Temperatures de récord, també al mar

Insostenibles. La crisi climàtica i ambiental a 3catinfo.

En aquest Insostenibles parlarem de com està pujant la temperatura del mar, què ho provoca i quins efectes té. Navegarem amb Josep Pasqual, l'home que des del 1973 registra la temperatura de l'aigua a la costa de l'Estartit. I xerrarem amb Marc Proom, cap de Climatologia del Meteocat, i amb Fran Ramírez, biòleg de l'Institut de Ciències del Mar. Aquest estiu,

el mar ha assolit a nivell global la temperatura mitjana més alta que tenim registrada, 21,1 graus. Malgrat que és un fenomen global, no tots els mars el pateixen igual. Al Mediterrani, l'escalfament és un 20% més ràpid que la resta, amb anomalies que en alguns indrets ja superen els 4 graus.

Soc Josep Pasqual Massagué, fill d'aquí l'Escertit, i des de molt petit ja em vaig aficionar a la meteorologia perquè el meu pare i el meu avi eren pescadors i em portaven a la barca. A 13 anys ja vaig començar a prendre notes del temps amb un pot de conserves, un termòmetre de 20 pessetes, començava a mirar temperatures i pluja.

Tenim una hora de navegació fins a situar-nos a uns 4 quilòmetres del port, en el punt on en Josep mesura la temperatura del mar des de fa 53 anys. Prou estona perquè el Marc Prohoma ens expliqui què li està passant al Marc.

A veure, el Marc està en contacte amb l'atmosfera i, per tant, tot el que passa a l'atmosfera té una implicació tardadora al Marc. L'increment més fort s'ha donat en les últimes dues dècades. És quan hi ha un canvi més important, quan més s'ha incrementat. La freqüència i durada de les onades de calor i també l'extensió. El gruix de l'increment s'ha donat des de 2010 al final de la dècada dels 2000.

Posa la temperatura i també posa el nivell.

Tinc 36 anys de dades i s'està detectant una pujada mitjana al nivell del mar de 3 mil·límetres per any. És a dir, pensar que està instal·lat aquest aparell ja ha pujat més de 10 centímetres del mar i esclar, es va menjant la sorra que hi ha a peu de platja i les mateixes onades el tiren en darrere cap al cim però a còpia d'anar recolant la platja.

Normalment intentem associar l'increment del nivell de l'aigua del mar a la fusió dels gels, però hi ha un factor que és el factor d'expansió tèrmica, és a dir, quan tu escalfes un. Un líquid, doncs te'n deixa expandir-se. I això és el que està passant sobretot al Mediterrani, que aquest increment del nivell de l'aigua del mar es deu en bona part a aquesta expansió tèrmica, com a conseqüència de temperatures més altes.

I amb l'escalfament, els mars, que absorbeixen el 90% de l'excés de calor de la Terra, van perdent aquesta capacitat i també la d'absorbir CO2. Passem per les medes i continuem merendins mentre en Josep va prenent notes de tot el que observa.

S'està empobrint la Mediterrània. Es veu el mateix però amb molta menys quantitat habitualment. Per exemple, a la primavera habitualment se veu macroplanta, on se veuen aquests organismes semitransparents que són habituals i aquest any pràcticament no se n'han vist.

Hi ha un empobriment que veiem a simple vista i que també constaten els estudis. Les onades de calor marina, cada cop més freqüents, intenses i llargues, estan transformant els ecosistemes del Mediterrani. Les espècies que poden, migren. No només poden desplaçar-se

cap al nord o cap al sud, sinó que també poden desplaçar-se cap a zones més profundes en resposta a aquests canvis ambientals, ja sigui la onada de calor o ja sigui l'increment de. De la temperatura. Perquè tots els organismes tenen un rang òptim de temperatura i intenten moure's per viure allà on se senten còmodes. Ara bé, això no sempre és possible. En el nostre cas hi ha un gran hàndicap, que és el golf de Llaó. Hi ha una barrera geogràfica que no poden atrevessar. Per tant, quan les condicions en aquesta zona, les condicions òptimes per a aquestes espècies desapareguin, l'espècie desapareixerà. O al mínim es reduirà moltíssim a no ser que tingui la capacitat d'adaptar-se.

I fins i tot, entre els que aconsegueixen desplaçar-se a zones on l'aigua té la temperatura adequada, hi ha desequilibris que els afecten.

Quan un depredador es mou d'una manera i la seva presa es mou d'una altra, doncs tenim un problema. El depredador, tot i que estigui en el seu rang òptim de temperatura, no té la pressa de la que alimentar-se. Ja hi som.

En Josep atura la barca, prepara els estris.

L'ampolla és el que serveix per recollir una mostra d'aigua i els termòmetres I els té a punt,

els tira a 90 metres de profunditat.

Tenim. Una temperatura altíssima. Avui, 3 de setembre, 26,2 graus a la superfície, igual que l'últim dia d'agost. 3,5 graus per sobre la mitjana climàtica.

Un mar calent com aquest perd la capacitat de refredament que tenen les brises, però sobretot és una bomba d'energia que multiplica les possibilitats de fenòmens meteorològics extrems.

Quan tenim un oceà o un mar molt càlid, augmenta la depuració i quan hi ha condicions de. D'inestabilitat, pot ser una dana, pot ser una depressió mediterrània, doncs el que fa és que té més energia. Per tant, pot créixer els núvols amb més vigor, amb més energia, i poden provocar aiguats.