T1xC9 - Temps de castanyes

¡Marcelina! ¡Ven! ¡Marcelina! ¡Ven aquí! ¡Eh!

Això que sentiu és en Marc fent creure la Marcelina, un dels seus gossos, i és ara mateix l'únic que trenca aquest silenci bucòlic d'aquí enmig del bosc, perquè estem enmig d'una raureda preciosa, escoltant els ocells, vigilant les cabres de lluny com s'estan alimentant. Bé, a vegades això de pagès té moments ben bucòlics, eh?

És molt bonic, és molt llàstima, de tant en tant hi ha algun cos que ho trenca, però és molt bonic. Hi ha una part de la feina que és això, que és maca i que l'hem de gaudir també, perquè llavors hi ha altres coses que són més dures, però aquests moments són or.

Camí de cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Aquí sota el bosc dona la sensació que no hi ha res, perquè de verd n'hi ha ben poc. Què estan menjant les teves cabres?

No hi ha gaire res perquè estem en una raureda, que és una raureda una mica atopida, i pràcticament no hi ha sota bosc, hi ha molt poc matoll. Però el que sí que hi ha, si mires dintre les fulles, està tot ple de glans. I això és el que els agrada. Les glans a les cabres i a les ovelles les fan tornar boges. I és un aliment molt i molt bo. De fet, a la tardor hi ha moltes altres coses al bosc que les alimenten i és un molt bon moment per venir aquí, tot i que no hi hagi verd. Llavors el verd l'hem d'anar a menjar a fora.

Veient això, penso que entrem poc al bosc, que segurament a vegades només ho fem per anar a buscar bolets i poca cosa més. Jo segur que no, perquè de bolets no en conec cap. Home, Marc, un home de pagès com tu hauria d'estar aquí buscant si hi ha alguna vaqueta, que algú en diu Rosinyol, o algun escarlot, que algú en diu Carlet. Bé, no te'ls coneixes,

eh, els bolets? No, no, no, jo soc molt mal català en aquest sentit. Jo passo amb el ramat i veig que n'hi ha que se'ls mengen i n'hi ha que no, però no en conec cap.

D'entrar a bosc, de conèixer el bosc, d'entendre'l i d'aprofitar-ne els fruits és del que parlarem avui. I parlarem de tardor,

perquè avui parlarem de castanyes, que és. És la reina de la tardor. Jo crec que sí, jo crec que sí. I avui parlarem de castanyes, parlarem de boscos i d'anar a collir castanyes. No sé si vas tu a collir castanyes. Mira, alguna vegada hi he anat. Però és que hem de tenir en compte que Catalunya és un país de bosc, hi ha molta superfície forestal, però la gran majoria és de propietat privada.

Sí, perquè per entrar a un bosc és millor que. Bueno, si et sembla, canviem de tema, que ens estem posant en un jardí. Bé, més que posar-nos en un jardí, ens estem posant en un bosc. Molt bé, molt ben aprofitat. Doncs va, parlem de castanyes.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Si ens hem de refiar de les paraules, la llegenda ens diu que Castanya ens arriba del grec i pren el nom de la ciutat de Castànea, Atassàlia, Qui ho sap si allà va començar el conreu de la castanya, però el que sabem del cert és que quan els grecs i els romans van arribar a les nostres costes, de castanyers aquí ja n'hi havia. Sembla que l'arribada de la patata i el despoblament rural van ser alguns dels elements que van fer que la castanya a casa nostra quedés una mica raconada, tant per l'aliment com per la fusta. Això no obstant, la castanyada i les parades de castanyes als carrers tornen cada tardor per recordar-nos la importància d'aquest arbre i d'aquest fruit. És difícil saber d'on ens ve la dèria de la castanyada. Se sap que a l'antiguitat les castanyes es relacionaven amb Júpiter, amb la força, i també amb Saturn i el món dels morts. Potser per això en mengem per tots sants, una nit en què la mort és ben present. Una altra explicació, una mica més senzilla, diu que tot va començar perquè els campaners, que havien de tocar morts durant tota la nit de tots sants, en menjaven perquè és un fruit de temporada i molt nutritiu. En qualsevol cas, sabem del cert que celebrem castanyades almenys des del segle XVIII, i que les castanyes omplen les festivitats de tardor fins a Sant Martí. La castanya és versàtil fins i tot en el nostre parlar, tant pot ser una patacada com una borratxera o un color de cabells. Veiem doncs que pot ser moltes coses, però sense cap mena de dubte és el gust de la tardor.

Per tots sants, castanyes. Per Nadal, torrons. Per la Pasqua, mona. I tot l'any, bombons. Quan és temps de menjar castanyes, la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat. O, si ho preferiu, marrameu Torre Castanyes a la voreta del foc, ja n'hi peta un als morros i ja tenim marrameu mort. De totes aquestes cançons en traiem diverses conclusions. La primera és que si no voleu acabar com en Marrameu, és millor que abans de coure les castanyes els hi feu un tall. I també que les castanyes formen part de l'imaginari i la cultura popular del nostre país. Estic al cor del Montseny, a prop de Viladrau. Estic esperant en Joaquim, que és la persona que avui ens explicarà tot el que envolta el món de les castanyes i els boscos de castanyers. I és que estem a una setmana del dia D de les castanyes, el dia de la castanyada. Aquell dient que, com marca la tradició, ens reunim al voltant d'un foc per torrar i degustar les castanyes. I bé, aquí, envoltat de grocs, ocres i vermells, el primer que us puc afirmar és que la tardor al Montseny és preciosa.

En Joaquim és un home més aviat lleuger. Va ràpid, a ritme de l'ambient d'una temporada de recol·lecció curta i intensa. Porta unes ulleres penjades al coll que utilitza per mirar el telèfon mòbil que no li para. Aconseguim robar-li una estona i seiem a una taula llarga de fusta noble. Evidentment, de castanyer. Joaquim, estem en plena temporada de collir castanyes. Explica'ns una mica aquesta temporada, en què consisteix, quant dura i què significa per a vosaltres tots aquests dies.

Bé, clar, la temporada comença, més ben dit, fa gairebé tres mesos. Què vol dir? Planificació, vol dir netejar les finques, tindre-les com un jardí, arreglar totes les carreteres, obrir totes les carreteres perquè puguem accedir a les finques, bé, moltes ja les tenim arreglades, però clar, sempre s'ha de fer un manteniment. Bé, totes aquestes coses que estàs planificant, que no tens res, I que, clar, sempre el que mana és el temps. I que veus que es va costant la castanyada i planifiques. Doncs dius, mira, el dia 15 més o menys començarà la collita forta de la castanya. Això vol dir que el dia 15 hem de començar aquí a treballar un equip de 30 persones. Hem de pensar que és feina de temporada. Això costa molt, això són molts anys de treball, de tindre molts contactes, de tirar de gent que estima la natura, de gent que estima el país, i resulta que, clar, la primera cosa que ens passa és que se'ns avança la temporada. Ja està, això no hi comptàvem. Se'ns avança 10 dies. Au, torna a avisar a tothom que han de vindre abans a treballar. Clar, un no pot, l'altre no sé què, tot aquesta logística que passa.

Joaquim, anem una mica al principi de tot plegat. Parlem de la protagonista. Presenta'ns què és la castanya. És un fruit sec? Presenta'ns la castanya. La castanya és molt rara. És tres coses.

És fruit, és fruit sec, i és cereal. Té els tres comportaments, depèn de l'estat que es troba. Entenc el fruit, entenc el fruit sec, però m'estranya el cereal. A veure, explica'm això. El cereal seria més amb el tema de poder fer la farina, i per les probabilitats que té la farina, perquè la pots treballar per fer pa, i queda un pa excel·lent, boníssim. Seria més aquesta part. A veure, fem una pausa,

perquè crec que a l'imaginari col·lectiu la castanya l'atorrem, però entenc que no només pot estar atorrada, bullida o feta ara a l'air fryer, no? Vull dir que hi ha altres aplicacions a la castanya.

Uf, brutal. Bueno, és que hi ha O sigui, els castanyers van arribar a Montseny perquè ens ho van portar els romans, per una necessitat alimentària, d'acord? I hem de pensar, doncs, que ho van plantar aquí i té les condicions, per això tenim els castanyers. Però a part d'això, abans no hi havia ni patates ni blat. La gent s'alimentava de les castanyes. Vull dir, que les castanyes han salvat a molta gent de passar gana. I ara la tenim com una cosa tres setmanes l'any, dues setmanes l'any i s'ha acabat. No, no. La castanya, nosaltres ho hem tingut molt clar, la castanya la podem menjar tot l'any. O sigui. La gent menja avellanes, que són de temporada, les menja tot l'any.

És evident que s'ha sentit parlar molt sempre de la castanya de Galícia. Quin és el moment en què es troba la castanya catalana i la castanya de Galícia a Catalunya avui mateix? Tot el que va granel ve de fora.

I la nostra ha d'anar envasada, etiquetada, amb un registre sanitari, un codi de barri i una data de caducitat. I ha d'estar a la nevera. O sigui, si no, és que no. La castanya a la nevera, eh? Home, sempre, eh? Clar, 60% de l'aigua. Clar, com una pastanaga. La gent amb pastanaga es posa a la nevera, i per què no posa les castanyes?

Mentre en Joaquim acaba de programar el dia i atenent un bon grapat de trucades, parlem amb la Marta, una treballadora habitual de la temporada de castanyes. Així ens situem i entenem una mica més com es fa aquesta feina.

És una feina que va per finques, és a dir, hi ha diferents finques, i la clau seria una mica conèixer la finca en concret, perquè ja saps aquells arbres que produiran, i després ja vas directament a l'arbre en concret, perquè si voltes molt, si camines moltíssim, tampoc té sentit, perquè després passen les hores i t'has cansat molt, però no has collit gaire.

I el fet d'acollir, entenc que es continua acollint com es collia abans, amb les mans, ajupint-se, no hi ha eines pel mig? No, no, cap ni una.

És a dir, ben bé com antes, ben ajupida i ben com abans, sí.

Però entenc que llavors la satisfacció d'estar fent una feina a l'entorn on es fa, enmig d'aquests boscos, enmig d'aquesta història, d'aquesta tradició, també, si estàs enamorat d'aquest espai, també compensa, no?

Sí, jo sempre dic també que no s'ha de romantitzar, però sí que arriba un moment que hi ha petits moments que estàs dins d'aquesta inèrcia i de cop t'atures, i l'altre dia, per exemple, estava al bosc i hi havia un castanyer centenari i de cop vaig veure un gatge allà aturat. I només veure el gatge són aquests moments que connectes i dius, on soc? I te n'adones i dius, bueno, aquests moments valen molt la pena, realment.

Moments que connectes, això és. Això evidencia que estem desconnectats del bosc també en general? Moltíssim.

És a dir, jo crec que molt. Sovint anem a la muntanya o des d'alguna cosa que és exterior a nosaltres i, ostres, hauríem de fer aquest experiment de considerar-nos que nosaltres també som animals que podem formar part del bosc i que ens hi podem integrar i no només per aquestes coses d'anem a collir bolets i ja està, sinó que un cistell es pot omplir de moltes coses que ens brinda el bosc. Que hem de conèixer.

Sapiguem-ne una mica més. Un apunt històric.

Ha arribat la tardor i el corral ha anat canviant. Rosa Lluc, historiadora, benvinguda de nou. Gràcies, bona tardor. Has menjat castanyes ja? Sí, jo sempre menjo castanyes, això sí que m'agrada. T'agraden, eh? Sí. Rosa, les castanyes és una cosa que per nosaltres està molt, molt, molt relacionada a un dia concret, a una festa, però potser era un menjar més habitual en el passat que avui en dia?

Era un menjar habitual en el passat, de manera molt puntual a l'època de la tardor, perquè la castanya és un fruit absolutament de temporada, que es menjava de manera habitual com es menja ara en els dies de fred, o en aquests dies en què el fred comença. Clar, és un fruit accessible que bàsicament el que requereix és un foc on poder-lo coure. No és una gran elaboració, la de menjar castanyes. Però sí sabem, per exemple, que als segles XIV, que al segle XV, a la ciutat de Barcelona, els ravenadors venen castanyes cuites pel carrer.

Bàsicament com avui en dia les castanyeres.

Exactament, amb una sensació que ens porta molt a l'actualitat, i és algú que feia coure les castanyes i després les venia i es veia gent menjant castanyes. Jo crec que la castanya és aquí des de sempre, segurament va arribar en algun moment, però les notícies que en tenim, a més a més, És que en tenim poques, cosa que a vegades ens pot fer pensar que no eren importants o a vegades ens pot fer pensar que eren tan habituals o tan usuals que en tenim poca notícia. És a dir, per exemple, en tenim poques notícies en els pagaments feudals, en tenim poques notícies en els pagaments de lleudes, però sí que en algunes lleudes es diu que quan portis castanyes pagaràs tant. Per tant, sabem que és un producte que existia i que es comerciava amb ell.

Estem anant amb el teu 4x4 cap a bosc i tens el radar posat i a mig camí ens has dit, mira, aquí n'hi ha un que està collint castanyes allà on no li toca, eh?

Exacte, sí, sí, és que clar, es nota tant, es nota tant i clar, i dius, mira, mira que hi ha muntanyes, eh? Que no és que no vinguem muntanyes. Precisament aquesta.

Perquè estem davant d'un cartell que diu, finca privada, prohibit collir castanyes.

I clar, iam, jo crec que si un ve aquí i veu el rètol, només vehicles autoritzats, que no es pot anar ni en cotxe ni en moto, i veus aquí el de prohibit recollir castanyes, home, jo crec que t'ho deixem estar molt clar. Si nosaltres no invertíssim, aquí aquest camí no passaríem. Si no haguéssim estat nosaltres, aquí no vindria ningú, perquè com que no es podria passar. Catalunya és un país de bosc. Creus que ens en recordem poc? Total. Home, jo trobo molt trist, eh? Que tinguem un 60% de massa forestal. I això va més. Que són una sèrie de coses que s'han d'engrenar perquè funcioni, però clar, és que també hem de pensar que volem posar una cosa en marxa que està abandonada. Això són anys, no es pot engegar d'un any per l'altre. És una gestió i s'ha de fer bé, hem de pensar que el bosc s'ha de gestionar perquè d'aquí 30 anys es pugui tornar a tallar, no perquè hem d'aprofitar-ho i no es talli més. Són anys, és lent, no és pim-pam, no, doncs. Sí,

ho heu sentit bé. D'això se'n diu xafar el cotxe en directe. Hem topat contra un arbre que estava enmig del camí. Per sort, tothom està bé, inclús el cotxe. Agafem aire i seguim.

Hòstia, m'he fotut un susto, perquè, home, jo ja sí que suba a trobar arbres, però clar, has vist, anàvem, pujàvem una pendent molt forta, i just ha sigut dalt la pendent que no hem tingut de dintre, que ens hem menjat l'arbre. La vida de bosc i la gestió forestal, eh? Hòstia, sí.

Estem entrant a un bosc de castanyers per un altre espai. Arbres bastant alts, bastant rectes, amb la fulla que ja està canviant de color. Joaquim, com és un bosc de castanyers? Mira, t'explicaria més.

Això és un exemple de coses noves que estem fent nosaltres. Això no és un bosc per produir castanya. Això és un bosc per produir fusta. Això és una parxada. Tot això que veiem són perxes, els veus primes, llargues, això és per fer vigues per cases.

Per tant, aquí davant, en aquest bosc aclarit amb arbres esbels i alts que un dia potser seran vigues per cases, podem dir que se'n treu doble explotació, fusta i castanya. Sí, sí, total, total, sí, sí, sí.

Abans explicaves que teniu totes les finques a cara nord. Això a què és degut?

Bé, perquè els castanyers, les bones finques, les bones finques, es van plantar ja a cara nord, però bàsicament és perquè no hi toca el sol i per tant els castanyers aguanten molt millor. Saps? És on es conserva més bé l'humitat, és on hi queda més arrecerat, i hi ha qui vol sol, però tampoc sol tot el dia. Per tant, tu mires el Montseny, si anessis amb un helicòptero, i veuries que les castanyades, totes, cara nord, cara nord, cara nord. Bueno, i després anar. Bueno, això és com tot, eh? Que quan el castanyer va començar a tindre també molta demanda, molta gent va començar també a plantar més castanyers, i es va plantar a qualsevol lloc. I clar, i ara, doncs, no no s'està morint. Espera't un moment, que baixo, que vull veure aquí, que estem passant per un lloc que ara veig que hi ha molta castanya, i això haig de passar la informació amb els collidors.

En Joaquim ha parat el cotxe perquè aquí a terra

hi ha un tresor, no? Hosti, mira com està, de castanyes. Està farcit. Mare meva. Clar, i això ha caigut tot aquesta nit, eh?

Sí, sí, la terra de la pista forestal, la terra del camí, hi ha una estona de castanyes

i de pellons. Sí, sí, sí, fantàstic, fantàstic. Vull dir que, bueno, ara jo ja, amb els collidors ja se'ls passarà aquesta informació, doncs que demà comencin per aquí.

Perquè aquesta nit ha fet molt de vent, aquesta castanya ha caigut, aquesta castanya ara està al terra i tampoc s'hi pot estar gaire estona. No, no, com menys estigui, més bona és. I a part de l'humitat que pot agafar el terra i que es pot fer malbé, entenc que també hi ha el perill que la trobi el senglar abans que els vostres comitors.

No, no, total, és que aquest té tots els números de trobar-la, perquè clar, a més a més cuida nit. I va per la castanya, i a més, de vegades cau la castanya, de vegades va molt per allò, però com cau així tan ràpida com aquesta nit, clar, li va fantàstic, perquè la troba neta i després se'n passa molta via. És el vostre principal competidor? Sí, sí, sí, és el que cull més de tots.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Soc a Solsona, al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, amb en Jaime Coello. Hola Jaime, benvingut. Bon dia, gràcies. Avui parlem de castanyers, de castanyes. El castanyer és un arbre una mica peculiar.

És un arbre, és la definició d'arbre multifuncional. Això vol dir que és un arbre que produeix tot un conjunt de productes i també de serveis.

I és un arbre també amb diferents enfocaments administratius, perquè tant fa fruita com fa fusta.

Exacte, diguem-ne que segons on estigui plantat i com es gestioni, seria un arbre considerat agrícola o un arbre considerat forestal. Són espècies que són fruiteres, però també són per a fusta. Llavors tenim més identificat un ús o un altre en funció del costum i de la regió.

Ara que parlaves de fusta, normalment quan pensem en el bosc, sempre pensem en gestió forestal, pensem en fusta, però el bosc és molt més que això.

Correcte, la fusta econòmicament és el principal producte a nivell de valor que es genera, però hi ha molts altres productes que es poden generar al bosc, i precisament al bosc mediterrani tenim, novament, una gran diversitat d'espècies, una gran diversitat de condicions, i això fa que puguem tenir molts productes secundaris que altres condicions temperades, més cap al nord d'Europa, no són tan habituals.

I aquests usos que es fan del bosc, que no són la fusta, també es poden conrear, per dir-ho d'alguna manera, no? És a dir, també podem crear paisatges, no sé si agroforestals és la paraula correcta.

Podem parlar d'un paisatge agroforestal, quan a nivell de paisatge en tenim usos agraris, que seria tan agrícoles com ramaders, i forestals alhora. També ens podem referir com a agroforestal a un sistema agroforestal, és a dir, que a una parcel·la concreta en tenim una vegetació llenyosa, poden ser arbres i o arbustos, combinats amb agricultura i o ramaderia, és a dir, que són combinacions, hi ha molta variabilitat de possibilitats de com combinar aquests dos o tres elements, i el que sí que tenen en comú és que són sistemes diversos, més adaptats al canvi climàtic, en el sentit que no depenem d'un únic producte, sinó que tenim almenys dues possibilitats de generar rendiment i, a més a més, si estan ben dissenyats, podem aconseguir interaccions entre la vegetació llenyosa i el cultiu o els animals que siguin beneficioses per a totes les dues components.

Estem envoltats d'uns arbres centenaris, molt centenaris, els veiem gruixuts, cargolats, amb una forma que evidencia el pas del temps, però són majoritàriament bastant baixets perquè s'han gestionat. Com ha funcionat aquesta gestió, Joaquim?

Bueno, clar, aquí aquests castanyers, ara estem en una castanyeda, Castanyeda ja ho diu, eh? És per produir castanyes. Aquí els arbres, per tant, en el seu moment es van preparar. Primera, estan plantats a 10 metres. Hem de pensar que estem en una muntanya, eh? Ja veus quines pendents hi ha. Doncs tot això en el seu moment és precisar. Què passa? Un cop el castanyer creix, veus tots aquests engruixaments que fa a la part de dalt? Això és l'injert, veus? És l'injert. O sigui, es va injertar, eh? Això va sortir d'una castanya i es va injertar. I després el que es fa, es va frenar l'arbre perquè faci copa. Per què? Perquè necessitem més copa, més producció de castanya. I clar, després la branca, o sigui, l'objectiu és aconseguir que aquesta branca vagi obrint i toqui aquell, i que aquest toqui aquest. Ja ho veus, no queda gaire, ja que s'hi toquen. Clar, quan això passa, què vol dir? No creixer-ho, per tant, menys gestió. Però en aquest cas, quan nosaltres vam trobar aquests castanyers, només veien escalets, l'estructura tota morta. Doncs fixa't, els vam començar a treballar per baix, aquí no es veia res, pensa que aquí el camí no hi era. I vam arribar aquí i eren tot verdisses. Per tant, ja ho veus ara com està. Està tot net, tot corre l'aire, entra el sol, i després vas treballant l'arbre des de baix, vas pujant l'energia de l'arbre a dalt, i l'arbre comença a frenar. Fixa't que les branques estan totes amb una inclinació pensada. Han d'estar a 45 graus, les branques, perquè facin la copa. I si tu mires l'arbre, fixa't, ell sol. Ho veus com fa? Fa la copa, ell sol, independentment de la part morta.

A mi hi ha una cosa de tot plegat que m'està semblant preciosa i és que estàs parlant de la gestió d'uns arbres i d'un fruit que algú va plantar fa.

Sí, 700 anys. Sí, clar. I jo sempre ho explico. A mi m'hauria agradat conèixer aquesta persona. Clar, perquè havia de ser un crac de la natura. Home, a qui li va córrer vindre a plantar aquí dalt, no? Vull dir que dius, això és fantàstic, i poder conservar això, i ensenyar-ho a la gent, i gaudir d'un producte com aquest, i que dius, estar en un lloc que és. Bueno, jo diria que molta gent ni ho sap, eh?, que això està aquí a Catalunya.

I t'imagines que d'aquí 700 anys algú està explicant a algú altre la gestió d'uns castanyers que potser ho hauràs plantat tu, eh?

Home, doncs els tres m'agradaria molt. Seria preciós, eh? Home, seria preciós, sí, sí, i tant, pot passar.

Només ens queda dir-te que moltes gràcies per aquest temps. Sabem que estàs super atabalat aquests dies i moltes gràcies per transmetre'ns tota aquesta consciència i coneixement.

Bueno, a vosaltres, a mi també m'encanta, tot i que tinc molta feina i moltes històries, però que la gent conegui tot aquest. Tresor, no tot el que es mou, que no només és la castanya en si, sinó tota aquesta roda que hi ha darrere de gent, d'imprevistos de dir, hòstia avui hem vist el bosc, en viu, les coses que passen al bosc, allò, tot el que ha passat aquesta nit, clar, que dius, vosaltres no sabíeu què passaria aquesta nit, no? Doncs tot això és fantàstic que passi tot això, saps? Vull dir, per tant, moltíssimes gràcies. Ens retrobem aviat. Fins a la pròxima.

Estàs escoltant Camí de Cabres, el podcast de pagès.

Camobert, l'espai on la gent de pagès hi diu la seva.

Hola, bones, jo sóc el Jordi Martínez, som una família pagesa, estem al Macelles, al Segrià i ens dediquem a la producció de estem amb cirera, principalment, i pruna ecològica. Bueno, a la tarda nosaltres ja anem de baixada, estem esperant la cega del panís, hem acabat de collir la pruna, l'anem acabant de comercialitzar, tenim pruna ben bé fins al desembre, a poc a poc l'anem traient, ens la comercialitzem nosaltres mateixos, dins de la producció ecològica i ja comencem a recollir les malles antipedra que tenim a les plantacions i res, esperar que caigui la fulla per l'esporga, anar assegant el que és herba i anar preparant per fer les aportacions corresponents de compost i ja està.

Bona tarda a tothom, jo em dic Laura de la Ribera d'Ebre i portem una petita explotació familiar que ens dediquem a. A fer oli. Bueno, nosaltres la tardor és quan ens dediquem a fer, a collir l'oli, a ir les olives per a poder elaborar l'oli. Bueno, és el moment de més feina de l'any. Majoritàriament tenim arrequina i després hi ha una varietat autòctona de la zona que és la rojal, que també en tenim i hi ha anys que elaborem oli exclusiu en esta varietat. Bona vesprada,

soc el Xavo, soc un llaurador del País Valencià, el meu projecte se diu Cam Alba, i estem en la comarca de l'Horta Nord, en el poble de Museros. Nosaltres el que estem fent ara mateix és les sucessives plantes de verdura de tot tipus, que podem repetir-les fins a maig. A banda també plantem creïlles, i plantem, o sea, hem plantat creilles i carxofes i repetirem les plantades de creilles ara en genet. I res, dir a els altres països que m'estiguen escoltant que molts ànims, que molta força les desides del País Valencià.

Doncs em dic Marina Puig Corber, soc de Mas el Lladrer, de les Llossos al Ripollès i a casa tenim una explotació de cicle tancat de vaques de llet. De porcs i de cabres. Doncs a la tardor a casa nostra, nosaltres estem al prepirineu, per tant encara és una zona molt verda, encara podem aprofitar molt les pastures, però també depèn molt del clima que ens hagi fet durant l'estiu. Si ha estat un any plujós, nosaltres ara al novembre aprofitem les últimes setmanes pasturant, és a dir, que tant les vaques com les cabres poden sortir fora i troben menjar i els complementem a casa amb una mica de ferratge, però sobretot se'n poden alimentar d'aquesta última pastura que queda de l'any. Perquè ja ha entrat el mes de desembre, quan comencen a fer les primeres glaçades, doncs, òbviament, l'herba ja no creix i llavors sí que les vaques es queden molt més a prop de casa i llavors s'alimenten més a base de ferratge sec.

A camí de cabres, anem a mercat.

Hola, molt bon dia des del mercat de Sant Antoni, de la fruitaria Giró. Parada 113, aquí al peu del Canyó. Mireu, la tardor ha arribat i amb els seus productes també. A destacar el kaki, que a la gent li agrada molt i també no li agrada. Tenim el kaki, que és zovet, o el persimon, que és com un kaki però en versió poma. També de la tardor ens han arribat els moniatos cuits a la llenya, que són boníssims, una delícia, que es pot utilitzar tant en postres com en primers plats per fer amanides. De moniatos tenim tres classes. Moniato taronja de Màlaga, moniato lila d'importació i moniato blanc, també de Màlaga, per fer panellets. És més suau, com una patata. Cal destacar també la tòfona, que ens ve de Tàrrega. Aquesta tòfona és una tòfona de tardor, un pèl més econòmica, no tan intensa de sabor, però boníssima si vols finalitzar un tipus de risotto, canelons I per últim, els bolets. Si comencem amb els bolets, no pararia mai de parlar d'ells, perquè m'encanten. Els Reis del Rovelló, que hi ha diferents tipus. Però també hi ha moltes altres varietats, com l'ou de reig, el cep, la trompeta, la llanega, el moixernó, tots es troben a la tardor. Una forta abraçada, jo soc la Marina, cinquena generació de la fruiteria Girom, del Mercat de Sant Antoni, ubicats al centre de Barcelona. Moltíssimes gràcies, us esperem. Vine. Vine, Marcelina, vine.

Vine. Tornem al corral.

Nosaltres coneixent tot el que fa falta per fer una bona castanyada i les cabres ben tipes d'aglans, eh?

Sí, les cabres en lloc de castanyada fan l'aglanada, podríem dir, perquè aquest moment de l'any de la tardor per elles és aglans, aglans, aglans, i una mica com la castanya, eh? Per elles és un menjar molt nutritiu. La castanya per nosaltres també ho és. Avui hem après moltes coses d'aquest fruit i, vaja, jo crec que no me les tornaré a mirar igual.

No, i sobretot comprar-les amb bossa, no a granel, que seran castanyes d'aquí.

Comprar-les amb bossa o anar-les a collir amb permís dels propietaris, esclar. Sí, sí, això ha quedat ben entès.

Això i que al bosc val més la pena anar-hi amb un 4x4,

amb un cotxe força valent. Sí, això segur, això segur. Bé, Martí, el bosc va canviant de color, les fulles ja comencen a caure, vol dir que la tardor ja és el punt àlgid i ja comença a acabar-se.

Sí, jo el que començo a necessitar és una jaqueta. Per tant, si et sembla, al corral i seguim.

Fins la propera.