The Tyets: "Coincidir amb la Raquel Sans a 'La travessa' ha estat un descobriment"

Els divendres al Catalunya Nit a aquesta hora ens posem molt musicals i ara ja us aviso que la que punxarem ara us costarà treure-vos la del cap.

Sí, sí, la Raquel Sanz és la nostra companya de TV3, la del Telenotícies, i aquests que canten, doncs els tiets, i Miki Núñez, que han publicat aquesta cançó, que li dediquen una cançó que neix de l'experiència de concursar tots junts al programa La Travessa VIP, també de TV3, i tenim la sort de tenir aquí escoltant-nos el Xavier Coca i l'Oriol de Ramon, les dues ànimes dels tiets. Bona nit. Bona nit. Molt bé, molt content de poder-vos saludar. A veure, es titula Raquel Sanz no m'ho esperava. Què és el que no us esperàveu?

No ens esperàvem com era ella en la vida real, no? Nosaltres estàvem superacostumats a veure-la en pantalla en el seu format seriós de periodista i veure-la com és divertida bueno, un descobriment.

Clar, vosaltres suposo que ho expliqueu a la cançó és tota la vida veient-la a la tele,

no? Sí, crec que bueno, nosaltres i tot Catalunya, no? La figura de referència i de fet. Hem pogut veure moltes imatges d'ella de jove i veig que porta 20 anys aquí a la casa fent telenotícies. També la vam veure per Washington. Ens ha acompanyat a tothom. Clar, per una banda teniu aquesta

sorpresa de conèixer-la i ara ja coneixeu, diguem, a tres Raquel Sanz. Una a la que surt per televisió, l'altra a la que competeix contra vosaltres en proves esportives i l'altra, suposo, en els descansos i tota aquesta convivència que heu tingut. Si anem de cara a la convivència d'entrada, ¿com va sortir la idea de dedicar-li una cançó i de fer-li una cançó mentre la teníeu allà al costat amb vosaltres?

Mira, justament el segon episodi d'aquesta temporada de La Travessa, ja tota l'etapa la fem en parelles conjuntament amb parelles, no? És a dir, quatre. I en el nostre cas vam escollir en Miki i la Raquel per fer l'etapa junts i estàvem enmig de l'etapa caminant i allò que va sortir la broma de dir, hòstia, podria ser molt divertit fer una cançó i Ets i Miki i que es digués Raquel Sanz. I entre pitos i flautes ens van portar una guitarra després i vam començar a composar-la amb ella, amb la musa davant.

Clar, clar. Doncs és una musa que ens està escoltant ara per telèfon, Raquel Sanz. Què tal?

Bona nit. Què tal, Manel? Què tal, tiets? Home, Raquel, què tal? Com estem?

A veure, Raquel, això és molt fort, perquè això és un nivell que només tenia pràcticament Tomàs Molina, que li deixessin algun grup una cançó. Tu com ho estàs portant, això?

No, jo ho estic portant molt bé. Et diria que estic atabalada perquè hem d'entrar a parlar a tot arreu i tenim un tena per fer, però a part d'això. Però part d'això, clar, saps què passa? Que jo la cançó ja me la sé de memòria, perquè fa tants mesos que la vam treballar i que la vam fer, i que ja la sabem, diguéssim, que a mi el que més m'agrada per això és com fa evident, com revela el bon rotllo que hi havia entre tots nosaltres. I això ho trobo meravellós, ho trobo un regal. O sigui, a mi em fa molta il·lusió en particular, personal. Però és que il·lustra molt bé l'ambient que vam viure allà. I aquest record ens l'enduem tots i el compartim tots.

Clar, això és molt bonic això que expliques, però suposo que ara ja saps que aquesta cançó t'acompanyarà sempre, és a dir, no m'imagino un aniversari amb els teus amics, família, que no te la posin, vull dir, això ja va amb tu, però. Em gastaran el nom, em gastaran el nom. Sí, sí, és veritat, és veritat. I no es va arrencar la Raquel a cantar-la o què? Perquè la Raquel canta bé, ho sabem tots això també.

Home, canta molt bé la Raquel, sí que va cantar, sí, de fet. Ella anava fent terceres mentre composàvem. Ella anava cantant per sobre, també.

Anàvem fent les segones veus i quan amb la Neus ens trobàvem alguna vegada fèiem segones i terceres.

Està bé, està bé. I és veritat que els vas corregir amb això d'ets una jabata que he sentit a la lletra?

Broma que jo anava corregint el català de tant en tant, perquè hi ha algunes coses que em fien mal l'orella. I arran d'això, doncs ja es va quedar una mica aquesta broma de jabata, i dic, no, no, jabata no seria correcte, havíem de trobar la paraula en català que no vam trobar,

també t'ho diré. No és fàcil, no és fàcil. Va, l'última, i alliberem a la Raquel del que ens queda per veure la travessa, perquè aquí hi ha molt bona sintonia a l'hora de fer cançons, però no sé si a l'hora de competir també, del que ens queda per veure què es pot explicar. O no us pot explicar res?

A veure, nois, què fem?

Jo ho deixaria sense resoldre, no? A veure, que la gent tingui intriga per dimarts.

Perquè la cosa està entre vosaltres, és a dir, tots els que participeu en aquest tema, Miki Núñez, Raquel Sanz i els dos tiets, esteu vius en el programa. Estem vius, estem vius. Però amb una incògnita, eh?

Amb una incògnita. Saps el que és divertit? Que em sembla que als tiets també els passa, que jo estic a casa veient-t'ho i és molt divertit, primera, perquè pateixes molt. Fan un muntatge excel·lent que fins i tot sabent com acaben les coses pateixes i t'acceleres. I, a més a més, té la capacitat d'acabar rememorant moltes de les coses que vas viure i que, evidentment, no poden sortir perquè no hi ha cap. Vull dir que aquest doble factor, quan ho veus, que a mi m'encanta, és emocionar-me i rememorar.

Clar, clar. Doncs, Raquel, felicitats per tenir una cançó, això ha de ser molt bonic. Felicitats a ells, tu. A ells, ara em quedo amb ells, però a tu, si estem gaire amb la cançó i ens surt malament el TN, haurem fet un mal negoci. Raquel, avui et mirarà tot Catalunya. Exacte. Ai, per favor, quin perill. T'allibarem, però suposo que aniràs tenint la sintonia tota l'estona amb tu.

No, perquè si me la poso em distrauré massa. Estic com blindada, aïllada, i quan marxi ja la tornaré a recuperar.

Quan acabis, que és cap de setmana. Gràcies, Raquel, bona nit. Que vagi molt bé. Fins ara. Adéu, Raquel. Adéu, nois. I vosaltres hi hem d'afegir aquí l'element Miki Núñez. Com ha estat això de col·laborar amb ell? Perquè ja heu col·laborat amb molta gent, però crec que no havíeu cantat o col·laborat directament amb ell, si no m'equivoco.

No, no havíem fet mai res amb en Miki i la veritat que va ser un maig brutal. Des del primer dia vam connectar molt. Crec que som persones que ens assemblem molt. I també ens relaciona al final la música i els mateixos interessos. I des del primer dia ens vam fer molt amics i crec que era inevitable que sortís aquesta cançó. Tampoc ho vam forçar, però no ho vam poder evitar.

És una cançó que a partir d'ara tocareu també a la gira Més Café pels Més Cafeteros o no? O la deixeu al marge?

Mira, es queden 5 dates, de fet, i l'estrenarem al concert d'en Miki a Resmatàs el dia 24 i després suposo que sí que l'incorporarem.

Perfecte, doncs segur que anirà bé, com gairebé tot el que toqueu. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, i que vagi molt bé, i a veure com acaba això de la travessa. Xavier Coca, Oriol de Ramon, moltíssimes gràcies, bona nit. Gràcies, a tu. A tu, gràcies, adéu.

Un abraçada. Adéu.

Washington, Ernesto Zanaga, Xavi Coral, digue'm de què parlàveu, Raquel Sá. Raquel Sanz. Ai, Raquel. Ai, Raquel Sanz. Raquel Sanz, TV3, La Revista.