Top 10 de cançons al voltant de la ràdio

El Matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent.

Joan Luna, com estàs? Molt bon dia. Com estem, com estem? Vinga, una nova setmana, un top 10.

Avui sobre quin tema? Avui sobre cançons que parlen sobre la ràdio, que es traen de diferent manera. Avui ens ha quedat una mica. Si quan els One Hit Wonders va ser una mica petardo, avui ens ha quedat una mica alternatiu. Alternatiu, eh? I què vol dir que és una mica alternatiu? Doncs que no escoltarem, per exemple, el sub-em a la ràdio d'Enrique Iglesias, però escoltarem cançons que parlen de diferents maneres de la ràdio i jo crec que tot es força bé, tot i que començarem d'una manera una mica més negativa. Hem començat amb la cançó

fora de categoria, diguem-ne, evidentment, amb els bagels.

Es van equivocar els bagels, amb Video Kill de Radio Star, continuem fent ràdio, continuem escoltant música a la ràdio,

i de fet la MTV ja no ha més. Ja no existeix, com a tal, gairebé. Doncs vinga, amb els bagels com a pròleg, diguem-ne, comencem el Top 10 amb el Joan de cançons sobre la ràdio. Número 10.

Otra banda nueva llena la riviera. Y no hay rastro de ellos en tu cadena. Busco en el día algo que me mueva. Pero hay coma musical.

Número 10, Apaga la ràdio. Apaga la ràdio dels germans Tormo, el grup valencià Los Cigarros, que, com sempre han fet més o menys els artistes de rock, es queixen que no surten per la ràdio, tot i que estem escoltant-los. Los Cigarros és una formació que està una mica en la ona de M-Clan, de Leyva, que està produïda pel Carlos Raya, que és qui treballa amb tots aquests artistes, i també amb Fitor Ospitipaldis, per exemple, I aquesta cançó parla precisament d'això, parla de que la música que els rockers de veritat escolten no sonarà mai a la ràdio, amb la qual cosa oblida't del que està sonant i posa els teus vinils a casa.

Vinga, els 10, número 10, Apaga la ràdio de los cigarros, anem al número 9.

El Joy Division. Un d'aquests artistes que jo crec que a Espanya ha venut més samarretes que discos. Recordeu aquesta samarreta negra amb la portada de Langdon Plesios, que són com unes ones d'una estrella morta, qualcom per l'estil. Aquest tema Transmission és com el primer single oficial que va tenir la banda. Joy Division és un grup fonamental a la història del post-punk. S'han convertit en mítics perquè el seu vocalista, Lion Curtis, es va suïcidar als 23 anys. I aquesta cançó ja ens porta una mica cap a una vessant més positiva. Hem començat amb estigarros totalment negatius. I aquesta cançó està una mica. Mig, mig. Sí, sí, mig, mig. Reconeix que la ràdio és fonamental sobretot per un noi de 20 i pico d'anys a Manchester, a una ciutat industrial, fora del món, una mica, doncs, escoltar la música i poder ballar amb les cançons que li agraden era molt important, però també entenia que la ràdio era una manera de manipular la gent de les ciutats obreres.

Número 9, els Low Division, ai, els Low Division, els Joy Division, és que veig que. T'has avançat, t'has avançat.

Perquè el número 8 és This is a Low. Sí, continuem a Anglaterra, per això.

El número 8, el que dèiem, This is a low, dels Blur. Del Blur, l'any 1994, òbviament, quan van publicar Parklife, Parklife i Eagles and Boys van ser els grans, grans hits, però This is a low, a poc a poc, va ser un grower d'aquests que es diu, que a poc a poc es va convertir en un dels favorits de la banda. Mai hem parlat de si ets d'Oasis o Blur, tu?

Crec que no. Era tan important? Jo era més d'Oasis que de Blur. Jo també ho soc tot i que reconec. Ara m'agraden tots dos, però en aquell moment. Hi ha vegades té aquestes coses, la música.

Eres de Duran Duran o d'Espandau Vale. Exactament. Nosaltres som una mica equidistants. Jo sóc com tu i jo, totes dues bandes crec que tenen grans temes. Per què he triat aquest en concret? Doncs aquest en concret parla, com sempre, de les relacions, de les cançons, que les cançons és un tema molt habitual, però em fa una gràcia especial perquè està relacionant una mica les pujades i baixades d'una relació emocional amb l'explicació del temps de la BBC One. És a dir, que hi ha molts comentaris que tenen a veure amb amb el clima i amb frases fins i tot fetes que el presentador d'aquell moment de la BBC One feia servir per parlar del temps.

Fets de carretera, hores dures com l'asfalt, vellos de porc a pebatge a la grisa soledat, ratlles blanques obsessives damunt dels vidres fumats. Tal com vaig cremant benzina cremo vida, cremo sang. Com un cowboy solitari sempre estic lluny de la llar. Sort tinc de les teves amigues que connecto en el dial. Sols m'acompanya la ràdio que dispara com un colt.

Ostres, els Engai Engai, tu. Engai Engai, sí, sí, uns supervivents dels 80. Una cançó més que va sonar molt en el seu moment fins i tot a aquesta ràdio. Estem parlant de Sols m'acompanya la ràdio. Al principi semblava l'indicatiu, fins i tot, d'aquesta casa. Del disc va recibir res del 92 i, a veure, si les bandes del boom del rock català dels 90 es van queixar una mica de que quan va aparèixer la nova generació van quedar totalment eclipsats, què hem de dir dels 80 amb Engai Engai, la Madame, W Wble, que quan va aparèixer el rock català que coneixem com a rock català els va deixar una mica eclipsats. Tot i que en Gai en Gai van aguantar una mica l'embranzida i el 92 van publicar aquesta cançó que també parla d'un tema molt habitual a la història del rock i del pop, que és quan estàs a la carretera, enyores a casa, la família, i l'únic recurs que tens per sentir-te encara emocions, per sentir les teves emocions quan estàs a la furgoneta o al cotxe, és posar la ràdio i reconèixer aquestes veus amigues, com la del

Frederic Vincent, per exemple. Moltes gràcies. Número 7, els Engai Engai en aquest top 10 dedicat a les cançons que parlen de la ràdio d'una u altra manera. Número 6.

Número 6. They never said your name But I knew just who they meant.

La Dona Summer, un darrer idioma. La Dona Summer, el 1979, a Bad Girls, que està considerat un dels discos cantat per dones millors de la història, no només del seu moment, sinó de la història. Un disc produït pel Giorgio Moroder, que quan La Dona Summer va conèixer el Giorgio Moroder, va canviar tot, va aparèixer I Feel Love, una cantant de blues com era ella i d'R&B es va convertir en una de les grans divas de la història. Espera, que aquest es puja més jo. Sí, això mateix.

Per què he triat aquest tema? Primer, perquè em fa molta gràcia que, a part del Giorgio Moroder, l'altre productor del tema és el Harold Fulton Mayer, que és la persona que va escriure el XLF, que és la famosa cançó de Superdetective. Tata, tata, tata que crec que l'hem escoltat alguna vegada i després en segon lloc perquè és una cançó que parla d'una cosa que no acostumen a parlar tampoc les cançons que tenen que veure amb la ràdio amb l'amor i tot això que és que la dona Summer parla que en un moment determinat del noi que estima truca a un programa de ràdio per llegir un text, una carta d'amor per ella i demana una cançó la seva cançó, amb la qual cosa aquesta és la cançó que posa és On the radio.

On the radio de Dona Summer, que és el número 6. Seguim amb Vallaruca. Seguim amb Vallaruca, no? Número 5, Madonna.

¡Muy bien!

Turn up the radio, Madonna. Efectivament, del disc Madonna del 2012, produïda per Martin Solveig, que és un artista francès d'electrònica, i on la Madonna es va voler acostar a tot el que es deia Frentot, a estardes, a Daft Punk, a tot això. Aquesta cançó sí que és una mica més l'estàndard de quan s'escolta la ràdio, quan es parla de ràdio a una cançó. És una mica oblidat de tot, oblidat dels teus problemes, dels problemes amorosos, posa la ràdio ben forta i alliberat. Ocupa pràcticament, jo crec, el mateix espai que podia ocupar el Suem i la ràdio Enrique Iglesias, però Enrique Iglesias parla massa de l'alcohol al tema, i llavors jo crec que la Madonna. S'ho ha guanyat, no? S'ho ha guanyat, sí.

Número 5 d'aquest top 10 dedicat a la ràdio, a la música i la ràdio per Madonna, número 4.

El Rammstein. El Rammstein, possiblement la banda més dura que hem posat. Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Vam arribar a posar Metallica una vegada. És veritat, és veritat. Però bueno, Rammstein, Déu-n'hi-do. Estem parlant de l'any 2019, el tema ràdio. És a dir, que ja portaven un bon recorregut, uns 10 anys, uns 10 discos, perdona. I per què he triat aquesta cançó? Si veieu el videoclip, os el recomano, perquè és un videoclip que parla una mica de l'evolució de la ràdio en relació a la política i al llarg de la història. Fet en blanc i negre, molt interessant, però aquesta cançó l'he triat, tot i que no sé alemany, així que podem trobar la lletra traduïda perfectament, i m'agrada especialment perquè és una cançó que parla de com la ràdio, durant el moment en el que Alemanya estava dividida en dos, com la gent que vivia a l'Alemanya comunista escoltava a casa aquestes petites ràdios de piles per escoltar què estava passant a l'altre costat, imaginant que era un món molt millor del que algun dia arribarien.

Don Rammstein és el número 4. Arribem al. Escolteu una mica més, Rammstein.

Que bueno, jo crec que no cal dir res de Rammstein, però al ser el grup més dur una mica que ha sonat, és un grup alemany fonamental a la història del metal, rock, industrial, i que es va fer conegut sobretot pel Duhas, que és un tema que van treure els inicis pràcticament

de la seva trajectòria. Arribem al podi d'aquestes cançons dedicades a la ràdio, el número 3, va.

El so inconfusible de l'Anna del Rey. Inconfundible, totalment. The Radio, del seu primer disc, Born to Die, del 2012. És a dir, que sembla un artista més jove, però pràcticament han passat 15 anys des d'aquesta cançó. I és una cançó que m'encanta, però malauradament em sap greu que sempre que parlo de l'Anna del Rey i els Tops he de dir coses una mica negatives. Per què? Perquè aquesta cançó, en el fons, anticipa aquesta idea de la Tradwife, que ara es parla molt habitualment, perquè és una cançó molt melancòlica, molt maca, i que en lloc de, realment, l'Helena del Rei estar gaudint de que està sonant a la ràdio, el que està una mica és dient, hòstia, no he aconseguit el noi de la meva vida, però escolta, noi, que estic sonant a la ràdio, ara a veure si és un motiu suficient perquè ara sí que em facis cas. Per això, una mica agradols, però una gran cançó.

L'Anna del Rey és el número 3, el número 2.

So don't become some background noise A background for the girls and boys Just don't know or just don't care And just complain.

Els Queen, evidentment. Els Queen amb Radio Gaga del disc The Wars del 94. Les cançons moltes vegades tenen significats una mica oberts. El cas de Lana El Rey es pot, per exemple, entendre de maneres diferents. Radio Gaga també es pot entendre de maneres diferents, però el que sí que hi ha un rara font és que per això està el número dos i no el número un. Una mica injust, crec jo, perquè els Queen amb aquesta cançó s'estan queixant una mica de que la ràdio en aquells moments posava molta música dolenta o que a ells els semblava estúpid. Quan Queen era un grup que ja portava molts anys sonant habitualment a la ràdio, Radio Gaga va sonar moltíssim, I want you to be free d'aquest disc també va sonar moltíssim, però és que discos com A Night at the Opera, Jazz, Hot Space, The Game, estaven habitualment. A la ràdio, amb la qual cosa em sembla una mica hipòcrita. Una miqueta hipòcrita. Roger, John, Brian i Freddy, descansi en pau. Aquí em sembla que això es va anar una mica. Van patinar. Una mica la mà, vau patinar una mica. Tot i que una altra gran cançó. Sí, home, és un tamasso.

Aquest Radio Gaga dels Queen ens falta només la cançó que hi ha dalt, a dalt, a dalt de tot d'aquest top 10 dedicat a les cançons i a la ràdio.

This is Rock and Roll Radio. Come on, let's rock and roll with the Ramones.

El Ramones, el cap de dalt, el cap damunt de tot el rànquing.

El Ramones, el cap de dalt, el cap damunt de tot el rànquing. Efectivament, amb Do You Remember Rock and Roll Radio, del seu disc End of the Century del 1980. Per què es mereixien el número 1? Doncs perquè fins que hi ha una relació amb el tema del Radio de Cuina, en el sentit que també s'estan queixant una mica que la ràdio actual d'aquell moment, estem parlant de 1980, no posava la música que a ells els agradava realment. Però així com Queen ho feien, d'una manera una mica crítica i patinant, com hem dit abans, el que feia Ramones és parlar de la nostàlgia, de dir, hosti, és que als anys 50 cada cançó que quan eres petit escoltaves a la ràdio era qualcom nou, perquè era el començament dels girls groups. Et sorprenia, perquè no hi havia coses abans. Els primers artistes que tiraven cap a Motown, també una sorpresa. Els artistes de rock and roll que feien coses noves, perquè s'estaven descobrint molts nous sons en aquell moment. I ells ho fan des d'aquesta perspectiva, una perspectiva molt més constructiva. I per què l'ha posat el número 1? Perquè vull que quan acabi el programa sortiu tots a cridar rock and roll radio com el príncipe a cançons reivindicant que la ràdio continua estant tan viva o més que mai.

Joan Luna, moltíssimes gràcies. Avui, top 10 dedicat a la ràdio. La setmana que ve hi tornem, amb un altre top 10. Moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Amb el Ramones, que ha encapçalat el nostre rànquing d'avui, arribarem fins a les 12. Nosaltres ens hi tornem a posar demà a les 7 del matí puntual. Seguim de. Adéu.