T1xC10 - Temps de munyir

Quan arribi el ganxo baix, agafa una bala d'herba. Ja tinc el ganxo. Sí, aquesta no, que és de palla, la del costat, que és herba. Ah, no és tot el mateix, això, eh? No. Martí, ja aquestes alçades. La palla deixa aquí al costat l'herba, l'herba. Enganxo el ganxo amb els dos fils de la bala. Al mig, més o menys. I ara ja la pujaràs amunt? Sí, cap amunt. Espera, espera, que m'aparto. I ara la vaig a posar bé i n'haurem de pujar 10 o 12 més de les que hi ha aquí baix. Mira, si vols, puja un moment, Martí, i ajuda'm aquí dalt.

Camí de cabres, un podcast de temporada amb en Marc August Montanya i en Martí Alvesa.

Epa, Marc, ets aquí enmig de pilons i pilons de bales d'herba, eh?

Sí, som al pis de dalt del corral, que és on guardem tota l'herba per l'hivern. És tot el nostre rebost, per dir-ho d'aquesta manera.

Abans, quan m'has demanat que enganxés una de les bales a la politja per pujar-la. M'has fet escollir entre una bala i l'altra. Per tant, tot el que tens aquí no és el mateix, eh? No, no.

De fet, Martí, ja hauries de saber-ho del capítol del cereal, que una cosa és la palla, que és la tija del cereal un cop secat, i l'altra és l'herba, que és això que tenim aquí, que això és, com diu el seu nom, és herba. Herba de prat, dallada i assecada. És conservar aquell prat tan bo que tenim a la primavera, conservar-lo per l'hivern, que és quan no tenim menjar. Aquí, a l'hivern, Tot allò tan verd que vèiem al principi del programa a la primavera, a l'hivern quedarà tot cremat, entre cometes, hi ha molta menys herba, molta menys qualitat, i per tant necessitem això, guardar-la.

Però això aquí a la Garrotxa, no a tot arreu és el mateix,

i a llocs cara l'herba és abundant. De fet, avui veurem un d'aquests llocs, veurem un clima diferent que comporta un maneig diferent, perquè on anem avui, que és a Menorca, a l'hivern tenen herba i en canvi a l'estiu no. Per tant, tot el seu maneig és gairebé diríem que al revés que el que fem aquí.

I a més a més, anem a veure com munyen, que és una cosa que ells ara comencen i que tu ara has deixat de fer, precisament per aquesta diferència de clima i de vegetació.

Exacte, jo ara quan s'acosta l'hivern a la tardor acabem de munyir per aprofitar això, l'herba de fora, que no n'hi ha, i a la primavera i a l'estiu, que és quan hi ha, munyim. En canvi allà ho fan al revés, allà a l'estiu tenen poc menjar fora, per tant han d'aprofitar els mesos més freds per munyir. Doncs va, me'n vaig, que haig d'agafar un

avió i això sí que el temps no espera.

Avui et toca un viatge una mica més llarg, però jo crec que valdrà la pena.

Camí de cabres, un camí estret i accidentat per on es transita amb dificultats, però amb molt bona companyia.

Per nosaltres, Menorca prové del llatí insula minor, illa petita, però els grecs anomenaven l'illa Melussa, que significa terra de bestiar. No és pas casualitat, Menorca és una illa ramadera, i particularment una terra de bestiar boví. Les vaques ja eren a Menorca a l'època dels talaiots, això vol dir uns mil anys abans de Crist. Però no parlem de vaques qualsevol, sinó de vaques menorquines, aptes tant per la carn com per la llet. En trobem indicis segles enrere i textos ben antics, tant en llatí com en àrab, al segle V, al segle X. De fet, tenim documentat que els serrenys de l'illa donaren dos quintants de mantega al rei en Jaume. I també he sabut que a l'edat mitjana una part de la carn que es consumia a la ciutat de Barcelona venia de Menorca. Al segle XVII, el formatge fet a l'illa ja corria pel Mediterrani amb el sobrenom del port d'on sortia, és a dir, formatge de Mahó, i amb aquest nom, de mica en mica es va fer conegut arreu. Des que els grecs la van batejar, han passat moltes coses en aquesta illa, però n'hi ha una que no ha canviat. Encara avui, Menorca és terra de bestiar.

Se m'acudeixen pocs ambients menys rurals que aquest.

Però sí, aquest és un pas necessari per fer el reportatge d'aquest episodi, i és que anem a veure vaques de llet a Menorca. Malgrat podíem haver anat molt més a prop de casa, anem a conèixer la vaca menorquina i entendre el seu maneig, perquè és peculiar, respectuós, estacional i adaptat a les condicions climàtiques i paisatgístiques d'aquesta illa.

Ja som a Menorca. Fa una estona que anem amb cotxe cap a Santa Cecília, on ens esperen la Tònia i en Carlos. Els anem a veure per parlar de vaques, llet i pastures, i per entendre per què aquesta illa té aquest vincle tan fort amb aquests animals.

Hola, què tal? Com anem? Què tal? Som la Tònia. Encantada.

Tònia, hem arribat aquí on vosaltres teniu la granja i ens hem posat de seguida en moviment. Explica'ns, però, on som i on anem?

Bueno, sou a Santa Cecília, de Menorca Ferreries, i ara mateix just heu arribat a partir, perquè som les quatre i és hora d'anar a cercar ses vaques, que ja duen set hores de pastura i toca anar-les a cercar per dur-les a Sordenyo. Els capvespres, ara, quan ja entra la temporada de munyida, es tracten de això, anar a recollir les vaques, donar-les menjar, alimentar la resta d'animals i la munyida, que és la tasca més important.

Per què? Explica'ns. Aquí, a Menorca, la munyida de les vaques té una estacionalitat. Estem davant d'una feina de temporada, no munyiu tot l'any.

Bueno, nosaltres en concret no munyim tot l'any, però nosaltres fem feina amb la vaca menorquina, que és l'autòctona d'aquí, i és una vaca que no du gaire llet. I clar, perquè aguanti la munyida durant els mesos d'estiu, quan no hi ha pastura, li haurien de donar molt de complement, i dins la filosofia nostra no té sentit anar a comprar menjar perquè aguanti la llet. Per això nosaltres aturant la munyida i fem com el que feien entany els nostres avis, els antepassats.

Per tant, el calendari anual de la vaca menorquina, quin seria?

Bé, nosaltres aprofitem i concentrem les cries, neixen a octubre, a finals de setembre-octubre comencen a néixer els primers vedells i després ja aguantam la munyida fins a juny, màxim, 15 de juny, ja per fer que et facis una idea, quan ja no hi ha pastura en el camp, nosaltres ja comencem a pensar en el sacat de les vaques.

Ara les veurem, però presenta'ns una mica les protagonistes. Com és la vaca menorquina?

Abans, la vaca menorquina és una vaca autòctona d'aquí de Menorca i és la vaca que més adaptada està en el territori. Quan diem això, és que és una vaca més vividora, més rústica, és una vaca que no dona problemes, és que. En quant és conegut a altres races i veus ella, penses, vale, sí que es ver que és una vaca que produeix poc, no mos hem d'enganar, perquè en quant a producció es baixa, però en quant a requisits també, i al final ho poses damunt la balança i mos compensa. És una vaca que està en perill d'extinció encara aquí a Menorca, i es veia anar perdent, per això, perquè com que du poca llet, es veia anar traient i es veien introduint altres races. La majoria aquí l'utilitzen per carn, També es ve que està molt seleccionat i en quant a sa carn s'estan obtenguent uns resultats bons, en quant a melositat i tendresa de sa carn. I de llet, anam fent. Sé que es ve que sa qualitat de sa llet és bona, el problema, el problemillo, entre cometes, és es que en duen poca.

Vine, vine, vine, Carlos, no t'escapis. Una mica més endavant, hi va en Carlos i va girant el cap i va dient que sí. Explica'ns, fes apunts això que ens estava explicant la Tònia.

No, passa que la vaca menorquina s'havia de dedicar més per la carn. Clar, hi ha poques vaques que es munyen, perquè actualment són quatre a Menorca que ens munyim, quatre finques, i clar, tenim poc marge per anar seleccionant, per anar canviant toros per semental, i estem amb un rodol així molt petit, amb poques vaques de munyir, i clar, es fa difícil anar seleccionant,

és molt lento. Més enllà de la productivitat, formen part d'un paisatge i d'un patrimoni, en aquest cas de Castilla.

Sí, sí, perquè és autòctona nostra, de Menorca, que va estar a punt de desaparèixer. Fa 30 anys hi quedaven 60 animals i, a poc en poc, han anat recuperant i tenim a Pou i Utsi, però n'hauríem de tenir més per recuperar una raça que s'està hiperdaguent. Vinga, anem!

¡Ale!

Tònia, són unes vaques de maneig fàcil. Sentim que en Carlos les està cridant i que elles van vinguent.

Sí, la veritat és que és una vaca que al final. Va, com tot animal. Si el tractes bé i el vas domant, ella reacciona. Si els deixes i no els vens a veure mai, tampoc se'n recordaran de tu. Però com que elles poses un maneig que diàriament els toca, matí, cap, vespre, potser hi ha bona relació. I el que fèiem és esmenant julístic. Esmenant julístic consta que cada dia en Carlos els delimita amb el pastor elèctric els tros, la zona que tindran elles de pastura. I així és com una manera de controlar pastura, males herbes, perquè així elles també mengen el bo i el dolent, i bueno, diferents maneres. És una manera de controlar el que elles mengen, que s'ho mengin tot, mos ajuden a combatre plagues, demanen les herbes, i a la vegada també ajudant-me que no facin malves menjar. Imagina, quan hi ha una pastura abundante, elles se flipen, i corren cap a agafar el que més els agrada, i van triant, però mentre trien van trepitjant. I així és com, està aquí, i te controles.

I alhora, potser sense donar-vos en massa, esteu confeccionant tot aquest paisatge que crec que és característic de la zona, també.

Clar, també els excrements queden com a més repartits. Clar, són petites cosetes que es van sumant. Però bé, jo sobretot sempre dic el mateix, més que res m'ajuda un poc a elles que no siguin molt selectives. És com si a tu et posen una taula plena de menjar, hi ha xocolata, bonbons, xutxes, viandes, bé, hi ha de tot fins a verdures. Jo el primer que em menjés els dolços estava de tonor, però i el darrer? Sí, me cap la verdura. Clar, si puc triar molt, menjaré sempre dolç i l'alimentació tampoc no serà del tot bona. I així un poc amb elles és un poc l'estratègia. Per a elles i per a nosaltres controlar les males herbes.

Si només ens alimentéssim de dolços, no aniríem bé de salut. Per tant, també segur que els va bé per a elles mateixes.

Sí, sí, una dieta equilibrada i variada.

Sapiguem-ne una mica més. Un apunt històric.

El nostre és un país de formatges, tot i que no en siguem gaire conscients, i avui volem saber una mica d'on ve tot això, des de quan munyim. Natàlia Eguez, arqueòloga, què ens pots dir d'això?

La domesticació de la vaca també és una de les primeres espècies que trobem al llevant, fa uns 8.500 anys, i des d'allà s'expandeix cap al Mediterrani, i podem trobar ja presència de producció de llet a 7.500 anys. Europa Central. I quan parles que podem

trobar presència de producció de llet, com ho sabeu els arqueòlegs que hi havia llet?

Bàsicament el que nosaltres ara estem fent són analítiques moleculars dels residus orgànics que trobem a les ceràmiques. El contingut d'aquesta ceràmica moltes ocasions té preservació dels lípids, que són els greixos de la llet o del formatge, i nosaltres podem analitzar això.

Ara que has mencionat el formatge, a part de beure llet, des de quan mengem formatge?

El formatge va anar pràcticament al mateix moment que la llet. També hem trobat fragments de ceràmics que contenen aquestes lípids i proteïnes de formatge. A l'Europa central també, en torno als 7.500.

I l'expansió cap a la resta del món, cap al Mediterrani, va ser una cosa ràpida?

Va ser molt ràpida. A mesura que les comunitats es movien i portaven aquests animals, anava explotant la producció de la llet. I només mil anys després de l'arribada a Europa central d'aquestes comunitats, al nord del continent, al Regne Unit, als Països Nòrdics, en tenim ja presència de llet. Ínaga.

¡Oh!

Hem anat a buscar les vaques a tota una colla. Més enllà de la Tònia i en Carlos, hi ha la Tònia petita, hi ha l'Abel i hi ha en Sebastià. Bel, què és el que més t'agrada de poder acompanyar els pares a buscar les vaques i tenir aquests animals amb vosaltres?

Així passes una estona en la natura i pots observar tot el que tenim a Menorca, que és important saber-ho.

Veig que estàs ben orgullosa del vostre patrimoni. Sí. Sebastià, tu què hi entens? Explica'ns on anem i quina és la jugada ara. Què passarà?

Ara anam a donar-los un pot de menjar. I mentre que ells menjaren, aclarirem els altres animals. I després munyirem, donarem menjar als vedells. I ja hem acabat. Què vol dir aclarirem els altres animals? Explica-m'ho. Donarem menjar als porcs, als gallines i.

O sigui, aquí amb les vaques conviuen altres animals també, eh? Sí, gallines i porcs. Hem deixat a la família que vagi a alimentar la resta d'animals i ens ha vingut a veure l'Itziar. Ara m'explicaves com t'havia de presentar, però em deies que ets una mica llarg. Itziar, presenta't. Hola, bones tardes.

Bé, soc l'Itziar Lecea i soc la responsable de comunicació i promoció de l'associació de ramaders i ramaderes de bestiar boví de raça menorca, que així es diu efectivament l'associació, des del 2020.

Ara estàvem aquí, ens miràvem les vaques i ens deies, són guapes, són polides, eh? Estàs orgullosa d'aquest bestiar, eh?

Estic orgullosa d'aquest bestiar perquè fa molt pocs anys, fins fa una vintena d'anys, estava en un perill d'extinció bastant greu. És a dir, segueix sent una raça que està en perill d'extinció, però la feina que s'ha fet, no només de selecció genètica, és a dir, per part no només dels animals, Òbviament els ramaders són els que fan aquesta feina amb l'ajuda dels veterinaris. I clar, poder dir que tenim una raça de vaca aquí a Menorca que és relativament poc coneguda en la feina de promoció que han fet durant els darrers anys, s'ha començat a donar a conèixer. I a més tenim estudis externs de l'associació que ens diuen que és una raça que, a part de les qualitats de raça menorquina com a tal, per tant, que és una raça molt ben adaptada al seu territori, que és una raça molt rústica, molt robusta, que té poques malalties, que està molt ben adaptada a l'entorn. És una raça que és de qualitats mixtes, per tant és bona per llet, però també molt bona per carn.

Quina és la situació de la vaca menorquina avui?

La situació de la vaca menorquina avui és molt bona. La cabana ha anat creixent durant els darrers 20 anys. Com te deia, si vols després te dic les dades exactes, que ara no és de memòria, però aproximadament tenim unes 2.500 vaques. Quan fa 25 anys n'hi havia 500 o manco. Vull dir que la situació és bona perquè, a més a més, veiem un interès creixent per part dels ramaders de poder tenir aquestes vaques dins les seues finques. Aquí a Menorca, a mitjan segle XX, es va posar molt de moda, sobretot arreu del tema del plant marxal i les ajudes cap al sector lleter, la raça frissona, que és la que famosament es coneix pel formatge de denominació d'origen de vaques d'aquí de Menorca. Però sí que els pagesos de cada vegada més entenen que tenir aquest tipus de vestir és no només beneficiós per a la finca, sinó que també és beneficiós per a diversificar producte, perquè carn, la frisson, aquí se n'emprèn molt poc.

No estem molt acostumats a veure vaques lleteres, vaques que es munyen a diari, lliures pels camps la majoria d'hores dels dies. Voltant una mica, arribant cap aquí a Santa Cecília, un se n'adona que segurament aquí això és la norma més que l'excepció. Efectivament,

aquí a Menorca no veuràs macrogranges ni ramaderia amb intensiu, que es diu, sinó que aquí les vaques, els de veus, es tanquen. A totes les hores de dia, mancoses hores, que efectivament ara d'aquí una estona en Carlos i en Toni aniran a munyir. Tot aquest tipus de vaques, a més a més, no només a Menorquina, també a Frissona, a Menorca, tenim el privilegi de mantenir aquesta tradició de ramaderia en extensiu. Que ve un poc del sistema feudal, de poder fer rodar el bestiar pels diversos feudos que hi havia. I és dels pocs llocs. A nosaltres no ens sembla estrany perquè ho hem vist tota la vida, però quan vas a la península o vas a altres llocs i t'adones que els animals estan tancats tot el dia, dius que realment nosaltres tenim un paisatge que és un privilegi en aquest sentit.

Fem-hi una volta més. Què en diu la ciència?

Parlem de vaques de llet, parlem de ramaderia extensiva i per fer-ho tenim en Toni Dalmau, investigador de l'IRTA. Hola Toni, benvingut. Hola, buenas. La ramaderia extensiva, la ramaderia intensiva, quina és la principal diferència?

La principal diferència, jo quan defineixo intensiva i extensiva és molt senzill. Al final, quan tu fas remedia extensiva el que fas és portar l'animal cap a l'aliment. L'aliment està en una pastura i portes l'animal que vagi a menjar aquella pastura. Quan tu estàs fent remedia intensiva, El que estàs fent és el contrari, estàs portant l'animal al temps allotjat en un lloc determinat i el que fas és portar-li l'aliment a l'animal. I després hi ha la semi-intensiva o semi-extensiva, que al final és tan senzill com que hi ha una època de l'any en què tu pots deixar que l'animal vagi a buscar el menjar per si sol i hi ha una època de l'any en què li has de portar el menjar a l'animal.

La manera com s'alimenta el bestiar incideix directament en la qualitat de l'aliment que en sortirà i en la qualitat de vida dels animals?

El tipus d'aliment que menja un remugant canviarà les condicions de la llet que provirà aquell remugant. Llavors, aquí dependrà del tipus de llet que tu vulguis o demanis. Per exemple, o inclús si parlem d'animals en greix encara es veu molt més clar. Un animal que ha tingut pastura tindrà un greix més gruós, que tindrà un sabor concret, i un animal que ha menjat pinso tindrà un greix més blanc, que tindrà un altre sabor. I aquí ja és una qüestió del consumidor. L'important és que canvia les condicions de vida de l'animal, i això sí que depèn una mica de les condicions que tinguis. Jo sempre explico que l'extensiu pot ser molt bo, pot ser molt dolent, depenent de les condicions o de l'alimentació que tingui aquest individu o el número d'animals que tu tinguis. Un dels grans problemes que té el vacu de llet és que necessita un lloc físic on fer la munyida. És a dir, en un vacu de carn tu pots moure l'animal cap on vulguis i fer el que vulguis amb l'animal. En un vacu de llet sempre necessitaràs un lloc on l'animal torni un o dos cops al dia per poder ser munyit. Llavors, això què vol dir? Que si tu vols anar a un vacu de llet extensiu o una de dues, o tens molta sort de tenir moltes pastures al teu voltant. Amb una climatologia que et permet i que més o menys van aguantant durant tot l'any, o treballes amb números molt petits d'animals i assumint que aquells animals mai produiran la quantitat de llet que pot produir una altra persona que li està aportant l'aliment a l'animal, perquè hi ha una limitació.

¡Pues tú! ¡Eh!

¡Ale!

Carlos, a la feina, no?

A la feina. Toca munyir. Sí, ara prepararan la sala de munyir i després entraran les vaques. Ja estan esperant.

Entrem a la sala de munyir i perquè us en feu una idea és un fossat que baixa més o menys uns 80 centímetres i que a banda a banda hi ha dos passadissos on aniran a entrar les vaques per ser munyides. Quants litres més o menys fa de llet cada vaca?

Bé, la menorquina produeix poquet. Nosaltres tenim una mitja d'uns 15-16 litres, quan estan en plena producció, quan hi ha prou ferratge, però no, dona rendiment.

I aquests 15-16 litres, perquè ho entenguem, amb una munyida o al dia? No, al dia, al dia.

Són uns 7-8 per munyida.

Quan jo tenia 15 o 16 anys i encara no tenia clar que volia ser de gran, anava sovint a ajudar a munyir a casa d'un amic que tenia en una granja de vaques llateres. Segurament feia més nosa que servei, però va ser un dels meus primers contactes amb el món rural i amb el món laboral. Avui li he explicat aquesta història a en Carlos i li ha faltat temps per fer-me remengar i posar-me a la feina.

Va, si te'n recordes la teva joventut, venga. Va, anem a mullar. Lluites perquè tot et xerrà, de moment. Va, com a provar. Ara l'hem posat desinfectant i ara hem d'ajugar les mamelles, les mugrons.

Les tenim a punt de munyir, no? A punt d'enxufar la munyidora. Ara s'espezaneres per avall i li has d'obrir l'aire. Perfecte. I quan comences I ara ja puc enxufar o no acabar amb ella, eh? Has d'obrir l'aire. Ah, primer obrir l'aire. Bueno, no he perdut la pràctica, eh? Aprovaràs el descentrament, encara. Bueno, ens hem de guanyar el jornal, una mica, eh? Sí, encara t'hauràs de guanyar un tros de formatge.

Doncs sí, amb l'ajuda d'en Carlos i el record que encara en tenia me n'he sortit prou bé. Per un moment he tornat a tenir 15 anys. Ara que les vaques estan de nou al camp, acabem el capvespre de la millor manera possible, amb bona companyia i bon formatge. Bueno, estàs tallant el rei de tota la vostra feina, eh?

Veus, al final és el producte que a mi em surt. Ara us donaré a provar un semi, ja és un semi bastant curadet, perquè clar, com vam explicar, nosaltres aturàvem la mullida i els darrers formatges que vam fer era juny, volgués o no, ja tenen uns mesos de curació i ja li dona aquell deixat més sec, però bueno, es bo igual.

Quina pena que pels micros no es pugui entendre el gust que estem degustant ara mateix. Hòstia, boníssim. Doncs mira, fem una cosa. Abans de seguir menjant, com que podrem parlar poc, us dic que moltes gràcies per dedicar-nos el vostre temps. Ha estat molt bonic venir aquí a Menorca a passar aquesta tarda amb vosaltres i que ens expliquéssiu. I gràcies per la rebuda.

Bueno, gràcies a vosaltres per ser d'interès i per ajudar-nos a mostrar el que fem amb la gent. Carlos, moltes gràcies.

Moltes gràcies a vosaltres. Bueno, i vosaltres també, moltes gràcies, eh?

Gràcies.

Camp Obert, l'espai on la gent de Pagès hi diu la seva.

Som productors de fruita i verdura, amb ecològic i aromàtiques medicinals també. I en aquests moments de la tardor estem renovant la plantació, fent podes, de tipus de producció, marcs de plantació més amplis, més alternatiu i més familiar, per evitar gastos, etc. Hola, molt bon dia, jo soc

Marina Bretons, vos parlo des de Cosentaina, el Comtat, que és a la província d'Alacant, i vos parlo també com a una de les integrants del projecte Usansa, que tinc en companyia amb el meu pare, on fem hortalissa en ecològic i també oli d'oliva verge extra. Ara mateix ens trobem en l'estació de la Tardor i per tant tenim un moment de transició de feines. Estem sobretot retirant instal·lacions i infraestructures de cultius d'estiu i també estem esperant ja i tractant, mantenint, rascant i cuidant els cultius de Tardor, com per exemple els calçots, que vaig fer-ho este matí. Les cols, el bròquil i altres, les penques. Llavors ara en tardor és sobretot feina de cuidar els cultius que venen i retirar i deixar morir els cultius d'estiu.

Molt bon dia, soc Josep Maria, pagès del Baix Llebre, dedicat al món dels cítrics i olivers, amb certificat de producció integrada. A la tardor, o sigui, ara comencem en la Primerenca, en la recollida de Marisol, la Clementina Primerenca, i llavors des del novembre ja fem la Clementina Nules i la taronja Newhall. Al diner ja anem a la recollida de la taronja mestardana, com és la navelate i la nelate, i en abril-matx està la chile sumer nave.

Hola, soc en Martí Joan Maians, agricultor de l'illa de Formentera i produeixo tots els productes i verdures ecològics. Ara a la tardor ens dediquem un poquet al que és sempre de temporada. Estem en cultiu de carabassa, estem recolectant el boniato, fem cultius d'adopam verd per després incorporar-lo a la terra. Així com la preparació de la terra de cara a l'hivern i després preparar-nos de cara als cursos d'estiu, que és on busquem més sortida del producte, perquè és la temporada forta de producció de tomàquet, meló, síndria i patata.

Bé Marc, doncs com aquell qui no vol la cosa i ja comencem a anar a brigadets perquè se'ns ha acabat la tardor. Ha arribat el fred i Déu-n'hi-do el que ha envoltat aquesta tardor. Sí, hem voltat, hem conegut molta gent, molts projectes interessants i hem visitat molts paisatges. Una de les peculiaritats d'aquest podcast, que s'emet únicament en format d'àudio, és que ens hem d'esforçar moltes vegades a trobar les paraules adequades per definir els paisatges que visitem. I avui tenim la sort que per tancar aquesta estació estem amb una persona que ha de buscar paraules que en sap un niu. Bon dia, Joan Lluís Lluís. Molt bon dia. Hem vingut a veure't a casa teva, a Terrats, al Rosselló, però només d'arribar ens has dit pugeu al cotxe que us portaré en un lloc més especial i estem a Mirmanda. Ens expliques on som?

Mirmanda és a tocar de Terrats, subcomarca dels Aspres. És una ciutat grandiosa, majestuosa, increïblement magnífica, amb l'únic inconvenient que no ha existit mai. Però que la gent del poble sap que sí que hi era, que hi havia fares i coses d'aquestes, éssers magnífics també. I en Jacint Verdaguer en parla a Canigó, diu, quan Barcelona era un praja, Mirmanda era ciutat. Doncs hi som.

Explica'ns, Joan Lluís, des de la finestra de casa teva o des d'una finestra de Mirmanda que ens podem explicar, que ens podem imaginar. Descriu-nos una mica com és la tardor als voltants del Rosselló. Quin aspecte té la tardor aquí?

Bé, allà on han posat urbanitzacions, cosa que comença a ser difícil de trobar a la comarca, però aquí als Aspres sí que n'hi ha relativament poques, hi ha bosc i hi ha vinyes que conviuen més o menys bé. Llavors les vinyes en principi agafen efectivament aquests colors bonics que ara ja pràcticament ja no hi són perquè les fulles han caigut, però groc i vermell i aquestes coses. Però una vegada caigudes les fulles reconec que la vinya em deprimeix bastant, perquè és un panorama molt ample, poc relleu, molt monòton, i la cosa aquesta de passejar-me el diumenge a la tarda ben dinat entre les vinyes, és una cosa que fa molts anys que provo de no fer, perquè trobo que no em va bé, però aquí hi ha la sort que tenim el canigó, que ho compensa tot. Llavors, una vista al canigó, sobretot amb les primeres neus, jo sempre dic que és una antidepressió natural, Realmente a mi em produeix un efecte de benestar extraordinàriament potent el que ningú i crec que tota la gent que l'ha vist des de sempre ho comparteix.

Som entre vinyes, hem parlat de vinyes. Com és la pagesia que tu coneixes o com ha canviat de la pagesia que haguessis vist quan eres petit aquí al Rosselló?

Bé, jo no soc de família pagesa, jo soc de família obrera. Per tant, és un món que conec perquè el paisatge, perquè bastants companys d'escola quan era petit eren fills de pagesos i sobretot de viticultors, perquè la vinya aquí ho domina tot. El que ha canviat sobretot és que abans els pagesos parlaven català i ara ja no. Per mi és la gran diferència. Els pagesos aquí han estat els últims a abandonar la llengua per una qüestió molt simple, que és que les llengües sovint es moren des de dalt cap a baix, són les capes altes que tenen interessos a ser ben vistos per l'Estat. Les primeres a abandonar la llengua i per capilaritat va baixant. Llavors els pagesos, que jo quan era petit eren considerats amb un cert menyspreu, això ho recordo molt bé, era una mica pejoratiu ser fill de pagès, i això fa molta pena, trobo. Doncs encara parlaven català i sols els sentia parlar, avui no molt l'entenen, però això és el gran drama.

Els pagesos d'aquí segurament devien tenir un llenguatge força ric. No sé si coneixes alguna paraula que sigui molt pròpia d'aquí que ens puguis explicar el significat.

Escursor. Un escursor, a part d'una serp, és un tros de vinya que fa una punta. I que està una mica allà de la resta de la vina. I la primera vegada que ho vaig sentir, recordo que vaig dir que era un discurso, perquè on és el discurso? I no cal tenir por això, és un terme de microgeografia.

Doncs des d'aquí del Rosselló i ben a dintre d'aquest paisatge entre vinyes, el Canigó, totalment situats dintre el terme municipal de Mirmanda, com qui diu, deixem una mica enrere ja la tardor per posar-nos de cap a l'hivern.

Sí, moltes gràcies, Joan Lluís Lluís, per rebre'ns aquí a casa teva i per haver participat del nostre programa.

Aviam, fins una altra vegada, potser. Esperem que sí, que així sigui.

I amb això acabem la tardor i ens tornarem a trobar ben aviat a l'hivern, perquè la feina a pagès, tot i que l'hivern és un moment de l'any que sembla que no passa gaire res, en realitat a pagès de feina n'hi ha sempre. Això sí, ben abrigats.

Camí de cabres és una realitat gràcies a la pagesia del nostre país que ens obre les portes de casa seva i a vosaltres, que ens escolteu. Fins la propera!