Tinc una parella narcisista?

Sílvia, per tant, concluem que no volen fer mal, però que hi ha una part d'estratègia conscient o inconscient.

És una part conscient, perquè ho han après i ho executen, el que passa és que ells no hi veuen el problema en això. No són conscients de tenir un problema amb això. Ells són exitosos, ells o elles, és igual, també hi ha dones narcisistes. Elles arriben allà on volen, elles aconsegueixen el seu treure profit de tot,

i per tant elles no tenen cap problema. I altres comuns denominadors que m'he anat trobant és una manca general d'autocrítica? D'auto i de la crítica externa, òbviament. Com bé dius, no gaudeixen però tampoc se n'adonen perquè per ells és un mètode habitual. El que jo he pogut detectar també són gent que es creuen superior als altres. Suposo que amb una anàlisi profunda de la psicologia descobriríem que som realment a les antípodes, és a dir, que hi ha una inseguretat tan gran que et porta a anar-te'n a l'extrem oposat, però que hi ha gent que en general tendeix a pensar que són millors, que la resta. Llistem-les.

L'Estel n'ha dit tres. M'han quedat autocrítica la manipulació que ha sortit abans amb la Sílvia i creu que és superior. Fem un llistat en les característiques que ha de tenir un narcisista per ser-ho. Aquestes tres les donem per vàlides, eh, Sílvia? Sí, sí, totalment.

Què més hi afegim? Hi ha el sentiment de grandesa, que és una mica el que deia l'Estel, el sentir-se important, tenen fantasies d'èxit, jo arribaré molt lluny, soc més important que ningú, aquest projecte és millor del que ha fet ningú mai. Es senten especials i únics, i llavors et fan creure a tu que es vinculen amb tu perquè ets especial i única. Sí. O únic. I això fa que la teua autoestima, el teu ego, li faci passar golletes. És molt xulo quan et tria una persona tan especial i tan única. Tenen una necessitat brutalíssima d'admiració. Tot el seu comportament. Sí, mira, molt bé, els minions, o el que se'n diu en el nostre entorn, en l'entorn del narcisisme, és els micos voladors. Micos voladors, m'agrada més que minions. Sí, perquè és allò del McDonald's, la bruixa, aquell exèrcit de micos, doncs el que fa el narcisista és envoltar-se d'adoladors, que se li diuen els micos voladors, perquè són els que van a convèncer-te que en realitat no és tan dolent, que fixa't com està patint, perquè els ha convençut. Uau, és un comportament una mica sectari, no? Sí, és que té molt a veure amb les sectes. Hem de parlar un dia de sectes i de si tots som manipulables. Aquí també tindríem coses. Després, una de les característiques principalíssimes és la manca d'empatia. No som capaços d'empatitzar amb el dolor alien ni amb l'alegria aliena, absolutament amb res. De fet, les persones que tinc a consulta que han estat o estan en aquest tipus de relacions, és com si estiguessin en un robot. Cada tant en tant pot mostrar alegria, cada tant en tant es pot mostrar trist, però és una cosa com impostada, no és real. No és genuí, eh?

Per mi també hi ha un parell de coses, a veure si estem d'acord, que és que tu formes part del seu taulell de joc, ets una peça més dels engranatges que utilitzen per anar cap on volen i arribar on I el dia que no, ximpun, eh? Exacte, quan ja no els convenç, fora. El no, són reactius el no, no poden tolerar el no, un control absolutament excessiu, i fins i tot diré, almenys en els meus casos, que quan arriben a demanar perdó, no és un perdó real, òbviament que no, i a més és un perdó funcional, perquè a vegades el demanen, o sovint el demanen, només perquè veuen per allà tot l'engranatge de control que tenen, I és, va, et demano perdó perquè no segueixis rascant i perquè no acabis desmuntant-me tot l'entremat de manipulació que tinc aquí aixecat, no?

De fet, això passa molt sovint i és una de les coses que més incapaciten mentalment a la víctima que ho està vivint, perquè és com, ostres, ahir m'estaves demanant perdó. I avui tu has repensat, has vist que tens aliats del no sé què, i llavors ja m'estàs dient que estic boig, que estic boja, que no tinc raó. Per què ahir sí i avui no? Forma part d'aquesta manipulació perversa que estan fent amb tu, perquè tu tampoc no hi toquis massa ni quarts ni hores, perquè una de les característiques és això. O sigui, tu quan estàs en unes relacions de aquest tipus, tens el cervell com embullirat. Sí, sí. Absolutament.

¿Quines d'aquestes característiques que hem relatat? Per cert, la gestió del no, coincideixes?

Sí, totalment. O sigui, que els hi portis la contrària, evidentment, no entra dins dels seus plans, a no ser que ho puguin fer servir per tornar-te a manipular. És com, ostres, és veritat. Quin inteligent que ets, quin apunt tan interessant que has fet. Però potser després, si aquest apunt està dins de l'entorn laboral, se l'adjudicarà ell o ella. I dirà, ai, mira, vaig tenir una idea. Bueno, em van dir alguna coseta per allà, però tal, l'he elaborat millor. Quina ràbia això, eh?

Moltes vegades passa. Moltes ràbies. A més, s'encarreguen de convèncer els micos voladors, no? I aleshores guanyen el relat, no? Exacte. Quins d'aquests senyals que hem relatat són els que apareixen primer? És a dir, què hem de sospitar? Quina és aquella característica que dius, això ja fa olor de cremat?

Clar, aquí és difícil perquè cada persona manipularà d'una manera, pel que deia abans, perquè. Es mimetitzaran molt bé amb el que tu necessites. Però en general, jo diria, quan O sigui, jo en general diria, anem a connectar una miqueta amb el sisè sentit aquest, de dir alguna cosa que no concorda entre el que m'està explicant i el que està fent. Quan la intuïció se't dispara de dir, ai, ai, ai, alguna cosa rara aquí. Sí, posem-nos-hi. Que és possible que tu tinguis les alarmes elevades, d'acord, però fem-li cas en això. Llavors, jo el que diria és, el primer que veuràs segurament és això, com aquestes incoherències. Són persones que probablement et diguin mentides i en algun moment els pillaràs en les mentides i et giraran la truita. Un dels símptomes més clars que sol passar és quan a tu et sap greu alguna cosa que ha fet aquesta persona, li vas a dir, escolta, m'ha sabut greu això, i màgicament, pim, pim, pim, de sobte li acabes d'estar demanant tu perdó. I de sobte ets la persona més dolenta del món. Hi ha gent que té màgia, eh, per fer aquests girs. Clar, no és màgia, és manipulació. Tot i que en el llibre li he posat els trucs de màgia del narcisista. El que sí que és veritat és que tenim una societat que empeny, en general. Valora i premia molt aquestes actituds, moltes vegades, de triomfar, de posar-te per sobre de l'altre, que de fi justifica els mitjans. I això fa que aquestes conductes siguin molt més validades que en altres moments de la història, que potser no eren tan validades, o que en altres societats, clar, evidentment.

Per mi també el comú denominador dels que m'he anat trobant són molt fiscalitzadors d'allò que has dit en públic. I després et vindran a demanar explicacions, a vegades com si fos un control de duanes, de per què has dit això, clar, perquè estàs posant en perill. Per mi també seria un senyal d'alerta per aquella parella que et demana explicacions de per què has rigut quan no sé què i que tot te n'adones que acaba sent perquè ells senten que has posat en parell el seu ego, la seva vanitat, la seva masculinitat sí, sí.