Torna "Crackòvia": "A les cinc del matí hem rebut els últims canvis de guió"

Ha arribat el dia, avui torna a Cracòvia. Ha passat el Ciro, tu.

Clar, avui no sé si és el millor o el pitjor dia per estrenar Cracòvia, però vaja, és el dia que toca. Jordi Ríos, bona tarda. Què tal? Xavi Espinosa, bona tarda. Carles Roig, bona tarda. Són tres dels integrants d'aquest nou Cracòvia. Home, començar després del clàssic perdut, Jordi, no era el que estava previst, no?

Hosti, ja l'anava a dir, pitjor ser de l'espanyol. No, home, un moment. No, és un gag, és un gag. Però no ho he acabat de dir. És un gag, no ho ha dit. Això ho tallarem. Vale, perfecte. No sortirà. Home, sí, pels col·legis és una merda, però també per això estem, per fer una mica de teràpia. I per oblidar-nos. Clar, entenc que,

no sé si la producció s'ha acabat de gravar. Acabem de sortir d'allà. S'està editant. Per tant, diguem-ne que el guión ha hagut d'anar molt de pressa i no sé si hi havia coses preparades que no s'han pogut fer.

Sí, no? Però això tampoc és cap sorpresa. Passa sempre en produccions com el Polònia, també passa. Quan el jugador està en el límit, Has d'anar adaptant i a vegades t'arriba que estàs ja al plató i t'arriba un full de color blau, que vol dir que hi ha hagut modificacions i t'adaptes.

Ahir a quarts de tres s'estaven modificant guions. A quina hora heu rebut vosaltres tot el patracol definitiu? Jo avui a les cinc del matí.

No heu dormit pràcticament. Jo sí, ells s'han empalmat una mica més.

Sí, tu avui has tingut tracte una mica d'estrella, no passa res. M'ha tocat. Has vingut a les 11 del matí, tranquil·lament. Clar, com que fa una mourinha. És normal, què queres, és normal. Nosaltres allà a les 6 del matí. Hem fotut calla, eh?

Clar, haureu de compatibilitzar, a més a més, Xavi, Polònia, Cracòvia, vull dir que això serà, de cop i volta, es torna intensito. Sí. I Matí de Catalunya Ràdio.

Sí, i Matí de Catalunya Ràdio, i tot el que no sé, gent. Sí, al final és aquella cosa de quan fas la feina, és que és un topicazo, però quan fas la feina que t'agrada, bueno, costa menys, però és veritat que quan et lleves, quan entres a les 6. Si te baixes a un pou d'una mina, segurament. Seria més dur, per descomptat. Segur, segur. Però sí que és veritat que també venim d'una setmaneta intensa amb la presentació del Cracòvia jo crec que hi ha tantes ganes que torni el programa i a més que nosaltres també no sé si us ha passat a vosaltres companys però he sentit com aquella responsabilitat de dir hòstia hem de donar el màxim ara almenys per l'arrencada hem d'estar

al 200% tu que ja estaves a la primera època Jordi quantes vegades t'havien dit pel carrer els últims anys hòstia a veure si torna el Cracòvia era bastant sovint això fins i tot.

Quan portaven 3 i 4 anys que s'havia acabat, la de vegades que em deien, et veig cada dilluns. Que encara és més fort. Hosti, tu. Encara és més fort. Però sí, sí, és veritat. Aquest hype que diuen els joves, de, hosti, o perquè va plegar, o perquè es va acabar, i ara l'inrevés. Que bé que torni ja d'hora.

Torna a Cracòvia. El retorno de Cracòvia.

Han passat molts anys i pel camí hem perdut alguns dels personatges, com Johan Cruyff i Jurep Lluís Núñez, que han mort, però hi seguiran sent. Sí. És un minispoiler, però com que ja s'ha migdit. Això saps, ho hem vist a la promo.

Igual que el germà gran al Polònia, a vegades fan un companys macià des del cel. Nosaltres acabarem el programa amb Núñez i Cruyff i fent la seva particular visió de l'actualitat esportiva.

Home, això serà divertit. Per vosaltres dos, no sou nous en això, però incorporar-vos en aquest projecte amb bèsties com el Jordi Ríos, què és això?

No, bé, bé, la veritat que en Jordi és una putada treballar perquè és molt mal company, és una persona que no t'escolta. No, no, o sigui, és superbé. Des del primer dia és un amor i és molt fàcil treballar amb ells. Hi ha moltes ganes també, el que diem, que el Cracòvia vagi bé i la veritat que tothom està ficant de la seva part.

Clar, hi ha personatges que us els podeu disputar entre diversos humoristes, no? Això passa sempre. El Leo Messi, per exemple. Clar. Quin és el Messi bo?

Bueno, aquí no tens dos. Home, jo que l'he fet, jo que em vaig negar molts anys a fer-ho, em van dir, hòstia, ho havies de fer, i dic, és que ara no puc. És molt bèstia. Quan jo vaig veure a les xarxes el Messi del Xavi. Aquesta cosa que engula la veu és acollonant per mi. El millor Messi és el Xavi.

No, muchas gracias, la verdad que no sé qué decir ahora, vete. Me puse nervioso.

No, al final, al final també cadascú, és veritat que els personatges són els que són, són els que estan a l'esfera pública, i la gràcia també és tanca, cada actor, cada imitador li dona, li troba el seu punt. Cadascú té una visió diferent dels personatges i això fa que un pugui tirar cap a la paròdia, l'altre pugui tirar cap a agafar una cosa del discurs i replicar-la molt, recolzar-se més en la veu, és que I és la gràcia. Al final ha de fer riure que és del que es tracta.

I cançons, també hi haurà cançons. Moltes de les cançons que s'han anat fent al Polònia i al Cracòvia van esdevenir gairebé himnes.

Copa Lliga Champions, ho recordaràs bé, Jordi. A més del Copa Lliga Champions, cronològicament el Barça havia de guanyar primer la Lliga, després la Copa i després la Champions. Hi va haver un empat per allà al mig que ho va desquadrar. Jo, que tinc molt mala memòria i més futbolística, recordo que es va empatar contra el Villarreal. Llavors no es guanya la Lliga i el dimecres següent es guanya la Copa.

El cercle va ser. Va ser molt bèstia. Calleu, calleu.

Aquell Cracòvia va coincidir amb anys, alguns no tan bons, però altres històrics, que això també ajuda. Vosaltres dos, a l'època del Cracòvia, éreu molt jovenets, no? No, no, el Carles hi era, eh? Sí, o sigui.

No és tan jovenet, el Carles.

No, jo ja no soc tan jove, la veritat. Però, no, clar, o sigui, jo recordo estar segon de l'ESO, tercer d'ESO, i mirant lo. Lo Cracòvia, i. Està molt callat, l'Antoni està molt ballat. Jo estava fent segon de carrer. Exacte, exacte, estàvem allà. I clar, a mi em va passar que en 20 anys, quan estava aquí a Barcelona estudiant a l'Institut del Teatre, me van trucar i em van dir, escolta, vols formar part del Cracovia? I jo com, hòstia, vinga, som-hi. I allà sí que em va generar un impacte fort, perquè era com jo amb 20 anys i de cop estava el Jordi Ríos, estava, saps? Vull dir, per mi era molt fort, molt heavy.

I ara, perdona, Carles, és que m'ha vingut al cap que venim d'aquí, d'un local aquí al costat on tota la ràdio fem cafès, molt habitualment. A la Farga, sí. Es pot dir, eh? Sí, jo sé el que no sortís, sempre ho dic. Ah, val, doncs hem anat a la Farga. Un lloc molt humil. Sí, sí. Preus popular. Absolutament. És el que hi ha aquí al costat, tu.

Sí, sí, que hem de fer. Hi ha molts famosos per allà, eh? En Piqué hi va molt. Bueno, perdó. Sí, sí. No, no, és diferent. Sí, ara. No, però ha passat una cosa

que és molt simptomàtica d'això que deies, no? Jo, el Cracòvia, per exemple, era el tema del qual es parlava al pati de l'escola. O sigui, ho comentàvem. I allà, un dels encarregats que ens ha atès, ens ha dit literalment això. Hòstia, és que el Cracòvia ha marcat la infància de moltíssima gent. Estava entusiasmat. Que torni és una alegria brutal. Doncs jo, en el meu cas personal, és exactament això. I ara poder anar a formar pares, com. El premi màxim.

I serà molt diferent, o com era, l'estructura del programa, quina és? No sé si es pot explicar una mica, sense dir exactament què, perquè m'han dit, no podem explicar cap dels gags que estrenem avui.

Per començar, són 18 minuts. O sigui, superexpress, això. 18 minuts. Jo crec que, tècnicament, el gran públic potser no se'n donarà compte, però tècnicament, clar, ha millorat molt. Els cromes, els efectes dintre el que cap amb una televisió, això ha canviat molt. Però l'essència no, perquè són la majoria dels guionistes que estan a la minoria absoluta, i l'essència de l'humor jo crec que potser és un pèl més gamberra, i que al ser 18 minuts vas més al gra amb l'acudit. No l'expliques tant, sinó que l'ataques. Jo crec que serà més. Serà una mica més contundent. No només contundent, sinó que serà com més resolutiu. Més picadet, no?

Noves generacions. Més tiktokero. Deu estar també molt pensat per després fer xarxes. Indiscutiblement. Catàleg de personatges, això sí que ens ho deveu poder dir, no? Sí. A veure, Florentino Pérez hi serà, no?

Bueno, pues por supuesto que sí. Avui va al musical. Avui va al musical.

De masso. Farà bastanta ràbia, no? De masso. Fa riure.

Recuperareu alguna frase d'aquella mítica ja roda de premsa? La niña.

La niña. Saps què passa? Que a Polònia ho vam fer i la roda de premsa és insuperable.

No pots fer una paròdia d'algú que no ho superes. Realment és veritat. Us ho va posar difícil.

No, ens ho va posar molt difícil. Johan Cruyff també ens has dit que hi serà. Sí, claro. Xavi Hernández. Sí. Mira, jo.

Què passa? Per què us riuen? Però parlaràs en anglès? I try. Where I work now? In the small countries.

Però el teu nom, com l'hem de pronunciar, el teu nom?

Xavi Hernández, like chocolate. Like chocolate. I serà, i serà. Hi ha cosetes gravades que faran. Bueno, fan referència a la nova etapa de Xavi. Michael Scott, eh? Sí, és bastant això, és bastant això. I José Mourinho també.

També estarà José Mourinho. És una cosa que me daría vergüenza de ver al Cracovia, que és un programa que da un poco de asco.

Grima. Però lo veremos, lo veremos. I tu, Carles, perquè tu tens alguns dels més nous.

No, no, clar, yo debuto en todos los personajes, vull decir que faré Cucurella. Bueno, bueno, Cucurella. Com és Cucurella? Ja ho veuràs. És molt graciós el que veuràs. T'has inventat un personatge. No, no, no. Jo crec que la veu és bastant fidel. Però el que l'envolta, que diguéssim, està bastant bé. I tinc moltes ganes d'estrenar una imitació que vaig fer molt de temps aquí a la ràdio, però que ja va morir, però que és el Joel Díaz, que també farem. Ah! Faràs de Joel Díaz? Uau! Això és una mica de Joel Díaz. No, bueno, vale. No, no, sí, si voleu el faig. Vale. Vale, ja està. És la mateixa persona. És brutal.

Sempre comença amb un no. Com va allà, que em peio? Allà al zona ara estàs.

Puc parlar? Puc parlar? Puc parlar? Puc parlar? Puc parlar? Vale, no, peio, molt bé. Si no pares d'interrompre, tio.

No pares, home, tio, no, és que no puc, no puc, hòstia. Bueno, sort que no podíeu dir-ho. Però ara ja que està dit, fa una secció que no direm perquè ho heu de veure avui dos parts de nou, que és la bomba. És a dir, la setmana passada vam gravar una vera que es diu, que són quatre gags per tenir una mica de suport, i els hi va agradar tant que serà una secció, jo espero que fixa. Esperem, esperem, jo també ho espero. I fa molt riure. A part que el cablón és igual, és que aquests dos, els putos hippie zap aquests, són molt bons imitadors. Són aquests clonadors que dic jo. Com el Luis Enrique, escalcat. Muchas gracias. Sí, muchas gracias. Tots, els fa igual, tots. Mira que recibir un halago

de una sala llena de periodistas, llena de micrófonos, no estoy acostumbrado. Pero lo voy a entomar bien, Marta, gracias.

Es que es increíble. Podríeu venir cada dilluns

i ens feu la prèvia així. Si pagues. Sí, ara ho parlem amb el Borda i ho arreglem ràpid. És que ens estan trucant. Endavant. Carrega. Hola. Siro López. És que és molt pesat. Carrega. Es que no volem parlar amb tu avui. Basta. No volem parlar amb tu.

No, no vols parlar amb mi. Jo ja dic, bueno, s'abra a dormir. No, no. Avui no farem programa, amb el disgusto de. Tant de bo. Hem fet programa, però fluixet, perquè no ens assentissis. És un cimvergonya, home. Tens que donar la cara. Jo porto des de les 4 trucant. I dic, bueno, al final, m'enfadaré. Ho farem molt curt, això, avui. I el Barça, què? Ja saps que ha callat, també. Treu pit 25 segons i ho deixem aquí, Ciro. No, però el Barça som-hi. Aquí, aquí, Ciro. Ah, val, jo pensé que ja sabies que ha callat també.

No, no, no, aquí donem la cara, no hi ha cap problema.

Teniu alguna cosa que dir vosaltres? Força bassa. Felicitar el Madrid, per exemple, el Mourinho reconeix. Voler reconèixer que el Mourinho va donar ahir una exhibició de plantejament i de valentia a l'hora de plantejar el partit.

No m'explico com ni Bernardo Silva ni Cucurella van rebre cap targeta i van acabar el partit.

De veritat, però si a Darby dona una balagada més, el tio que estava allà dalt a la Iglesias Villanueva, com se digui aquest, si va perdonar un penal al Barça i l'entrada que li va fer al Cancel o al Diomander, per cert. I la del Xavi Espart, de Chouameni? Dic una cosa, hem atracat el Leipzig. Li hem pagat 130 milions pel Diomander aquest. I és barato. I es denunciaran per atracament. Perquè havia de pagar-li 200 milions, no 130, 200.

Per alguna cosa no li obríem la porta, al final.

A tot això, avui no he mirat la classificació, el líder, qui vindria a ser?

Bueno, està bé, però és que hem de donar una mica d'avantatge, no? De peixer, no es deia peixer?

I donem una mica de peixer. La cola del gato. El gato ja ens esconde.

Bueno, jo sabeu que jo soc, bueno, com molta gent, un admirador de Cracòvia. A més, he sortit molt a Cracòvia. Això no sé si és bo o dolent.

Sempre és bo. Sempre és bo. Siro, doncs ja ho deixem aquí. No, no, ja, ja. Si avui no interessa. Avui no en parlem de futbol. El futbol avui el tot costa. Clar, clar, perfecte. Adéu. Adéu, Ciro, una abraçada molt forta. Jo també t'estimo. Jo en el fons també, però avui no em venia de gust. Hem d'arrascar molt per trobar-ho. Ciro, una abraçada, va. Tira, adéu. Que tinc la Tudel, que tinc la Tudel també. La Tudel també l'hauríeu de fer. Bueno, no vosaltres, però buscau-la. Crec que algo hi ha. Un bar s'ha reservat. S'estan treballant coses. Quin servei. Què tal, bona tarda. Estàs preparada per sortir al Cracòvia eventualment? No. Això vol dir que no vols? No, no, que és broma, que és broma. Un barça reservat, així que diuen coses que després els jugadors s'enfaden.

S'enfaden i fan tuits, sí, així, sí, perfecte. I fan tuits, i li diuen que expliquen milongas. Milongas, milongas, alcundés, sí, fantàstic tot. Sí, sí, sí. Bé, escolta'm, Tudel, on ets?

A Londres. Perquè aquí podem acabar de rematar la setmana, aquí.

Sí, sí, efectivament. O sigui, ja vinc jo aquí a acabar d'aixafar tots els ànims culers, perquè avui és la pilota d'or, la gala A veure, hi ha una cosa que segur que d'aquí al Barça sortiran més premis que al Real Madrid. Ah, ja estem tranquils. Ja és un títol, això, perfecte. Home, com a mínim.

Bàsicament. Grunes, eh? Grunetes, sí, sí. Em diuen que hi haurà gent a Canaletes.

Escolta, un respecte, bàsicament, perquè. A veure un moment, perquè tot el que són premis de categoria femenina al Barça arrasa. Llavors, clar, millor portera, millor jugadora jove, millor equip, millor entrenador, aquí al Madrid no té res a rascar. Ara, l'altre tema, l'altra banda, el que seria el millor jugador masculí, doncs aquí el tema de la minya mal se'ns està complicant. Què se'ns suma aquí? A veure, aquí jo no sé si és que som a Londres, a Anglaterra, que són a Molcain. Sona molt Kane. Si sona Kane, millor que no que soni Mbappé. Si estàs oposat a que no guanyi la mint, doncs dius, bé, que soni Kane o fins i tot que sonés Messi. Però, realment, la gent jo et diria que va bastant perduda. Però, tot el que arriba des del Barça, ara que falten poques hores, diríem que no és gaire positiu ni optimista de cara a aquesta pilotadora. Hi ha un detall, per exemple, de l'expedició del Barça, que ha viatjat molta gent, amb Joan Laporta al capdavant. Jugadors, jugadores nominats, família, viatjaven també de l'estat, àrea esportiva, però a l'aeroport, per exemple, ha arribat Deco i Alejandro Echeverría i a última hora ens diuen que no han pujat en avió. No vénen. Mala piquita que té això. Llavors són cosetes que dius, ostres, estrany, no? Aquí no sona tan Mbappé, tampoc.

Acabo de veure com arribaven aquí, per exemple, a l'Hotel Onada. No guanyarà, Jordi? No, no pot guanyar, tio. És que llavors heu de canviar el Cracòvia, com guanya Mbappé. Demà gravant gags, no ho sé. No va bé. No em va bé.

Jo he vist arribar aquí a les furgonetes del Real Madrid, aquí que som a l'hotel on arriben els convidats, diríem, abans de la gala, els he vist molt somrients tots, això també és veritat. Tenen motius. Sí, avui sí. Sí, sí, una miqueta. Però no és que soni gaire amb gaire força en paper, jo no sé si és que no ho vull escoltar o per desig, que no vull que soni en paper, però vaja, jo ja et dic, aquí sona més que ni la min, veurem. Sí que deien que potser repetiria el trofeu de millor jugador jove, Ja, perquè ja ho venen per descomptat, aquest. Bé, Cobercí en principi era que el teníem com un dels grans favorits per endur-se'l i al final tampoc ha viatjat i per tant això ja fa pensar que ell no guanya i potser guanyaria l'amint, però clar, si només et quedes amb el talent jove al final se'ns farà curt, potser, això.

Però això de que no viatgin, això vol dir que algú ja els diu, no val la pena que vinguis. Per tant, hi ha filtracions.

Sí, de tots els premis menys del gros, diuen. Però del gros masculí, perquè jo crec que Alexia Putellas tenen bastant clar que sí que guanya. És la gran favorita per guanyar la pilotadora.

Una pilotadora avui bassa et compensa el d'ahir? No, no, no. De cap manera.

Home, estaria molt bé, però no. Algú d'aquí diu, mira. Jo li volia preguntar a la Laia. Laia, tu vas anar a Ilcam Nou? Sí. ¿Vas anar dimarts passat a París? No. No. Ah, bueno, d'acord. No, no, que no fos que fessis el trèvol,

diguéssim. Ah, que se'n porti el triplet. Ah, ostres, masses. Pobre, quanta responsabilitat. El triplet de Baia Tudel. Seria acabar d'anar d'enviades per. No, no, Tudel, mira a veure si hi ha algú que pugui fer el triplet. Algun periodista i li encolomem amb ell la responsabilitat. O ella.

Tinc aquí el Francesc Latorre, aquí de TV3, però ell no fa el triplet, perquè ell ahir no va ser al Camp Nou, per exemple. Bé, però el buscaré, el buscaré per intentar encolomar. Busquem allò, un cap de turc.

Home, però no crideu el mal temps. Un culpable.

Escolta'm, no compensa, però ho pot empitjorar, eh? Sí. Ojo, eh?

Sí. També tens raó. Ojo. Sí, sí.

Diu, encara queda una planta per sota. Àngela Maria. Encara podem caure més. Bé, doncs, la Tudel, això a partir de les 9, eh? Ho explicarem a un especial. Sí, amb aquesta alegria explicarem a l'especial. Vols quedar basses a l'especial de les 9? No sé si et va bé, no? No, que se'n va bé la Cracòvia. Exacte. Compatirem amb la Cracòvia, exacte. Tudel, doncs després ens escoltem. Vinga, fins després. Avui Cracòvia a dos quarts de nou a la plataforma 3CAT. Després ho tindrem a YouTube. Dimecres a YouTube. I després a la tele. Dijous després del Pol. Tinc una cascada aquí tot amb. En Garriga el feu? No. A Francesc Garriga el sabeu fer, eh? Ja no hi soc. És una molt bona idea. No està mal, eh? No tinc imitació possible. Tinc una veu bastant normal. No sóc com el Joel.

M'ha semblat que et fa més il·lusió fer esportistes, futbolistes, que polítics.

Depèn. Mira, és un món que jo personalment domino més. Aleshores em sento també més lliure per improvisar i per jugar. Però no, m'agrada també fer polítics. Rufián el disfruto, Jordi Turull el disfruto. Però clar, cap d'ells, tot i ser. I tenir molt de suc cap d'ells és un mourinho, per exemple.

Bueno, el rufián és perico. No debo estar gaire content, no?

No gaire. No estic content, Antoni. El tema de les esquerres, ja ni te hablo.

És que és increïble. Els pantalons que portava

l'altre dia, també. No t'agrada?