Targeta, Bizum o PayPal: quina és la millor manera de comprar per internet?

Avui en dia, l'únic consell que dono habitualment en ciberseguretat és no confiar en res.

No confieu en res. Com hem de comprar online? Hem de deixar comprar online? O hem de fer-ho a través d'una plataforma com podria ser PayPal? O només fer-ho amb targetes de dèbit? Quina és la millor manera de protegir-nos, Selva?

Mira, hi ha diverses maneres que podem tenir presents a l'hora de poder fer una compra. Hi ha una cosa que és quines són les comunicacions que estem tenint. És a dir, el nostre dispositiu ja està degudament securitzat com perquè jo pugui fer les compres siguin de la manera com més segura. És a dir, el nostre dispositiu pot ser que estigui accedint a una pàgina que no sigui fraudulenta, però resulta que està tenint foradets i que nosaltres no en som conscients. Una altra cosa és si les comunicacions que estem fent, lo típico que et connectes a una wifi alegrement i sense una VPN i sense mesures de seguretat, això també pot ser un parany per la nostra pròpia compra. I després, un altre tercer factor. Si tu estàs fent una compra a través d'una pàgina que és segura i la teva forma de pagament, segura o insegura, la teva forma de pagament és una targeta de crèdit, estàs tenint més riscos. La meva recomanació, o bé pagues a través de PayPal, o pots pagar a través de cibertargetes, o podries pagar també a través d'una forma, que no sé si hi ha molta gent que l'està utilitzant o no, però que et serveix amb una targeta de prepagament que et donen a través de correus, que tu pots carregar el. No sé, pot ser virtual, eh? Com una targeta amb una D de tota la vida, no? Sí, exacte, però en aquest cas tenen la versió física i la versió virtual. I doncs tu la recarregues, com si fos, com tu molt bé deies, una targeta moneder, i aleshores només et podran fer aquest tipus de càrrecs.

Ja ens ha dit la Selva Orejón, ens ha dit, el millor que podem fer, perquè clar, la meva pregunta era, ostres, deixem de comprar, deixem de posar les dades de la targeta de crèdit, doncs ja ho ha dit, eh? Bàsicament, compreu a través d'una passarel·la, com podria ser PayPal, que us asseguri que protegeix les vostres dades, o bé aquestes noves targetes, virtuals o físiques, com una espècie de targeta monader, aquestes de prepagament, que les podeu trobar a correus.

La Maria no té un dubte, que és això que esteu explicant. ¿Recomaneu comprar amb el telèfon mòbil o amb un ordinador de sobretaula

o portàtil? Depèn de com tinguis configurat el propi dispositiu. Però hi ha una petita qüestió. Quan tu estàs comprant a través d'un mòbil, per exemple, tu estàs a Instagram i veus un anunci. I aquest anunci a tu et sembla interessant i cliques directament en aquest anunci. I, per tant, et porta a una pàgina. Que t'ho estigui ensenyant Instagram no vol dir que sigui segur. De fet, jo et puc garantir que hi ha un tant percent molt elevat de falsos anuncis i que estan plegadets. Jo he picat en un.

Jo he picat en una Instagram i el que vaig fer va ser immediatament trucar a la caixa, que en aquest cas és on tenia vinculada la targeta, i em va dir, tranquil·la, que si està dins d'aquest període, t'ho bloquegem i no pateixis. Però sí, vaig allò caure de quatre grapes, perquè era una pàgina web d'una marca de roba infantil, que havien copiat. Havien fet una correcció.

I una pregunta. Com vas pagar?

Vaig pagar a través del servei, en aquest cas, que em donava la mateixa pàgina web amb la targeta vinculada al banc, sí. Targeta de crèdit o de dèbit? De dèbit. Mira, encara.

Ho hem de millorar. Però està molt ben pensat, que millor que sigui de dèbit, que no pas que sigui de crèdit. Mira, l'altre dia I hauria de ser que no sigui la mateixa física, perdó, eh? L'altre dia algú em comentava.

Apa, epa, epa, epa, epa. Ara et faig la pregunta, però has dit que no sigui la mateixa física? Explica'm això. Ah, doncs sí que ho era.

Doncs això seria millor que utilitzéssim targetes virtuals. Per què? Perquè tu imagina't que ara, tant de bo no, però imagina't que t'han estafat i aleshores has de donar de baixa la targeta i ara com paguem al carrer.

Per tant, hem de tenir, nosaltres ho dic a expectes pràctics, per demanar-li al banc, ens donaran el plàstic de tota la vida, però normalment et donen l'homònima, és a dir, que el plàstic té una versió digital. Hem de demanar una altra numeració, entenc, a la digital. Sí, és.

És una que et va canviant el CBB, que és el codi de verificació.

Els tres números. Núria, la següent pregunta i vaig a anir al Toni. Molt ràpid.

Si no tinc mal entès, des d'aquesta setmana, el 26 d'octubre, als supermercats tu pots pagar amb viso. Sí. Tinc entès que, per exemple, Mercadona i Capravo ja ho permeten. D'acord. És més o menys segur? Epa, boníssima aquesta.

Realment és molt bona perquè, a part, ja fa uns quants mesos que en alguns establiments, no només online, eh?, sinó també si anaves, no sé, a llogar-te un cotxe o el que sigui, a vegades t'ho farien amb un QR. Ui, sisplau, atenció, amb els QRs. Perquè hem d'estar molt segurs que el que estem escanejant és el que estem escanejant. I en el cas del bízum no cal que sigui un QR, només que et posin el número de telèfon i que tu et garantitzes que quan tu poses el número de telèfon de l'entitat que sigui, a tu et surt en el propi bízum un nom. Coincideix o no coincideix? Si coincideix, vas endavant. Si no coincideix, el tu.

Per tant, pagar amb bízum, bon senyal, perquè hi ha com un doble factor de verificació.