mica de les mans tot això.

¿Hi ha algun moment a la teva vida que, per algun motiu, hagis pensat en abandonar definitivament la competició? No. Mai t'ha passat?

No. O sigui, ara no estic fent competicions, no estic seguint cap campionat, sinó que vaig fent carreres sueltes i vaig fent cosetes així, però no. Però no has deixat mai d'estar-hi? No, no, m'agrada. M'agrada i vull seguir fent, sí.

I què en diuen les persones que t'estimen del risc que prens?

La teva mare ja t'ho deia, no m'imagino. Però ja saben, al final és la meva vida. I m'agrada viure així. I ho trobo. És l'emoció de la meva vida. Això és el que m'agrada i el que em mou.

Tu també tens altres facetes, és a dir, també has estat com a empresari, com a comunicador, perquè també estàs fent, col·labores també amb mitjans de comunicació. Com va començar, també, aquesta faceta d'estar involucrat en el món de la comunicació?

Bueno, clar, al final, quan acabes de ser professional i corres, has corregut amb moto, et quedes una miqueta fora de lloc quan acabes, perquè dius, bueno, i ara què faig? Jo el que sé fer és córrer amb moto, i. Llavors busques camins que et puguin seguir donant aquesta alegria de viure que jo noto i a través d'això vaig començar a provar motos i a començar. Tot i que durant aquests 15 anys que vaig estar dedicat al cine, tot i que era de pilot també, però allà no vaig estar tan involucrat amb la moto, sinó que era ja més cotxe, però bueno, segueixes fent coses que, com jo sempre penso, quan marxo de viatge, quasi sempre marxo amb un casco. Això vol dir que vaig a un lloc a fer algo o amb una moto o amb un cotxe però sé que he de fer algo divertit si marxo amb el casco és que vaig a fer algo divertit i sempre marxes amb el casco per tant sempre t'ho passes bé

quin consell li donaries a algun jove noi o noia perquè també les noies estan ara mateix en el món del motor per començar per començar allò es m'agradaria molt començar per on es comença amb aquesta professió.

Bueno, s'ha de ser persistent, s'ha d'entrenar, s'ha de tenir el cap molt ben preparat per les coses que puguin venir, perquè per les curses no sempre van bé, sempre poden passar coses, i sobretot dedicació, i tenir molt clar quin és el camí i on vull arribar, i no perdre temps. Sí que has de sacrificar moltes coses, pel camí has de significar coses, però bé, si tu vols arribar a un punt, has de fer el que el que vols i a vegades deixar de fer coses però bé, si l'objectiu és aquell

A veure, Ferran tu estàs acostumat a guanyar però jo he de fer la pregunta què passa quan no es guanya? Ua!

Quan no es guanya jo a vegades encara ara penso en curses que he tingut una errada o que m'he precipitat i no l'he guanyat i encara se'm pugen les possessions i potser fa 15 anys te'n recordes? me'n recordo de totes de totes me'n recordo de totes i encara em pugen les possessions de dir per què vaig fer això. Ostres. Sí, sí, sí, no, no, això no ho porto gaire bé, això. El fet de no i d'haver sigut una errada teva personal, això és algo que són coses que te les quedes i te les emportaré fins al final. Sí, sí, sí. Que fort. Doncs mira, avui preguntat sense saber-ho, eh? Sí, sí, sí.

O sigui que tu ho fas com una mica el retornar al passat i pensar que potser si haguessis fet

una cosa en una altra. Sí, sí, sí, sí, ho tinc clar. I costa aprendre d'això, eh?

Però jo crec que sempre són un reguitsell de coses, que no només és una, són diverses coincidències.

Sí, però tot i que et passen, tornen a passar. Això és el pitjor, que tornen a passar. Sí, perquè òbviament no passen totes, però sí que no sempre ho pots tenir tot controlat. D'un mateix no només el teu cap no sempre pots tenir la sang freda de dir m'espero, ja avançaré més endavant a vegades et precipites i llavors vénen caigudes o vénen passen coses que no haurien de passar però és que aquesta és una de les coses que a mi més m'ha costat d'aprendre i que a nivell mundial veus com a vegades pilots de la talla de pilots de MotoGP. Tenen arrades que dius, però com ha fet això? Perquè hi ha moments que et sobrepasses. Ara que vinc de fer aquest raid, he pensat molt en Dani Roma abans de guanyar el primer Dakar de. El primer Dakar amb moto, ara corre en cotxe, es veia una imatge que era l'última etapa, estava al mig d'un desert, va caure dues vegades, era una imatge d'helicòpter que des d'allà deies, però vés a la dreta, si és cap allà. Que tu ho estàs veient, no? Sí, sí, sí, i es va col·lapsar i va perdre el Dakar. Un tio de la talla d'una persona que està per guanyar un Dakar. Tothom podem tenir, ningú està exent d'això.

Són persones. Sí, sí, sí. Són persones. Tens algun llibre que t'agradi especialment o alguna pel·lícula?

Bueno, miro, vaig bastant al cine, o sigui, no tinc, no soc molt. Ara, com a última peli, com a última peli així xula, ja fa anys, ja fa un temps, era ser una vez Hollywood, m'agrada molt perquè era com. Bueno, sí, una peli. Sí, sí, sí, molt xula aquesta, m'agrada molt.

I un consell, ja estem acabant, una recomanació que li faries a la gent per viure de forma saludable.

Que pensin en si mateix, en ells mateixos. Molt bé, m'agrada molt. Que pensin en ells mateixos, perquè al final som el que mengem o. Som el que fem i si no ens cuidem mateix. Si no ens cuidem, no vindrà ningú a cuidar-nos. Al final el que mengem és el que ens farà moure i ens farà viure més bé o més malament. Llavors. Pensar en un mateix. Sí, pensar en un mateix.

Doncs moltes gràcies, Ferran, per ser aquí amb nosaltres i sé que has vingut de tota aquesta feinada que has fet i estàs aquí perquè ets un campió en tots els aspectes. Gràcies. I gràcies per compartir amb nosaltres. Quan vulgueu, ja ho sabeu. Gràcies. I al final, l'adrenalina no és només velocitat, és passió, disciplina i un respecte profund pel camí que portes dins. El Ferran Mas ens recorda que la velocitat és una manera d'entendre la vida, que la constància pesa més que el conòmetre i que compartir el que estimes també és part de la victòria. Ha estat un plaer enorme parlar amb tu, Ferran. Gràcies per la teva autenticitat, la teva força, la teva manera tan clara i honesta d'explicar el món del motor. Avui m'he après que la velocitat pot ser bellesa i que l'estil de viure també es troba darrere de cada corba. Gràcies per escoltar Estil de Viure.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.