Tensió entre el Roger i la Juliana

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremous i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Tampoco crec que entengui el director de Catalunya Ràdio, morta de fred. Jordi Borda! Baixa ja l'aire, o sigui, puja l'aire condicionat. Que no trobem el. No trobem el termostat.

Perquè mai és culpa re de ningú, en aquesta casa. Doncs senyor Trescat! És que jo agafaré per a fredat. És que està tot centralitzat, Juli, es veu? La setmana ha acabat tota de baixa. A mi una vegada em van dir, que no sé si és veritat, que si tu vols baixar la temperatura d'alguna habitació de Catalunya Ràdio, has d'enviar un mail a TV3. Doncs enviem ja aquest mail, perquè jo fa dies que em congelo.

És que em diu el Jaume, vas a Alba Paul. Perquè vaig amb dissuadora. I estàs molt guapa. I dic, sí, vaig a Alba Paul, perquè m'obliguen. Perquè jo portava A més, avui se m'ha fet slut-shaming, que ho sàpiguen. Perquè jo duc un top moníssim, duc un top moníssim, i se m'ha assenyalat com si jo fos una porca i una guilla. I ara a sobre m'he de tapar perquè fa fred.

Bé, passen dos minuts d'un quart. Jaume Miranda, molt bona tarda.

Bé, passen dos minuts d'un quart. Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda. I m'està greu perquè tot resideix en que s'ocupa de Trescat, per l'avís, no?

Sempre. Està centralitzat allà. Sempre, tot és culpa seva. O sigui, a qui se li acut fer una empresa amb tants treballadors? De veritat. I que no pugui regular la temperatura de cada habitació.

Marc Andreu, bona tarda. Pot ser que ens hagin explicat que com a trescat no s'ha fet com el canvi d'armari i encara anem amb aire acondicionat perquè no hem passat el botó de la calefacció.

No t'ho perdis, després farà una calor. Després fa una calda. I és millor tenir fred que tenir calor, per mi. Es nota que no estàs a la nostra redacció. Jo estic per comprar-me un anorak només per deixar-lo a l'oficina. He de treballar amb guants. Jo ja et demano que vaig a demanar-me la baixa ja per la setmana que ve. Perquè estaré malaltíssima la setmana que ve. Clar, és el que volen, segurament.

Aquest mai es queixa, eh? De la temperatura. Qui? El Carles.

No, bueno, aquest se va queixant. Carles. No us imagineu en Carles molt com si fos el Ryan Gosling a La La Land? Hòstia, me l'imagino molt diferent.

De veritat? Sí, jo me l'imaginava molt canviat. Jo me l'imagino. En plan Palomino, jo me l'imaginava, no?

Un home calb amb un bigotet, sempre vestit en polo, Jo me la imagino, sí. Estàs creient el Marc Andreu? No, perquè he dit calp amb bigotets. I el Marc Andreu.

Sempre en polo, i el Marc va en polo, porta bigotet i està calp.

El Marc Andreu, des que va descobrir que es polo el fa sexy, no se'l treu pareix amb Mickey Mouse. El seu armari és tot la mateixa camiseta.

Hasta que sigui l'estratégia d'en Roger. Exacte. I a tu avui també vas una mica alba paul,

perquè vas amb dissuadora. És que no és dolent ni peyoratiu, i s'ha de reivindicar més el luxe d'anar alba paul, que té molt d'estil per mi. Ah, no, no, si a mi em sembla increïble.

Jo mai diria que té molt d'estil, que el seu està bé, i jo moltes vegades me n'apropio, vull dir que no el critico.

Escolteu-me, avui és l'aniversari de l'Anna Castillo, que fa 33 anys, per tant, la felicitem des d'aquí. Y como no podía ser de otra manera, el seu novio, l'Álvaro Mel, l'ha felicitat amb un reel d'Instagram que yo trobo preciós.

Penso que un sueño así no retorna más. ¡Oh!

Sota el títol, per molts anys, l'amor de la meva vida i un cor blau, ha fet com un petit, és que jo diria com un documental, un recull d'imatges en vídeo, de l'Anna Castillo de vacances a Itàlia, que jo no domino molt, però crec que està molt ben fet, no?, aquestes imatges.

El que sembla és, o sigui, sembla que sigui un tros de Cuento Perfecto. Sí, sempre.

Ells viuen allà. És llameta. Segona temporada. És que és al·lucinant.

La seva vida, efectivament, és una temporada eterna de Cuento Perfecto, perquè, a més, sempre estan al mar, sempre estan de vacances, sempre estan guapos, sempre estan enamorats. Sempre estan al Mediterrani llegant un llibre d'aigua. És una falta de respecte per la resta de població. Tu, Roger, no veus així? Et poses malalt. Que necessita, que dius, vull això?

No, jo ja sé que això no ho viuré mai de la vida. Vull dir que jo ho veig com una ficció, quan veig la vida d'aquests dos. Ni amb aquesta noia que estàs xerrant tampoc. Un moment, un moment, un moment. No dono permís. Mira, ja està. He trigat 4 anys a marcar els meus límits i avui és el dia.

Mira, doncs aprofitaré per explicar una petita anècdota

personal. No dono permís. La teva. A mi la teva m'és igual.

No és personal, és de fet un truc de psicologia. Marcar límits. La cosa és que tu, sempre que coneixes algú, des del primer moment has de marcar límits. Quan un nòvio, un dia en una discussió, et puja una mica la veu, tu qui has de dir, eh. Marcar límits, clar. Eh, a mi no em crides. Perquè si ja permets que et cridi, ja et cridarà la resta de la relació. Àngel Llàcer, que és una persona molt sàvia, ha explicat en diverses entrevistes que ell, estant enamorat, en parella estable, amb gent amb qui realment tenia una relació consolidada, ha arribat a trencar, només perquè en un moment, diguéssim, d'enforismamenta, el nòvio poder li ha pujat una mica el to. Jo li diria, està, ho deixem. Per aquí no, però s'ha acabat. Perquè si tu comences a permetre, depèn de què, la cosa va pitjor, que és el que t'ha passat a tu amb mi. I això és com els nens. Si tu ja has acostumat aquell nen que allò ho pot fer, que no passa res i cada tarda es caga el menjador, ja no hi haurà qui ho corregeixi. No, no, tens tota la roca del que ha passat. És igual el límit que em marquis, perquè ja sóc ingovernable. En Roger estava xotejant amb una noia que tenia nòvio i s'ha trobat així.

Bueno, és que hauré de. Perdona, eh? Perdona, jo t'estimo molt, però és que hauré de fer fora. T'ho he de fer fora de l'estudi si continues així, Poli. Ja he acabat. Ja està. És que no et dono permís. Si és que m'estàs assetjant. Què? Sí. I la Marta on és, a tot això? La Marta Montaner no ha pogut venir per assumptes propis personals seus. Bueno, doncs això, que en Roger està molt bé. Molt bé. Anem al WhatsApp. Mira, ara que parlàvem de. No dono permís a ningú per parlar fins que no us avisi. El 6-77-27. Potser vols fer un podcast tu sol, d'aquests que parles sol. Silenci, un moment, un moment. Que no vull parlar de mi. Hi ha moltes coses que hem d'explicar avui. Estàs molt guapo. Ho has de saber. Mira, ara vaig a llegir un.

És que a mi em desmunta sempre això. És que ho fa ben aposta. És que. És que ja t'ho deus de notar. És que jo em miro aquí a la pantalla de les. És que està guapo. Què vols que et digui? I tu penses que no m'ho noto. No, si és que t'ho dic perquè

sé que tu estàs pensant, que estàs veient. Ostres, crec que estic guapo. Dic, dona-li com a amiga el veredicte final si estàs guapo. Gràcies.

El 6772758, ara que parlàvem de l'Anna Castillo, ens ha escrit una oient per dir-nos que ahir se'ls va trobar precisament a la ciutat de Barcelona, a ella i a l'Álvaro Mel. Diu, hem vist la nostra perfecta Anna Castillo amb l'Álvaro passejant pel centre de Barcelona. Amb molta maleta, més enamorats que mai, caminant agafadets de la mà i fins i tot morrejant-se al semàfor. Quina enveja. Se'ls veia enamoradíssims. Creieu que han vingut a veure oques? L'Anna no sap que oques existeix. Anaven amb moltes maletes. No ens consta que anessin al concert d'oques d'ahir. Potser van al d'avui, però A mi no m'encaixa gens. No acaba d'encaixar. És que és molt madrilenya.

Ella no sap que es pot cantar en català. No crec que hagi escoltat mai cap cançó en català. I en el baromel, que és com de Salamanca o una cosa així. D'aquests no llocs d'Espanya. Escolta, Salomón, que està molt bé, eh? No, segur que és preciós. Allà va haver-hi universitats importantíssimes, etcètera.

Per tant, no ens consta que ells dos vagin al concert d'oques, però sí que molts oients ens han confirmat el que ahir ens deien els panots de Barcelona.

Bon dia. Ahir al cobert si estàvem els seus amics al palco veient oques grasses. S'ha de dir que se sabia gairebé totes les cançons i tant ell com els seus amics les van cantar molt forts.

I un altre oient que va coincidir a la mateixa zona que ells, ens diu, bona nit, us volia informar que Pau Coberci ha gaudit molt del concert, i inclús hi ha hagut llagrimet amb la gent que estimo, com no podia ser d'altra manera. Qui no va ser al concert d'ahir, o almenys no ens consta que ja n'és, és Gerard Piqué. Que els penots ens ho havien xivat, però al final no se'l va veure a la llotja.

Si hi hagués anat ho sabríem segur. Jo crec que sí. Sí, perquè a més és un tio que tothom reconeix, és altíssim, se fa notar perquè ja

li agrada que el mirin. Se l'hauria vist, que potser és veritat que hi anirà avui, i segurament si hi va serà amb la Clara Chia, que sabem que és molt fan d'Ocas Grasses. Recordo, crec, un concert de la Mercè, que en Piqué va demanar, sisplau, d'entrar als camerinos a saludar a tot el grup.

Saps qui em trobo a faltar? Bé, el Juste. A Ocas, no? A Ocas, tot i que ens ho farà saber, eh, quan hi vegi, quan hi vagi. Perquè llavors si que fa això de. Qui perd els orígens perd la identitat, mentre suposo que està escrivint algun WhatsApp gestionant gorres d'Espanya.

Un WhatsApp en anglès. Avui m'ha comentat un testimoni protegit que avui és possible que a la zona de convidats hi veiem Aitana Bonmatí.

I de fet, estem patint perquè ahir vam dir que l'Aitana o Canya aniria a Ocas i ara pensem que ens vam confondre perquè és veritat que el missatge només deia Aitana.

Era el mateix missatge que ens parlava de jugadors del Barça, que ens deia que Covarsí aniria, Piqué també, i que Aitana hi aniria avui. I té molt sentit que parlés de l'Aitana bon matí, perquè a mi se m'ha explicat que Tano, que és com la promotora del concert. Van parlar amb el Barça i van oferir invitacions a la primera plantilla, tant del masculí com del femení, per qui volgués anar al concert.

He de dir, però, que aquests missatges que deia Naitana no és per fer de menys a Naitana Bonmatí, però Naitana és Naitana, sa cantant.

No és veritat, eh, Jaume? Per molta gent Naitana és Naitana Bonmatí, eh? I és veritat que en un context on estàs ja parlant de jugadors de futbol, ja sé que en el nostre món, on les pilotes no existeixen, costa d'entendre. Però per molta gent és així. Ja me disculpareu, eh? Sí, Sònia ja el mata sentit, deu estar-se posant les mans al cap.

Sant Pere de Ribes, ara mateix, sóc una persona no engrata, no? Exacte. Ok.

També se m'ha explicat que els vips tenen truita del bar Bocata en una sala de l'estadi i que porten la truita cada dia, feta el mateix dia.

Bar Bocata, que a partir d'ara també tindrà un petit estant a l'aeroport. Eh, que sí? O estic dient una mentida?

No, hi havia una imatge, no? És una cosa com temporal.

Això no t'ho sé dir, però sé que obren un petit establiment a l'aeroport i, efectivament, com diuen Roger, a partir de finals d'octubre obren Barbocata 3.

Travesseira de Gràcia. No para, no? Barbocata Fly, es diu al d'aeroport.

Bé, té sentit. El nom està bé, t'he de dir. Me recorda Fly Fly, que era aquella companyia de jet lag. Ah, boníssima. La Fly Fly.

Quin record de quan m'agradava l'uri del Barbocata, eh? Tot passa. Quina merda, no? Tempus fugit. Quant de temps et pot agradar una persona? Depèn del que trigui a obrir la boca, de vegades. Fins que et decepcioni, no? Una mica? Ara sembla que. No, no ho dic per l'Uri, evidentment. És una moneda de nano. No ho sé, a mi em pot agradar eternament. A mi el Jordi de Cardedeu em va agradar durant 10 anys.

De veritat, no us ha passat mai. Em costa afegir informació perquè no sé qui és en Jordi de Cardedeu.

La Juliu fa molt que et diu nom cognom de Cardedeu. No sé qui és en Jordi de Cardedeu.

És un tio que històricament m'havia agradat sempre. Mira que bé. Tot passa, de veritat. I fa una pena, no? A mi em va fer pena quan em vaig adonar que ja no m'agradava.

Si a vida és això, perds coses i en recuperes d'altres o no sé. No sé què estic dient.

No, però és veritat que quan tens. Jo tenia 22 anys, que ara només en tinc 27 i sembla que en tingui 100, però. No, però és veritat que passa. Que jo pensava que hi havia coses que ja mai canviarien. De dir a en Jordi, m'agradarà sempre en Jordi. Més, menys, però m'agradarà. I no, no. Hi ha coses que ja passen. Però respondent la teva pregunta, a mi algun pot agradar molts i molts anys. A tu no t'ha passat mai que hi ha gent que t'agrada

molts anys? Hi ha molt poques persones que des del dia que em van començar a agradar em segueixen agradant, però la majoria m'han agradat en un moment concret de la vida i llavors de sobte no me n'adono i un dia recordo que ja no m'agrada aquesta persona que m'agradava abans.

Sí que passa que hi ha gent que potser la tornes a veure al cap de cinc anys i evidentment ja no t'agrada de la mateixa forma, però sempre tens com un cert nervi en pla. Ostres, com m'agrada, no?, aquesta persona.

Però saps què penso jo? Crec que, almenys en la meva experiència, que quan s'allarga tant en el temps que algú t'agrada, que normalment és bàsicament perquè no t'hi has embolicat, o sigui, perquè és com un amor. Estàs zero resol, és la gràcia. És un amor que ha quedat com congelat, no? Moltes vegades és que, en realitat, el que et passa és que t'agradaria que t'agradés molt, però si no us heu embolicat o no ha acabat de passar res, podés que no t'agrada lo suficient. És lo que me passa a mi amb en Jordi. I amb en Roger? No sé, Mont-Roger, no, Mont-Roger em va agradar perquè era petita quan ens vam conèixer. I encara t'agraden, no? No, no és que m'agradis, que me l'estimo, llavors les coses es confonen, perquè és un noi guapo, atractiu, jo me l'estimo i a vegades les coses es barregen, però no, no, no m'agrada. No? És això, no?

No t'ho puc dir si t'agrado o no, vull dir, això ho has de saber tu, Juli. Jo et puc ajudar en moltes coses. Bueno, aquesta no.

És a dir, jo mai he estat amb en Roger i he pensat ara li menjaria els morros. En Marc Andreu sí que ho ha pensat.

I tu també. I tu també.

Anem cap a Madrid. Otra noche más que paso sin verte. Otra noche más que me hago la fuerte.

Anem fins al Macondo Park de Madrid. Aquest és el megaspai construït pels concerts de Shakira que dilluns farà el seu últim concert a la capital espanyola. Un Macondo Park on ahir s'hi va desplaçar David Broncano de La Revuelta per entrevistar la colombiana. Lo conseguimos.

Estamos con Shakira en el mundo Shakira, en el estadio Shakira gigantesco. Oye, por fin, ¿eh? Lo hemos conseguido. Lo hemos conseguido. Muchísimas gracias por venir aquí. A ti, hemos venido con toda nuestra ilusión. Va a ser una entrevista corta. Lo estábamos hablando

ahora aquí en privado. Ya, ya, ya.

No sé si l'heu pogut veure, l'entrevista és una entrevista molt diferent a la que estem acostumats a veure a La Revuelta.

Sí, clar, no hi ha públic. En David Bronca no se creix molt en ves públic i aquí se fa molt evident que és un pèssim entrevistador, no? Sí. No és una mala entrevista perquè ella és una tia molt internacional, és una estrella internacional que sempre serà simpàtica, no? Però ell és que és molt fluix.

És a dir, és una entrevista feta corrents i de pressa, perquè no tenen temps, s'improvisa un set allà al Macondo Park, a més a més que fa com molt de vent.

És com sa zona VIP. També es culpa de Shakira en el sentit del seu equip de comunicació que els hi va confirmar el dia abans. Vull dir que no van tenir suficient temps per preparar-ho i ho expliquen en una prèvia llarguíssima fins que no arriben a l'entrevista per omplir minuts de programa.

I ell ho dissimula una mica, però té pinta que està cabrejat amb l'organització per part de la Shakira? Sí. Perquè va repetint molt el rotllo com no tenemos tiempo, porque no nos han dado tiempo.

Però és que estàs entrevistant a la Shakira, és que vull dir, també ho volem tot. I que tu has acceptat aquestes condicions, que jo entenc que és una merda, perquè és molt diferent poder entrevistar algú en la teva zona de confort, el teu estudi, que és lluït molt més, però en el moment en què tu cedeixes, no et queixis.

Has d'assumir un cert punt d'esclavitud, que a mi ja m'agradaria, jo sí que conec la Shakira, vull que me maltracti una mica. És que a tu t'encanten les divas que et maltracten. Sí, que m'insulti, que m'escupi, saps? Sí.

Avui és un dia difícil per tothom.

No li molestaria tant si no tingués ell que marxar amb pressa. Vull dir que si hagués tingut tot el temps de rodatge al Broncano per poder estar-hi tranquil·lament no estaria tan molest, però com que ell a les 6 havia d'agafar un bol i ho explica també en el programa.

Com és? On se n'anava?

És a dir, no ho diu en cap moment. La Shakira també li fa molta brometa dient-li no pots perdre aquest bol perquè és molt important per tu. I, bé, amb en Marc Andreu comentàvem abans, segurament se'n va a veure la seva nòvia a algun lloc. Sí, té pinta de ser una cosa romàntica, no? Sí, pel que diuen, sí.

Poder-li passar això, això passa a vegades, quan fa molt de temps que estàs en una relació, que has de fer family points. Que també quan ja no estàs en aquell moment d'efervescència màxima, ja estàs en un punt més estable, de vegades et passa que et deixes endur per la feina, sobretot quan hi ha vocació i quan t'agrada i quan estàs en un bon moment professional, i de sobte t'adones que poder, és a dir, aquest dissabte em toca nòvio perquè és que tinc un nòvio.

Ell ho diu contínuament,

no puc fer-te aquest vol. Family points. És que, de fet, inclús li demana, en broma, però li demana si té un jet privat per poder allargar més l'entrevista i agafar el jet, no?

Bé, com us podeu imaginar, les temàtiques de l'entrevista és com un descontrol total, van d'un tema a l'altre i són molt diverses.

¿Qué has hecho todos los días por Madrid para liberar esa energía?

¿Qué tienes? ¿Has salido a pasear por la noche? Ayer salí con unas amigas a una tienda. Aquí ha venido todo el mundo. Ha venido todo el mundo de Colombia, amigas, familia. Y salí a una tiendecita ahí. ¿Qué tienda? Una tienda de ropa. No, de ropa no. Una tienda de minerales, de cristales. Ah, ya sé por dónde vas. ¿De magias? No, de magias no, de. Sí, como de. Es que una amiga quería ir a ver los cristales. No, no, tampoco, no. De minerales, porque es que el novio de mi amiga colecciona fósiles y colecciona. Piedras, geología. Piedras, exacto. Entonces fuimos ahí a ver las piedras. Buena visita, eh. A ver piedras.

Mira que ahir vam comentar l'entrevista de la Rosalía amb Jimmy Fallon i tot era poc interessant, però això fins i tot ho supera. No saps la feinada que

he tingut de 12 minuts agafar com moments.

Era promoció del concert que fa dilluns, vull dir que estava com desesperada per promocionar-ho. No el dilluns aquest concert extra que va afegir. Ah, que no ho ha venut? Entenc que no, perquè.

És que la Shakira ja al principi de l'entrevista, que li demana altres coses, li diu, escolta'm,

aquí hem vingut a parlar del Macondo. Hi ha un moment d'atenció, eh? Sí, sí. Ella vol reconduir una mica l'entrevista a sa promo, no? Exacte. Com si no quedava prou clar que darrere hi ha un cartellot que posa Shakira Macondo Park,

també t'ho diré. Però és que si tu fas el Macondo Park, la ciutat efímera, basada en la novela de Gabriel García Márquez, 100 anys de soledat, jo també estaria tota l'estona donant pel cul. Perquè tu saps la pasta que ha valgut això. S'ha d'amortitzar,

s'ha de dir molt i molt. 40 camions des dels Estats Units, va dir ella, que havia suposat de transport.

40 camions per muntar els escenaris i tot, i que valia tants calés.

Nosaltres preocupats, saps, per fer bé la recollida selectiva.

Exacte. No, no obrirem aquesta carpeta.

Exacte. No, no obrirem aquesta carpeta. I el porta-porta, i aquestes coses.

Tu, perdona, a la Sagrera hi ha porta-porta? Que no? Doncs calles. Perquè quan tinguis porta a porta. Mira, a Sant Esteve sí que ho sé. A Sant Esteve de Palau Tordera, que pobres, també tenen porta a porta. Tu quantes vegades has hagut de viure el moment d'humiliació de baixar amb el pijama i les sabatilletes a baix a deixar la brossa a la porta de casa teva, que és fastigós? Quants cops a Sant Esteve, Marc? Pocs, molt pocs. No passa res.

Ara mateix en Roger prefereix parlar de la seva vida personal.

L'altre dia parlàvem en privat del Porta a Porta. I em va fotre uns arguments sobre la taula que n'hi he comprat alguns. Però bueno, que ja ho parlarem un altre dia.

Aquesta conversa pot jurar que és pitjor que s'entrevista de naixer aquí. Un altre, que clar, com que a Gràcia no tens

porta a porta i pots baixar la brossa quan vulguis

A Comarca, Jaume, hi ha molt porta a porta. No he tocat Comarca en sa meva vida. I llavors, bueno, hi ha gent que no pot adaptar-se al porta a porta.

Jo penso que si tingués criatures, si treballes de nit, que et fan tirar la brossa, resulta que toca el plàstic el dimarts de 8 i mitja a 10. En moltes cases ets tu. Saps a qui li encantaria el porta-porta? A Hitler. Va, va. És de dictadura. Va. Vale.

És que rebrem una de missatges, pobra Marta. Tornem a la revolta. Sí, perquè la gent se'n pretén molt quan em poso amb el porta-porta. Per això marxo a parar-me, sisplau. Sí, sí.

No és que estigui en contra de reciclar,

si és que està genial reciclar. Mira, ara l'Elisenda ha acabat un programa de La Solució i vas allà a xerrar sobre això.

No he de donar jo la cara. Qui ha de donar la cara són els polítics d'aquest país. De veritat t'ho dic. I a mi que m'expliquin molt a poc a poc els estudis que demostren que això és millor. I jo ho escoltaré encantada i atentament. Però com que tampoc t'expliquen per què un dia tu has d'anar i canviar totalment el teu costum de tirar la brossa i per què deixen de confiar en tu com a ciutadà.

És veritat que a mi també em falten dades, que no ho sé, que potser és que amb el porta a porta. Que ens ho expliquin. Som adults, no? Som adultes, que ens ho expliquin. La d'anys que fot que soc adult, culi.

Home, tu el 2007 ja estaves conduint un Ciativisa. Dic jo que ens poden donar informació.

2005. 2005, amb la L. Se ativiza el guapa, em vaig pillar, que tenia el CD de la oreja de Van Gogh. Ostres, cert. Tornem a Shakira, perquè en Broncano li va demanar si ella troba a faltar una vida senzilla, perquè fa tants anys que és una superestrella que potser sí que ho troba a faltar.

¿Tú a veces echas de menos una vida más básica? ¿Tú ya en tu vida personal? Sabes, como de. Mira, para mí. Estar en el campo, tal, desayunar. Me encantará la naturaleza, sí. Matar una liebre. Eso no.

No, porque tengo un conejo en casa, entonces yo. Conejo en mi casa no se come ni pato. ¿Nunca? No, eso está prohibido. Está rico, ¿eh? No, pero no me hables así de los conejos. Yo tengo un conejo que es como mi hijo, es mi hijo del mundo animal. Lo retiro. Se llama Toby.

Una entrevista amb els bons titulars. Un conillem que es diu Tobi allà a Miami. I Tobi perquè apren Tobi Maguire.

No sé, però com el Miki Núñez, que també tenen aquell conillet.

I se diu Tobi, també. No ho sé. Ho hauries de demanar a Roger com a biògraf.

Ho demanaré a Can Miki Núñez. Ara sí, anem al gran moment de l'entrevista. Més moments boníssims. Aquest jo crec que és un moment que sí que s'ha de comentar aquí, que és quan la Shakira se sorprèn que Broncano sàpiga dir algunes paraules en català.

Si

tu

vols. Ah, clar, perquè els teus fills són catalans. Sí, són catalans. Parlen català. Sí, sí, parlen català. I parlo amb ells. Sí. En Miami, también. ¿En catalán? En catalán, sí. Para que no nos entiendan mucho así. Cuando ellos no quieren que los amiguitos entiendan, me hablan en catalán. Hablo más catalán en Miami que cuando vivía en Catalunya.

Es bonito esto, ¿eh? Tú con tus hijos en Miami. Sí. ¿Eh?

¿Quieres que estipaig? ¿Pero qué fas, tío? ¡Ah, Dorido! ¿Pero qué fas? Eh, mira, mira, en parlem després.

Parlem després. Mira, estic molt enfadada amb tu. Sí, estic molt enfadada. Aquesta cosa que tu has fet, per mi, és una decepció.

Tio, tenim que parlar, tenim que parlar d'això, bla, bla, bla.

Estàs rient, eh, Juli? Perdoneu, és que. Fa molta gràcia.

No, és que tinc els mugrons d'ús com pedres. Com tens els mugrons, Juli? Que no m'has sentit, com no deies?

No sabia que deies, pensava que parlaves en bronca.

Jo ja m'acabo forètica als dits, que ja no. Sento com si estigués a la Sociedad de la Nieve. Sí, en sèrio. Per sopar un piti, com feien allà. Escolta, això que diu del català, poca broma, que és molt depriment que digui que el parla més a Miami que quan vivia a Catalunya. Però vaja, per la resta no sé tampoc de què ens sorprenem. Els seus nens, és que clar. Gerard Piqué és Catalunya.

Però espera't perquè la cosa va pitjor. Tot mal les notícies a Sibèria. Pot ser com mitja gràcia sentir la Shakira parlant en català amb els seus fills a Miami. Però finalment tu ho estàs passant molt malament. Molino! Ho veig amb pantalons llargs.

M'esteu obligant a deixar de ser qui soc. Bueno, va, prou.

La Shakira confessa, Juli, una cosa que és una auténtica derrota nacional per a aquest país.

Ellos hablan català? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Hablan inglés. Yo intento hablar en castellano con ellos todo el tiempo. Y en catalán cuando no quiero que me entiendan.

Bueno, y a mí pasa también, yo hablo en catalán también. Ells dos, almenys quan són a Miami, parlen en anglès. Ja ho sabíem, aquests nens. Bueno, perquè a l'escola la fan en anglès,

els amics d'allà parlen en anglès. Quatre anys, de fet menys, una mica menys, que viuen a Miami. Tenen un pare que és catalanoparlant, que jo entenc que a quasi tots els seus entorns la comunicació és a través del català, i ella és castellanoparlant de forma natural, a pesar que parla com de set idiomes com Rosalía Luz. Però no entenc l'anglès.

Perquè viuen el 90% de l'any a Miami. Visiten molt poc Catalunya.

A part que a Miami també se parla molt de castellà.

Però clar, són uns nens que fa 4 anys i 4 anys en la nostra vida de persones que el 2005 en Roger ja anava amb cotxe, és res, però 4 anys, quan tens 11 anys, és molt de temps.

Clar, és mitja vida, total. Bé, a tot això, a la Shakira no li acaba de quadrar que en Bronca no sàpiga català si no ha viscut mai a Catalunya.

Perquè tu eres de Barcelona. No. No, ¿tú dónde eres? Jaén, Andalucía. ¿Y tú por qué hablas catalán? Porque me gustan todos los idiomas del Estado español. ¿En serio? Me encantan. No sé si has visto una novia catalana alguna vez. También, también ha pasado así. Ah, ¿ves? ¿No os ha pasado lo mismo a los dos? Bueno, más o menos, no sé lo mismo.

No sé si lo mismo, pero. Los dos hemos pasado por eso. Bueno.

Aquí està ben bronca, no? Aprofita l'escletxeta per fotre-hi el peu.

Sí, la Shakira fa un bon comentari. Me n'acabo de adonar, a més a més, que ella va apostar per uns pitillos estripats, eh? Home, és que la Shakira d'estilisme és forta, no? És extrema. Així com a concepte. És extrema i a mi em sembla bé. Si ets una estrella del pop, has de ser extrema. O tot o res.

Bé, una entrevista molt curta, molt desangelada, però, bueno, sentir Shakira sempre fa il·lusió. Fem una pausa i de seguida, Juli, prepara't, perquè sentirem les declaracions de Manu Guix parlant de. M'estàs badallant a la cara, eh? És que té fred i son.

A la cara, sense tapar-te. Tu saps la llegenda urbana de Walt Disney? Quan va demanar que abans de morir el congelessin, just allà quan estigués el llim de la mort, jo estic aquí.

Estàs per fer-te carpaccio, no? Aquí és aquell punt abans

de la congelació. Estic perquè ja directament em portin en un congelador i ja no em treguin, aviam si encara em poden salvar. Perquè és impressionant, això. Va, tira't.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Va, trou, nois, sisplau, eh? Va.

Sort que venen tres dies de festa i la gent està per altres històries.

Marc Andreu, aquesta setmana 3Cat, més concretament Eva, ha estret un nou programa. L'Eva? Sí, l'Eva ha estret un nou programa. Quina Eva? Sí, la Maria. Ja sabeu quina és, nois. Es diu el 7SL, aquest nou programa, i és com una evolució de Deus i Sim, és el format autoproduït del Marc Cadafalch i de l'Alberba Bazant. Per començar, han convidat a una de les estrelles de la nostra galàxia.

Ja estàs entrant encara, oi, Juliana? Doncs ell anava a fer promoció.

Aquest fred que fa no t'ho arregla ni un polvo, Manu.

És que avui va fort, Juliana. És que estàs com molt pesada, però molt bona al mateix temps, saps? Llavors és com que et vull fer callar i penso, no, Manu, que continuï. No sé què dir-te, ja, al final.

Doncs el Manu anava a fer promoció del bolo que fa presentant el disc Galaxies a la Polo el 17-24 d'octubre. I, evidentment, el primer que pregunten és sobre sexe.

Bueno, estaves molt en una època marrano-guix. L'hem passat, aquesta època? Jo crec que una mica, eh?

Et veig menys, menys. Mira, una de les cançons, la d'Astres, que parla una mica d'una nit desinhibida, que acabes fent sex en grup, tal, no sé què. No he fet mai sex en grup, m'encantaria fer sex en grup. La societat li encanta estigmatitzar d'aquesta manera a la gent, que si tu dius que practiques sex en grup, ets un degenerat. O si fas tres palles al dia ets un pervertit. Si aquesta tia s'ho folla tot és una puta. Si aquest tio s'ho folla tot és un campeón. Què són aquestes putes merdes? O sigui, deixem de jutjar a la gent segons les seves pràctiques sexuals. Per què una persona que sexualment és desinhibida, té inquietuds, li agrada sempre i quan faci sexe d'una manera sana, sense fer mal a ningú, sempre consentit, quin mal hi ha que a una persona li agradi fer sexe en grup? El converteix en un degenerat?

Ell és un activista del sexe.

Vosaltres esteu sentint Manu Guix, jo sento, de veritat, un filòsof dels nostres temps. O sigui, jo estic sentint Aristòtil parlar. Tot el que diu són terres. A més, ell ho sap, no?

Perquè parla amb una contundència que ni tocantes piano quan el destrossa. Cada paraula que diu és una pedrada, un meteorit en el planeta Terra.

L'altre dia em van parlar d'un pianista que toca blues molt i molt fort, oi? Laura Andrés, com un forcatica fort com el piano. Toca molt i molt fort, perquè depèn de quina corrent del blues es veu que exigeix com aquesta contundència, però que llavors es veu que a les empreses de lloguer de piano ja li tenen por, perquè saben que és probable que peti alguna corda, que és molt difícil quan toques el piano, però que pot passar. I jo ja vaig preguntar això, deu passar amb en Manu, que és que quan troquen i diuen, truquen les empreses de piano, asseguran-se a disparar, perquè saben que segur que el tornes amb alguna corda despulsada. I està moreníssim, en Manu Guix, no és normal.

Tampoc ajuda la llum aquesta que. Sí, els fan disfressats, en Déu i en Simi. Sí que és veritat que queda molt desangelat el programa, perquè es veu com molt buit, el teatre, la realització. El nom és bo, el set i set. I sempre serà a un teatre? Sempre en aquest mateix teatre, crec que sí, un cop al mes, però és veritat que canvia molt el format de quan estan a casa a quan aquí al teatre. Bé, en Manu, després d'aquest discurs, el que interessa prou en el Déu i el Simi és això.

Si continuava esmerrant. La veritat és que estic amb hores molt baixes. Hores molt baixes, eh? Sí. Molta feina. És per la calor de l'estiu que ha fet, eh? No sé si és per la calor. Podria ser. No em toco gens. Vosaltres us toqueu molt? Bueno, estem una mica estressats. Estem estressats. Jo diria que no. Estem amb època baixa, també? Molt baixa.

Una mica època baixa. És que tu li fas una pregunta per intimidar-la una mica i t'acaba intimidant ella amb una pregunta pitjor. Acaba demanant si se masturben en els presentadors.

Però per què hauria d'incomodar-nos parlar de masturbació? Jo és que sóc el Manu Guix del programa.

A mi no m'incomoda parlar amb algú que conec, però amb el Manu Guix, que no sé qui és, de cop que m'ha demanat, i tu te masturbes molt, i jo, hòstia, no sé, saps? Ara de cop he de contestar.

Vosaltres us masturbeu molt. No, no, Juli, no, home, no.

Vosaltres us masturbeu molt. No, no, Juli, no, home, no. No, vull dir, no obrirem ara. Ningú ha de fer res. Que Marc Andreu es repenta. És vital parlar amb naturalitat de sexe i masturbació. Tens tota la raó, però. Després, quan aquests temes esdevenen tabú, és quan hi ha problemes. No, i que és molt sa, també.

Home, és super sa, fer-se palles. A la conversa, Juliana. Escolta, en Manu Guix va molt passat de voltes, eh? O sigui, jo em fa por quan Manu Guix diu que està en temporada baixa, perquè jo crec que és ja altíssima.

És la temporada alta de qualsevol persona normal. Doncs en tota aquesta

conversa també surt el nom de la Juliana. Perquè comenten que et van dir, Juli, d'anar al programa per sorprendre'l. No sé si vas rebre aquesta. Però això se parla després de sa masturbació? Entre mig, no, després, abans, abans. Ok. Vas rebre algun.

Em van escriure, em van escriure en Déu i en Simi, bé, en realitat crec que un dels dos, però no recordo quin, i jo vaig dir que no, perquè vaig dir que m'ho volia, sincerament, primer perquè jo no vull sortir a res de Som Eva, perquè estic radicalment en contra d'aquesta plataforma i d'aquesta senyora que encara no entenc molt bé, és el senyor Trescat i la senyora Eva, i jo la senyora Eva no la conec ni la vull conèixer. I ja he anat algun cop amb l'Alba, Riera i així, que m'ha demanat, i ja he fet massa. Però sobretot perquè jo els hi vaig dir, jo vull guardar el moment, Manu, Juliana,

digue'm boja, però per quan no surti. Doncs ell diu això.

Sóc molt fan de Juliana Canet. Per això t'ho dic.

Hem vist que teniu una relació molt estreta. Ella no para també de bancar astres com nosaltres. Tot el rato no et para de penjar i dir coses i portar samarretes teves. Porto una samarreta amb la teva cara. Em vaig morir quan ho vaig veure. Hòstia, quina relació tens amb Juliana Canet? Què, què? Eh és. Quina relació tens tu,

Juliana, amb en Manu?

Quina cap. És a dir, una relació de fanatisme. I què creus que dirà ell? Que hi ha bon rotllo, no?

Jo he una relació absolutament platònica. Vull dir, no. No som amics, ni I què li passa? Ni ens coneixem, no ho sé. Té una samarreta amb la meva cara. És raro, no? Bueno, ja ho fa, això, he de tenir obsessions. Pobreta, em sap com greu.

Bé, té raó amb el que s'ha dit. És una relació de fanatisme. De mi cap a ell. De fet, ell també explica la

trobada que vau tenir fa poc.

L'altre dia vam estar junts en un camerino. I em va demanar que li signés la samarreta. Aleshores, sense pensar, em va sortir Juliana, t'estimo.

És que em va sortir així sense pensar. Bueno, clar, platònic per amb dues bandes. Això vol dir algo. Ha fet molta teràpia, el Manu, perquè respon les preguntes adientment. Porto, en nou mesos, porto cinc psicòlegs

i dos psiquiatres. Mira, i finalment. Però no acabo de trobar el que m'agrada. No és broma, eh? Sembla una obra de teatre, això.

Sí. Fa molt bé, en Manu, d'anar provant psicòlegs diferents. S'ha de fer fins que algú que vegi que s'ajusta al que necessites. Bueno, si el primer t'agrada ja està bé, també, no? Està bé, però vull dir que si tu veus que aquell. No quedar-te amb el primer si no acabes de connectar, no?

Sí, s'ha de ser seriós. És un fet. Home, és caríssim. Juli, va, agafa, que tens pressa. Tinc pressa. Ja he vist que anaves mirant el rellotge. Que tens un vol com en Broncano.

Tinc literalment un vol com en Broncano, però tant de bo fos per veure un amor, és per veure algú millor que és Marina Porras, perquè comencem exclusiva a gravar temporada 3 de Club Tarnem. I me n'he d'anar. Tapa-te, que la via fa fred. Un volt cap a. Es pot dir cap a on? Voleu? Vaig a una ciutat que no he trepitjat mai encara.

París. La ciutat de la mort.

9 minuts i arribem a les 7 de la tarda a veure, Jaume, per què hem de tornar a parlar de la bola negra.

El preso que custodia se llama Rafael Rodríguez Rapón.

En aquest cas, el testimoni d'una persona que ha explicat que va rebutjar un paper en aquesta pel·lícula, i ella no és altra que Estrella Morente.

Estella Morente, vos la present, crec que ja la coneixeu una mica, però és una cantaura molt prestigiosa en el panorama contemporani, filla del gran Enrique Morente i pertanyent a una dinastia quasi mitològica del flamenc, i sí, també és una gran aficionada a la polèmica. La darrera va succeir en febrer d'aquest any. Com segurament sabeu, Nestrella Morente apareix a l'àlbum Lux de na Rosalía, la cançó La rumba del perdón, on canta juntament amb sa pròpia Rosalía i na Sílvia Pérez Cruz. I de bé, Nestrella no va quedar contenta amb el resultat final considerant que se l'havia relegat a corista a sa mescla definitiva. Així se va queixar Nestrella davant els micros de la tarda de Catalunya Ràdio.

Yo estoy muy disgustada porque no nos ha dejado cantar ninguna de las dos. Ni a la Silvia ni a mí. Estoy sorprendidísima. Viste, avergonzada. Avergüenza. ¿Por qué? Porque no me ha dejado cantar. Primero iba a ser un dueto, luego ha sido un trío y no nos ha dejado cantar ni a la una ni a la otra. Nos ha castigado a las dos. Ah, que te has metido a corista de Rosalía. No sabía que te habías metido a la corista de Rosalía. Tan mal te van las cosas. El respeto que ella no me ha tenido a mí no lo he publicado. Es una llamada al respeto y al compañerismo, claro que sí.

Jo entenc que és molt poc ètic lo que diu, però a mi aquestes dives que en qualsevol moment te poden escopir, com ja sabeu, a mi això m'agrada, perquè jo sóc esclau d'elles. Ara les fas més dives, no, això? Sí, m'agrada. He de dir que a Nestrella Morente li agrada protagonitzar una controvèrsia per trimestre, i aquesta vegada ha parlat sobre la bola negra. Ho ha fet a Vanitatis, on ha afirmat que els Javis li van oferir el paper de cupletista de Napanelope Cruz, i ella el va rebutjar, i llavors la va substituir la seva segona suplent, que és Napanelope.

¿Ibas a hacer el personaje de Penélope Cruz? Sí. Cuéntanos.

Me pilló trabajando. Llegué a hacer el casting, una prueba que los Javi necesitaban para poder ejecutar el papel. Luego, por circunstancias de trabajo, no pude ejecutarlo. No me pillaba, no me vino bien. Realmente creo que es una obra que era necesaria en los tiempos en los que vivimos. Da igual si lo he hecho yo, si lo ha hecho otra persona, seguro que Penélope ha sido una maravilla.

No me vino bien. Ella diu que era la primera opció dels Javis, no? Sí, sí, això diu, de fet, per qui no hagi vist sa pel·lícula, el paper aquest en el que se refereixen és molt petit, però molt rellevant i carismàtic dins el film. A mi m'ha encantat, sí, sí. I com tu bé dius, segons Nestrella, com que el va rebutjar, li van oferir a Penelope Cruz com a segon plat. Una versió que dista molt del que han explicat els Javis, perquè els directors sempre han narrat que van rebre una trucada de la Penélope Cruz interessada en fer feina amb ells i que van desenvolupar el personatge de la tonadillera feta a mida per la Penélope.

En mitad del proceso de escritura de la película anunciamos que vamos a hacer la bola negra y suena el teléfono. Nos cuentan que Penélope Cruz estaría interesada en saber si hay algún papel que pudiera encajar con ella en la bola negra.

Como, ¿hay algún papel? Sí, lo habrá. Y entonces dijimos, vamos a escribir la mejor frase que podamos. Y le dije, pero es muy pequeño. ¿Qué? Pequeño. Llamándome el guión. Y lo ha hecho grande.

Bé, com veis, dues versions que difereixen una mica una de l'altra, però ara els mamarazzis han pogut contrastar. Ai. Nelor i nevat.

Més opines ai, oi? És que se'm fa com molt raro, ara, tot això, perquè és veritat que sembla el butlletí informatiu, ara, pobre, el Jaume, i tu i jo ni diem res.

Bueno, perquè ens està donant informació i encara no sé qui és. Normalment aquest programa està allà tota l'estona. Bueno, doncs gràcies a Déu, un dia que podem sentir

tranquil·litat a la informació. Julio Otero, Julián Laonda, comences sempre sola, i ara sóc ella, no una mica.

Totalment. Me falten ses metges. En un moment pensava que estàvem a l'aeroport, tu i jo també, pobre Jaume.

I jo que era sa megafonia. Sí, sí. Bé, la Lorena Bàzquiz, a mitja de ses mamarazzis, és a dir, un 50% de ses mamarazzis, ha pogut parlar amb na Eva Leira i na Iolanda Serrano, ses directores de càsting d'aquest film, i confirmen que Nestrella Morente va fer un càsting, això sí, per un personatge que no canta ni balla i molt més petit que és de na Penélope.

Que el papel que hizo Penélope Cruz estaba exclusivamente escrito para ella, pero que Estrella Morente sí realizó un casting para esa película. El papel era muy chiquitito, pero en el que Estrella Morente no tenía que mostrar sus dotes musicales, ni tenía en la película la relevancia que tiene el papel que hace Penélope Cruz.

Bé, en qualsevol cas, l'equip de càsting no determina que el paper fos per la estrella si hagués tingut la disponibilitat, simplement que va fer el càsting i el va abandonar durant el procés, però potser no era ni tan sols la preferida. Vos he de dir que la estrella Morente s'ha indignat molt en que la gent s'indignés per la redundància amb ella i ha fet com una espècie de comunicat Instagram dient que no sap per què s'ha fet tant d'enrenou amb les seves paraules. Home, senyora, t'has apropiat d'un personatge que no és ni per tu, que probablement t'ho feies de figurant-se en la frase, m'entens? S'ho ha inventat, per tant. S'ho ha inventat tot.

Aquesta senyora va a ser la millor. El que et fa molta il·lusió amb el que vols, saps? Que passi. A què passa, oi, això?

Jo, igualment, te dic. Sense l'estrella morente, el planeta seria un món molt més trist. A mi m'agrada moltíssim que la liï cada setmana. Com sense la Juliana i el Manu Gui.

Exacte. Nois, doncs, descanseu molt aquests dies amb aquest senyor, Marc Andreu. Demà ens en anem a veure-ho.

Ah, sí? Avui saps qui hi ha? Qui hi ha avui? La Marta Montaner. I el Víctor Navarro, que també m'ha preguntat.