Teniu ganes de córrer? Consells de l'entrenadora Marina Ramos per començar

Quines músiques avui al programa i quines ganes de córrer. La veritat és que jo no puc parlar gaire amb autoritat perquè més aviat corro només darrere de l'autobús de Barcelona. Però per sort tenim la Marina Ramos, que és una d'aquelles entrenadores que ajuda moltes altres dones a córrer i a fer-ho de la millor manera possible, perquè m'imagino que és molt important la tècnica i no sé si dir estratègia. Marina Ramos, bona nit, com estàs? Bona nit, molt bé, moltes gràcies per tenir-me aquí. Marina, escolta'm, clar, d'entrada, tot el que he sentit a mi m'ha impressionat moltíssim, perquè no m'imagino què és el que significa tenir la força i sobretot tenir la resistència per pujar aquestes muntanyes de les que dèiem, però d'entrada allò per podríem dir per principiants, la pregunta que ens fem, córrer, per exemple, és un bon esport per una dona? Sí, bueno, per mi.

Al final potser és donar una resposta directa que pot ser complicada, dir sí o no, però al final jo sóc de pensar que si tu vols fer una cosa, La pots fer. Per tant, si la persona vol córrer, anem a veure com podem arribar a córrer. Dir de primeres, ¿és el millor esport per una dona? Depenent de la situació. Ara, ¿hi podem arribar si volem? Estic 100% segura que sí.

Em deia la Cèlia que tu també havies estat aquests dies a l'Ultra Pirineu. Sí. Pots parlar amb. Sí, vaig fer la marató.

I tant, i tant. Bueno, és una passada aquesta cursa. Tenim un pati aquí a Catalunya increïble, la veritat és que una passada. I moltes dones, molt guai, molt guai.

Molt especial per tu, també molta gent amb la que tu treballes, amb les que tu entrenes, suposo. Ara dèiem això, no? Si algú vol aconseguir-ho, pot fer-ho. Per on comencem? Si algú, per exemple, ens està sentint i diu, doncs mira, vull començar a provar-ho. Què li diries allò, per començar, però a nivell bàsic, comencem de zero? A mi sempre m'agrada

dir que al final, a l'inici, potser no ha de ser mai córrer, sinó que hem de preparar el cos per poder córrer. I a mi m'agrada dir això, que a vegades ho escoltes i dius, jo, no puc començar directament corrent, no? Però no, al contrari, no podem pensar, vull córrer, em poso a córrer. Què puc fer abans? Potser fer un treball de força previ, depenent del cas, potser hem de fer abans un estudi, Però si directament volem començar a córrer existeixen moltíssimes maneres de fer-ho. Ja segurament heu sentit a parlar del caco, que és caminar i córrer. És una tècnica que va perfecta perquè pots jugar amb ritmes, pots jugar amb temps, pots jugar amb el que tu vulguis una miqueta i et pots muntar un bon entrenament de dir, doncs avui surto a fer, m'invento, 5 repeticions, intentaré córrer un minut i després de cada minut descansaré un minut caminant. I és una bona manera per començar a córrer i tampoc per fer-ho de cop i anar acostumant de mica en mica el cos. I també aquí segurament podràs veure on estan les teves limitacions. M'he sentit que em feien mal el genoll i la cadera. I segurament això també et dona. Alguns tips cap on has d'anar amb el treball de força, amb el treball de mobilitat, amb el que sigui, bàsicament.

És important tenir pistes, el que deies. A mi m'ha sobtat ara que potser la gent pensava que córrer és un esport de cardio, podríem dir, i que dius, potser hauríem de començar a fer força, perquè si no hi ha força, costa més córrer?

I més que costa, és què et pot donar, perquè precisament, ara que parlàvem d'aquesta cursa del cap de setmana, Estic segura que hi ha gent que la prepara moltíssim, però també hi ha gent que potser no l'ha preparat tant. I jo sempre ho dic, al final, si tu ets una persona que més o menys ha anat entrenant sempre, segurament les curses les podràs acabar. Però per mi el més important és com estàs el dia següent. Per mi això et diu moltes coses. Aleshores, si has fet un bon treball de força, si has fet un volum de quilòmetres, segurament, a part d'aconseguir allò que t'havies proposat, acabar-la, i potser també en un ritme determinat, potser el dia següent pots baixar escales, pots tenir una vida normal i no t'has fet mal. Que no estiguis destruïda el dia després. Que depèn del que vagis a buscar, potser estaràs destruïda igual. Però sí que és veritat que un treball de força al final et prepara la musculatura, et prepara les articulacions i és la millor base que li podem donar al cos. ¿Totes les edats són bones per començar? Per mi el que ja deia, que em sabria greu ser molt general, però em repeteixo, si tu vols, una edat no t'ha de limitar.

De fet, ho dèiem abans que hi ha dones a l'Ultra Pirineu que tenen 60 anys. I tant,

i no les agafes, hi ha moltes. O sigui, al final és com prepares el teu cos. I per mi l'edat no és un indicador per res. O sigui, evidentment, depèn en alguns casos, et pot donar una limitació, Però és una altra vegada. Si tu t'has cuidat, si tu portes una bona alimentació, si. Inclús si comences amb l'edat que comencis. Si ho fas amb una bona base i seguint uns bons passos, hi arribaràs. És que n'estic segura.

Embarassades. Què, les embarassades? Sí? No? Fins quan? Bé, ja ho sé, que t'estic fent preguntes una mica tramposes, perquè clar, depèn de cada persona, depèn de què. No? Però.

Embarassades, sí, clar que sí. Jo sempre ho dic, evidentment sabem i totes ens ve al cap, al ja però estic corrent, hi ha impacte, sol pel viat, sí, un sí a tot. Què podem fer? Per això estic jo, per això hi ha mil persones que som entrenadores, hi ha fisioterapeutes. Corre embarassades? Sí. On és el cas on jo moltes vegades dic anem a mirar-ho bé? Persones que es queden embarassades i volen començar a córrer. Aleshores, això pot ser diferent, que no t'estic dient que no s'hi pugui arribar, però aquí hi ha un canvi, perquè és començar una activitat que al final té un impacte, no estàs acostumada a córrer, per mi s'ha d'agafar i has de dedicar bastantes hores més a poder començar. Però jo tinc moltes noies que entrenen amb mi i es queden embarassades i. I continuen, no? Evidentment, s'ha d'adaptar i continuen. És veritat que ha d'haver-hi una revisió prèvia. Evidentment, s'ha de veure tot, però no hi ha problema. I, de fet, jo reivindico molt que moltes vegades passa que potser al metge et diuen no, aquesta ara para, perquè és el primer trimestre i a vegades és pitjor, no? Per salut mental que et facin aturar-te que seguir de manera controlada, 100%.

I si hem estat mares fa poc, quant de temps, perquè tu m'imagino també quan entrenes a moltes dones que més porten anys entrenant i de sobte s'han d'aturar pel que sigui, i quan hi tornen, en el cas d'embarassos, etcètera, poden tornar a tenir la forma física que havien tingut anteriorment? Com ho feu, això?

Sí, per mi, a la tornada, ha d'haver-hi A mi m'agrada que hi hagi un que et donin l'ok, el bicicleta de la persona que t'hagi portat. Exacte. I jo sempre que puc, que hi hagi un pas per fisioteràpia de sol palbià. I en el moment en què et diuen que sí, evidentment, és una progressió. I et diré que, a part d'un treball físic, aquí hi ha un treball mental molt important, perquè veure't. És com quan una persona es lesiona. En el moment en què tu estàs tornant, veure que el teu cos no està com estava, Toca, perquè no és el mateix en el moment en què estàs embarassada que en el moment que saps que ja tornes i veus que està costant. Però al final és un treball i crec que també és la màgia que tenim els entrenadors i les entrenadores que ens dediquem a això. Que segurament la intel·ligència artificial no pot fer i per mi és la màgia de la feina que tenim, fer aquest acompanyament, sí, sí.

Acompanyament, imagino que també hi ha tota una part psicològica en el fet d'entrenar, tenir algú que et faci companyia, que jo crec que és important quan potser dius podré, no podré, aquesta part psicològica és importantíssima.

Moltíssim. De fet, jo cada vegada més m'adono que a mi m'encanta ser entrenadora, però m'encanta molt per davant ser persona i escoltar la gent. I és una cosa que per mi no m'ho dona res. Molta gent em diu, treballes mil hores. Dic, però és que m'agrada tant. I et dic això i m'emociono, saps? I penso. És que, realment, sentir que pots ajudar tantíssim amb la teva feina i que persones. Al final, tenir un objectiu d'aquest tipus. Imagina't dir la Marató de Pirineus. Sentir que és un objectiu que tu havies fet fa uns anys i que ara, després d'estar embarassada, t'hi tornes a presentar i haver tingut aquells dubtes de podré o no podré i acompanyar aquella persona i fer-ho, és que és preciós, de debò. Ja et veig que t'emociones, Marina Ramos.

Marina Ramos, l'entrenadora d'altres corredores, de professionals i no professionals, m'imagino, de tothom, de tothom que tingui ganes. Tu tens un Instagram, m'han dit que ets bastant famosa. No, bueno. Que tens bastants followers i bastanta gent que treballa amb tu. Escolta, ara que em parlaves, sí, sou molt discretes sempre, però jo ho sé, jo ho sé que si parleu amb dones i dies que sou de qualitat. Marina, tenia el dubte, ara quan m'explicaves aquestes històries tan maques, d'acompanyar aquestes dones a aconseguir el que volen, m'imagino que d'històries d'aquestes en tens moltes. Explica'ns-ne alguna, si vols no diguis el nom, però alguna història bonica de superació d'una dona que hagis acompanyat. Mira, la veritat és que ara

estic portant bastantes embarassades en aquest moment i dins de tot puc dir-te que està sent un moment fàcil perquè tot està sortint molt rodat. I parlant-te d'un cas d'una persona que porto que és mare, tinc una noia que a part, ho puc explicar i li podré dir perquè sé que a part s'ho escoltarà, que la veritat que ella m'està fent, perquè jo també tinc molts moments en què dius, guau, vaig molt a tope, potser hauré de deixar alguna cosa, i després parlant molt amb ella, li dona molt de valor a la meva feina, i és una noia que és mare de dues nenes, Ha estat una persona molt ràpida fent espalda, fent muntanya, fent de tot i ara la meva intenció màxima és que ella recuperi aquesta mega passió que ella ha tingut i de fet teníem d'objectiu la mitja que al final no es va poder fer aquest cap de setmana. I ha sigut com un moment una miqueta trist de dir, teníem aquest objectiu i no s'ha pogut córrer, no? Però mira, per mi això jo crec que li pot donar ànims perquè al final és una persona que entra a treballar molt d'hora, es desperta encara més d'hora per poder entrenar i crec que s'ho mereix, no? Aquest moment d'aplaudir-la. I no és professional, eh? Té una altra feina. Ella té una altra feina i de fet ella acompanya moltes persones en. En moments durs i jo sé que ella el moment de córrer li dona la vida i la veritat que ella com a cliente me l'ha donat molt a mi també perquè al final que et valorin tant és guai.

Històries molt maques m'imagino. Escolta, per acabar, potser tonteries, no ho sé, però detalls, quina equipació ens recomanes? Bambes, sostenidors, malles, tot aquest món que a vegades es deixa a part, però a mi m'agrada que ens ho expliquis tu que saps de què parles. Parlem ara en general? Sí, sí, parlo en general. En general. Una altra vegada en general i sobretot per les que comencem, les que hem pensat després de sentir el reportatge de la Sala i Forment, que volem fer l'Ultre Pirineu.

Mira, Al final, jo és veritat que treballo amb una marca determinada, jo treballo amb Nike. Llavors, al final, el producte que jo puc recomanar, perquè és el que conec, perquè porto mil anys, és d'aquí. Llavors, si ho porto a trets més generals, per treure-ho directament a aquest producte, sí que és veritat que a mi m'agrada molt l'estructuració que tenen, de si tu estàs buscant més activitat, més amortiguació. A mi, el que m'agrada pensar, si vols començar, és, per exemple, si estem parlant de calçat, un calçat que et doni estabilitat. Per mi això és essencial, perquè ara també amb el tema del que es posa de moda, de cop.

Hi ha unes soles allà que sembla que vagis damunt d'una colchoneta de la platja.

Llavors està molt bé, però a vegades, si estàs començant, buscar, per exemple. Una sola que sigui molt amortiguada, però que potser et doni inestabilitat, doncs potser no és el que estem buscant. Perquè si el teu cos s'està acostumant a córrer, al final aquí, potser no ho hem parlat tant, però la base de tot això és com està col·locada la meva pelvis, per exemple, el meu sol pelviar. Si jo cada vegada que faig una passa soc molt inestable, això repercuteix en els genolls, en els malucs, en el sol pelviar. Llavors, per mi, començar sempre amb alguna cosa que et doni molta estructura, que sentis que estàs còmode a sobre de la sabata. Aleshores, a nivell de producte de roba, amb tot el que és tops per al pit, jo soc de les que pensa subjecció a tope. O sigui, potser inclusió m'arribo a passar una mica a vegades, però per mi és més important. Tot ben agafat. Sí, per mi quan corris, sí, tot ben agafat. I després, mira que a mi, ja has dit-ho a l'Instagram, i jo que penjo moltes fotos i de tot, i m'encanta, però la comoditat va per davant de tot. O sigui, per mi la comoditat va per davant de l'estètica. Jo mirava els vídeos d'aquest cap de setmana fent la marató i dic, què em vaig fotre el cap? O sigui. Però vaig fer un monyo com vaig poder. O sigui, al final, prioritzar algo que sigui còmode. Jo sempre ho dic, sobretot, persones que fan una primera cursa, no proveu res aquell dia. Unes setmanes abans, prova aquella samarreta, prova aquella malla, aquell pantaló, perquè imagina't que et rosa, que et fa una llaga, saps? Tot això per mi és molt important. Res d'invents, eh?

Volem seguretat, tranquil·litat, estabilitat i anar a poc a poc. Doncs escolta, Marina Ramos, si la gent té ganes d'entrar al teu Instagram, pot ser un bon lloc per posar-se en contacte amb tu? I perquè a cada persona els puguis fer un pla individualitzat. M'imagino que treballes tant a distància, però també acompanyant físicament.

Sí, ara, al moment, estic a Barcelona, estic en un centre que, de fet, per iniciar, ho recomano moltíssim, perquè amb elles portem running, que és fitloves, i fem, tant a l'inici com al final, fem activacions de sol palbià, fem kegels. Sí, sí, coses que s'han de saber abans de córrer, eh? Sí, exacte, perquè al final, quan correm, evidentment hi ha un canvi en la nostra estructura del sol palbià, en la musculatura, que això no vol dir que estigui danyada, però sí que és veritat que hi ha un canvi, llavors li hem de tornar a dir, no podem pretendre anar corrent tota l'estona en contracció, però sí que podem ensenyar-li el nostre cos abans i al final com fer-ho. Doncs estarem pendents,

estarem pendents. Marina Ramos, moltíssimes gràcies per haver-nos fet 5 cèntims, sé que és difícil, t'agafem per telèfon, estàs en un dia molt boig d'esdeveniments, és tard. Però, vaja, que moltíssimes gràcies i, vaja, per molt futur.

Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. I no ho he dit, però ens podeu trobar a Half Runners, també. Half Runners, eh? Sí, també, tots els dimecres. I allà som un munt de dones i d'homes, de tot, i fem entrenaments molt guais, també.

O sigui que també és un bon lloc per lligar, oi? Sí. Això és el que em volies dir.

No, no, això no. Que us reivindiquem molt, eh, nosaltres. Sí. No, no, entrenar, entrenar. Entrenar, res de lligar. No es pot lligar perquè.

No tens temps, clar, és normal, ja és això. Moltíssimes gràcies, bona nit. Gràcies a vosaltres.