Tertúlia mítica amb periodistes d'esports jubilats de TV3: "Som crítics però no destructius"

És possible que hi hagi gent que ens escolta que està jubilada i que de tant en tant organitzin dinars o trobades amb els antics companys de feina. Tiberis que es fan, doncs, no ho sé, un cop al mes, un cop cada 15 dies, cada trimestre. Ens fan certa enveja els que treballem, aquests dinars que es poden allargar el que faci falta. I encara més quan veig els que tinc al davant, perquè tinc un grup de jubilats, tot i que potser prefereixen que digui veterans. No, no, jubilat. Ja va bé, ja va bé. Jubilats gairebé tots. El jubileu de la reina. I són veus que coneixeu bé, que acaben d'arribar del dinar. Xavier Bonastra, bona tarda. Molt bona tarda. Arcadi Alibés, bona tarda. Bona tarda. Imma Pedemonte, bona tarda. Bona tarda. Jordi Rovirosa, bona tarda. Bona tarda. I de la Ratafia. Quique Vilalta, bona tarda. Bona tarda. Toni Real, bona tarda. Bona tarda. Són veus de TV3, històriques de TV3. Han passat també alguns per la ràdio i els coneixeu de la seva trajectòria esportiva. I menys el Toni, esteu tots jubilats. I us heu jubilat tots en què? En un any de diferència? Un any i mig.

Potser vaig començar jo, no? El juliol del 2023 i després ja van anar caient en fruita madura.

És una escapa xina, això, eh? Total. I com deies, jo soc el becari. Soc el becari, em jubilo d'aquí tres setmanes i estic aprenent d'ells. I què t'ensenyen? La vida de jubilat t'atreu quan veus com estan els teus excompanys? M'atreu, el que passa és que em preocupa també una mica perquè quedar amb ells és impossible. O sigui, per venir avui aquí a Catalunya Ràdio, vam estar un mes, un mes. Buscant data. Bueno, vam trobar un dinar i era l'excusa perfecta. És increïble les agendes que tenen.

Esteu molt més ocupats ara gairebé que quan treballàveu?

Sí, sí, i és ben real. No, no, però és veritat. Això que deien, que quan et jubiles tens menys temps que quan treballaves. Però tu, Imma, per exemple, què fas? Doncs moltíssimes coses. Faig esport, tinc un net de 13 mesos, el vaig a buscar els dimecres, me'l quedo tota la tarda, dorm a casa, l'endemà el porto a la guarderia, continuo fent esport I fas moltes coses que no podies fer abans? Sí, molt més tranquil·la. Vaig a cantar una coral els dimarts,

Jo també. Moltes coses. Tu, Quique, cantes? Jo canto coral de rock. Tinc coral de rock a l'illa. Algun dia veniu a fer algun concert? No, home, veniu vosaltres a fer-nos un concert aquí a la ràdio.

La meva coral és l'única d'un club esportiu que hi ha, jo crec que a Catalunya i a Espanya, perquè no hi ha cap club esportiu que tingui una coral. És que no té cap sentit, de fet. Bé, és una cosa una mica estranya, però.

Doncs, és així. I, escolta, i aquests dinars que feu, perquè, clar, ho vam veure perquè. Qui ho va penjar? Algú de vosaltres ho va penjar? Vau penjar xarxes i vam dir, ostres, això és molt curiós. Com va sortir la idea de dir, va, trobem-nos? N'hem fet dos o tres, ja.

Sí, n'hem fet dos o quatre. Perquè ens agrada. Avui penjaran un altre. Home, són molts anys, són molts anys treballant junts. I ara dir, bé, ara ens hem jubilat, apa Déu, ja no existiu.

Home, no. És que nosaltres. És que companys som amics. És que som amics. Nosaltres hem treballat junts i jo no recordo haver-nos discutit mai. No recordo haver tingut fred de peus mai l'un de l'altre. Sí recordo moltes vegades ajudar-nos. Clar, jo li deia a la meva dona, dic, és que nosaltres no som companys, som amics.

Però això et passa amb ells, però amb algú sí que te l'has discutit amb 40 anys a la feina, Robi. Molt poc, molt poc.

Avui hem parlat d'un que no direm, Sí, sí. Que pràcticament s'ha discutit, però és un cas. Me'l puc imaginar? No ho sé. No, ho sabem, no ho sabem. Però és un cas bastant únic en general. Molt aïllat. En general, crec que puc parlar per tothom, que hem tingut una relació a la feina i més enllà de la feina, fent curses, fent partits de futbol, fent sopars, fent farres, anant a esquiar, també, no?

Vèiem coses molt diferents. Això mateix. Aquí hi ha conductors, hi ha directors de programa, hi ha el Robi, que ha fet mil transmissions de tota mena d'esports, Fèiem feines molt diferents, però tot i això fa 40 anys que estem junts. I aquests dinars en què consisteixen?

Bàsicament en dinar.

Mira, de moment Bonastre s'assalta al ser vegetarià. És vegetarià.

L'hauries d'haver vist endrepar avui. No has menjat res quan quedes amb els colets.

T'està sentint la teva dona, eh?

Avui ja sabeu quin serà el proper dia? No, ja quedarem. Teníeu un grup de WhatsApp? Sí. Baterans connectats. Baterans connectats. Ja fa temps que el tenim. La foto del perfil, què és?

Ostres. És veritat. Bona pregunta. Bona pregunta. Mireu, Xavi, mireu. Un dinar. Ara no me'n recordo.

Mireu, mireu. No sé si és algun app. I tenim projectes. No, és una foto.

Una foto. Ah, d'un dinar. Una foto de la redacció. I teniu un projecte? No, la redacció.

Això és el teu comiat, em sembla. No. No, no, no.

Una foto de vosaltres.

Avui ha sortit una idea molt més enllà. Ha estat explosiva. Encara estem en xoc.

A veure, a veure. El Royal. El Robi sempre m'ha dit. Royal, real. No, no, no. Els he proposat anar a veure l'Everest.

Però no pujar-lo, eh?

No pujar-lo, eh? A veure, a veure. Amb ve baixa, eh? No, no, no, no. No, dic, no, a veure els reverests. A veure els reverests. No, no, no.

Explica-li des d'on, des d'on. La idea és fer el trekking famós i arribar al campament base de reverests. Tots ells estan en plena forma. I t'ho han comprat? Sí. El problema serà. Totalment. El Robi fa una cara.

El Robi no. Jo no ho tinc tan clar, això de la muntanya. Hauríem de saber quantes etapes són. Ens ha deixat absolutament garrativats, perquè ho ha dit molt seriosament. I ho té treballat. I realment la idea és meravellosa. La idea és meravellosa. Si després qui hi anirà, qui no hi anirà, però a mi la idea em sembla fantàstica. Però, escolta, arribar allà no deu ser fàcil, no?

No, però ja tindríem guies, nosaltres coneixem guies. Xerpes. Xerpes, eh? Això anava a dir. El Ferran Latorre, l'Oscar Ayano, la Núria Pica. Ah, home, clar.

Però no pujar, eh? Simplement.

Ja m'imagino que coronar-lo ja és una altra història.

No, no, no. Com diuen. Solo mirar, solo mirar.

Aprofitant que estem aquí, doncs si hi ha algun patrocinador que es vulgui. Aïda-te'l, aïda't.

Aprofitant la bienverida a hablar de mi trekking. A veure. A veure,

la pregunta que es fa a tothom. Això ho ha dit el Xavi Moràs. Només ho podia dir ell. La pregunta que es fa a tothom és, trobeu a faltar treballar?

No. Cap de vosaltres? T'ho anava a dir abans que ens la facis, aquesta pregunta. No m'ho crec. Jordi, tu no te vas a faltar.

Jo sempre he dit, la nostàlgia és un error. El nostre temps ha passat. Ha passat. I ja està. I la gent em diu a vegades, clar, ara no deus veure partits de bàsquet, els veig tots.

I m'encanta veure'ls. Millor que nosaltres. Recordo parlar amb el Pere Escobar ara fa un any o així, que també es va jubilar, i va tornar a la ràdio al cap d'un any d'haver estat jubilat. I em va dir, no he vist pràcticament cap partit de futbol. I em va dir, necessitava desconnectar-me.

Jo estic bastant desconnectat, ho reconec, en el sentit de, ara comentava el Robi que veu tots els partits de bàsquet, o el que veu els TNs i tal, i la veritat és que o ho veig tot en diferit, o simplement gairebé els partits del Barça, m'espero un resum.

Però algunes coses sí que veus perquè fas tuits. Comentant el català.

És que no té temps de veure la tele perquè

no m'està fent tuits. Estàs especialitzat en el defensor de la llengua, no? M'estic convertint en un catalibà.

L'altre dia vaig pensar, ara algun malparit hauria d'anar a buscar cròniques del Bonastre a trobar-li inglicismes, i algun trobaria.

A puntapala. Fes 100 tenis tants anys. 7, 7. Val a dir que ara que dius això, el tenis, que des del principi que jo vaig començar a fer transmissions de tenis, vam estar buscant amb lingüistes les. La manera de dir-ho.

Francesc, a puntapala ha volgut

dir a tort i dret. Aquí, aquí, a la punta pala és una mica allà el meu català és molt dolent, però precisament per això vull millorar-lo

i defensar-lo a més estem d'acord amb tot Xavier

ja ho saps quan veieu la tele ara la sentiu com que forma part encara de la professió que vau fer començar vosaltres

veieu que es va allunyant hi ha gent que ho fa molt bé mira, jo quan vaig anar ara que s'han fet 25 anys del gasol jo hi vaig anar les millors imatges les tenia jo. Perquè estava, havia estat amb la. Seriosament, havia estat amb la família. Vam estar gravant el mateix dia del partit el Marc, que tenia 14 anys, jugant amb el Pau, amb una cistella que tenia al darrere de casa a Memphis, com s'estomacaven, perquè jugaven fort. Tenia unes imatges meravelloses. Vaig trigar 14 hores a poder-les enviar. Ara, amb una motxilla, a cos zero, seria immediat. Hem guanyat o hem perdut? I espera't. I espera't el que vindrà.

Ara amb la IA, espera't. Exacte.

Per cert, ha de ser molt complicat per tu fer una entrevista amb sis persones que xerren.

Si jo els hagués agafat bistecs, els deixo aquí al mig i aneu a entrar vosaltres. El que serà difícil serà desallotjar-vos. Això sí que serà més complicat. I mono d'antena no teniu? Tampoc? No, no, no.

Trobem a faltar els companys. Sí, sí.

Amb el tracte humà. Exacte. I, evidentment, els primers dies sí que te vas a faltar una mica, doncs, l'estrès de la feina. Mira, el rellotge, ostres, que no arribo, que la roda del 324, que queden 3 minuts.

Va, és una feina que va molt vinculada a la puntualitat, a l'hora.

Somiem, eh? Somieu o no? Somiem que arribem. Somiem que arribem a estar al TN.

Arriba a estar al TN. Que ens falla el pronter.

Doncs aquestes encara, eh?

Tenir festa als festius és l'hostia és l'hostia

els diumenges i el dia de Nadal i poder-lo fer amb la família és fabulós si podràs anar, si no podràs anar la meva dona em deia la

setmana que ve hem quedat per sopar amb el Pere Baranguera dic que depèn. Si guanya el Barça, si no guanya el Barça,

no hi ha quart partit. Això no hi ha qui ho toleri. I no hi ha qui haurà dit, ostres, a casa meva no estaven acostumats a tenir-m'hi tant. A mi no em veuen el pèl.

El Pedro està consternat perquè diu que visc més a fora de casa que no pas a casa i és la veritat.

El Pedro és periodista de tota la vida i és amic meu de pàrvuls.

Imagina-ho, tots connectats. En canvi, la meva dona està tremolant per d'aquí tres setmanes amb què pot arribar a passar, però bueno. Clar, tu que encara treballes, els veus bé? Els veig molt millor ara que. Ah, molt millor. I per això tinc moltes ganes que m'arribin aquestes tres setmanes que el primer que fa. Jo no crec que sumi, eh? Ara penso passar el metro d'Ulibert esquiant. Tot el que he esquiat durant 40 anys A veure si neva, clar. Bueno, ha nevat, ja ha nevat, home, i nevarà, nevarà.

I en aquests dinars parleu de feina, de feina, vull dir, de la que era la vostra feina, expliqueu batalletes, perquè jo, que encara no estic jubilat, però ja també començo a tenir, quan quedo amb amics acabem parlant sempre de les mateixes coses, eh? I ens fan riure els mateixos acudits. Les batalletes són. Home,

i ara que ens ho veiem des de casa, des de fora. Som crítics.

Crítics, però no destructius. No, no, no. El que no caurem és en dir la nostra tele sí que era fantàstica i la d'ara no. Això no ho farem mai. El que passa, parlem, ens reunim i ja està. Ho comentem. Avui quins temes han sortit? Digueu-me'n algun que hagi sortit avui al dinar. Hi ha alguns que no es poden dir. Sí, sí que es poden dir.

Insinua'l, només. No, no, no. Pensa una cosa, Francesc, que nosaltres hem viscut el canvi de la televisió. Tots nosaltres vam començar amb una tele analògica i hem acabat I amb màquines d'escriure.

Ens passàvem el món amb les màquines de lletra grossa. Després recargolàvem el paper. Mentre ens esperàvem això de les màquines d'escriure, del típex. Els lingüistes et corregien

amb típex. I tu veies allà en el pronter el tip escorregit fumàvem a la redacció fumàvem a la redacció fumava qui fumava però

es fumava i a les sales de gravació quan algú fumava allà dintre a les sales d'editatge allò era una cosa jo fumava,

a mi em semblava bé el soroll de la màquina d'escriure jo el trobo a faltar jo que havia estat a redaccions d'aquí a fa anys tacatà, tacatà. Claro. Doneu-li consells al

Toni per afrontar els últims dies de feina. Hi ha alguna cosa que dieu, mira, els últims dies de feina m'hauria agradat fer no sé què i no ho vaig fer i ara me'n penedeixo de no haver-ho fet. Ostres, jo no. Com van ser els teus últims dies? Van ser molt emocionants, per exemple?

Bé, trucava a la pastisseria per preguntar que si ja em tindríem preparats els pastissets pel dia.

Bàsicament. Tu recordes que va ser l'últim que vas fer a la tele?

Treballant, vull dir. No menja res dels pastissets perquè tots aquests bandarras

se'ls fan fotre. No, però en antena, què va ser l'últim que vas fer? L'última notícia que vas explicar.

Ah, sí, el temps de neu. Un vídeo del seu programa, sí. I tu, Arcadi?

Jo vaig treballar un diumenge en torno a 3.24, vaig acabar l'última roda a una de la nit. I sense saber-ho, just quan vaig acomiadar-me, em van tirar un vídeo

amb imatges meves. Home, que bonic. Que devia sortir alguna a canaletes,

no, allà? Sí, alguna. I aleshores, quan va acabar el vídeo, em van punxar i espavila't. I bé, no sé, ja vaig dir, bé, després de 41 anys o no sé què,

fins aquí hem arribat. Jo saps que recordo l'últim dia anar a la tele amb el cor petit, amb el cor encongit, pensant, com anirà avui? I vas arribar a plantejar dir, mira, allarga uns mesos. No, no, per res, per res, perquè ja havia arribat a l'acord, però sí que vaig anar pensant, i amb què em trobaré? I em vaig trobar en un ambient sensacional, em van mantejar, cosa que vaig agrair molt, perquè no havia fet I va ser fabulós, fabulós. Em van fer sentir extraordinàriament bé. Però jo vaig anar amb el cor encongit. I després surts de la tele i penses, ja no hi tornes. I quina va ser l'última peça que vas fer o l'última intervenció? El dia abans jo crec que va ser una transmissió. Ara no recordo quina. És curiós? No, no recordo. Recordo més les que feia fa 40 anys que les últimes. És curiós. És de llallos.

Com va ser el teu últim dia aquí? Jo vaig fer dos tenes que no m'esperava fer-los amb els nous platós però jo pensava que ja no els trepitjaria perquè jo ja era un suplent de suplent i dic, bueno, ja no faig ni proves. Va i em programen, em planifiquen dos TNs el 22 i 23 de desembre de l'any passat. I vaig haver d'anar allà, on estan les càmeres, els prontos, no sé què, on he de mirar. I vaig fer dos TNs seguits i l'últim amb el Pere Bosch, que em va fer un homenatge. D'embaratge, em van tirar quatre imatges com aquestes i em vaig acomiadar. I va ser curiós. Imma, el teu últim dia?

Jo vaig estar acomiadant bastant de temps, perquè primer vam començar a l'abril, jo me n'anava al juliol, a l'abril, al godó, ja m'estaven acomiadant,

i així successivament anàvem fent comiats variats. Això li vas al bonastre, també, perquè semblava que es jubilava, però no.

Sí, però no, però no. Era l'abril i jo em jubilava el mar següent. Faltaven 11 mesos. Escolta, però et jubilava 11 mesos.

El juliol, l'últim rodatge que vaig fer, em van enviar al mar, a Barcelona, a fer la presentació dels voluntaris de la Copa Amèrica. Em va agafar una mica tova. Em va agafar una mica tova aquell dia. Dic, saps què? M'apuntaré de voluntària de la Copa Amèrica. Ostres, que bona. Va ser aleshores que ho vas decidir. Sí, sí, sí. Em vaig apuntar i l'octubre, que ja no hi era, vaig fer de voluntària.

I tu, Toni, saps què faràs els últims dies?

O no estan encara? El que faré, d'entrada, una anècdota que ningú t'ha explicat, és que a la redacció d'esports hi ha un plafó. Ah, sí? Sí, sí, sí. Cada cop que ens mentegen, arribem a tocar el sostre. Llavors el plató cau, cau, cau. I llavors l'hem de signar. I això ho tinc al cap i em fa por, de veritat.

Em fa por el moment de firmar. No, no, el moment de lavar-se cap al sostre.

Però sí, això és el que faré. Faré una festa i ja està.

Sí, l'últim dia no es fa res, eh? Vull dir, a mi no em van fer fer cap vídeo ni res. És festa pura. Vas passejant una mica.

Sí, exacte. I el postjubilat, diguem-ne, o el postfeina, el tracte amb la gent que us ha vist tants anys, què us diu la gent? Jo trobo que,

en aquest sentit, no ha canviat. És a dir, la gent que. Però saben que us heu jubilat, us venen a dir coses.

La gent que et diu i que et coneix. Hi ha gent que diu que et veig.

Fàlias que no et veig, el Cali. Exacte, això t'anava dient. No, no, diuen que t'han vist. Vaig veure Imma. Diuen que t'han vist, cosa que és encara més sorprenent.

Sí, també n'hi ha alguns. T'he vist a l'EPM. Es veu que em van treure una botella d'un APM de no sé quin tic. Ah, vale, d'acord, però fa sis mesos que no hi soc allà. Sí, sí, sí.

No, la gent que has notat que durant tots aquests anys que t'aprecien, vull dir, parlo de l'espectador en general, no?, a comarques molt, sobretot, no?, quan surts a fora, que us diem a fora, ostres, els de TV3, els de TV3, no?, I aquesta gent, els que són una miqueta més grans, no? Doncs els que són una miqueta més grans són els que més ens recorden, òbviament, no? Sí, sí. I això està molt bé. Està molt bé. És encantador. Un dia ja ningú se'n recordarà de nosaltres. És llei de vida, segur.

No passa, ja no té. És llei de vida. On heu fet el dinar avui? A Barcelona? Sí. I es pot dir el restaurant o. Sí, no? El Tastem. Aquí a Provenç 88. I el proper, teniu ja clar l'ubicació.

És seu rotativa, això? Jo els he de convidar a ser gent, perquè a part de dinar, els he d'ensenyar el meu museu. Com el teu museu? El Museu Arcàdia Libes. Primer any de jubilat, una de les coses que he fet és muntar el meu museu maratonià amb els meus records de 40 anys de córrer maratons. M'he fet un museu allà amb els dorsals, els diplomes, les medalles, les samarretes, les fotos, tot això, no? I ho han de venir a veure. Home, i tant! Jo ja l'he vist, eh? M'ha agradat molt, eh? I aprofitarem per fer algun àpat.

Un dia podeu convidar també els jubilats de la ràdio, que també en tenim uns quants. Mira, el Pere Escobar, el Josep Anton Aísa, el Jordi Turri, el Jaume Boix, el Josep Maria Batllori. Vull dir que podeu fer aquí una trobada de tele i ràdio.

Sí, perquè ens havíem treballat aquí. Ja heu coincidit a mil llocs tots. I més anys, el 83, 84, havíem treballat amb ells aquí, sí. Doncs són el Toni Arreal,

el Xai Bonastre, l'Arcadi Libes, l'Ima P. de Monte, el Jordi Ruberos i el Quique Vilalta, que avui, després del seu dinar, ens han vingut a saludar. Ja està, ja està. Robi, tu m'has dit que no tenies ganes de micro, que no tenies necessitat de micro. Ja està, ja està. Algun dia us faré venir individualment això, això veniu a fer el cafè aquí a la tarda companys o excompanys gràcies per venir i que seguiu gaudint de la jubilació i que vagi molt bé la jubilació Toni moltes gràcies seguim amb música.