Tesh Sidi (Més Madrid) sobre Colau: "És el moment de creure's la plurinacionalitat"

I per parlar del lideratge d'Ada Colau en aquesta candidatura a Frontampli, que ara ho farem també a l'àguara del Matí de Catalunya Ràdio, podem saludar abans a Teix Sidi, portaveu de Més Madrid al Congrés. Teix, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, moltes gràcies per tenir-me avui amb nosaltres. Ada Colau, que serà candidata al Frontampli a la presidència del govern espanyol, hi està d'acord vostè?

Sí, estem d'acord, és una decisió prou militar. I així és com ho hem comunicat al Zona Ampli, a aquesta taula de negociació, hem dit que seria un moment històric perquè l'Espanya plurinacional, que nosaltres també apostem per ella, encara que som un partit regional amb obediència madrilenya, considerem que. Sí, després del Pablo Vistindú, que va dir que no volia per qüestions personals, hi havia una persona amb més consens en aquest cas, que ha sigut l'Ada Colau, per la seva lluita en la defensa de l'habitatge, la seva lluita també a la pau. Ella estava disposada i considerem que és una persona que té capital polític, que pot, des de Catalunya, dur tot aquest capital polític i fer un front ampli en el que puguem tots i totes estar en sintonia.

La pregunta és per què ho han fet públic ara, és a dir, per què no hi ha hagut negociacions discretes, diguéssim, i han avançat vostès en la proposta amb els restos de partits?

No, això s'ha comunicat primer a la taula de partits, perquè ella mateixa ha dit que estava d'acord. La Mònica García es va oferir en un principi perquè. De liderar l'espai. Aleshores, nosaltres, des del nostre espai, consideràvem que necessitàvem que algun dels quatre ministres que ara estan al govern d'Espanya es tenen que fer càrrec de la situació i es tenen que fer càrrec de l'espai. Però, degut que ara mateix el debat és sobre l'habitatge, sobre el tret a l'habitatge, i no hi ha millor persona que pot encara. Alcaldessa de Barcelona, el que ha segut 8 anys alcaldessa de Barcelona és Ada Colau, aleshores quan Ada Colau ha dit que volia i que estava disposada sempre i quan tots anirem a una, aleshores ha hagut aquest debat al nostre espai i al nostre espai és el que ha comunicat el Mas Madrid ha dit. Seria també interessant, perquè clar, sempre parlem tots i tots, després del 15M, d'una Espanya plurinacional ben representada, i creem que el moment pot ser ara, fer-se creure de deberes que la plurinacionalitat és possible, i no té que ser sempre des de Madrid els que tenim que dir això o aquello. Aleshores, jo crec que és un acte de generositat per part de la nostra formació i perquè de veres que crec que ella és l'encarnació de la lluita de l'habitatge i amb els sindicats de llogaters que tenim també a Catalunya, en nostre. Inquilines de Madrid, conjuntament amb les forces territorials, Junta Regonicista, que està disposada també a tentar amb nosaltres el compromís a València, Esquerra Unida també, encara que també està més present a Andalusia, però creiem que és el moment, perquè queden set dies. Jo el que sí que demano perdó en el meu nom és a tot el votant d'Esquerra, perquè aquesta feina s'hauria d'haver fet des del 2023 i no sempre a última hora, perquè sempre estem amb el mateix, no?

Clar, Colau ha sigut alcaldessa de Barcelona durant uns quants anys i l'habitatge no s'ha solucionat. Per què ara Colau és la millor candidata?

Bueno, jo crec que sempre aixequem, o sempre pensem, això és una qüestió que jo sempre intento fer per pedagogia també al govern espanyol, és pensar que un país, un estat, una ciutat com Barcelona, també ho va passar amb la Carmena, si a Madrid. Es pot solucionar ràpid, es pot canviar un model a 8 anys. I això no és així. Els que han governat sempre han estat 40 anys, i només compte la democràcia, no compte a base d'això. Aleshores, jo crec que és injust sempre catalogar l'èxit o el fracàs a 8 anys. Jo crec que ella ha intentat, també la primerisa, amb l'experiència primerisa, ara mateix ser el capital de l'expertesa que pot generar. Tenir l'Ada Colau o la Mónica García després d'haver passat per un ministeri, o jo mateixa després d'haver estat tres anys al Congrés dels Diputats, no sóc la test que va arribar el primer dia. Aleshores, quan tu arribes el primer dia, tardes molt en entendre el sistema, tardes molt en professionalitzar el sistema i en rodejar-te també de persones que controlen. Aleshores, nosaltres creiem que és més important la legitimitat en la defensa e intentar, entre tota l'expertesa. Sindicats i les sindicates d'inquilinos ha de tenir molta més experiència. Tendries que vindre a sol i veure. La quantitat d'organització que s'ha muntat en un dia, clar que l'organització a sol no és la del 15M, està molt més organitzada, més ràpida, més àgil. Nosaltres creiem que l'important és la legitimitat de la defensa de l'habitatge i ahí estarem la resta per les solucions, perquè les solucions de fa 8 anys no són les solucions que necessitem ara. Ara n'hi ha molta més persones en alquiler, n'hi ha moltes més persones que necessiten unes necessitats que no són la Barcelona de fa 8 anys i clar que també n'hi ha que tindre la humilitat i reconeixer lo que s'ha fet bé i lo que no, però creiem que és el moment, no?

El que passa és que si tenint un govern, com el cas de l'Ajuntament de Barcelona, no s'ha pogut solucionar, sense socis de govern, també del govern d'Espanya, no s'ha pogut solucionar, no sé quin és el missatge de que ara això ha de canviar, perquè al final les lògiques parlamentàries condicionaran també la legislatura.

Perquè això tens tota la raó, però nosaltres creiem també que les persones tenim que només votar a municipal, només votar a l'autonòmic. No és el mateix governar un Barcelona amb un govern a l'Estat d'una manera o una altra. Tu saps que les qüestions de matèria d'habitatge estan molt en les comunitats autònomes, però si no hi ha un pressupost, si no hi ha una inversió per part del govern a Espanya de mínim, de un percentual, del PIB destinat a l'habitatge, per molt que un alcalde o una alcaldessa d'on siga, no de Barcelona ni de cap lloc, vulgui invertir, ja siga en fer més habitatge públic, ja siga en topar-se els alquilers, no n'hi havia més normes, no n'hi havia ni siquera la llei d'habitatge que s'ha fet la legislatura passada. Aleshores, ara tenim moltes més ferramentes, tenim molt millor diagnóstica tal problema i es pot ser molt més. Aleshores, i també el Partit Socialista no té el poder que tenia fa uns anys. Nosaltres venim d'un país molt bipartidista, un país que ha obert la porta a l'especulació començant per el Partit Socialista. És que crec que s'oblida a tot el món que el Partit Socialista és un partit que sempre, sempre l'ha obert, ha sigut el primer que l'ha obert la porta. Els fons voltors han obert a l'especulació. Aleshores, hem de revertir i batallar amb el que tenim ara mateix. Jo crec que el Partit Socialista no tornarà a jugar amb la vida de la gent i amb el dret a l'habitatge, com ho ha fet la legislatura passada amb els pisos turístics i d'habitacions, quan Unidas Podem els van dir clarament a Sánchez. Lo que han fet és segrestar tots els pisos d'alquiler de llarga temporada i s'han segrestat en pisos turístics. I clar, el sistema està viciat, està pensat i dissenyat per a que Mari Carmen no pugui morir a la seva casa. I això és el problema.

Tenim Ada Colau, tenim també Mònica García, que s'ha postulat, i de Podem, si finalment hi ha cor, també hi ha qui vol aspirar a aquestes eleccions a ser candidata, que és Irene Montero. No sé com conjugaran aquests lideratges.

Jo crec que si tenim l'Ada Colau representant a Catalunya, Mònica García i nosaltres, tenim també quadres com l'Emilio Delgado, que són persones molt potents i molt volgudes a Madrid. O vostè mateix. La Sahara o jo, on tinga que estar, però jo el deber és que aquí també a Madrid i a Catalunya i a València, que València és el poble que m'ha vist créixer, per això el meu València. Però crec que el deber és que, en el regionalisme, crec que el deber és que tenim la capacitat de construir des del territori, de tindre lideratges de persones que siguen reconegudes i que puguen donar la batalla a nivell territorial. Crec que a l'esquerra, a l'esquerra del Partit Socialista, no li funciona molt bé el sistema presidencialista que hem fet fins ara, d'una esquerra hegemònica que té que dir-li des de Madrid el que han de fer els territoris. Enquestes en les últimes eleccions que lo territorial está funcionando molt bé. Aleshores, una confederació de deberes entre partits que puguen tindre lo millor. Yo prometo molt, ¿no? Los vengadores de Marvel que puguen lluitar y puguen guanyar y, ¿por qué no?, revalidar. Govern progressista. La Irene Montero. No, no, si jo sóc una persona que respon sempre a tot. La Irene Montero jo crec que és una persona que nosaltres no podem ni treure fora, no podem cometre l'error que s'ha fet a l'espassada legislatura del 2023. És molt necessària. Jo també sóc molt honesta amb tot el negado que ens ha deixat com a. Que tindrà Podemos, perquè és un 2 o un 3% de vot i cap persona, ara mateix, progressista, els perdonaria que nosaltres estiguérem dient tu fora, tu dins, tu fora, tu dins. I això jo crec que a la nostra formació també ha quedat prou clar.

Però en tot cas, pel que m'està dient, és a dir, podríem tenir una col·laboració a Barcelona com a candidata, Mónica García a Madrid i Irene Montero al País Basc, suposo que no,

perquè podem desaparèixer del Parlament Basc. Irene Montero és madrilenya i queda libre per Madrid. Segona de Mónica García, seria. Nosaltres és que tenim la cremallera, la llista, bueno, nosaltres i tot el. Hombre, eso es un debat que tienen a la taula de partid, pero yo sí que creo que tendrán un puesto de surtida y si ese puesto de surtida es a Madrid, pues tendrían que hacerse carrer de que es a Madrid y si en la negociación de la taula de partid consideren que a Barcelona o a un SIGA, pero yo creo que yo soy muy honesta en que las personas se tienen que presentar de a un son. No, tenemos que poder representar los territorios a los que representamos. Hace 10 años que vivo en Madrid.

Podría entrar perfectamente a Madrid, sí. I per cert, està descartat que Gabriel Rufián pugui formar part d'aquesta candidatura?

Es que el problema del tema de la cuestión de Gabriel Rufián es que él va a hacer una proposta que no estaba consensuada amb Esquerra Republicana. Es una idea fantástica, porque lo que proposa el Gabriel Rufián es un poco lo que estem nosaltres proposant. Per què no unir-se tots i totes? Però clar, uno té que saber que a l'estat espanyol no hi ha un sistema presidencialista ni d'elecció de diputats singularment. Van en una llista de partits. Els espanyols i els catalans i els d'Euskal Herria, nosaltres votem a persones concretes. Perdona, a partits concrets hi ha una llista concreta. La proposta de Gabriel Rufián no ha fraguat, però perquè no ha parlat, primer, amb Esquerra Republicana de Catalunya. Aleshores, si Esquerra Republicana de Catalunya no està disposada a anar en un espai confederal, ha caigut la proposta perquè no estava parlada amb el seu partit. És com si jo digués una cosa i no estava parlada amb Bas Madrid. És molt important, també, Saber que en la vida i a tot uno forma part d'una organització i les organitzacions tenen un sistema democràtic i una executiva en la que hi ha que parlar les coses i prendre decisions i de vegades guanyem i si és decisiós i de vegades no. Però jo penso que és una idea fantàstica i que encara així Esquerra Republicana té bones dades per aportar al país de Catalunya i a l'estat espanyol. Però no li demana que triï,

per exemple, entre el projecte d'Esquerra Republicana o el seu? Perdona, ¿pots repetir? Sí, si no li demana, que triï. Que triï. Jo crec que moltes persones li ho han demanat. La ciutadania també li ho ha demanat. Però ell també ho ha intentat. Jo crec que ell ho ha intentat, que la proposta ve de bona fe, i el que passa és que els partits també són complicats i també l'obediència catalana i republicana que té Esquerra Republicana també és entendible. Partit d'obediència catalana, igual que nosaltres d'obediència madrilena. Aleshores, jo crec que la idea està molt bé, però no. És un moral francès, no?, com han fet a França. Però clar, la idiosincràsia dels cobles d'Espanya no és la mateixa que la que té França. Jo crec que la idea és molt bona, però després cada partit i l'obediència que té, té uns estatuts i té uns votants que saben que el votant d'Esquerra Republicana vol una Catalunya i. I té una base i unes tesis que, òbviament, potser no representen a una persona que està a Extremadura. Que no ho sé, que pot ser que jo crec que de vegades, moltes vegades, tenim les enquestes, tenim les xarxes i després tenim la realitat. Aleshores, no ho sé, no sabria, però jo crec que haguera sigut bona idea anar tots conjuntament. Però, clar, n'hi hauria d'haver-ne parlat també amb Esquerra Republicana i Euskal Herria ha dit que no, que partits d'obediència, sobiranista, independentista, han dit no,

nosaltres no volem salvar Espanya.

Ja per acabar, una pregunta més directa. Molta gent, veient aquests noms que vostè deia, pensa, això ja ho hem viscut, no m'aporta res nou. Per què ha de ser nova aquesta vella política?

Jo crec que. Jo crec molt en l'experiència de les persones i també dels partits i de l'aprenentatge, no? Jo crec que al 5M no s'entenia molt bé la plurinacionalitat. Jo crec que aquesta legislatura s'ha caracteritzat molt per la plurinacionalitat i ha estat molt en el centre convençal, també la qüestió catalana i moltes mesures, entre elles la qüestió de l'amnistia, i jo crec que ha sigut una legislatura que és ha parlado mucho de otras naciones. Me hubiera gustado haberme hablado mucho más de Canarias, de las Islas, de Andalucía, pero bueno, sabes que desde Madrid el enfoque siempre es Ayuso y Sánchez, ¿no? Y yo creo que no hace falta Montes Vegales a Narnia. Conjuntament, perquè al final votem tots conjuntament al Congrés. Jo crec que una persona d'Esquerra Republicana de Catalunya ha votat el mateix que Esquerra Unida en Andalusia, el mateix que nosaltres a Madrid, perquè al final el que volem és justícia social. Clar, el sistema electoral que té l'estat espanyol és el que té. Aleshores, jo crec que necessitem unitat per no fer una divisió del vot, però hem de fer molta pedagogia. Jo crec que sumar no s'ha entès mai bé o no s'ha explicat bé. A mi sempre m'han dit diputada de sumar. No, jo soc diputada al grup parlamentari de sumar, però jo soc d'una formació madrilenya. Crec que aquesta confederació no s'ha explicat bé. S'ha intentat homogenitzar, perdona, és que fa temps que no parlo en català. Impecable. Fer-ho homogeni, no? I clar, Mas Madrid no és compromís. Mas Madrid no és. Creiem en la justícia social i nosaltres de vegades no hem votat qüestions que són favorables a Madrid perquè invadien competències de Catalunya perquè creiem en l'estatut d'autonomia de les nacions d'Espanya. Pot dividir el vot, no se'n pot anar a megos, no es pot fer tètrics d'accions i hem de tenir responsabilitat i anar tots a una ara mateixa. Crec que és de veres que tenim una crisi més de legitimitat, però perquè no s'ha explicat mai els processos, jo he perdut, o he guanyat moltes hores fent pedagogia a les xarxes, perquè és un grup parlamentari, que és una comissió, crec que aquest procés mai s'ha explicat als votants, aleshores. Fem com el futbol, no? Si hi ha gol, victòria, i si no hi ha gol, hi ha fracàs. No, hi ha partit, hi ha partit.

Només un apunt. Quan diu que creuen l'Estatut d'Autonomia, només faltaria l'enorme institucional bàsica que defineix els drets i d'heures dels ciutadans

de Catalunya. Home, per suposat. I quantes més competències té el territori, més proximitat, més autogestió, millor. Però tu saps molt bé també la concepció del Madrid que no és el regionalisme de Madrid ni fora de l'AM30, que Madrid és molt més, que allí són un sol. Madrid és Móstoles, és Font Labrada, és Barrio del Pilar. Aleshores, moltes vegades té aquesta tendència a la centralització o a pensar les lleis desde una centralidad y no desde una proximidad

de los territorios. Els haurà de dir els seus companys de Podem, perquè les competències en immigració no s'han volgut donar perquè deien que hi hauria un eix racista.

Si moltes vegades uno, quan no està als governs o a la gestió, jo soc molt crítica i molt honesta, i crec que és. N'hi ha que fer-ho. És molt important els principis ideològics dels que els hem dotat. Igual que jo soc pro que si n'hi ha que fer-ne un referèndum es té que fer. Però per què? Perquè jo he nascut al poble saharaui i crec. Profundament en la necessitat de l'exercici lliure del pensament de qualsevol poble. I clar, aquests principis són els principis regidors d'una democràcia, però també d'espais progressistes. I bé, també soc molt crítica amb el rufià en la qüestió de seguretat, que és un principi que no estic d'acord, i ho dic també, no passa res. Jo crec que. Que l'esquerra ha de estar en disputa i en qüestionament constant. No passa res per tindre aquest tipus de debat. Interessant. Teix, Cidi, gràcies per acompanyar-nos avui al Matí de Catalunya Ràdio. A tu, bon dia. Gràcies.