T1xC8 - Temps d'arròs

Hem vist néixer la flor, hem tastat el fruit madur i el blat és el sac i ben lligat. A poc a poc, com qui no vol la cosa, arriba la tardor. El bosc es tanyeix de marrons, grocs, ocres i vermells. El camí cap al corral d'en Marc fa olor de bolets i les fulles acumulades al terra no em deixen dissimular el pas. Abans que la neu arribi, els animals baixen grassos de muntanya. Mentre nosaltres fem el canvi d'armari i ens preparem pel fred, la marmota, més peluda que mai, prepara el cau per passar-hi uns mesos. I les oranetes que ens donaven la benvinguda aquesta temporada de camí de cabres ja volen rum al sud. A la tardor, la llum cada vegada és més escassa i a pagès no para res ni ningú. Cal preparar-se pel que ve, sense perdre el temps. Som davant d'una estació que el canvi climàtic se'n passa a marxes forçades. Malauradament, les primaveres i tardors són cada vegada més curtes. Torno a casa amb Marc amb pressa. M'ha dit que tenim feina i que té alguna sorpresa. Així que, prou de parlar, que és hora de remengar-nos. Benvinguda a tardor!

Camí de cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Mireu, està arribant en Marc i em va dir que tenia una sorpresa. Bon dia, Martí. Bon dia. I es fa evident.

Qui és aquesta? El nou fitxatge de casa, la nova guassa de Tura que ens ajudarà amb el ramat, la pruna. Mira-la.

Però si no aixeca un pam de terra. Pruna, vine. Pruna.

Té caràcter, eh? Té caràcter, té caràcter, apunta maneres. Vine, Martí, que traurem el ramat. Avui farem una cosa una mica diferent, que avui ens anem a pasturar, però ens anem una mica més lluny, perquè ha arribat la tardor i la feina va canviant, clar. Ja em vas dir que avui m'havia de calçar bé, eh? Sí, avui t'has de calçar bé i poder hauràs de córrer una mica, perquè tenim tres gossos, però potser els hauràs d'ajudar una mica. Doncs va, aquí, disposat. Vale, va. Tu vine davant de mi, Martín. Vine. Vete, va. Vete, va. Anem a preu fet, eh, Marc? Anem a preu fet perquè tenen gana, és la tardor, volen anar a menjar glans. Avui és una mica diferent del que havíem fet a la primavera i a l'estiu, perquè avui no es queden pasturant a prop de casa, avui anem una mica més lluny i anem a buscar glans, que vol dir que anem a pasturar al bosc.

Però abans em deies que anem a un bosc que, com aquest, no sempre ha estat bosc.

No, no, és un bosc. De fet, si t'hi fixes, es van veient murs de pedra seca, alguns més sencers, alguns més enronats ja, però que marquen a les antigues feixes, perquè tot això era artiguejat. Que artiguejat vol dir que eren camps, eren horts, hi havia horts, hi havia cereal, hi havia una mica de tot, era terra treballada. Però això sempre ha estat així. La pagesia, la ramaderia, sempre ha transformat el paisatge. El que passa és que hi ha llocs que és més evident i llocs que menys.

Per exemple, avui on anem a fer el reportatge crec que deu ser dels llocs on a simple vista és més fàcil veure aquesta convivència entre paisatge i activitat agrícola.

Avui anem al Delta de l'Ebre i el Delta de l'Ebre, per la majoria de nosaltres, és arròs. I arròs no només com a activitat econòmica, també com a paisatge, com a biodiversitat, com a territori, de fet.

Doncs jo, que l'únic que sé de l'arròs és diferenciar si és una pell o un arròs en coses, avui anem a conèixer tot aquest món. Avui n'aprendràs una mica, espero. A veure, veurem.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Això és l'ambient de principis de tardor al Delta de l'Ebre. El vent, l'aigua dels canals i una colla d'ocells que els que hi entenen ens explicarien si és que venen o se'n van. Aquest és el delta que jo conec, el de venir a gaudir-lo amb tranquil·litat. En aquest reportatge, però, ens endinsarem en un món que, com els ocells, defineix aquest paisatge únic. Entrarem en els camps d'arròs i ara aquest temps de replacar aquest cereal coneixerem a les persones, la feina i el paisatge que hi ha darrere de cada plat.

Arroz és una paraula que ressegueix el seu traçat històric. A nosaltres ens arriba de l'àrab andalusí, a rus, però abans havia passat pel grec, orisa, que l'havia après segurament d'una llengua irànica. És doncs un conreu que ve de l'Orient. Fa vora 5.000 anys que ja es conreava la Xina i el sud-est asiàtic. Diuen les llegendes que van ser els soldats d'Alexandre el Gran els qui van portar l'arròs a Europa l'any 330 abans de Crist. I tal com es desprèn de l'etimologia de la paraula, dels grecs va passar als àrabs, que el van portar a l'albufera valenciana ja fa més de mil anys. Amb el pas dels segles, l'arròs va ser un conreu present a moltes conredes on hi havia aigua disponible. A l'Empordà ja en tenim notícia el 1452, i sabem que també va haver-hi camps d'arròs al Llobregat o a Mallorca. Però en aquesta llista és evident que hi falta la zona arrossera més remarcable de casa nostra. Esclar, per plantar arroz no només cal aigua, cal també tenir la infraestructura perquè l'aigua entri i surti, i això al delta de l'Ebre no va arribar fins que es van construir els canals moderns, l'any 1860. En aquests anys, tot ha canviat. Antigament, la sega es feia per colles, sovint de valencians, que es guanyaven al jornal amb els peus descalços a l'aigua i la falsa al puny. Ara tractors i màquines recol·lectores van amunt i avall per les carreteres. Aquí l'arròs no només esdevingut fonamental en el paisatge natural, sinó que també forma part del paisatge humà.

Albert, bon dia, què tal?

Com anem? Bé, home, estem en plena cega. Tot un any darrere d'aquesta feina, però avui ja hi som. I fa un dia esplèndid per cegar. Com és un dia esplèndid? Què ha de passar perquè sigui un dia esplèndid per cegar? Un dia esplèndid és que faci sol, perquè l'arròs és una planta que és aquàtica, que està dintre de l'aigua i evidentment que ha de segar sense humitat. Per tant, avui fa mestral, no fa la gran ventada, fa un mestralet i llavors la palla li entra dins la màquina i tot el procés és millor. Per contrapartida, quan fa molt de mestral, el gra, l'arròs trenca. Aquí diuen allò, el trencat, que és per als gossos, no? L'arròs trenca, és la contrapartida. I quan fa molt de mestral, l'arròs cristal·liza i pof, es trenca.

Perquè tots ho entenguem, quin és el cicle anual, quin és el calendari de l'arròs?

Si comencem, si iniciem ara, és a dir, ara estem cegant l'arròs, n acaba de cegar l'arròs, el que deia abans, s'ha de xafar, s'ha d'eliminar les restes que queden de cultiu, hem de fer l'aplicació. Este producte que he dit, 100% d'origen vegetal, per eliminar el cargol poma. Durant la tardor, a principis d'hivern, els camps es queden inundats, perquè aquí al Delta no és només la funció de l'arròs. Estem en un lloc on hi ha molta biodiversitat, on vivim més de 500 espècies aquàtiques, ocells, rèptils, amfibis i necessiten aquesta aigua. Després ja durant l'hivern els camps s'assequen, però quan arriba el mes de febrer, març, has de començar a treballar. S'han de treballar, s'han d'anivellar, s'ha de deixar la terra molt ben anivellada, el terreny mullit, però quan arriba el mes de maig, inicia la sembra. El moment de la sembra és una explosió de vida, d'activitat, perquè totes aquestes espècies venen al camp a menjar. En això ja hi comptem. A l'hora de sembrar, en lloc de tirar 50 quilos de llepó, en tirem 60 perquè tothom pugui menjar. Però al sector primari hi hem un paper capdalt dintre del delta. És a dir, que al mes de maig sembrem, durant l'estiu el cultiu es va fent, és quan tirem l'adob per dins l'aigua, és quan apliquem els herbicides, els poquets que tenim per dintre de l'aigua, tirem l'adob per dintre de l'aigua, fem tot per dins l'aigua, fins que arribem al mes d'agost, que els camps es posen daurats, i al setembre a cegar. Este és el cicle.

Albert, hem arribat a un camp, aquest concretament el Bausagaí, i ens anem ara a veure un altre camp que està encara per segar. Tots els camps estan delimitats, enquadrats per canals. Ara, quin és l'estat dels camps? Estan inundats, no estan inundats? I quina és la funció dels canals?

Sí, al Delta els camps d'arròs han d'estar sempre inundats. Des del mes de maig que sembrem fins al mes de novembre, que estan ja assegats i la palla es va podrint, estan sempre inundats. El cultiu de l'arròs aguanta bastant la salinitat, però fins a cert punt. Llavors l'aigua ha d'estar sempre en un circuit. És a dir, l'aigua al delta juga amb paper, perquè quan diuen que l'arròs consumeix molta aigua, no, l'arròs no consumeix aigua, l'aigua té un paper mediambiental. Entra pel delta i pels camps, i dels camps surt a la xarxa de desguasos i des dels desguasos al mar.

Per tant, encara que des de fora ens sembli que l'aigua en un camp d'arròs està estancada, sempre hi ha un punt de corrent, sempre hi ha un punt de moviment?

Així és, l'aigua sempre s'està apalluant, va per dins del camp, té una entrada, aquí diem una toma, una toma d'entrada i té una de sortida. És a dir, que hi ha una xarxa de rec i una xarxa de desguassos. Aquestes dues diuen el seu paper, la de rec és per aportar l'aigua a tots els camps i la de desguassos se va ramificant fins que arriba al mar. És a dir, que el delta i el cultiu de l'arròs actuen com un filtre natural.

Albert, aquí al costat tenim un camp d'arròs que està per segar. Explica'ns una mica com és aquesta planta, perquè els oients se'n puguin fer la idea. Estem davant d'un camp que ara és de color groc tirant marró, però això no ha estat sempre així, i aquesta planta no ha estat sempre així, d'alta i ofenosa i carregada de grans d'arròs.

Explicar-ho sense veure-ho és una mica complicat, no? Però l'arròs és un cereal, com pugui ser el blat, i té la seva època, que quan neix sempre és verd, arriba un moment que quan vol començar a sortir l'espiga vol canviar un verd més tènue, i un cop ha sortit l'espiga, aquesta espiga es comença a fer el color dourat, el camp agarra un aspecte visualment dourat, hi ha la fulla que sobresurt per dalt, que és la fulla bandera que es diu, la fulla bandera, que és la que fa tota la funció de la clorofila i tal, cada cop se va secant, i quan la veus ja més seca, en color marron, És que més o menys és un cereal, com si fos una planta de blat, l'únic que canvia, canvia l'espiga, i canvia que està dintre d'un mig aquàtic, ha d'estar sempre dins l'aigua, perquè si li traus l'aigua pots tindre problemes de que et pugi la sanitat. Ara estem al terme municipal de Camarles, que és la zona més alta del delta, on hi ha menys problemes de sanitat, però en aquest cas este pagès no es vol complicar la vida i el que fa és que aguanta l'aigua.

I aquest camp del color que el veus ja seria un camp que està a punt per segar.

Este camp ja es podria assegar-se avui, lo que passa que tot lo delta no es pot assegar-se en un dia. Evidentment, és un procés que dura 20 i pico dies, pràcticament un mes, i ara, tan aviat com tindre disponibilitat de les eines de la màquina per poder assegar, lo assegarà. Però a partir d'avui, este camp ja es podria assegar.

Sabem-ne una mica més. Un apunt històric.

Avui parlem d'arròs i per parlar d'arròs havia de venir un valencià. Benvingut, Frederic. Un goig estar així. Frederic Aparici, historiador. Pels valencians l'arròs és un element molt important, però d'on ve tot això de l'arròs?

Doncs fixa't que els valencians diem que si no és arròs no és dinar. Llavors, el que està clar és que al llarg de la història, de la història recent, ni s'ha menjat de la mateixa manera ni la importància del cultiu ha sigut la mateixa. Ha sigut una importància que ha anat creixent. I que al període medieval, que és un poc el que jo puc conèixer millor, hi havia una comunió d'interessos entre per un costat la pagesia, que veia que era un producte altament productiu, altament demandat en els mercats no tan locals com sobretot internacionals i sobretot saciant, I per l'altre, la senyoria, nobles, institucions eclesiàstiques, fins i tot mercaders, artesans i oradors rics, que veien que, al ser un producte molt productiu, generava molta renda. I d'ahir, ixa comunió d'interessos davant d'unes autoritats municipals que veien que, malgrat ixa alta productivitat, generava problemes de paludisme i per tant diguem-ne que estaven en contra perquè això podia delmar altament la població urbana.

I els valencians en certa manera vau ser una mica els pioners del conreu de l'arròs, vau ser els que vau exportar-lo

a fora? Sí, de fet, la pràctica totalitat de les zones productores als països catalans i també a l'estat espanyol són emigrants valencians que anaren cap a la zona de l'Ebre o més recentment a la zona de Sevilla en el context de la Guerra Civil. Són famílies emigrants, sobretot de Sueca, que se n'anaren a la campanya sevillana a produir arròs i que s'establiren allí fins als nostres dies.

Procura que no et vagi la pols que fa la màquina a sobre, perquè piquen moltíssim. Podrien sortir urticàries, sobretot a part de la pols. Tan petit que és l'arròs i tan grosses que són les màquines, eh? Sí, per anar per dintre l'aigua necessiten màquines molt potents, perquè no és el mateix caminar pel sec que caminar per l'aigua. És un cultiu molt mecanitzat, però que les màquines han d'estar molt, molt a punt.

Abans ens explicaves que sempre aneu a la mateixa colla a segar els camps. Això ens recorda una mica abans, no?, les colles de segadors.

Així és, abans no estava mecanitzat i anàvem els cegadors, s'havien d'anar 25-30 persones, tots amb l'alfalç, tenen els seus estris per seguir el camp, i ara anem un grup de 5 persones, un és el que porta la màquina, l'altre és el que va amb una tolva que treu l'arròs de la màquina fora a l'era o al camí, i dos tractors que són els que porten l'arròs fins a la cobertiva, per tal que la màquina no pare. Veus? Ja se'n va. I els mateixos 5 sempre feu tota la campanya? Sempre som els mateixos, aquí no entra ni surt ningú, sempre som els mateixos.

A mig camí del camp, l'Albert ens ha fet parar el cotxe, ha baixat i en qüestió de 30 segons té un cargol poma a la mà i ara mateix estic entenguent per què es diu poma,

perquè és immens. És immens, és com si sigui una poma, ja veu com és de gros. Aquest matí no et sabria dir si és mascle femella o és hermafrodita, no t'ho sabria dir. Però això té una capacitat de destrucció de l'arròs immensa. Ara no ens fa cap mal perquè l'arròs ja està fet, és de gran, està a punt de segar, però el problema del cargol poma és el moment que sembrem. És a dir, quan tu sembres, que neix en aquella plàntula tan fràgil, tan dèbil, llavors ells, com que s'han passat tot l'hivern sota terra, estan en una voracitat enorme.

¿És un problema que està controlat, que està com a mínim estabilitzat o va en augment?

No, malauradament el caldopumba va en augment. Va començar a la comarca del Vegebre, al marge esquerre del delta, i ara ja ha creuat el riu, ja s'ha instalat al marge dret, i és un problema que va en augment. Aquí sé que s'ha de dir que a hores d'ara l'administració està invertint recursos i esforços, però tant de bo el 2009, quan vam alertar de la presència d'esta plaga, l'administració ens hagués escoltat, que avui això no existiria, seria història. És l'enemic número 1 de la rosa del delta? És l'enemic número 1 aquí al Delta i a nivell mundial, els països on està, és l'enemic número 1 i el que enlloc s'ha pogut erradicar.

Juan, ¿podem pujar? ¿Te sembla que sí? Perfecte. Sí.

Claudio, eh. Sí, Claudio. Bé, hem pujat damunt d'un tractor amb en Claudio. Claudio, quin és el nostre paper? Què anem a fer ara?

Ara anem a treure l'arròs de la màquina per a buidar-lo, el remolc. Ara està obrint les vores del camp, la primera volta, i la segona i la tercera, tal com va obrit la tolva la màquina, anem carregant i descarregant el remolc.

És una coreografia que aquí cadascú té el seu paper, eh? Ho teniu tot al mil·límetre preparat.

Sí, bueno, claro, això no veus que és tan desesperat? Doncs mirem d'adelantar al màxim, perquè en dies com el d'avui que fa vent, doncs n'hi ha poquetets, que poques aprofitar les hores, perquè normalment, doncs. Espera, que m'està quedant. Digues. No, que va, i si estàs de rodilla, carai.

Ara m'estava dient que vaig detrás d'ell, quan arribarem a la punta del bancal, pegarem la volta i sortirem ell descarregant-hi.

Veig que tu no portes rodes d'aquelles metàl·liques, eh? Anem amb rodes normals de tractor. Sí, anem amb rodes.

Són especials, estes rodes, també, que també són especials per al fang, però les rodes metàl·liques s'utilitzen per a mesclar la palla en lo fang, per a que es podrisque, i per a nivellar, per a tapar les roderes que fem.

Esclar, nosaltres fa uns dies vam estar segant cereal, blat i ordi, i clar, deixaven la palla al camp perquè s'assequés. Aquí, en comptes d'assecar-se, és perquè es podreixi, no? S'ha de barrejar.

És perquè la palla se podreix en la terra i és un fem, és una bona que li dones a la terra. Hi ha algun camp que també s'arreplega la palla. Perquè pels pous o gent que t'hi ha ganado o pel que sigui, si es pot cosechar en sec, perquè això és diferent del cereal. Veus, aquí anem per dins l'aigua, ara aquí com ho empaques això, com la replegues esta palla, això ja. No es pot.

Bé, ara veiem com la màquina assegadora ha obert un braç a una de les seves bandes. Ens hem ficat just en paral·lel amb la màquina i l'arròs ja està caient a la tolva del tractor que porta en Claudio. El que veiem, que en el remolc no és l'arròs tal com el veiem al plat, no és l'arròs blanc, sinó és un arròs que

encara té algun procés a fer. Claro, este arroz ahora lo pellen. Si només li lleven la cáscara, és l'arròs, quan anem a comprar a la botiga, que diuen arròs integral. I si compres arròs blanc, que és el que tothom compra, pues li lleven la cáscara i en cap cas lo blanquegen. Lo tornen a passar pel molí i lo blanquegen.

I aquest arròs, un cop fet aquest procés, ja està per consumir? O l'arròs necessita reposar, necessita secar?

No, l'arròs ara pelat i a menjar. Sí, sí, sí.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Avui truco a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries per parlar amb la Conxa Domingo, que és coordinadora de la Unitat de l'Arròs de Líbia. Bon dia, Conxa, benvinguda. Bon dia. Concha, ¿quina és la recerca que feu ara a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries relacionada amb l'arròs?

Nosaltres el que fem en la nostra investigació està sobretot orientada a la millora de varietats. Sobretot de cara a que les maletes siguen molt productives, tant en condicions bones de cultiu, però també en condicions adverses, com són, per exemple, els estresses de temperatura, salinitat, periculària. Aquests tipus de malalties.

Aquest conreu de res Europa que sol estar en espais protegits, aquests espais, de cares al canvi climàtic, quins reptes tenen? Quins perills han d'afrontar? La nostra investigació

és molt orientada precisament a aquestes coses. Una cosa important, per exemple, és que hem de reduir l'ús de fitosanitaris. Això vol dir que hem de reduir l'ús de fungicides, però també necessitem varietats que siguen resistència periculària, que és la principal malaltia que hi ha. Però també, per exemple, hem de limitar l'ús de nitrogen. De fet, està limitant. Necessitem, per exemple, varietats que siguen molt productives, posant poc abono al camp. I també una cosa molt important, sobretot també en Catalunya, és que els camps són salins. I això és un problema que està creixent. Per què? Doncs per les sequeres, per l'abús en l'ús de l'aigua. Llavors, cada vegada els sols són més salins. En aquest aspecte, estem donant una línia, que també estem col·laborant amb gent de l'IRTA a Catalunya, per a tenir varietats que siguen tolerants a la salinitat del sol.

Ens hem trobat al matí amb l'Albert, hem pujat a la tolva, hem pujat a la màquina assegadora i tornem a estar dalt del tractor amb l'Albert, ara amb un remolc ple d'arròs, que és el que hem assegat ara a aquests camps, i que ens el anem a portar a on, Albert? Ara aquest arròs s'ha

de portar a la cooperativa, aquest arròs és d'un soci, d'un soci de la cooperativa, Arrossa Aéries del Delta de l'Ebre, El portarem allí, el pesaran, li faran una mostra. Aquesta mostra mira la qualitat de l'arròs, quin grau d'impuresa porta i quin grau d'humitat porta. Li donaran un tiquet amb tots aquests paràmetres, amb els quilos nets que ha portat, i llavors aquest arròs la cooperativa el secarà, perquè segur que entrarà fa un dia de vent, entrarà sobre 17-18 graus d'humitat i el deixaran fins a 14 graus d'humitat. El posaran a una sitja i allà reposarà fins que sigui molt durat.

Com és aquesta organització aquí al Delta i com sorgeix aquesta necessitat d'organitzar-se en cooperatives?

El copartivisme a nivell de país va, si parlem aquí del Delta, va sorgir als anys 50, davant de la necessitat del sector, dels pagesos de l'arròs, d'unir-se perquè l'arròs s'havia de portar en un sequer, s'assecava al sequer manualment, però clar, aquella collita quan estava assecada al sequer la tenien a l'intemperi, estaven en mercè del temps. Llavors, el comerciant, quan venia a comprar, d'això en feia un abús. Veia que aquell pagès estava totalment indefens, que tenia l'arròs allí al ras i que no el necessitava vendre. Llavors, va sorgir la idea d'agrupar-se, del copartivisme, es van fer les copartives al Delta. I realment va ser un punt d'inflexió, va ser un abans i un després, perquè llavors el pagès el que feia és que portava l'arròs a la cobertiva, a la cobertiva li ho secaven, li ho emmagatzemaven primer als anys 50-60 amb sacs i després ja van sorgir les sitges i ja se guarda en sitges tal com se fa fins ara. Però realment va ser un abans i un després perquè llavors el pagès ja no tenia aquella urgència de vendre l'arròs perquè el tenia a la intemperie, sinó que ja el tenia guardat dintre d'un magatzem.

Albert, tu fa anys que et dediques a això, et queden encara uns anys per anar treballant, però pots començar a veure en perspectiva l'ofici. Quin diagnòstic en fas? Anem per bon camí? Hi ha arròs al Delta per molts anys?

Aquí hi ha una cosa que és el que passa arreu del país, que és el relleu generacional. La deuta, les infraestructures que hem creat a base d'anys, la xarxa de regs, la xarxa de desguasos, les parceles de la manera que estan concebudes per tal de ser mecanitzades, la deuta està preparada per fer el que estem fent ara, és a dir, sobre 130-140 milions de quilos d'arròs casca anualment. Però clar, tot dependrà d'aquest relleu generacional que vulguen continuar i tot dependrà dels preus, que ja no són uns preus que depenen només d'aquí de l'estat espanyol, sinó que és una cosa que és global. Perquè a hores d'ara ens està venint un arròs del sud-est asiàtic, un arròs en el qual, evidentment, no hi podem competir. Avui l'ofici de ser pagès l'has de portar molt a dins. Has d'estar molt a gust amb la feina que fas i tindre clar un concepte, només un, que allò que tu fas, una altra persona s'ho menja. Allò que tu cultives, una altra persona s'ho menja. Per tant, hi has de posar-hi tot el carinyo que puguis i més.

I aquest és el soroll que fa al final del procés. L'arròs cau sota terra i comença el seu recorregut comercial. L'Albert deixa el remolc a punt. El tanca i, sense perdre ni un minut, se'n torna al camp a buscar els seus companys. És evident que ets home d'arròs, que aquest espai corre per les teves venes. No sé si tu formes part del paisatge o el paisatge forma part de tu, no ho tinc clar, però l'estima que ens has demostrat per aquest lloc i per la teva feina és impressionant. Moltes gràcies a tu, al teu equip, per transmetre'ns tots aquest coneixement i per dedicar-nos tot aquest temps.

Gràcies a vosaltres. Sobretot per una cosa, per donar visibilitat al sector primari, tant al sector de l'arròs com al sector del cereal, com a tots els sectors que som al nostre país i que treballem al nostre país. Així ho intentem. Moltes gràcies. A vosaltres.

Camp Obert, l'espai on la gent de pagès hi diu la seva.

Hola, bon dia. Soc la Mireia, de les cabres d'en Peyu, i tenim un ramat de 80 cabres alpines a Montanyola, a Osona. El maneig que seguim amb el ramat és el semi-extensiu, per tant, les cabres dormen, mengen i viuen dins del corral, però cada dia surten a pasturar. Llavors intentem seguir el màxim possible el cicle natural de la cabra alpina i per tant ara a la tardor és l'època de reproducció i ja hem enxatat els mascles amb les femelles perquè fem l'efecte mascle amb la idea que de cara a la primera o segona setmana de març puguem tenir la paridera. A nivell de volum de feina, la veritat és que ara l'hem reduït bastant, perquè la producció de llet també ha baixat bastant en picat, per tant, elaborem menys formatges, i tenim més temps per dedicar a fer feines més de manteniment, o dedicar més hores a la pastura, o feines d'aquest estil. I res, aprofito la ben entesa del programa per enviar una salutació a tots els companys del sector, que sempre anem tots de cul i treballem molt, i no tenim mai temps per veure'ns. Així que, res, una abraçada i salut.

Em dic Pere Joan, soc un pagès de Gallegs, del Vallès Oriental, tinc abstencius i horta. I ara, en aquest moment, els extensius el que estem fent, preparant la terra per tirar-hi el compost i preparar per sembrar els plats de cicle llarg, que falen seguretats antigues. I a l'horta el que estem posant ara és fulla i estem treballant els calçots perquè d'aquí un mes, un mes i algo, més o menys, al desembre, mitjana de desembre, ja comencem a arrencar calçots.

Hola, què tal? Jo soc la Ingrid Sebastià. Nosaltres tenim una vinya en alçada, de muntanya, al poble de Rial, al Pallars Sobirà, i ens diem cota 730. La tardor la comencem moguda, però després és el moment més tranquil de l'any per nosaltres, perquè aquí, a diferència d'altres vinyes que estan més baixes, a nivell del mar, diguéssim, Aquí la collita la fem a final, comencem a finals de setembre i l'acabem a l'octubre. Però sí que la tardor és moguda en aquest aspecte perquè el moment de verema sempre és un moment molt delicat, que la sensació és que te la jugues tot lo de l'any. I en zones d'alçada nosaltres el que fem és collir normalment les varietats blanques una miqueta abans i les varietats negres que necessiten una miqueta més de maduració i de grau alcohòlic les

acabem collint sobre l'octubre. Bé, jo som en Toni Feliu Pou, som pagès mallorquí de la banda d'Esplà de Sant Jordi. Bé, ara preparem les catxoferes, les espatlleres. Ens en tenim per sembrar molta cal, cal flori. Començam a cuir qualque clementina, no moltes. I sobretot llovrem per sembrar cereal, leguminoses. Preparant també perquè ara comencen a néixer per Nadal, per esport per Nadal, que seran bons. A dir, Nadal se fes és quan hi ha més consum i comencen a complir. No és cap any igual perquè es pot negrecriar en el seu vent. Totalment a la seva estampa extensiva i lloura, i ara preparar-se, els que comencen a preparar i a manar, doncs els hem de tancar i els hem de tenir un poc més al ment perquè apareixin bé i facin més procés i això.

Cada cosa al seu temps. Què hi diu el calendari dels pagesos?

Entre que marxa i no marxa la calor, és el moment de fer les sembrades de cereals. Per això cal tenir la terra preparada i amb els nutrients necessaris. S'acaben els dalls a l'euserda, l'alfals, i és temps de segar l'arròs. També es cull la bleda rava, la remolatxa i el blat de moro, dit també panís o d'axa. Pel que fa als fruiters, si el fred arriba, a finals de tardor es pot començar a plantar o empaltar, així com a fer algunes podes. És temps de castanyes i d'entrar llenya per l'hivern, afanyeu-vos abans que arribi el fred. Es cullen les últimes pomes i es comença amb els cítrics. A mesura que deixem enrere l'estiu, toca preparar la terra per plantar l'hort d'hivern, bledes, xicoira, cols, espinacs, escaroles, cebes, etc. El bestiar que fa la transhumància baixa de la muntanya, i en climats càlids és temps de munyir. A la tardor cal saber aprofitar les pluges i la temperatura. Ja us recorda la dita, a la tardor sembraria si hi hagués saó.

Què, Marc? Has agafat gana tant d'arròs i tanta activitat? He agafat gana i he agafat

ganes d'aprendre més coses, perquè jo no en sabia gaire res i m'ha sorprès també veure que era una feina molt col·lectiva. Jo em pensava que era una feina molt més individual. Avui en dia tota la pagesia els veus sol a dalt d'un tractor i m'ha cridat molt l'atenció, m'ha semblat molt interessant.

Sí, sí, i crec que realment és interessant haver conegut tot allò que hi ha darrere d'un aliment tan comú i tan típic als nostres plats. Sí, i d'aquesta manera doncs

hem arrencat la tardor, hem començat una mica a córrer cuita amb el ramat i llavors a dalt de màquines i ara a veure si també trobem una mica de calma aquí al bosc i podem continuar amb la resta de coses que passen a la tardor. Seiem aquí i continuem amb el següent episodi? Seiem doncs.

Fins la propera!