Tensió entre Shakira i Piqué

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremous i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un minut i un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Per fi ha arribat el dia.

D'aquí un parell d'hores, a dos quarts de nou del vespre, començarà el primer dels quatre concerts de comiat d'Ocas Grasses a l'Estadi Olímpic. I des d'allà, des de fa molta estona, Marc Andreu, molt bona tarda. Molt bona tarda, pandons.

Quina emoció que es respira aquí, a l'Estadi Olímpic. Sí? On estàs, exactament, tu? Mira, jo soc a dins com de l'espai d'aquí. És que és tan difícil de descriure, tota aquella zona. Gros i desangelat. I lo de l'anella olímpica, què és tot allò? A més, et fan donar unes voltes, perquè és veritat que l'accés a la pista A, que és front stage, està a la banda de la carretera i la pista B està aquí, davant del palau, o sigui que et fan anar per diversos punts segons

d'on vinguis. És molt important que la gent es miri bé per quin accés entra, perquè es pot trobar que ha de fer tota la

volta a l'anella olímpica. Per fer-se arribar tard, perquè és tan gros. Hi ha una confusió, i és que han marcat pista A com a front stage, i clar, tu vas comprar com a pista A, i no. Aquí està indicat com a front stage, vull dir que reviseu això si heu de venir apurats. Està arribant gaire gent, ja, o què? Sí, han obert portes a dos quarts de sis i ja comença a arribar gent. És veritat que no hi ha molt volum encara. Crec que tothom vindrà a partir d'ara de les set, que al final també s'han de desplaçar fins aquí, i el concert no comença fins dos quarts de nou, vull dir, encara temps. Escolta'm, Marc, et veiem en vídeo i veig que el cel, de moment, blavíssim. Aguanta això, Marta, de moment aguanta. És que ni un núvol. Però hauria de ploure. Pot ser que plogui, han dit. Sí, hi ha gent que ve amb paraigua plegable, perquè recordem que només es pot entrar a l'estadi amb paraigua plegable, o sigui, aquest llarg no es pot entrar.

És que si no és un element punxant. A la meva germana una vegada li van tirar no una, sinó set forquilles, que la pregunta també és per què duia set forquilles a la motxilla, però set forquilles per entrar en un concert de Batguiel, mare meva.

I recordar que la gent que ha de venir fins aquí no pot pujar amb el cotxe particular, a no ser que hagi reservat prèviament el pàrquing, que hi ha busos llançadores des de Plaça Espanya per anar i també per tornar, i llavors, si no, la clàssica de pujar a peu per les escales mecàniques, i en taxi, si podeu, però tenir present que el sortir costa molt tornar amb taxi, i el pujar tampoc et deixaran aquí davant de l'entrada de l'estadi, vull dir que et deixaran una mica apartat.

Per tant, la millor opció, bus i segurament a peu

per les escales mecàniques. Marc Andreu, hem rebut whatsapps del 677-2710-58 d'oients

que t'han vist i que no s'han atrevit a saludar-te. Sí que hi ha molt oients, ens han donat molts records per tots, la veritat.

Quin és el perfil de gent que s'està acostant avui aquí al concert? Hi ha de tot, eh?

Famílies, adolescents, també gent jove de trentes, de quarantes O sigui que toca tots els perfils, oques grasses. Hi ha gent que s'ha comprat l'entrada per avui mateix, hi ha gent que s'ha canviat l'entrada de dilluns per avui perquè n'ha trobat també a la venda. Vull dir que hi ha de tot. Hi ha gent que només ve avui, hi ha gent que ve avui diumenge, hi ha gent que ve a tots els concerts A tots els concerts. A tots els concerts. Ah, dissabte, dissabte. Sí, sí, hi ha de tot, hi ha de tot. Després, si voleu, durant aquesta estona parlo amb gent i l'escoltem més tard, si us ve de gust.

Perfecte, sí, sí, sí. Doncs d'aquí una estona tornem a connectar amb l'Estadi Olímpic, on aquest vespre, a dos quarts de nou, es farà el primer dels quatre concerts de Comiat d'Ocas Grasses. Fins ara, Marc Andreu.

Per cert, adéu, Marc. Adéu, adéu, adéu. Ja que parlem del tema d'Ocas Grasses. Ahir en Víctor Navarro ens deia el següent.

Mira, això que és gràcies, Víctor, us l'escoltava l'altre dia i dèieu, potser apareix Aitana. Llavors jo què he fet? Intentar preguntar als de la promotora, dic, escolta una cosa, jo no ho diré públicament, però viseu-me el dia que va Aitana, perquè si ja m'ho faig per anar aquell dia directament.

Què està sent l'Aitana? Té un perfil molt baix, ara, eh? Home, jo crec que és de República Dominicana. Tu creus que ha anat acompanyant plecs a gravar? Sí. I de fet, saps què faré? T'ho comprovaré. Jo vaig dir que ho comprovaria, vaig prometre que intentaria aconseguir informació, i rascant, rascant, m'han arribat noves des de República Dominicana. Atenció, perquè les meves fonts m'informen que, efectivament, la cantant Aitana Ucanya. Ha visitat el seu nòvio en plecs? A República Dominicana durant aquests dies de graduació. Ja sabeu que en Daniel, en Plex, és fora gravant un concurs de Netflix que presenta ell. I és cert que podria agafar un avió, la Itana, plantar-se aquí, parlar en breus. Parles en termes de probabilitat. No, no, dic que poder passar podria passar. És a dir, ella podria ara agafar un avió i venir fins a Barcelona i, per tant, acabar cantant a l'estàdia en alguns dels concerts d'Ocas Grasses. Avui queda descartat si ahir et deien això. Clar, de moment. La informació que tenim és que s'han de fer proves de veu i tot. A mi m'estranyaria molt, perquè és això. La informació que tenim és que l'Aitana ha passat uns dies allà, ha visitat el set de gravació fins i tot, donant suport al seu xicot, i això segurament és el que, diem, implicarà que no canti a moques durant les jornades que venen. Tot i això, seguirem pendents.

Però ja no és només el fet que l'Aitana pugui participar en el concert activament o no, sinó que és que ella és molt fan d'Ocas Grasses. Vull dir que potser també li agradaria assistir com a públic normal en algun d'aquests quatre concerts.

Tu creus, que jo odio aquesta cosa de competició de fans perquè em sembla una absurditat, però tu creus realment que és molt fan d'Ocas Grasses o és molt fan de la gent que estimo, que és una cosa diferent? És molt bona pregunta i no te l'has de respondre.

No tens en alguna intuïció? Però jo crec que ell, amb les seves amigues de tota la vida, sí que voldria anar a un dels quatre últims concerts. És que ja el sol fet és molt gros. És el comiat d'Ocas Grasses. I jo crec que sí que és un dels grups de la seva vida. No ho sé. Aquí un dels grans dubtes

és si hi haurà col·laboracions en aquests quatre concerts, perquè ser com una festa final potser vols que sigui una cosa més íntima, tot i ser en un estadi. És el dubte que arrosseguem

ja fa dies i avui exacte sortirem de dubtes. Tot i que de vegades un primer concert pot no tenir cap convidat i que els altres en tinguin i al revés. Vull dir que tampoc el que passi avui no vol dir que demà es torni a repetir. Correcte. En qualsevol caso, recordo que República Dominicana no és un lloc qualsevol per l'Aitana i en Plex, perquè va ser justament un dels punts del planeta on es van trobar quan començava la seva història d'amor. Ells van coincidir al Japó el febrer del 2025 i a l'abril van viatjar junts i amb tota la colla d'en Plex i amb les amigues de l'Aitana, a República Dominicana, on van intentar viure de manera furtiva el seu amor incipient, cosa que evidentment va ser impossible perquè en aquell moment ja tenien en Javi i Oyo estrepitjant-los els talons, i els amics de tots dos fent el burro publicant tot de pistes a Instagram que feien evidents que estaven passant junts aquells dies a República Dominicana. Per tant, és un lloc important per ells. Per la qual cosa no seria estrany que la Aitana hagués aprofitat aquest pretext per tornar allà i passar-hi bastants dies. Jo crec, m'estrangeria que hagués anat a República Dominicana només a veure el set de gravació un dia, que és el que em consta a mi que ha fet fins ara, diguéssim, a nivell d'implicació en la feina d'Emplex. Això els enamorats ho fan. Els enamorats ho fan, això. I els enamorats milionaris ho tenen més fàcil.

I els que no som milionaris, la de cotxe que hem fet per beure.

Ni que siguin quatre hores, o menys. Jo he gastat una de gasolina per dos petons. Per dos petons? Per dos i un. I cap, inclús. I cap. Això sí que és romàntic. Quilòmetres i quilòmetres per cap. Per niliarta. Exacte. Quina merda, tot.

Passen set minuts d'un quart. Avui tot és última hora, veig. Hem anat ben justos avui. La Marta ha acabat, que jo estava al seu costat, de picar, el que ara explicarem, a les 17.59. Eren exactament. Jugant a treballar la Cati.

Jo m'he sentit exacta. Que eres el Ricard Ostrell, sí, sí.

A veure, ahir al matí Gerard Piqué i Shakira van ser citats a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per revisar el règim de visites dels seus fills. Recordem que ha estat la Shakira qui ha demanat canviar el règim de visites perquè, segons ella, no pot ser que els nens viatgin tan sovint a Catalunya des de Miami. Unes peticions que Gerard Piqué i els seus advocats no han acceptat i d'aquí el judici d'ahir a Barcelona. Doncs bé, avui les mamarazzis han explicat més detalls del judici i de com ho està vivint l'entorn tant d'en Gerard Piqué com de la Shakira.

Mira, la Lorena Vázquez i la Laura fa aquest migdia ens han aportat molts detalls d'aquest judici que es va celebrar ahir a Barcelona i d'entrada ens han explicat que va ser llarguíssim. 6 hores van estar allà. 6 hores? Sí, 6 hores de judici i un judici que s'ha produït 8 mesos després que la Shakira demanés aquesta revisió del conveni regulador de la separació. Per tant, ens hem d'imaginar una Shakira que al mes de febrer passat. Va demanar tots aquests canvis i va demanar que sigui en Piqué qui viatgi a Miami per veure la canalla. Llavors, les mamarazzis també explicaven que es va aprovar in extremis un acord entre les dues parts, però no Shakira parlant amb Piqué, sinó els advocats, l'advocada de Shakira amb l'advocat de Piqué. Unes negociacions que no van arribar a bon port i d'aquí a acabar judici. I tot i això, les mamarats asseguren que la cantant colombiana i l'exjugador no estan en contacte zero.

Estas comunicaciones entre ellos se producen siempre por WhatsApp y de momento son unas conversaciones bastante cordiales.

A pesar de cómo están las cosas, nos dicen que a día de hoy ellos siguen. Hablándose y teniendo contacto por WhatsApp. Muy limitado, solo y exclusivamente para hablar de los niños.

Que ja està bé. Això assenyala també una mica de salut dins d'aquesta relació d'exparella. Llavors, una d'aquestes comunicacions es va produir fa poc, quan la Shakira va arribar a Madrid per la seva residència de concerts que tant hem seguit, i Piqué li va fer una petició que ella li va denegar.

Gerard Piqué se pone en contacto con Shakira para pedirle que sus hijos puedan estar en Barcelona unos días con él, ya que estaban en Madrid. Él propuso ir a buscarles. Ante lo que encontró la negativa de Shakira, pese a que ella, por ejemplo, pensaba viajar a París, pero la realidad es que solo pueden pasar los menores unas horas con su padre, lo que suma más malestar todavía al exfutbolista, que no acaba de comprender por qué si los niños están a pocos kilómetros, pues no puede ser todo un poco más cordial y fluido.

Sí que l'ambient està enrerit, eh? No està enrerit.

La conclusió és que Barcelona ni trepitjar-la. Total. I a mi em sap un greu terrible. Les mamarazzis també explicaven per què es va allargar tant aquesta sessió judicial d'ahir, on s'havia de revisar aquest conveni regulador. I un dels motius és que les dues parts, tant Piqué com Shakira, havien de portar moltes proves, molta documentació i amb testimonis de molts pèrits que o estaven presencialment allà, en seu judicial, o que s'hi anaven connectant per Skype o per videotrucada. I una de les coses que Gerard Piqué havia de demostrar és que ell sí que ha complert amb el pacte que tenien fins ara, que era viatjar a Miami per veure els nens, 10 cops cada mes.

Que segun cuenta el mismo, solamente en una o dos ocasiones ha dejado de hacerlo.

Sí, además, eso lo demostraron en sede judicial, o sea que ayer ese tema salió durante el juicio y se presentaron pruebas como. Para demostrar que nunca, porque sí que había como un poco la sensación, no sé quién contaba ayer, de no está cumpliendo. Bueno, pues ayer. No está cumpliendo con el régimen de visitas que se había estipulado. Pues ayer en el juicio, una de las cosas que demostraron, un juicio que fue larguísimo, una de las cosas que demostraron es que él solo una o dos veces ha fallado a esta cita. Anar 10 cops a Miami al mes és molt, eh? Volia dir 10 dies.

10 dies, 10 dies. No em quadrava gens. No sé quants viatges són, perquè volien que això coincidís també amb dies lectius dels nens que poguessin seguir fent la seva rutina, per tant, potser eren dues escapades a Miami. Escapades per dir alguna cosa, perquè tu posa't a comptar quants quilòmetres són. Bé, i el que s'alegava des de l'altra part, la de la Shakira, amb els dos fills, en Milan i en Sasha, posats al centre, és que tan viatge i tan avió els acabava perjudicant. En este juicio se ha

hablado de que los niños sufrían jet lag, que para su bienestar era muchísimo mejor que fuera su progenitor. El que se trasladara a Miami no tuvieran que ser los niños los que viajaran a España, pero lo que nos cuenta el entorno de la pareja es que hay cierto malestar por parte de Gerard Piqué y su familia, porque lo que parece, con tanto problema para que los niños viajen a España y a Barcelona concretamente, es que parece ser que la cantante no vería con demasiados buenos ojos que sus hijos pasarán demasiado tiempo con la familia paterna.

Potser hem arribat aquí al moll de l'os amb tot aquest assumpte. No ho sé. Segurament sí que la Shakira està batllant per l'interès dels seus fills. De vegades és una barreja

de tot i el que et neix més des de la racionalitat també està una mica embrutit per la irracionalitat. Sí, sí. Clar.

Aquí no ho sabrem, i no ho hem de saber, és què n'opinen els nens. Perquè si realment ells se'ls fa una muntanya i no volen venir, doncs. Clar, perquè és el que dèiem, ja són nens molt grans. 11 i 13 anys, vull dir que ja tenen opinió i criteri. Crec que encara hauríem d'esperar una mica perquè

ells poguessin escollir.

Sí, sí, totalment. Però vull dir que són nens que no tenen 3 anys que poder. Són nens que ja et diuen, estic molt cansat, no vull fer més aquest viatge, o al revés, em ve molt de gust anar a Barcelona. Però clar, explicaven elles també que els avis,

els pares de Piqué, estan destrossats, perquè van ser una peça fonamental en els primers anys de criança d'en Milan i en Sasha, sobretot perquè estem parlant de dos pares, un Piqué i una Shakira, que és que dues estrelles mundials. Entre ell, que tenia partit cada setmana, jugava sense parar, i ella, que també tenia la seva carrera musical, tot i que és veritat que la va aparcar una mica per Gerard Piqué. Estem parlant que els avis sí que feien el seu paper, feien un paper molt important. I que són els que hi havia aquí, clar. I que estan molt dolguts perquè són uns nens que ara no veuen amb prou feines. Bé, si acaba guanyant la Shakira aquest judici, els nens només viatjaran a Catalunya dues vegades a l'any. Això és el que deien les mamarats. Una mica de Nadal i una mica d'estiu. Vacances, sí. I sigui com sigui, elles ens deien que no trigarem a tenir la resolució del judici.

Que por lo que nos cuentan ya habrá resolución la semana que viene de este juicio y sabremos finalmente si Shakira consigue lo que quiere. Se hablaba incluso de que podía ser a finales

de esta semana o a principios de la semana que viene.

Com els encanta ella, el tema Shakira Piqué. Home, elles van ser. És el seu tema. A part de Risto Mejide,

elles tenen la carpeta Shakira Piqué. És el gran text per entesa. Més informació que tothom. Sí, sí.

Ostres, aquest tema ressona, vull dir que. Sí, sí, sí. Per una cosa o per l'altra, i a part que podries entendre les dues parts.

Clar, és que és això, fa de mal posicionar A part que no pintem res, perquè no són els nostres fills.

No, però coneixem totes les famílies que estan vivint això, que han passat per aquí. Sí. Llavors. Sap greu que hi hagi aquests embolics. Sí, sap molt greu, sobretot per la canalla. Per les viatures. Anirà ràpid aquest judici, a diferència d'altres. Estarem pendents de la resolució i a veure què és el que diu el jutge, perquè al final, com que no s'han posat d'acord, és el que decidirà per tots. Mira, són dos quarts de set, farem una pausa i de seguida recuperarem la carpeta d'Inmanagement.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Com deia, tenim la carpeta d'Inmanagement que treu fum i de tant moviment que ha tingut aquests dies. Marta.

Sí, ja fa dies que parlem de l'agència de la dolceida i d'aquesta suposada, cada cop més confirmada, crisi que travessa, amb tantes baixes d'influencers les últimes setmanes, i l'última, recordem que va ser la d'Inés García, la parella d'en Lamín Llamal. Dies difícils per Inés García, eh?

Perquè la petjada digital està sortint a la llum. Des del primer moment ja se'n va fer ressò, però ara se n'està parlant molt. Ara a mi, tot el meu Twitter, x em va ple.

El tema és que hi ha gent que suposo que no pensa que quan fas un like es pot veure, no, això? I et pot delatar amb algunes coses.

Jo no he contrastat tampoc si són captures falses. Vull dir que també segurament hi ha qui ha aprofitat per tirar-li sempre passa, però és un tema, i ara mateix no l'obrirem perquè hem de parlar d'una altra cosa. Inés García, per cert, que ha fet oficial el seu fitxatge per aquesta altra agència de representació que es diu, com es diu? 3458?

Sí, que per cert, jo vaig dir que la Clacó Villera. Aquesta influencer catalana que té molta repercussió en el món de la moda, perquè és veritat que va ser una de les primeres cares que va fitxar aquesta agència, perquè a més a més la va fer un dels seus millors amics, etc. Però crec, vaig mirar bé i ella ja no hi és, i penso, i això ja és molt de ninxo, però ja que hi som, penso que potser és en part perquè hi ha la Mariava Botel,

que és la seva exparella dins d'aquesta agència, no tinc clar. És molt sucós. Però sí, és una bona.

És tal qual el que faria jo si jo estigués en un exnòvio amb una.

Intentar coincidir en els menys llocs possibles. I en tens prou amb tot el que has de viure com per a sobre. Però sí que hi és, en canvi, Álvaro Mel, parella d'Anna Castillo, o la Georgina Amorós, actriu catalana. Amb aquesta intenció, jo crec que va fer el fitxatge a Inés García de tenir una projecció internacional, cosa que no podia fer a Inmanagement, a Can Dulceida. Ella, recordem, la Dulceida nega la major, nega aquesta crisi de reputació de la seva agència, però les baixes són contínues i és veritat que algun panot parla, i parla més del compte. I llavors, enmig de tot aquest caos, ahir a les 8 del vespre, pam, última hora.

Jo us havia avisat, eh? Ah, era això la notícia que ens havies dit que sortiria a les 8. A mi m'havien dit a les 8 del vespre sortirà una cosa que us farà tirar l'escaleta pels terres. Tampoc tant. Home, aviam, està bé. No hi dedicarem un programa sencer, però està bé. Gràcies. Efectivament, així va ser. A les 8, els Premis Ídolo, que és aquest certamen creat per la Dolceida i organitzat per Inmanagement, on es premien els millors creadors de contingut cada any, va publicar un nou anunci.

Me he venido a las oficinas de los Premios Ídolo a traerles unos matchitas que creo que les van a venir muy bien para estos días de ajetreo que llevan aquí. Es que no sabéis todo lo que hay detrás.

Bueno, yo os dejo esto aquí. Creo que mejor vengo en otro momento.

¿Todo lo que hay detrás? Nosotras. Organizar un evento de una magnitud así es. Un follón. Ara analitzarem bé aquest anunci, però aquí el gran tema és que ens anunciaven que els Premis Ídolo tornen. Ho faran el 2 de desembre, per tant, d'aquí menys de dos mesos. Sí, sí, ja. I guardeu bé la data, noteu el càlendar, perquè serà a Barcelona, a un espai que es diu Romantic Garden. Molt en temo que s'hi haurà d'anar. És que això és veritat que no ens. Sí, crec que sí. És que no és tant que els ídols ens interessin molt. Ens agrada que es facin esdeveniments a la nostra capital. I jo crec que s'hi ha d'anar. I sobretot si no has d'agafar capave, Juliana, t'ho posen facilíssim perquè t'ho havien marcat. Si ha d'anar a passar per la Catifa, si ha d'anar a 300% i aniríem encara que fos a Madrid, sí, sí, és veritat. Però és que el més destacat d'aquest anunci dels Premis Ídolo no és tant la notícia, sinó els cameos de famosos que hi apareixen. I surt la Violeta, com sentíem, en aquest fragment que ha sonat. També hi apareixen les presentadores de la gala, que tornaran a ser la Paula Vázquez i la Carolina Iglesias. I fa un cameo també amb Javi i Hoyos, però no us l'imagineu formant part de l'escena, sinó que apareix a través d'un dels seus TikToks de. Oh, Dios mío, no sé què. Però n'hi ha una altra de cameo que a mí, t'ho prometo, que a les 8 del vespre em va fer cridar davant de la pantalla quan la vaig veure a escena. Amores. Hola, cielo, ¿qué tal? Este año contamos con ella, ¿verdad? Este año, pues.

Pues es que este año tenemos algo. Lejos. Un viaje. Sí, súper lejos.

Un viaje. Sí, o del año que viene. Sí, ya lo siento, ¿eh? Nada, tranquila, ¿eh? Es mentira, no tiene nada.

Per la veu no s'ha entès res? Però d'aquí la nostra feina, també. Intentar-ho explicar.

Doncs sí, nena. Amb paraules. Tu estaves a la carrera als 20 anys sense saber que això era veritablement el que seria la teva feina.

La ràdio és això, també. I tant, nena. Si us hi heu fixat, s'anava sentint una veu que deia. Lejos, lejos. Viaje, viaje. Viatge, viatge. Año, año. Exacte. Gràcies. Doncs aquesta veu era la de Maria Pombo. La influencer, la persona que ha estat molt temps en amistat amb la Dolceida. Justament el gran motiu era que mai anava als Ídolo, que sempre li sortia algun viatge a Nova York o que tornava a estar embarassada, sempre hi havia alguna cosa que l'impedia fitxar. Fins al punt que la Dolceida va acabar bastant atabalada amb aquest tema perquè era la pregunta de cada catifa. Què les absències? Què la Maria Pombo? I ella havia de donar la cara per ella.

I que, de fet, jo crec que és el típic conflicte, el que van tenir elles dues, més a títol personal, que el vam fer gros nosaltres. És a dir. Els mitjans. Exacte, que elles segurament no haguessin donat tanta importància al fet que una anés o no anés o no ta, si tothom no hagués començat a dir que era tan i tan gros. També és veritat que hi havia.

Una capa a tot això que és la de la ideologia. Absolutament. Vull dir que recordem també que la Marta Pombo, que és la germana mitjana de les Pombo, va criticar els premiats dels Ídolo, perquè deia que era gent que les havia insultat pel que elles pensaven, perquè són més conservadores i aquesta persona era més progressista. Bé, doncs la Maria Pombo ha decidit oblidar tot això, almenys de cara a la Parador, Ha abraçat la polèmica, ha abraçat el mem i ha abraçat el gag de cada any d'ella no assistint als Ídolo per un viatge. Jo no sé si acabarà anant a la gala del 2 de desembre a Barcelona. Ella que crec que mai ve aquí. O sigui, mira que fa viatges, però en canvi, a Catalunya no l'he vist gairebé mai. Però l'anunci sí que hi surt, amb molt bon humor. A mi m'ha agradat. I no sé amb quin acord van gestar aquest cameo, perquè jo no sé, he preguntat. I va fer el pas, no? Una mica? Va fer la dolceida, claríssimament. Però el que no tinc clar és que si ho va fer per diners o si ho ha fet també per notorietat. Jo sé que hi havia com a mínim un acord publicitari, perquè quan apareix la Maria Pombo a pantalla, apareix també la seva beguda, aquella que va treure el lluz, refrescant. No me'n recordo, fa mig any. No sé si hi ha hagut més calés sobre la taula, tot això no m'ho han confirmat les meves fonts. Però clar, per amistat no ha estat això. Perquè recordem que la Maria Pumbo també va ser una de les grans absents al casament

que va fer la Dulceida amb l'Ola Paul fa no res. Però jo crec que aquí sempre és el mateix debat que és diferenciar l'amistat amb el companyerisme. I jo crec que elles, tot i que en algun moment segur que els hagi pogut saber greu que una no hagi estat prou generosa amb l'altra o que l'altra no li hagi fet. Que aquests conflictes ja han set segur, tot i així hi ha hagut de base aquest companerisme, i per això van fer aquella entrevista on van voler deixar clares les coses, i per això sempre que s'han vist han fet fotografies com si res passés, i jo crec que suma això, que ella té ganes de demostrar que no hi ha cap problema, a banda d'abraçar el mem perquè sap que és molt millor enriure-se'n d'ella mateixa i de les polèmiques absurdes que hi ha al voltant d'ella, que no pas prendre-s'ho seriosament, però sobretot crec que hi ha hagut pasta, és a dir, crec que tot això sense diners no ho hauria acceptat. Sobretot també si hi ha altres influencers, vull dir que una Violeta segurament també ha cobrat per fer aquest esport. Sí, i a més ja crec que devia fer gratis el podcast amb Susana Bicho, jo penso, o pràcticament gratis. Llavors entenc que aquí sí que ha cobrat i ja està, i és una barreja de tot.

Bé, doncs anem reservant el 2 de desembre, i Juliana, no sé si has vist aquesta novetat dels Premis Ídolo, que inclouran una categoria de premiats pels creadors de contingut en català.

Però és que el que s'ha de començar a entendre és que no és una mena de contingut diferent a la creació de contingut en català, ni és un gènere de contingut en particular. És com quan Spotify et feia l'Spotify Rap i et posava t'agrada el jazz, la música urbana i la música en català. La música en català no és un gènere. De què esteu parlant? És una bogeria, però bé, és Marc Mantal espanyol. No sé. Has parlat amb ella? Amb la Dulce Vida? Sí. No, Marta, no. Últimament. Últimament no tenim contactes. No, no estem tant, vale, vale. Però no seria. Però bé, això és perquè aquest any munten la gala la gent d'Incis, que és la productora amb qui fa la gran cita amb 3Cat. També han fet l'anunci, no?

Treballa en tono, són els que han produït l'anunci, els que produeixen la gala, i això.

Jo crec que ell, al treballar a TV3 també, vulguis que no, ara poder ser sent, quan en realitat és més espanyol això, que no pas seguir fent la seva festa de banda.

Però almenys la realització audiovisual i de tele, que no sé si s'emetrà a algun lloc o no, a 26 i en tono al darrere, serà molt millor que les últimes que havíem vist, que com a gala televisiva la vam criticar molt perquè no s'aguantava per enlloc. Era molt fort. Jo ahir a la nit vaig escriure en en tono. Per demanar-li si ell havia estat al darrere de l'anunci, si havia estat en el rodatge de l'espot, i em va dir que ell no, que ell aquests dies està súper atabalat rodant ja la final de la Gran Cita 2. Ara mateix hi ha gent enamorada a Catalunya, eh? Molt, i em va dir, diu, se'n parlarà més que la primera, tinc la sensació, perquè estan passant unes coses.

Tant de bo haver-hi pogut anar-ho a veure, però com que ens van fer boicot, no ells, trescat.

Sí que no vam anar al rodatge al final. Bé, en tot cas m'ha dit que ho ha fet una altra persona i aquesta persona tampoc m'ha donat molts detalls. El que sí que m'ha dit és que l'espot es va gravar tot just la setmana passada, que es va gravar tot a Madrid i que es va gravar en una única jornada de rodatge per fer concidir a totes les cares de famoses que hi surten i també que ens esperen el 2 de desembre a l'Auditori del Fòrum de Barcelona en aquesta gala que. Ens hi esperen com a periodistes? Bueno, és que jo crec que ens hi poden esperar com a periodistes. Qui sap si com a convidats, no sé si sos una invitació com a convidats, i no sé si algú d'aquí potser com a premiada.

A veure si hi ha la categoria, qui l'hauria de guanyar ets tu, Juliana. I a part és que no hi ha cap mena de dubte. No vaig guanyant, no tinc ni un premi crit. Perdona'm, la de gent, doncs deixa'm dir una cosa, la de gent que t'està copiant vídeos descaradament

cada dia. Marta, jo el premi més gran que puc tenir. I això no és per falsa humilitat, és veritat, és la salut de la gent que estimo, compartir amb vosaltres cada dia una estona de ràdio i el més important, la validació constant de les nostres lleves perfectes. És que per què vols més premi? Pregunta seriosa. Perquè des de fora em sembla injust. Em sembla bé i estic molt a favor que em reivindiquis, Marta, em sento molt estimada. Gràcies. Si no el guanyes tu,

encara que la categoria et sembli horrible i espero que pugis a l'escenari i te la carreguis i creïs un pollastre i un bon cacau, si no guanyes tu, jo mobilitzaré algunes coses.

Però no tinc per què guanyar jo, hi ha molts perquè són superinteressants a Catalunya, etcètera. Vull dir. Per què he de guanyar jo i no han de guanyar les noies de Can Putades o no he de guanyar la Berta Roca? Perquè nosaltres volem que guanyis tu. Perquè vas caminar perquè molta gent pogués volar. Ja basta, però quan ja fa tant de temps la Dulceida no ha guanyat mai un premi ídolo. O sí? Segur que sí. Jo crec que no, eh? No! Bueno, seria una mica gros, també. Jo entenc que no n'hagi guanyat mai cap, per altra banda. Però ha guanyat Forbes, i ha guanyat coses aquestes. Però que no és un premi de. Premi a la que abans va fer un català, que a part se l'enduria la Leopolda Olda, ni aquest guanyaria jo. Però no és aquest premi, tampoc. Però potser ets la persona que més seguida us té. Tampoc. No és broma que la iaia Angeleta en té més. En tot cas,

tens molts números perquè aquest premi sigui per tu.

Ho veurem el dia 2. I si el guanyes, estarem allà. Ben explotada. És el xarenting a la inversa que la faig pujar. 200.000! És una superestrella. És una cosa molt seriosa, Marta. No vull dir-te que no tinc per què guanyar. I sincerament espero no guanyar.

Ho veurem el dia 12 de desembre.

Bueno, pues ahora sí que sí, ¿no? Un aplauso enorme para Miguel Bernardo!

Muchas gracias por venir.

Bé, ahir la nit l'actor Miguel Bernardo va ser el convidat del programa de l'Henar Álvarez a Televisió Espanyola, el Cielo con ella. Un Miguel Bernardo que, com ell mateix explica, últimament, almenys això diu ell, fa poques entrevistes i que està dient que no a molts programes que el conviden a anar-hi.

Home, m'ho crec 100%. No és que últimament, és que ell fa anys que està en perfil baix.

No, últimament dic que en fa algunes, sí, però per la promoció de la pel·lícula. Clar, perquè està obligat, suposo, a fer-ne alguna. Per contracte, m'imagino, però que si fos per ell no aniria a cap programa, però aquest cop, diu, ha estat diferent.

Me ha dicho un pajarito que no vas a muchos programas. Sí, no, no voy. ¿Y por qué has decidido venir a este?

Porque me escribiste tú por Instagram y soy fan tuyo. Soy muy fan. Bueno, yo. Tengo que decir que yo y muchísimas amigas y amigos míos, ¿eh? Me ha hecho mucha ilusión lo que me acabas de decir. Tengo una amiga que quería venir conmigo. ¿Y por qué no le has dicho que viniera? Porque es muy pesada.

La gent s'està enamorant molt fort d'en Miguel Bernabéu. A mi m'ha encantat en aquesta entrevista. Està molt molt als cabells, està relaxat. Està simpàtic, està divertit, està content. I a part, una cosa que és notícia i és que, bueno, sembla una persona progressista també. Sembla una persona d'esquerres, que és una cosa que jo no sabia, per exemple, d'ella.

És que Pudell tampoc ho sabia. És que potser no. Clar, els va fer famós de molt jove. I la gent també canvia d'opinió, la gent es forma. Sí, es va polititzant, també. Entenc que també està promocionant una pel·lícula molt concreta, que potser estigués promocionant. Bueno, que porta més a posicionar-te. Clar, de fet, quan va fer aquella pel·lícula amb en Carlos Cuevas i el Buenorro que estirava la. Ui, que faltona, sí. Déu meu, demano disculpes, tu també. El Buenorro que estirava aquí. El noi aquell que es va publicar, que mai me'n recordo si és el Mas o l'altre. Ah, el de la Nerea. El de la Nerea, Rodríguez. El Silvestre. Això, el Miguel Ángel i el Silvester ells van fer aquesta pel·lícula que era com de córrer i tal, no? Fúria es deia. Vull dir que aquí també la promoció convidava a ser una altra mena de perfil. A no fer tanta reivindicació política, vull dir. A part que ara també està el tema allò calent, calent.

Està molt calent el tema. Bé, com us podeu imaginar, gran part de l'entrevista va girar al voltant de la bola negra i entre d'altres coses en Miguel va confessar que no feia ni 24 hores que havia anat d'incògnit a veure la seva pròpia pel·lícula.

Yo tengo que decir que ayer fui a verla al cine solo y noté, o sea, no había estado en un cine con gente que no supiera que yo estaba ahí. Sí. Entonces nos aplaudían y ayer aplaudieron en el cine, que es una cosa que me pareció preciosa.

¿Y te vas ahí como camuflado y toda la pesca? Sí. Sí, ¿y qué te pones?

Pues una gorra, unas gafas y una capucha. ¿Y nadie te reconoció ni nada? Porque me da una vergüenza que me muero, pero es que me hacía ilusión verla, como una vez que no fuera en un cine grande, con mucha gente, verla yo. Pero me daba curiosidad los gestos de la gente, como en momentos muy épicos de la película, me giraba a ver si la gente estaba llorando, y no había nadie llorando.

No es que vagi a veure la pelicula, sinó com reacciona la gent a la pelicula i li va sorprendre que els del seu voltant no estiguessin plorant. Comença a ser un tema, eh? En Miguel també va explicar que ell és molt insegur cada vegada que va a un càsting, i va recordar el moment en què els Javis li proposen que faci la prova per formar part de la pel·lícula.

Me he encontrado los Javis en los Goya, detrás, como en la parte de atrás. Y yo salía a entregar un premio, estaba ahí como nervioso y tal, y de repente me viene Javi Calvo y me dice, tenemos una cosa para ti, que quiero que leas este libro, este libro, y ves esta película. Leí algo, fui a hacer la prova, me salió como el culo, y estuve dos semanas pensando que había perdido la oportunidad de mi vida, Me hice creyente, me levantaba por la mañana y le rezaba a Dios por favor y por las noches que me diera otra oportunidad y me llamaron otra vez para hacer una prueba, al parecer para ellos no había sido tan mala y me lo ofrecieron.

¿Pero esto de que sientas que el casting te ha salido mal es una cosa que te pasa con frecuencia?

Sí, además yo soy horrible para eso, yo como que no lo acepto y llamo y pido que me lo repitan.

Ell ho passa fatal, diu, a tots els càstings, que surt d'allà i diu, ho he fet fatal, i que no sap si és com una síndrome de l'impostor o és que és un perfeccionista, diu, encara.

Jo crec que això ve de l'etapa en què es va fer famosa en una sèrie com Élite, que és una sèrie, com ja, molt connotada, molt juvenil, molt comercial, i jo entenc que tu et sentis molt insegur quan intentes postular per un projecte poder més. Molt diferent. Però ja va fer el querer. Però entenc que encara ara es posi nerviós i que tingui la sensació que molta gent el té com encasillat, poder. Fins i tot perquè al final fas una sèrie com Elité, et perseguirà tota la vida, o no?

Sí, menys mal que ella ha aconseguit. No sé, les meves preguntes preferides,

les que no us desperten, que et venen a negar, rebaixant-ho molt, al nostre terreny a mi també em passa que em poso nerviosa jo sempre, potser fent el que no sortir cada dia no, però en altres moments que hem de fer coses una mica diferents, ja de seguida torno a tenir molts nervis. Bueno,

perquè si tens una autoexigència molt alta, que seria el teu cas, per exemple, el de la Julio crec que també, si no t'has sortit perfecta penses,

hòstia. Exacte, i et penses. Jo puc fer-ho millor. És el típic cas de la persona que surt de l'examen pensant que és suspès

i després acaba traient un 8,7.

El meu problema és que jo sempre sortia pensant que havia tret un 10. I què treies llavors? Bona nota, però un 10, si no era alguna assignatura molt concreta.

A mi em passava com tu, l'únic que sospenia llavors. Però jo sortia tranquil de l'examen. Com o no? M'ha anat bé, m'ha anat bé. Però no em digueu res, perquè llavors veia que tothom apuntava coses diferents. Era jo que no havia entès ni l'he anunciat. Bé, en tot cas, la conversa avança i hi ha un elefant a l'habitació. Un gran elefant que no és altre que el tema de la pròtesi sí o pròtesi no. Aviam, no és spoiler perquè ja s'ha comentat pertot arreu, però en una de les escenes en Miguel surt totalment despullat i aquesta imatge ha fet que molta gent hagi fotut el crit al cel per les dimensions que gasta el noi. I que queda tallat. Que no sabem l'abast de la dimensió. No se sap. No hi ha prou pla per encabir-hi. Sí, però llueix infinit. No es baixa prou i tot i així es baixa molt. Sí, exacte. Va baixant i no s'acaba mai, seria. Doncs bé, ahir l'Enar va decidir tacar el tema, com s'ha de fer en aquests casos tan delicats, que és de cara i de pressa. Descarat, clar. ¿Se han utilizado protecciones

de algún tipo? No. Espera, espera, no, perdón, perdón. Sí, sí, sí que se han utilizado, sí que se han utilizado. ¿Se han utilizado prótesis de algún tipo? Yo llevo muchas prótesis. Sí, sí, sí. ¿Pero qué os creéis? ¿Que las heridas son de verdad? ¿En serio os creéis que las heridas son de verdad? Muy bien jugado.

Muy bien jugado. Ell és juganer, ella és player. Quanta entremaliadura. Què és aquest nivell de trapelleria, Miguel? Miguel, quiet!

Està cufoi, cufoi. Li hem de demanar perdó per tots els cops que no el vam saber valorar quan sortia amb la Itana. Tot i que tampoc el vam mai desvalorar. Per mi sempre va ser un peix bullit. Però és que no el coneixíem prou. Jo crec que no el coneixíem. És que és el que s'ha fet gran, eh? Exacte, és que ell no es coneixia. Que la gent canviem, eh?

Que tu pots passar de peix bullit a vegades a una cosa una mica menys bullita. Passa poc sovint. Costa molt, costa molt. Però de cop i volta ets

un peix al forn amb patates i ceba. Sí, sí, sí.

A veure, tot i així, Miguel, tot i que ho jugués molt el tema de la pròtesi, va explicar que li molesta bastant que es parli d'aquest tema.

También me molesta, lo reconozco, me molesta un poco que sea un comentario tan generalizado con el trabajo que hay en la película y lo que hemos hecho. Es como, es un tema, o sea, está ahí,

¿sabes? Hombre, mi vida, ¿cómo no lo va a ser? O sea, vamos a ver. Miguel, en este país la gente pasa mucho hambre. Entonces, espérate, entonces. No, esto cortarlo,

¿eh? Y una polla, y una polla, es lo mejor dicho. Que no lo corten, que no lo corten.

Ell estava molt divertit, molt juganer, com dèiem. No queda clar el tema de la pròtesi.

Queda claríssim que no és cap pròtesi. Jo crec que ell podria haver demanat una pròtesi als Javis. Ell va decidir que no.

I és legítim i ho respectem. Sí, home, no, el que sigui. Bé, a la part final de l'entrevista, que va durar uns 30 minuts ben bons, després d'un gag sobre la crisi de l'habitatge que van fer, l'Ener li va demanar com estava vivint ella aquests dies de tantes protestes al carrer.

¿Cómo ves el panorama de todo lo que está pasando ahora mismo? Lo veo jodido, la verdad. ¿Lo ves jodido?

Yo desde mi privilegio lo veo jodido. O sea, creo que los jóvenes no se puedan permitir una vivienda a día de hoy y que estén las cosas como están, que estemos renunciando a tener esos derechos básicos de la vivienda me parece una barbaridad. Tengo muchísimos amigos que trabajan y tienen trabajos muy buenos. Tengo un amigo que es veterinario y aún así no puede permitirse una vivienda. Llevamos mucho tiempo ya como para que estemos aún con esto, pero bueno, un abrazo muy fuerte y un beso para todos los chicos y chicas que hayan solo ahora mismo. Y un abrazo muy fuerte también, que creo que es importante que la gente sepa que desde el privilegio también se puede hablar y decir, oye, yo apoyo esto. Aunque tú estés en tu casa, apóyalo, o sea, por favor, que hace falta.

Doncs bé, ell mullant-se i opinant des del privilegi, que defensa que també es pot opinar, i que segurament s'ha d'opinar, també, des del privilegi. Bé, 6 minuts, arribem a les 7 de la tarda.

Per ser una minicosa, que avui la 10 Minutos portava en portada, que és dia de kioscos, que els pares d'en Miguel Bernardo ja coneixen molt bé la seva xicota, la Zana. Quina cosa, eh, conèixer els pares. Vull dir que ja és una cosa. No, no, no, i que la cosa està més consolidada,

que vaja. Ja estarà en aquell punt del pijama de la sèrie. Saps aquell punt? Home, és que m'encanta aquest punt. Les ulleres. Sí, m'encanta aquest punt.

A tu segurament no tens cap història, diguéssim, sèrie, perquè ja voldries passar directament en aquest punt. L'entremig és el que t'inquieta. Va, ràpid.

Posa't les ulleres i les calcetes i la suadera i va.

Som-hi. És un bèstia. Marc Andreu, bona tarda.

Bona tarda, nois. Perdona'm, perdona, perquè estem aquí amb un altre. Tu també ho has vist, oi? Bueno, és que a mi només m'hi sobra calceta, a tot el que he dit. La resta funciona. Escolta'm, com està l'endier aquí a l'estadi olímpic? El concert comença a dos quarts de nou.

I aquí està entrant molta gent, amb moltes ganes de treure la roba, perquè les coses importants ja sabeu com es fan. Tota la raó. I aquí molta emoció encara. He pogut parlar amb diversos dels assistents. Si voleu, podem escoltar si creieu que s'emocionaran o no. Aviam. Plorarem aquesta nit? Pot ser. Jo no, ella sí. Sí, soc valencià. Vinc de València i torno aquesta nit. Què esperes d'aquesta nit? Disfrutar moltíssim i acomiadar-nos d'ells. Està emocionaràs? Sí, espero que sí. Vosaltres el primer concert que aneu a Doca's Grasses? I l'últim? Suposem que sí, clar, al final mai se sap. Sempre tenim l'esperança

que potser esperem que surtin amb ganes i a tope.

T'imagines que en surten amb ganes? Quina excepció, els Josep Montero i el Llarro se ganen els peus. Jo, festa, espero. De cançons amb lletres molt boniques en les quals molta gent jo crec que s'ha identificada. Amb quina us sentiu identificada vosaltres? Un concert amb moltes sorpreses es diu Quines

sorpreses voleu que passin? La Julieta, els Tires, no sé, molta gent, ojalá aportin algo. Es Berlano. Jo ara estic molt aficionat

a l'Osa i m'encantaria. Ai, sí, l'Osa seria supermato, també. Amics de les arts, us sorprendria? Sí. Amics de les arts, que no pugin avui a l'escenari, perquè aquesta gent. Són molt cuquis, són molt cuquis. Si venen figaflaues a cantar toca, jo no em caçaré, però m'ho veig bastant improbable. Per què? A mi m'encantaria estar-hi homes. Que tornessin només per vos. Tinc. La sensació. Aitana. Jou, ets poc probable. Vosaltres, peus a terra, les cançons que ja sabem, i potser només el Montero Sol ja està, no? Una mica d'acústic i a això ens conformem. Què t'he de dir? Amb el que facin estaré conforme. A gaudir-ho molt. I a plorar molt. Home. Sí.

Marc Andreu, tu aniràs al concert. Sí, jo em quedo aquí. O en Josep Montero.

Acabarà així en Josep Montero. És molt exigent, eh? Hi ha prou gengibre al món per resoldre-ho, no?

El veuràs, eh, Marc Andreu?

Em quedaré aquí i veurem aquest primer concert a veure quina sorpresa ens esperen. Doncs demà ens expliques. Que vagi molt bé. Adéu.